Acrofonía

La acrofonía (grec: ἄϰρος extrem, punta + φονή sò) és el donar a les lletras d'un sistema d'escritura alfabètic un nom de forma tal que el nom de la lletra mateixa comença en ella. Per eixemple, "alfa," "groc," i "amor" són noms acrofónicos de la lletra espanyola A.

L'acrofonía canònica és un sistema d'escritura ideográfico o pictogràfic, en el qual tant el nom de la lletra i el glifo representen la mateixa cosa o concepte. Per eixemple eixe seria el cas si la lletra A en espanyol es cridara "llaurat", en tindre casi la forma esquematizada d'un llaurat, com l'usada pels egipcíacs en escritura semicursiva o hierática del jeroglífic d'un llaurat que és com una A llatina, pero girada en 90°.

Desenrolle

El paradigma dels alfabets acrofónicos és l'alfabet protocananeo de l'edat de Bronze tardana, en el qual la lletra A, representant el sò /a/, és un pictograma que mostra un bou, i és cridada "bou" - ʾalp. l'alfabet llatí descendix del protocananeo, i encara és possible endevinar el cap estilisat d'un bou si l'A és posada pates per a dalt. La segona lletra del alfabet fenicio és bet (que vol dir "casa" i que s'assembla a un refugi) representant el sò /b/, i a partir de āleph-bēth és que s'origina la paraula "alfabet" - un nou eixemple en el que el començ d'una cosa servix per a designar a tot l'element, lo que era una pràctica molt comuna en l'antiguetat en el Propenc Orient.

Els alfabets glagolítico i cirílico arcaic, si ben no estaven concebuts per mig de ideogramas, tenien les seues lletres denominades en forma acrofonica. Les lletres que representen la /a, b, v, g, d, i/ són cridades Az, Buki, Vedi, Glagol, Dobro, Est. Si es nomenen les lletres en orde, es recita un poema, a mnemonico que ajuda als estudiants a deprendre l'alfabet: Az' buki vedi, glagol' dobro est' significa "Yo conec les lletres, [la] paraula és bona" en antic eslau eclesiàstic.

Usos moderns

En l'àmbit de la radiotelefonia moderna i aviació s'utilisen alfabets per paraules (dels quals el més conegut és l'alfabet radiofònic, que comença en Alpha, Bravo, Charlie, Delta...) en el qual a les lletres de l'alfabet se li assignen en forma arbitrària paraules i noms d'una manera acrofonica per a evitar malentesos.

El nom de la majoria de les notes de l'escala musical (do, re, el meu, fa, sol, la, si) es deriva de la primera sílaba de les estrofes del himne Ut queant laxis en llatí .