Anar al contingut

Equitació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Queluz Solo Picador (9181009668) (cropped).jpg
Equitació
Archiu:Equitación.jpg
El bot ecuestre és una de les tres disciplines olímpiques de l'equitació.

La equitació és el deport i la pràctica de montar a cavall.[1][2][3][4][5]

L'equitació és una especialitat dins dels deports ecuestres, i en ella s'evalua tant al ginet com al cavall. Hi ha diferents especialitats.

L'equitació com a deport olímpic té tres disciplines:

Els criteris de juí cobrixen el rendiment del ginet i el control del cavall, us d'ajudes de conducció, vestimenta adequada, i per lo general el factor d'equilibri del ginet, aixina com la neteja i poliment del cavall, ginet i equip. El rendiment del cavall no es juja per sí mateixa, puix un cavall de baix rendiment es considera que reflectix la capacitat del ginet. Un bon ginet d'equitació està sempre en equilibri en el cavall, manté una posició correcta en cada marcha, en cada moviment, o sobre una prop, i posseïx una presència dominant i relaixada al mateix temps, capaç de dirigir el cavall pràcticament sense ajudes.

La Federació Ecuestre Internacional (FEI) és l'encarregada de regular les normes de les competicions ecuestres, aixina com de celebrar periòdicament competicions i events, entre els que destaquen els Jocs Ecuestres Mundials.

Ademés de les tres disciplines olímpiques abans mencionades els deports federats per la FEI que s'inclouen en els Jocs Ecuestres Mundials són enduro ecuestre, volteo, enganches i reining.

Doma clàssica

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Doma clàssica.

La doma, coneguda en Amèrica Llatina com a adestrament, és una especialitat dins del deport ecuestre en la que s'exigix una completa compenetración entre el cavall i el ginet. Durant les proves de doma, l'animal deu realisar tots aquells moviments que li indique qui ho monta.

Els elements més característics de la doma són els següents:

Objectiu

[editar | editar còdic]

El ginet deu guiar i ordenar al seu cavall la realisació d'una varietat d'eixercicis que demostren la perfecta compenetración entre abdós, aixina com la capacitat i forma física de l'animal. Totes les accions deuen eixecutar-se en absoluta naturalitat per a demostrar l'harmonia entre ginet i cavall de manera que casi no es puga advertir la direcció del ginet sobre el cavall.

Les proves

[editar | editar còdic]

Totes les proves, conegudes com a reprises, inclouen varis passos, moviments, figures i transicions que deuen realisar-se sobre àrees o punts concrets de la zona de competició. Cada reprise deu realisar-se de memòria i en un temps determinat, el qual varia d'una competició a una atra. La duració en les principals competicions oscila entre els nou i els onze minuts i mig. El temps escomença a contar quan el ginet saluda al jurat i termina quan repetix esta acció una volta finalisats els seus eixercicis.

Espai de competició

[editar | editar còdic]

La seua superfície deu ser obligatòriament d'arena en competicions d'alt nivell, com els Jocs Olímpics, per lo que se li denomina d'esta manera genèricament.

Sillería i equip

[editar | editar còdic]

L'ensellament de doma empleada és la denominada cadira anglesa. La embocadura o correaje més utilisat és la doble brida. No està permés l'us de vendajes, calcers, anteojeras o regnes especials en els cavalls.

Deuen tindre a lo manco sis anys. El número de cavalls presentats per cada ginet és decisió de comité organisador de cada prova, llevat en un Grand Prix, en el que solament es pot participar en un únic animal. La impulsión i la sumissió del cavall són dos aspectes valorats pels juges durant la prova.

Totes les competicions estan obertes tant a hòmens com a dònes. Els ginets poden competir individualment o en equips de tres membres, tots els quals puntuen per a la classificació final per equips. La posició que adquirixca el ginet és molt important per al control del cavall, ademés de ser un aspecte valorat pels juges. Deu situar-se ben equilibrat, en les cuixes i les pantorrillas estesos. Els braços han de permanéixer prop del cos, en les mans pròximes entre sí al cavall, pero sense tocar-se ni tocar al cavall.

El jurat d'una prova està compost per cinc juges. Estos otorguen una puntuació en funció de la correcció d'eixercici, que pot sofrir penalisacions per cada infracció comesa.

Puntuació

[editar | editar còdic]

La prova es dividix en vàries seccions, cada una conté una série determinada de passos, moviments, figures i transicions. Cada secció és puntuada entre 0 (si no es realisa cap dels moviments exigits) i 10 (que equival a una eixecució perfecta) per cada u dels juges. El conjunt d'eixercicis que s'efectua en una prova rep el nom de reprise. La suma dels punts de tota la reprise, que determina la calificació final, s'obté a partir de la mija aritmérica de les puntuacions otorgades per tots els juges en la mencionada reprise.

Penalisacions

[editar | editar còdic]

Les penalisacions s'otorguen per errors de recorregut o per errors de prova. En tots els casos, es manté la penalisació encara que es corrigga l'error. En cometre el primer error es penalisa en 2 punts, mentres que el segon i el tercer són penalisats en 4 i 8 punts respectivament. El quart error significa l'eliminació immediata. També es pot penalisar en mig punt cada segon o fracció d'un segon en que s'excedixca el temps disponible.

Passos principals

[editar | editar còdic]

Les accions denominades genèricament passos poden classificar-se de la següent manera:

  • El pas pròpiament dit: en ell, els moviments de les extremitats del cavall se succeïxen uns a uns atres, a un ritme de quatre temps, per lo que tres d'elles sempre deuen estar en contacte en el sol. Existixen quatre tipos: ordinari, pas arreplegat i alt, en el que s'alvança poc; mig, similar a l'anterior pero en passos alguna cosa més llarcs i menys elevats ; llarc, en el que es donen grans trancs per a cobrir el màxim de terreny possible; i lliure, que és més relaixat i en el que es permet una total llibertat del cap i el coll del cavall.
  • El trot: és un pas de dos temps en el que es intercalan els respals en diagonal, separats per un moment de suspensió. Tot treball en trot es realisa en els ginets assentats. Els tipos més comuns són: curt o recollit, de treball mig i llarc.
  • El galop: és un pas de tres temps, seguit d'un temps de suspensió en totes les extremitats del cavall en l'aire. Els principals tipos són: curt, de treball mig i llarc.
  • El contragalope: també cridat fals galop o galop en trucat, fa escomençar al cavall en una mà distinta a la que seria natural fer-ho.
  • Les transicions: són canvis de velocitat que s'eixecuten dins d'un mateix aire.
  • Els moviments:
    • La parada: en ella, el cavall deu permanéixer quet, empinat i en el seu pes repartit entre les pates.
    • La mija parada: s'utilisa com a element de transició per a millorar l'atenció de l'animal.
    • El pas arrere: és un desplaçament en eixe sentit, mentres les extremitats es mouen de forma simultànea per parells diagonals.
    • El passage: és un trot molt arreplegat i elevat, per parells diagonals.
    • El piaffé: és un trot tan arreplegat que no es guanya terreny en ell.
    • Les figures: són accions en el cavall els noms del qual ya indiquen el recorregut que est descriu: el huit, el círcul, la serpentina, etc.
    • Els moviments laterals: també són cridats treball en dos pistes. El cavall es desplaça duent les extremitats davanteres i les atrasseres en dos direccions diferents. Els principals són: cessió a la cama o leg-yielding, esquena adins, travers o grupa adins, renvers, i mig pas. En tots, llevat en el primer, el cavall deu doblar-se des de la part posterior del cap fins a la coa. No obstant, en el leg-yielding solament ho fa en la part posterior del cap.

Existixen més de 30 moviments diferents.

Concurs complet d'equitació

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Concurs complet.


El concurs complet d'equitació (CCE) o prova de tres dies és una de les tres disciplines olímpiques de l'equitació.

Té diverses modalitats pero principalment la prova dura tres dies. El primer d'ells es competix en adestrament, el segon en cross-country i el tercer en bot. La prova més forta és la de cross-country ya que en ella es donen la majoria de les eliminacions.

Cada prova es va penalisant en puntaje en contra, per lo que aquell binomi que finalise en la menor cantitat de punts de penalisació serà el guanyador de la prova. El ginet competix en el mateix cavall durant les tres proves.

Bot ecuestre

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Bot ecuestre.

En bots, els hòmens i les dònes competixen conjuntament en ella. Encara que és deport olímpic des de 1912, les dònes no varen escomençar a participar en esta categoria en els Jocs fins a 1956. Els elements propis del bot d'obstàcul són els següents:

Objectiu

[editar | editar còdic]

El ginet deu guiar al seu cavall dins d'un recorregut, en el que es troben distribuïts una série d'obstàculs, cada u d'ells en característiques diferents. Cavall i ginet deuen afranquir estos correctament.

Pista de competició

[editar | editar còdic]

Deu estar totalment tancada pels costats i la seua superfície mínima deu ser de 4000 metros quadrats.

Els recorreguts

[editar | editar còdic]

Els recorreguts d'obstàcul varien d'acort en el nivell de competició. No obstant, en tots els casos, la llongitut que ha de cobrir-se des del punt d'eixida fins al d'arribada, expressada en metros, no pot excedir el número d'obstàculs multiplicat per 60. Ademés, entre la llínea d'eixida i el primer obstàcul deu haver una distància d'entre 6 i 15 m, i entre l'últim obstàcul i l'arribada deu ser d'entre 15 i 25 m. Les llínees d'eixida i d'arribada, aixina com els obstàculs i els punts de gir, estan senyalisats en banderolas blanques i roges, encara que les primeres sempre deuen quedar a l'esquerra del ginet.

Els obstàculs

[editar | editar còdic]

Deuen caure en cas que al cavall o al ginet els colpegen o siguen derribats sobre ells, de manera que no entranyen perill en cas que succeïxca. Tenen que estar numerats en funció de l'orde en que deuen ser superats. Existixen varis tipos:

  • Obstàculs verticals: en ells, tots els elements o parts estan en el mateix pla vertical respecte al punt de batuda al cavall. Alguns eixemples d'este tipo són els denominats: murs, portes o postes i barres.
  • Obstàculs de fondo o estesos: exigixen per part del cavall un bot en profunditat, ademés d'en altura, perque els seus elements estan disposts en plans verticals diferents sobre la batuda de l'animal. Els més comuns són les triples barres i les volees o oxeres.
  • Rigues: són menuts estanys que no poden presentar cap obstàcul front a elles, a excepció d'una chicoteta bardiça de 50 cm d'altura.
  • Obstàculs combinats: consten de dos o tres obstàculs que deu botar-se de forma separada i consecutiva. Es pot combinar qualsevol tipo d'obstàcul, a excepció de la riga.

Existixen competicions tant individuals com per equips. En el cas de que siga una competició internacional, els equips poden estar formats entre tres i sis membres. Abans d'una competició, els ginets poden inspeccionar el recorregut a peu.

La competició

[editar | editar còdic]

Els recorreguts es realisen d'un en un. L'orde d'eixida en una prova s'establix per sorteig. Existix un temps permés per a realisar el recorregut, el qual es calcula en funció de la seua llongitut i els llímits de velocitat oficials. En els Jocs Olímpics, la velocitat establida és de 400 m/minut. El temps llímit que s'admetrà serà el doble de temps permés. Durant la prova es contabilisaran els derribos d'obstàculs i el temps conseguit, aixina com atres incidències que puguen supondre acumulació de punts negatius per al ginet. Segons el tipo de prova, el guanyador serà el que acumule menor cantitat de punts negatius, realise el menor temps o obtinga una major puntuació.

Penalisacions

[editar | editar còdic]

Poden rebre's per distintes causes:

  • Per derribar obstàculs o tocar la riga: 4 punts.
  • Per caiguda del cavall, ginet o abdós: eliminació.
  • Per desobediència del cavall al ginet, ya siga per refusar botar, per eixir-se del recorregut o per resistir-se a obedir: 4 punts si és la primera ocasió, i eliminació en el cas de la segona ocasió.
  • Per sobrepassar el temps llímit: 1 punt per cada 4 segons d'excés.
  • Per rebre ajuda exterior: eliminació immediata.

El jurat d'una prova està compost per tres juges, ubicats en una mateixa caseta.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «¿Qué és l'equitació? Principals disciplines i beneficis». IFEMA. Consultat el 22 d'octubre de 2023.
  2. «Beneficis de l'equitació i diferències en la hípica». Institut Internacional de Ciències Deportives. Consultat el 22 d'octubre de 2023.
  3. (1972) Chambers Twentieth Century Dictionary, Chambers.
  4. n.a. (2005). Oxford American Dictionaries (computer application), Apple Computer.
  5. (1980) Webster's New Collegiate Dictionary, Springfield MA: Merriam. ISBN 0-87779-398-0.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
  • [[Archiu:{{#switch:Ecuestre|20px|Vore el portal sobre Ecuestre]] Portal:Ecuestre. Contingut relacionat en Equins.

Plantilla:RAE


Referències

[editar | editar còdic]