Urkesh

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>

Mapa de Síria en el II mileni a. C. mostrant l'ubicació de Urkesh i atres ciutats de l'época.

Urkesh o Urkish (Cuneïforme: Ḫo-ur-ri 𒄷𒌨𒊑) és una antiga ciutat estat de Síria hui desapareguda, fundada cap a començos de el IV mileni a. C. pels Hurritas. La ciutat s'ubicava en l'actual governació del-Hasakah en el noreste de Síria, al sur dels Montes Tauro, i en el nort de Mesopotamia. En l'actualitat és una zona arqueològica en el nom de tell Mozan.

Tell Mozan 1

Història

És poc lo que es coneix sobre el història de Urkesh i en la seua majoria ha segut revelat per les troballes arqueològiques en Tell Mozan i per mencions trobades en inscripcions dels regnes veïns. Era un centre important per a la cultura hurrita que ho consideraven la sèu de Kumarbi, pare dels deus. Era la capital d'un regne que s'estenia cap al nort, a on tenia lloc l'extracció de coure que va ser la font de la prosperitat de la ciutat.

S'ignora casi tot sobre els governants de la ciutat dels que només es conserven alguns noms i referències fragmentarias. Els més antics ostenten el títul de endan:

• Tupkish endan (c. 2250 a. C.)
• Tish-atal endan (data desconeguda)
• Shatar-mat (data desconeguda)
• Atal-shen (data desconeguda)
• Ann-atal (c. 2050 a. C.)
• Et'irru (c. 1800 a. C.)

La ciutat va ser abandonada per raons desconegudes cap a 1350 a. C.

Arqueologia

Placa de fundació, dedicació al deu Nergal pel rei hurrita Atalshen, rei de Urkish i Nawar, conca de Habur, al voltant de l'any 2000 a. C. Museu del Louvre AO 5678

L'excavació arqueològica es va portar a terme en el montícul de Tell Mozan en un aŕea d'unes 135 hectàrees que s'eleva uns 25 metros en el seu punt més alt. Els primers sondejos els va realisar Max Mallowan, marit d'Agatha Christie en la década de 1930, qui va abandonar els treballs en el tell per creure haver trobat restants romans.

S'han realisat importants descobriments entre els que destaca el Palau Real, un temple sobre un terrat monumental i un pou que es creu servia per a realisar determinats ritos adivinatorios. La ciutat estava rodejada per una muralla d'uns 7 metros d'altura i uns 8 d'esgambi i construïda, com és habitual en la zona, en rajoles de fanc.

L'excavació va començar en 1984 a càrrec de Giorgio Buccellati de l'UCLA i Marilyn Kelly-Buccellati de la Califòrnia State University i han proseguit fins a l'actualitat en ajuda d'atres equips. L'excavació és célebre per la seua ocupació de l'alta tecnologia en l'estudi i conservació de les troballes arqueològiques.