Les Mèdula

Les Mèdula

Les Mèdula és un entorn paisagístic espanyol format per una antiga explotació minera d'or romana situat en els voltants de la localitat homònima, en la comarca d'El Bierzo, província de León, comunitat autònoma de Castella i Lleó. Està considerada la major mina d'or a cel obert de tot l'Imperi romà. Este entorn va ser declarat be d'interés cultural en 1996, en atenció al seu interés arqueològic. Un any despuix el conjunt va ser declarat per l'Unesco com Patrimoni de la Humanitat, i com monument natural en 2002.

El treball d'ingenieria realisat per a l'extracció del mineral utilisant el método de ruïna montium, va supondre l'alteració del mig ambient pero va donar com resultat un paisage d'arenes rojoses, cobert en l'actualitat parcialment de vegetació de castanys i roures. Es considera un «paisage cultural» i té la denominació de «Parc Cultural». Les Mèdula és una explotació minera abandonada agotada. El paisage creat arreplega les variacions que els treballs d'explotació varen realisar, des de la desaparició de les montanyes canalisant les seues enrunes a llocs concrets per al seu posterior erejat i filtrat, fins a la creació d'un llac artificial pels sediment acumulats, el llac de Carucedo, aixina com l'immensa infraestructura hidràulica construïda, hi ha més de 400 km de canals, alguns de més de 100 km de llongitut, necessària per a això.

L'àrea de les Mèdula és zona d'explotació agrícola a on abunda el castanyer i el cerezo, que són explotats pels habitants dels pobles de l'entorn que mantenen les seues costums sobre la seua explotació, els terrenys són comunals pero els arbres, en especial el castanyer, són particulars. En els seus voltants es troba una pedrera que a pesar de ser declarada illegal en 2008 continua en funcionament.

Història

Les Mèdula va ser en el seu orige una explotació romana d'or a cel obert, encara que els pobles indígenes prerromanos ya havien explotat el jaciment, bateando els plaers fluvials. S'estima que els romans varen escomençar a treballar en la zona en l'época de l'emperador Octavio Augusto, qui va dirigir personalment la major part de les accions que entre els anys 26 i 19 a. C. varen conquistar definitivament els pobles del nort de la península ibèrica, astures i càntabres (no es deu confondre el topònim actual en el mont Medulio, a on va tindre lloc l'holocaust dels càntabres, que varen preferir donar-se mort abans que entregar-se. No obstant, l'ubicació del mont Medulio és encara objecte de discussió), quan es va necessitar l'or per a fer monedes en implantar-se este metal, la moneda d'áureo en un pes d'1/40 de la lliura romana, aproximadament 8 g de pes, com a referent. Entre finals de el II i principis de el III, la mina va ser abandonada pel seu agotament.

Orige del nom

Archiu:Poblado Metalúrgico de Orellan.jpg

Poblat metalúrgic de Orellán (sigles II i I a. C.). Al fondo, en el cim, estaven situats els forns de fundició

Entre els experts hi ha la teoria segons la qual provindria de la denominació tradicional que se li donava als amontonamientos de palla, molt comunes en la zona. En el parla tradicional del Bierzo, encara en us, existixen paraules com meda, montó de forma cònica, i medar, amontonar l'herba, aixina com medeiro, que segons el catedràtic Jesús García i García són "parents" del castellà médano (duna o montó d'arena), provenint, segons ell, de la veu llatina meta.^{cita requerida} Atres autors ho relacionen en la veu llatina metalla. Aixina i tot, l'opinió de que el nom prové del Mons Medulius té molts partidaris entre els experts.^{cita requerida}

Método d'extracció

En l'entorn que hui es coneix com les Mèdula, es donaven una série de circumstàncies favorables per a l'extracció de l'or: eren terres de torrentada en pols d'or; hi havia abundant aigua i la suficient pendent com per a utilisar-la com a força hidràulica; i existien suaus pendents cap al Sil per als desaiguadors.

El sistema utilisat era el cridat ruïna montium. L'aigua de les rieres de montanya es canalisava i embassava en la part superior de l'explotació; la montanya es foradava en una cuidadosa ret de galeries molt pendents, soltant l'aigua a través d'elles. La força de l'aigua desfea la montanya i arrastrava les terres auríferas fins als lavaderos. El sistema hidràulic de les Mèdula és el més espectacular dels coneguts, per la cantitat d'aigua utilisada i la llongitut i el gran número de ramificacions dels seus canals. Actualment es coneix tot este traçat, visitable en part en la companyia d'un guia.

Una de les moltes captació es feya des de la falda norest del mont Teleno. A una altitut de 2000 metros s'acumulava la neu que més tart, ya convertida en aigua, aplegava al ric Veta (afluent del Cabrera), que a la seua volta alimentava els sèt canals que, vorejant la montanya, aplegaven als estanys de l'explotació. Estos canals, la llongitut total dels quals s'estima en uns 300 quilómetros, tenen una pendent d'entre el 0.6 i el 1 %. L'ample és d'1.28 metros, llevat en les curves, d'1.60, i la seua profunditat és de 90 centímetros. La construcció d'estos canals, que en alguns trams discorren baix la roca en forma de túnel, va ser, en diferència, l'obra més difícil i costosa de l'explotació.

Posteriorment, l'aigua dels canals aplegava a uns depòsits construïts per mig del allanamiento i excavat del terreny. La terra extreta s'amontonava entorn, formant talussos. Estos depòsits disponien de comportes per a distribuir l'aigua.

Sorgiment de l'entorn paisagístic

Archiu:Image-Las Médulas con luna.jpg

Un dels farallones del conjunt

Abandonada l'explotació en el III, la vegetació autòctona va ser de nou apropiant-se del lloc: roures, graneras, Carquesa, carrascas i carrascas. Al mateix temps es va expandir el cultiu del castany, del que hui poden vore's numerosos eixemplars en el parc, alguns d'ells catalogats com arbres centenaris. Tot açò va donar com resultat el sorgiment d'un entorn espectacular caracterisat per les caprichoses formes del terreny, format per arenes rojoses perfectament integrades en la vegetació.

Actualment, en la fauna de la zona destaquen el javalí, el cabirol, el gat montés, etc. Sobre l'avifauna, existixen més de cent espècies, localisades sobretot en l'alvertent del riu Cabrera. En les proximitats del llac de Carucedo, del que la tradició conta que es va formar per l'estancament del aigua empleada per a l'explotació, creix una varietat d'orquídea la flor de la qual simula un abellot per a atraure d'esta forma als insectes i facilitar la polinisació. En els boscs de ribera destaquen les aus insectívores.

En 1997 l'Unesco va declarar les Mèdula com Patrimoni de la Humanitat, incloent la zona principal de la mina d'or i els Estèrils de la Balouta, Valdebría i Yeres. La delegació de Tailàndia es va opondre a la decisió per considerar que el parage és el resultat de l'activitat destructora del ser humà i que suponia un perjuí per a la causa de la protecció migambiental. Alemània i Finlàndia varen estar d'acort en esta posició.^{cita requerida}

Archiu:Medulas CAPS 10 02. CAPS 11

Vista general des del camí

Archiu:Spain-Las Médulas - CAPS 12 (25798549111).jpg

Oquedades

Archiu:Las Médulas Roman Goldmines 05 (cropped). CAPS 13

Un dels camins

Punts d'interés

Mapa perimetral

El conjunt del jaciment forma un fondo de sac al que s'accedix per una senda d'uns cent metros de desnivell que partix dels voltants de la font de la Tia Bibiana.

Senda de les Valiñas (4 km)

• La Cuevona
• L'Encantada

Senda Reirigo (5,5 km) Senda perimetral (5,7 km) Senda dels convents(4,5 km) Mirador de Orellán. Al mirador s'accedix des d'una sendera en la senda de la Valiñas o per la perimetral. Galeria de Orellán. Galeria d'aigua visitable, d'uns 100 metros de llongitut, foradada en les Mèdula. S'accedix a ella des del Mirador de Orellán.

Ruta de les Medulillas

Des del poble d'Orellán, a on va haver un castre romà, partix una pista cap al mirador de Orellán, al que podrem aplegar en coche. A partir d'ahí la passejada es farà a peu vorejant el mont Placias (1025 m s. n. m.) fins al Camp de la Braña, des d'a on el camí descendix cap a les excavacions de les Medulillas en les coves de Reirigo o la cova de la Chaira, de més de 250 metros de llarc. El camí du al forcall de les Pedrices (nom donat a les pedres de «murias»), des d'a on es torna al poble de les Mèdula. Ademés, junt al mateix mirador es troben unes galeries visitables.