Cytisus scoparius
Cytisus scoparius, de nom vulgar retama negra o granera rossa, és una espècie pertanyent a la família de les fabáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta arbustiva d'1 a 2 m d'altura, en brancas primes, estriadas, de color vert i en poques fulls, de flor groga i papilionada. El frut és una llegum negra pilosa. La floració és d'abril a juliol. Té us medicinal per les seues propietats cardiotónicas i estimulants. Les propietats cardiotónicas són controvertides i el seu gran us és com diurético i antiedematoso.cita requerida
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Generalisada en casi tota la península ibèrica, aixina com en el restant de l'Europa atlàntica.[1]
Com a espècie invasora
[editar | editar còdic]A pesar de ser una espècie autòctona d'Espanya, no ho és de totes les seues regions. Aixina, en les illes Canàries es comporta com espècie exòtica invasora. Pel seu potencial colonizador i a que constituïx una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Canàries la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[2] També és invasora en Azores i Madeira.[3]
Aixina mateix, està considerada una planta nociva en diverses regions d'Estats Units, com Oregó, Hawái, Idaho i Califòrnia;[4][5] i també en Austràlia,[6] Chile,[3] Argentina[3] i Suràfrica.[3]
Usos
[editar | editar còdic]Usos medicinals
[editar | editar còdic]Es va escomençar a utilisar en medicina per la propietat diurética de les flors, per a tractar la hidropesia, edemas i #obstrucció de bazo i fege. Pero, aparte de les seues virtuts diuréticas, que hui se sap que són degudes a la riquea en flavonoides de les flors, la seua aplicació principal és per a l'obtenció del alcaloide esparteína, que té una acció indirecta sobre el cor. La esparteína és un antiarrítmico i cardiotónico. També és un estimulant de les fibres de l'úter (acció oxitócica). En casos d'hipotensió arterial, s'han comprovat efectes normalizadores, actuant com hipertensor.
Toxicitat
[editar | editar còdic]La planta conté aminas (tiramina, dopamina), flavonoides (genetosida, spiraeosida i scoparosida, entre uns atres) i #alcaloide. Entre els #alcaloide (una vintena en total) se citarà la esparteína, majoritari en les branques, i la lupanina majoritària a les llavors, pero també l'ammodendrina i el hidroxilupanina.
Tradicionalment s'utilisava la flor com diurético i per al tractament dels trastorns circulatoris (la presència de flavonoides explica este us). Les branques són collides per a extraure la esparteína per a les necessitats de l'indústria farmacèutica. Este alcaloide posseïx diferents propietats farmacològiques: té un efecte regulador sobre els intervals cardíacs (de fet, sostrau el cor de l'influència del sistema nerviós vegetatiu), és puix, indicat per al tractament de la eretisme cardíac. Per la seua activitat oxitócica (aumenta les #contracció de l'úter), es pot utilisar, baix forma inyectable, per a posar en marcha un part (és abortivo de manera potencial, per tant, està contraindicado en cas d'embaràs). De la mateixa manera, estarà contraindicado en casos d'hipertensió arterial, per la llaugera activitat hipertónica.
Atres usos
[editar | editar còdic]La corfa s'usava para curtir i per a fer cuerdo.
La fabricació de graneres (de les que pren el seu nom) va ser important en tot l'oest de França. També es va usar com a tongada del sostre de palla en algunes montanyes, per a cobrir sostres. Encara es poden trobar algunes cases d'este tipo en la part alta d'Ardecha i en Losera.
Permetria a les ovelles inmunizarse contra les mordeduras d'escurçons: l'esparteína present en esta planta faria inofensiu el verí d'escurçó.[7]
Com totes les Fabaceae, les seues raïls tenen nòduls radiculares que permeten enriquir el sol per mig de la fixació biològica de nitrogen. S'utilisa en Agricultura Natural (Fukuoka) i en permacultura com a espècie fijadora de nitrogen per a regenerar el sol (encara que localment potencialment invasivo).[8]
Cytisus scoparius forma part de la Flora apícola, principalment polinífera (el polen groc anaranjado es proyecta sobre l'abella que moltes voltes torna a la colmena untada en pols groga). La granera escocesa també pot ser nectarífera, pero solament en acabant de que els abellots hagen passat per la base de la flor.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Cytisus scoparius va ser descrita per (L.) Link i publicat en Enumeratio Plantarum Horti Regii Berolinensis Altera 2: 241. 1822.[9]
- Colutea scoparia (L.) Bercht. & J.Presl
- Corema scoparium (L.) Bercht. & J. Presl
- Cytisogenista scoparia var. leiostyla (Willk.) Rothm.
- Cytisogenista scoparia var. oxyphylla (Boiss.) Rothm.
- Cytisogenista scoparia (L.) Rothm.
- Cytisus lusitanicus (Mill.) Maire
- Cytisus reverchonii (Degen & Hervier) Bean
- Genista andreana Puiss.
- Genista angulata (Raf.) Poir. in Lam.
- Genista glabra (Mill.) Spach
- Genista hirsuta Moench
- Genista scoparia (L.) Lam.
- Sarothamnus andreanus (Puiss.) Bergmans
- Sarothamnus bourgaei Boiss.
- Sarothamnus eliasii Sennen
- Sarothamnus lusitanicus (Mill.) Pau
- Sarothamnus oxyphyllus Boiss.
- Sarothamnus scoparius subsp. andreanus (Puiss.) P.Fourn.
- Sarothamnus scoparius subsp. reverchonii Degen & Hervier
- Sarothamnus scoparius var. leiostylos Willk. in Willk. & Lange
- Sarothamnus scoparius (L.) W.D.J.Koch
- Sarothamnus vulgaris var. leiostylos (Willk.) C.Viciós
- Sarothamnus vulgaris var. reverchonii (Degen & Hervier) C. Viciós
- Sarothamnus vulgaris Wimm.
- Spartium angulatum Raf.
- Spartium glabrum Mill.
- Spartium lusitanicus Mill.
- Spartium scoparium L.[10]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Alama, albareja, apiorno, barredoira, destra d'or, chamiça, codeja, granera, granera amarga, granera groga, granera de flor groga, escobajera, granera negra, granera negrera, granera rossa, graneres, escobón, escobonera, genista angulosa, ginesta, ginesta angulosa, hiniesta, hiniesta blanca, hiniesta de graneres, hiniesta escobar, hiniesta negra, illesta, inhiesta, iniesta, jiniesta, morisca, piorno, piorno groc, piorno negre, rebanillo, retama, retama groga, retama colorá, retama de granera, retama de graneres, retama hiniesta, retama morisca, retama negra, retama selvada, xesta, xiniesta, xiniestina, granera de bruxa.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://www.asturnatura.com/especie/cytisus-scoparius-subsp-scoparius.html#distribucion
- ↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 https://www.miteco.gob.es/es/biodiversidad/temas/conservacion-de-espècies/Cytisus_scoparius_2013_tcm30-69825.pdf
- ↑ https://www.fs.fed.us/database/feis/plants/shrub/cytspp/all.html
- ↑ University of Montana, Division of Biological Sciences. 2001. INVADERS Database System, [Online]. Available: http://invader.dbs.umt.edu/ [1] archivat en Wayback Machine. [2001, June 27]. [37489]
- ↑ Hosking, J. R.; Smith, J. M. B.; Sheppard, A. W. 1996. The biology of Australian weeds. 28. Cytisus scoparius (L.) Link subsp. scoparius. Plant Protection Quarterly. 11(3): 102-108. [54989]
- ↑ (2011) Educagri éditions (ed.). [2] (en fr), Dijon, p. 193. ISBN 978-2-84444-852-1.
- ↑ «Permaculture online course by Larry Korn».
- ↑ «Cytisus scoparius». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 29 de decembre de 2013.
- ↑ Sinònims en Real Jardí Botànic
- ↑ Noms en Real Jardí Botànic
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Berdonces, Josep Lluís. Gran enciclopèdia de les plantes medicinals: el dioscórides del tercer mileni. Ed. Tikal. Madrit, 1998. ISBN 843058496X.
- Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974.
- Bruneton, J. Plantes tòxiques: vegetals perillosos per a l'home i els animals. Editorial Acribia. Saragossa., 2000. ISBN 9788420009353.
- Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica. 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X.
- LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Guia dels arbres i arbusts de la Península ibèrica i Balears, 2a ed. Ed. Mundi- Prensa. Madrit.
- PAHLOW, M. Gran manual de plantes medicinals. #León: Ed. Everest.
- UNITAT DE BOTÀNICA.FACULTAT DE FARMÀCIA. Botànica Farmacèutica. Ensenyament de Farmàcia. Texts docents.(pràctiques). Barcelona: Ed. UB, 2008.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Cytisus scoparius» de Wikipedia en català publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cytisus scoparius» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.