Genista tridentata
La carquesa (Genista tridentata) és una espècie fanerógama de planta de la família de les fabáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]Planta carent de fulls que pot alcançar 1 m d'altura, inerme. Brots en aspecte articulat en divisions que assemblen artejos, recorreguts per dos ales ondulades, coriáceas i asproses al tacte i terminats en una estructura dentada en dos nervis ben marcats. Florés cortamente pediceladas, reunides en cims terminals subcorimbosas, denses. Cáliz molt tomentoso, en el lòbul inferior més llarc. Corola pubescente, de color groc-anaranjado; estandart més o menys tomentoso en la seua cara dorsal. Estams 10, soldats. Llegum de 9-14 mm, oblonga, pelosa, lo que li conferix una certa lluentor, i comprimida lateralment. Llavors en estrofíolo. És una planta molt pirófita, que rebrota en facilitat despuix dels incendis. Florix des de finals de l'hivern i a lo llarc de la primavera.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es localisa en la mitat occidental de la península ibèrica i nort de Marroc. La seua àrea peninsular comprén des d'Astúries, Cantàbria fins a Andalusia occidental, incloent Portugal, Galícia, Castella i Lleó, Castella-la Mancha i Extremadura. Forma part de jaraels, brezalés i xaraés, aixina com de formacions degradades de rebollos, alcornoques o pis, sobre sols silíceos i pobres des del nivell de la mar fins als 1700 m s. n. m. No tolera la aridez. En Marroc viu en zones baixes del Rif central silíceo.
Subespecies
[editar | editar còdic]La raça típica de Genista tridentata subsp. tridentata procedix de Portugal, i va ser recolectada prop de Lisboa per Pehr Löfling, discípul de Linneo, en el seu viage a Espanya en 1751. La raça més estesa, que té els tallos fèrtils anchamente alados, s'ha denominat Genista tridentata subsp. cantabrica (Spach) Nyman. I finalment la carqueixa de flor velluda que s'ha denominat Genista tridentata subsp. lasiantha (Spach) Greuter.[2]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]- Usos
Esta planta medicinal és molt afamada en la província de Zamora i en #León com diurética, emoliente, aixina com contra la tós, reuma, artrosis i gota. Ya el pare Martín Sarmiento, en el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
, alaba el valor d'esta planta en el seu llibre Dissertació sobre les eficaces virtuts i us de la planta anomenada carquesa.
- Informació etnobotánica
Es tracta d'una mata molt coneguda a nivell popular, en numerosos refrans com el lleonés següent alegórico de la seua relació fenológica en la preñez de la lloba:
Carqueixa brotada, lloba prenyada
Carqueixa florida, lloba parida.
Quan la carqueixa està tendra, les ovelles la consumixen en fruición. S'ha usat tradicionalment com a llit per al ganado aixina com estrumbo, brancada que es tira al sol dels corrals descoberts per a que les vaques i ovelles no chafen el fanc i els tolls, i que al final s'arreplega com a abonament. En La Carballeda i en atres comarques occidentals, en la matança, despuix de chamuscar en palla als porcs, es raspava be la pell en carqueixa per a netejar-la.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Genista tridentata va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 710. 1753.[4]
Genista: nom genèric que prové del llatí de la que els reis i reines Plantagenet d'Anglaterra varen prendre el seu nom, planta Genesta o plante genest, en alusió a una història que, quan Guillermo el Conquistador es va embarcar rumbo a Anglaterra, va arrancar una planta que es mantenia ferma, tenazmente, a una roca i la va ficar en el seu caixco com a símbol de que ell també seria tenaz en la seua arriscada tasca. La planta va ser la cridada planta genista en llatí. Esta és una bona història, pero per desgràcia Guillermo el Conquistador va aplegar molt abans dels Plantagenet i en realitat va ser Godofredo d'Anjou que va ser malnomenat el Plantagenet, perque duya un ramito de flors grogues de retama en el seu caixco com una insígnia (genêt és el nom francés del arbust de retama), i va anar el seu fill, Enrique II, el que es va convertir en el primer rei Plantagenet. Atres explicacions històriques són que Geoffrey va plantar este arbust com una coberta de caça o que ell l'usava per a assotar-se a sí mateixa. No va ser fins que Ricardo de York, el pare dels dos reis Eduardo IV i Ricardo III, quan els membres d'esta família varen adoptar el nom de Plantagenet, i després es va aplicar retroactivamente als descendents de Godofredo I d'Anjou com el nom dinàstic.[5]
Tridentata: epítet latino que significa "en tres dents".[6]
- Chamaespartium tridentatum subsp. riphaeum (Pau & Font Quer) Fern. Casas
- Cytisus tridentatus (L.) Vuk.
- Genista riphaea (Pau & Font Quer) Pau & Font Quer
- Genistella riphaea Pau & Font Quer
- Genistella tridentata (L.) Samp.
- Genistella tridentata subsp. riphaea (Pau & Font Quer) Holub
- Pterospartum cantabricum (Spach) Willk.
- Pterospartum lasianthum (Spach) Willk.
- Pterospartum stenopterum (Spach) Willk.
- Pterospartum tridentatum (L.) Willk.[7]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Castellà: carqueja, carquesa, carquesia, chamosquina, craqueja, engordatoro, torogordo.[8] Gallego: carqueixa, lavacuncas. Asturià: carqueixa.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Galà Cela (1998). , Madrit:Jaguar. ISBN 84-95537-50-8.
- ↑ López (2007). , 3ª edició, Madrit:Mundi-Prensa.
- ↑ Oria de Roda (2003). , Palència:Cálamo. ISBN 84-95018-46-2.
- ↑ «Genista tridentata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 6 d'abril de 2014.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ en Epítets Botànics
- ↑ Genista tridentata en The Plant List
- ↑ «Genista tridentata». Real Jardí Botànic: Flora Ibèrica. Consultat el 10 de decembre de 2010.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Greuter, W. et al. (Eds.) (1989) Med-Checklist Vol. 4 (published)
- Cristofolini, G. & Feoli, L. (1993) Personal Communication
- Domínguez, I. (1987) Pap. in Flora Vasc. d'Andalusia Occ. Ketres, Barcelona
- Viciós, C. (1953) Genisteas Espaniolas 1. Min. de Agric. Madrit No. 67
- Heywood, V.H. & Ball, P.W. (1968) Leguminosae. In: Flora Europaea Vol. 2. ed. Tutin, T.G. et al.
- Maire, R. (Quezel, P., Ed.) (1987) Flore de l'Afrique du Nord, Vol. 16. Dicots. Leguminosae,
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Genista tridentata.- Este artícul conté una traducció derivada de «Genista tridentata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.