Ruïna montium

Archiu:Panorámica de Las Médulas.jpg

Jaciment de Les Mèdula, Espanya

Ruïna montium o curtes de minat era un sistema de mineria usat en l'Antiga Roma. Es basa en la força de l'aigua per a derrocar extensions àmplies de montanya i va ser descrit per l'historiador Plinio el Vell en Naturalis Història.

L'or es troba en el nostre món, deixant de costat el que, segons es diu, és extret per formigues en l'Índia o per aixetes entre els escitas, de tres maneres: per mig de partícules dels rius, com en el Tajo de Hispania, el Po d'Itàlia, el Hebro de Tracia, el Pactolo d'Àsia, i el Ganges de l'Índia; i no hi ha or més pur, puix ha segut polit pel propi curs de l'aigua i el contacte. D'un atre modo, s'extrau per mig de pous excavats o es busca en la solsida de montanyes (...)

...

El tercer método supera les obres dels Jagants: S'excaven túnels a lo llarc de grans distàncies dins de les montanyes, allumenats en llànties; la duració de les jornades és la mateixa que la de les vigílies, i durant molts mesos no es veu la llum del dia.

Este tipo d'obra es diu arrugias. Els clavills s'afonen de sobte i sepulten als treballadors, de modo que ya sembla menys temerari buscar perles i púrpures en les profunditats de l'mar. ¡Tant més perilloses hem fet les terres! (...)

Original en llatí:

Aurum invenitur in nostro orbe, ut omittamus Indicum a formicis aut apud Scythas grypis erutum, tribus modis: fluminum ramentis, ut in Tago Hispaniae, Pado Italiae, Hebro Thraciae, Pactolo Asiae, Gange Indiae, nec ullum absolutius aurum est, ut cursu ipso attrituque perpolitum. alio modo puteorum scrobibus effoditur aut in ruïna montium quaeritur (...)

...

Tertia ràtio opera vicerit Gigantum: cuniculis per magna spatia actis cavantur monts, lucernarum ad lumina; eadem mensura vigiliarum est, multisque mensibus senar cernitur dies.

Arrugias aneu genus vocant. Siduntque rimae subito et opprimunt operatos, ut iam minus temerarium videatur i profunt maris petere margarites atque purpuras. Tant nocentiores fecimus terras. (...)

Tècnica

Per mig d'este sistema els miners excavaven galeries verticals d'a on en diversos punts partien atres horisontals i cegues. En un moment donat, se soltava en tromba a través d'elles aigua, que prèviament havia segut acumulada en depòsits i preses, lo que provocava la compressió de l'aire atrapat en el seu interior i feya explotar el conglomerat d'argila i roca que formava la montanya. La massa de fanc obtinguda es conduïa per gravetat fins als canals de llavat i filtrat. Els canals de filtrat eren estructures de fusta en les que es feya passar la massa resultant, una volta extrets les vores rodades, que s'amontonaven formant lo que hui coneixem com "murias" o "pedreiras", i s'obtenia l'or a través de filtres realisats en branques de petorra. Es precisava d'una gran cantitat d'aigua que es recolectava per les afores per mig de grans infraestructures hidràuliques i, aixina, en Les Mèdula hi ha més de 400 km de canals en alguns de més de 100 km, i sempre a una altura superior a la de l'explotació.

Tradicionalment esta tècnica va ser atribuïda a l'ingenieria romana; no obstant, l'estudi de diversos castros astures els materials dels quals s'adscriuen únicament a l'Edat del Ferro (Castro de Ceruñales, Noceda del Bierzo, La Cogollina, Teberga) i les defenses de la qual han segut excavades per mig de la tècnica de Ruïna Montium, permeten hui dia afirmar que es tractava d'un sistema prerromano i tradicional de la mineria dels astures.

Va ser molt usat en la zona de Les Mèdula, Espanya, el parage de les quals ha quedat marcat en una singular i única forma a raïl de les obres realisades baix el domini romà.