Producte intern brut

Producte intern brut

Archiu:Countries by caps block 1 (nominal).svg

Països per PIB Nominal en 2024 en dólars de EE.UU. ($)

> 20 billons      10–20 billons      5–10 billons      1–5 billons

750 mil millons – $1 billó      500–750 mil millons      250–500 mil millons      100–250 mil millons

50–100 mil millons      25–50 mil millons      5–25 mil millons      < 5 mil millons

El producte interior brut o producte intern brut (PIB), també conegut com a producte brut intern/interior (PBI) en alguns països d'Hispanoamèrica, és una magnitut macroeconòmica que expressa el valor monetari de la producció de bens i servicis de demanda final en un territori i en un periodo de temps determinat, normalment d'un any o un trimestre. El PIB és una variable fluix que contabilisa els bens produïts o servicis prestats durant el periodo d'estudi.

l'Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmics (OCDE) definix el PIB com: "una mida agregada de producció igual a la suma dels valors bruts agregats de totes les unitats residents i institucionals dedicades a la producció i els servicis (més imposts i menys subsidis, sobre productes no inclosos en el valor dels seus productes)". Una publicació del FMI establix que «el PIB medix el valor monetari dels bens i servicis finals, que són comprats per l'usuari final, produïts en un país en un periodo de temps determinat (per eixemple, un trimestre o un any)».

El PIB és usat com a objecte d'estudi de la macroeconomia. El seu càlcul s'enquadra dins de la contabilitat nacional. Per a la seua estimació, s'ampren varis enfocaments complementaris. Despuix del pertinent ajust dels resultats obtinguts, en forma parcial, resulta inclosa en el seu càlcul l'economia sumergida.

No obstant, existixen llimitacions al seu us, ademés dels mencionats ajusts necessaris per a l'economia sumergida, l'impacte social o ecològic de diverses activitats pot ser important per a lo que s'estiga estudiant, i pot no estar arreplegat en el PIB. Existixen diverses mides alternatives a el PIB que poden ser útils para determinades comparacions.

Característiques

Producció final

El PIB medix únicament la producció final i no la denominada producció intermija, per a evitar aixina la doble contabilización. En fer referència a bens i servicis finals, vol dir que no han de ser presos en conte aquells bens elaborats en el periodo per a la seua utilisació com a matèria primera per a la fabricació d'atres bens i servicis. Per lo tant, dins de bens i servicis finals s'inclouen aquells produïts en el periodo que, per la seua pròpia naturalea, no es van a integrar en cap atre procés de producció, aixina com aquells atres bens que no han aplegat a integrar-se en el procés productiu a final de l'eixercici encara que estaven destinats a això.

Valoració: PIB nominal i PIB real

• PIB nominal: és el valor monetari de tots els bens i servicis que produïx un país o economia a preus corrents en l'any en que els bens són produïts. En estudiar l'evolució de el PIB a lo llarc del temps, en situacions d'inflació alta, un aument substancial de preus —inclús quan la producció permaneixca constant—, pot donar com resultat un aument substancial de el PIB nominal, motivat exclusivament per l'aument dels preus.
• PIB real: es definix com el valor monetari de tots els bens i servicis produïts per un país o una economia valorats a preus constants, és dir, segons els preus de l'any que es pren com a base o en les comparacions. Este càlcul es porta a terme per mig del deflactor de el PIB, segons l'índex d'inflació (o ben computant el valor dels bens en independència de l'any de producció per mig dels preus d'un cert any de referència).

Macromagnitudes

Artícul principal → Macromagnitud.

Les macromagnitudes s'utilisen per a medir les operacions i fluix que tenen lloc en l'economia d'un país o una regió determinada, lo que permet tindre una visió de conjunt de l'economia d'eixe país. El PIB constituïx la magnitut econòmica de la que partixen totes les demés.

Existixen atres tipos de macromagnitudes que s'obtenen a partir de el PIB com el producte nacional brut, que diferix de el PIB en que solament considera la cantitat de fluix de bens i servicis produïts per ciutadans d'un país, mentres que el PIB no té en consideració el criteri de nacionalitat o la Renda nacional que medix la remuneració dels factors productius d'un país.

Criteris de valoració de el PIB

El càlcul de valor monetari dels bens produïts, inclosos en el PIB, pot realisar-se per mig de dos formes diferents:

• segons el cost dels factors (no inclouen imposts indirectes).
• segons els preus de mercat (inclouen imposts indirectes).

La valoració a preus de mercat es realisa incloent els imposts indirectes i les subvencions a l'explotació, mentres que la valoració a cost dels factors no inclouen estes cantitats. La relació entre abdós s'obté restant a el PIB valorat a preu de mercat, els imposts indirectes lligats a la producció (T_i) i sumant-li les subvencions a l'explotació (S_o) i aixina s'obté la valoració a cost dels factors.

Les primeres formulació de el PIB

Simon Kuznets (1901-1985), creador del sistema nortamericà unificat de contabilitat nacional, havia treballat en la relació entre creiximent econòmic i distribució d'ingrés, va anar l'inventor de el PIB (Producte intern brut). No obstant, el mateix Kuznets va ser sempre molt crític en la pretensió de medir el benestar exclusivament sobre la base de l'ingrés per càpita derivat de el PIB. En un discurs davant el congrés nortamericà en 1934 advertia que:

És molt difícil deduir el benestar d'una nació a partir de la seua renda nacional (per càpita).

Simon Kuznets, 1934

No obstant, les seues advertències varen ser ignorades i tant economistes com a polítics varen seguir equiparant prosperitat i creiximent de el PIB per càpita. Aixina anys més vesprada en la seua declaració davant el congrés va ampliar les seues crítiques quan va declarar:

Cal tindre en conte les diferències entre cantitat i calitat del creiximent, entre els seus costs i els seus beneficis i entre el determini curt i el llarc. […] Els objectius de "més" creiximent deurien especificar de quin i para qué.

Simon Kuznets, 1962

Kuznets i les seues aportacions en macroeconomia ho varen dur a guanyar el Premi en Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel, en 1971, per sus labores en l'estudi del creiximent econòmic. Va morir en 1985.

Definició i formulació

Es coneix com a «producte intern brut» a la suma de tots els bens i servicis finals que produïx un país o una economia, elaborats dins del territori nacional tant per empreses nacionals com a estrangeres, i que es registren en un periodo determinat (generalment un any).

Determinació de el PIB

El PIB pot calcular-se a través de tres procediments:

• Enfocament basat en despeses.
• Enfocament basat en ingressos o de la distribució.
• Enfocament de l'oferta o del valor agregat.

Enfocament basat en despeses

En l'enfocament basat en despeses, el PIB es medix sumant totes les demandes finals de bens i servicis en un periodo donat. En este cas s'està quantificant el destí de la producció. Existixen quatre grans àrees de despesa: el consum de les famílies (C), el consum del govern (G), l'inversió en nou capital (I) i els resultats nets del comerç exterior (exportacions-importacions). Observe's que les exportacions netes són iguals a les exportacions (X) menys les importacions (M). Des del punt de vista de la despesa o demanda, el PIB resulta ser la suma dels següents térmens:

A on PIB_pm és el producte intern brut valorat a preus de mercat, C és valor total del consum final nacional,G és el consum de l'administració pública, I és la formació bruta de capital també anomenada inversió. X és el volum monetari de les exportacions i M el volum d'importacions. Si es té en conte l'existència del sector públic es distinguix entre consum i inversió privades i despesa pública en adquisició de bens i servicis: G, llavors modifiquem la fòrmula:

Enfocament basat en ingressos o de la distribució

Este enfocament suma els ingressos de tots els factors que contribuïxen al procés productiu, com per eixemple, sòus i salaris, comissions, lloguers, drets d'autor, honoraris, interessos, utilitats, etc. El PIB és el resultat del càlcul per mig del pagament als factors de la producció. Tot això, abans de deduir impost

A on R_L representa els salaris procedents del treball, R_K les rendes procedents del capital o la terra, R_r els interessos financers, B els beneficis, A les amortisacions, I_i els imposts indirectes, S_b els subsidis

Enfocament de l'oferta o del valor agregat

En térmens generals, el valor agregat o valor afegit, és el valor de mercat del producte en cada etapa de la seua producció, menys el valor de mercat dels insumos utilisats per a obtindre dit producte. Segons este enfocament, la suma del valor afegit en cada etapa de producció, cridada valor agregat brut, és igual a la despesa en el ben final del procés de producció.

Un eixemple pot ajudar a ilustrar este enfocament. Prengam el cas de el PIB produït en el sector petroler. Supongam que una companyia produïx petròleu cru que ven a una refineria, que a la seua volta produïx gasolina. El petròleu cru es ven per 20$ per barril a la refineria, i esta ven el producte terminat en 24 $ per barril. Per a calcular el valor agregat produït en cada etapa del procés de producció, es distinguirà:

• el valor agregat en l'etapa de la refineria no són els 24 $ per barril sino solament 4 $, ya que la refineria compra el barril de petròleu en 20 $ i elabora un producte que val 24 $ per barril. El valor agregat del sector petroler com un conjunt és de 24 $ per barril, la suma del valor del petròleu cru (20 $ per barril) més el valor afegit en l'etapa de refinación (4 $ per barril). És important notar, que el valor afegit, en este cas de 4 $, es calcula a partir del valor del producte refinat (que seria més de 4 $) menys el total de costs de producció (conegut com consum intermig).

Taxa de variació de el PIB

La taxa de variació del producte intern brut és l'increment o disminució que experimenta este en un periodo de temps determinat, normalment un any. S'utilisa per a medir el creiximent econòmic d'un país. És el cocient entre el PIB de l'any n i el PIB de l'any (n-1) expressat en percentage. La taxa de variació en any n (%) t_n ve donada per:

A on el PIB usat és usualment el PIB real ya que aixina es pot medir el creiximent real de l'economia deixant a un costat els efectes inflacionista o deflacionistas.

PIB per càpita

Artícul principal → Renda per càpita.

El PIB per càpita (també cridat renda per càpita, ingrés per càpita o PIB per habitant) és una magnitut que tracta de medir la riquea material disponible. Es calcula simplement com el PIB total dividit entre el número d'habitants (N):

Vore també: Anex:Països per PIB (nominal) per càpita

Producte intern brut i Producte nacional brut

Artícul principal → Producte Nacional Brut.

La diferència entre el producte intern brut (PIB) i el producte nacional brut (PNB) procedix de la medició de la producció que fan abdós magnituts, mentres que el PIB quantifica la producció total portada a terme en un país, independent de la residència del factor productiu que la genera; en el PNB, pel contrari, solament s'inclouen els productes o servicis obtinguts per factors productius residents en el país de medició. A títul d'eixemple si un actor, resident en Mèxic, es desplaça fins a Estats Units per a fer una película en este país, este servici s'inclourà en el PIB d'Estats Units i no en el de Mèxic. Pel contrari s'inclourà en el PNB de Mèxic, el seu país de residència, pero no en el d'Estats Units.

Aforro, inversió i balança comercial

L'aforro, l'inversió i la balança comercial són tres magnituts fluix que satisfan una identitat molt simple:

Esta senzilla identitat pot deduir-se a partir del concepte de renda nacional o cantitat de bens i servicis disponibles en una economia nacional:

A on:

$C$ és el consum total incloent el consum privat i el consum públic.

$I$ és l'inversió pública i privada.

$X$ és el valor de totes les exportacions.

$M$ és el valor de totes les importacions.

El primer terme representa l'orige dels dos components de la renda nacional: els bens produïts pel propi país (PIB) i els bens produïts fòra del país o importacions (M). El segon terme representa els tres possibles usos de dits bens: ser consumits, ser invertits o ser exportats fòra del país. En una economia tancada l'aforro iguala a l'inversió, és dir, l'aforro destinat a l'adquisició de bens de capital es convertix en inversió. No obstant, en una economia nacional oberta que exporta i importa bens de l'estranger l'inversió i l'aforro en general no seran exactament iguals, açò pot vore's reescrivint la (*) com:

I definint l'aforro més específicament com la diferència entre el PIB i el consum llavors es té que l'última equació és precisament l'equació (EF). Dita equació prediu que en un país l'aforro únicament pot superar a l'inversió si les exportacions superen en valor a les importacions.

Llimitacions de l'us de el PIB

El PIB és usat freqüentment com una mida del benestar material d'una societat. Això motiva que políticament s'usen les sifres de creiximent econòmic de el PIB com un indicador de que les polítiques econòmiques aplicades són positives. No obstant tant Simon Kuznets, un dels creadors de la contabilitat nacional que va donar lloc a l'us de el PIB com a indicador econòmic, com a numerosos autors posteriors, han criticat l'us de el PIB com a sinònim de benestar social.

Certament existixen algunes correlació positives entre PIB i mides clarament relacionades en el benestar social, especialment en països de benestar o el desenroll d'un país:

• El PIB no té en conte l'auto-producció (o auto-consume), és dir les riquees produïdes i consumides en el propi interior de les llars, ya que no passa pel mercat: per eixemple les verdures de la nostra horta o les activitats domèstiques. Cap a 1975, es va estimar, per a Estats Units, que les hores del treball no remunerat havien supost (al preu del salari mínim) el 25 % de el PIB.
• l'economia sumergida se sol estimar i afegir a el PIB. Això fa més inexacta la seua valoració, a pesar de l'importància en certs països de l'economia irregular i l'economia informal. Per a Espanya, per eixemple, s'estima que l'economia informal supon entre el 20 i el 30 % de el PIB.
• En el cas dels servicis és molt difícil distinguir entre auments de preu per calitat o servicis i aument d'estos per inflació, en lo que són un sector a on és difícil estimar la seua variació.
• El voluntariat, que és un servici sense retribució econòmica, se sol estimar el valor afegit principalment a partir dels costs de personal, els quals són per naturalea insignificants en les activitats benèfiques.
• Per definició, no té en conte el valor econòmic dels actius i passius públics i privats: per lo tant no medix les externalitatés positives o negatives que influïxen en el valor econòmic. Per eixemple, no té en conte els recursos naturals o miners del país. En el cas d'una “producció de contaminació” i posterior descontaminación per mig d'un atre procés, es contabilisen 2 processos econòmics diferents, per a un resultat global nul.
• En el cas d'una catàstrofe natural (huracà, terremot, tsunami…) el PIB solament contabilisa la destrucció dels actius (cases, carreteres…) de forma indirecta, per mig de l'impacte que tenen en la producció, pero sense tindre en conte la destrucció neta d'actius. No obstant, el PIB sí té en conte les reconstrucció despuix de la catàstrofe (a sovint finançades per ajudes).
• Aixina mateix, és molt delicat evaluar la contribució real de l'Administració pública a la riquea econòmica. Normalment se sol integrar els seus costs en els de el PIB, en absència de facturació.
• El PIB no és un indicador de calitat de vida o benestar, tan sol material.

• Solament utilisa variables contables que puguen expressar-se directament en térmens monetaris i, per tant, prescindix d'aspectes com els costs ecològics o els costs socials: l'impacte ecològic de la producció, les desigualtats en la distribució de la riquea, les desigualtats de gènero, etc.

Per totes estes consideracions, se sol interpretar el PIB segons la seua evolució: és dir, si és ascendent durant un periodo, l'economia estarà creixent, si descendira, estaria en recessió. La comparació entre anys permet reduir els errors, puix lo que no es va tindre en conte un any (com el treball en negre), tampoc es té al següent.

Al respecte l'opinió del professor Joseph Stiglitz (Premi en Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel) sobre el PIB:

…solament compensa als governs que aumenten la producció material. […]. No medix adequadament els canvis que afecten al benestar, ni permet comparar correctament el benestar de diferents països'[…] no pren en conte la degradació del mig ambient ni la desaparició dels recursos naturals a l'hora de quantificar el creiximent. […] açò és particularment verdader en Estats Units, a on el PIB ha aumentat més, pero en realitat gran número de persones no tenen l'impressió de viure millor perque sofrixen la caiguda dels seus ingrés.

Per estes crítiques s'han propost mides relacionades en el PIB, que contabilisen les externalitatés negatives i l'efecte de l'activitat econòmica sobre el mig ambient, per a tindre una mida més inclusiva i més directament relacionada en el benestar social, com per eixemple l'Índex de Benestar Econòmic Sostenible (IBES).

Atres indicadors

PIB vert

Artícul principal → PIB vert.

Alguns economistes es referixen a este PIB vert com a una modificació de el PIB convencional, restant-li el valor (si és a la baixa) dels recursos naturals deteriorats. Este método de contabilitat pretén un major realisme en saber si una activitat econòmica aumenta o reduïx la riquea nacional. En 2004, Wen Jiabao va anunciar que un PIB vert (green GDP) reemplaçaria el PIB convencional en les decisions del Partit Comuniste de China. Finalment, esta decisió va ser abandonada ya que les disminució de PIB despuix de la correcció eren tan grans que va resultar políticament inacceptable.

Ademés, quantificar la contaminació, els residus, la deforestación o desertificación, entre atres fenomens és molt complex.

Índex de desenroll humà (IDH)

Artícul principal → Índex de desenroll humà.

Este índex és una combinació de les estadístiques de:

• Esperanza de vida.
• Educació: taxa d'alfabetisació d'adults i la taxa bruta combinada de matriculació en educació primària, secundària i superior.
• PIB per càpita.

Índex de desenroll humà ajustat per desigualtat (IDHD)

Artícul principal → Anex:Països per IDH ajustat per desigualtat.

Este índex és una combinació estadística d'ingrés medit per PNB, educació i salut ajustats per desigualtat donant un índex més realiste del desenroll humà en cada país.

Índex del planeta feliç

l'índex del planeta feliç és un índex alternatiu de desenroll, benestar humà i ambiental. L'índex està dissenyat per a medir el desenroll dels països en base en l'expectativa de vida, la percepció subjectiva de felicitat i la chafada ecològica.

Chafada ecològica i hídrica

La chafada ecològica i la chafada hídrica són indicadors no tant de desenroll social sino de sostenibilitat de dit desenroll social. Dit d'una atra manera, si un dels indicadors de tipo "chafada" té valors alts, es considera que a llarc determini indicadors socials com el IDH o el PIB poden vore's afectats negativament, en condicionar formes d'activitat econòmica nocives que acabaran tenint externalitatés negatives considerables.

Crítiques a el PIB

Les propostes d'inclusió o exclusió d'apartats econòmics o socioeconòmics suponen una crítica a la tradicional construcció de les variables de el PIB.

Per a l'economista Mariana Mazzucato en els Sistemes de contabilitat nacional (SCN) contemporàneus subyacer la teoria del valor marginalista que comporta una atribució indiscriminada de la productivitat a qualsevol que es faça en uns grans ingressos, mentres que subestima la productivitat dels menys afortunats. En fer-ho, justifica desigualtats excessives en ingressos i riquea i convertix l'extracció de valor en creació de valor. Per a Mazzucato la confusió entre preu i valor du a considerar que qualsevol activitat que puga intercanviar-se per un preu que considera que aporta valor a el PIB i són els constables de el SCN els qui determinen ideològicament -combinen l'utilitat marginal en l'estadística possible i el 'sentit comú'- que és el PIB.

Bibliografia

• Dornbusch, Rudiger; Fischer, Stanley. Macroeconomia. McGraw Hill. ISBN 84-481-1883-9.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Producte Intern Brut.
• Crítiques a el PIB.
• Més allà de el PIB: Evaluació del progrés en un món canviant.
• PIB per països, comparativa i evolució.
• Vàries senyes actualisades sobre el PIB històrics i per països