Passiu

El passiu, en contabilitat financera, és el conjunt d'obligacions impostes per la finançació facilitada per un acreedor i representa el fondo monetari que la persona o empresa posseïx i deu a tercers i té que pagar o tornar, habitualment en quotes i periodos establits. El passiu ho constituïxen els pagaments a bancs (per crèdits i préstams), proveïdors, imposts, salaris a empleats, etcétera. El passiu sol pagar-se o tornar-se per mig de periòdicament, quan és un crèdit per mig d'amortisació també periòdica. Un préstam hipotecari és un passiu. l'actiu, en contraparte, comprén als bens i drets financers que té la persona o empresa.

Marque conceptual

Segons les Normes Internacionals de Contabilitat, un passiu financer és tot aquell que inclou:

• L'obligació en un contracte:

• de repondre efectiu o un atre actiu financer a una entitat o empresa.
• d'intercanviar actius o passius financers en condicions potencialment desfavorables per a l'empresa.

• Un contracte que puga ser o que serà liquidat que:

• de ser un derivat, la seua liquidació no puga ser o no serà per mig de l'intercanvi d'una cantitat fixa a canvi d'un número fix dels seus propis instruments de capital.
• de no ser un derivat, obligue o puga obligar a entregar un número variable de capital propi.

Tipos de passius

El passiu està agrupat segons el seu exigibilidad, és dir, al seu major i menor urgència. Aixina, existixen passius a curt determini i passius a llarc determini. Els passius el pagament dels quals és més urgent produïxen més tensió sobre l'efectiu, per lo que les empreses solen fer una llista dels seus passius en l'orde en que es venç la data de pagament. El poder saber qué cantitat dels passius de l'empresa són a curt determini i que cantitat són a llarc determini, permet als acreedors evaluar la factibilidad de la seua empresa d'obtindre efectiu.

Passiu exigible i passiu no exigible

• Passiu exigible: És un terme en desús que de representa el total dels deutes, documentades o no, que l'empresa té en tercers. Suponen finançació aliena. La finançació pot supondre obligacions en acreedorés, bancs o obligacionistas, per eixemple.
  • A llarc determini: són obligacions que el seu venciment és de més d'un any de la data del balanç general.
  • A curt determini: són obligacions que tenen que ser saldades dins del cicle normal d'operacions de l'empresa, per lo general el seu venciment és de menys d'un any.
• Alguns autors parlen de Passiu no exigible o fondos propis, que estaria format per "el Capital social i les reservas" (les reserves). I sostenen (sense fonaments forts) que "són passius, perque pertanyen als accionistes, pero no és exigible a l'empresa la seua devolució". En realitat, per a que un passiu complixca la condició de tal, deu presentar algunes característiques que el "capital propi" no complix (per mencionar una: que constituïxca un sacrifici de recursos no controlable per l'ent), com per eixemple, ho sosté la normativa contable en l'Argentina (Resolució Tècnica 16 de la Federació Argentina de Professionals en Ciències Econòmiques). L'inclusió de "fondos propis" dins del passiu, no té fonament econòmic i tal volta siga un resabio legalista. Vore "passiu" en contabilitat.

• Passiu contingent: obligació possible sorgida a raïl de successos passats, l'existència dels quals depenga d'un succés futur o que no està arreplegada en els llibres per no obligar a l'empresa a desprendre's de recursos en el present o no ser susceptible de quantificació en el present. En cas de complir-se les circumstàncies, es genera l'obligació a tercers. Un eixemple molt comú són els litigis judicials, en la conseqüent obligació en el cas d'una sentència en contra. És dir, és un passiu provable o eventual pero no definitiu.

Vore també

• Subjecte passiu
• Crèdit - Préstam hipotecari
• Amortisació