Anar al contingut

Passiu contingent

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En contabilitat, un passiu contingent és una obligació sorgida a raïl de successos passats, l'existència dels quals pot ser conseqüència, en cert grau d'incertitut, d'un succés futur, o que no està arreplegada en els llibres per no obligar a l'empresa a desprendre's de recursos o no ser susceptible de quantificació en eixe moment.

El terme sorgix del concepte contable de passiu, que engloba totes les obligacions que assumix una entitat (persona física o jurídica en obligació de dur llibres contables). A este terme se li afig l'adjectiu contingent, que a la seua volta procedix de contingència, indicant que dita obligació no és segura al cent per cent pero pot produir-se en un futur previsible.

Tracte contable dels passius contingents

[editar | editar còdic]

En ocasions, la contabilitat obliga a arreplegar passius contingents a través de previsions denominades previsions per riscs i despeses. Açò es fa pel principi de prudència, tractant de que els llibres contables reflectixquen els riscs que una empresa està assumint. podem agregar que el passiu contingent es troba en actius fixos tals com a terrenys ho pots prendre en erogaciones inclús discrepància fiscal i cap dels seus contes té iva.

Eixemples de passius contingents

[editar | editar còdic]

L'eixemple més característic és un litigi. L'empresa no coneix cóm va a terminar, pero pot vore's obligada a pagar una cantitat de diners si ho pert. En eixe cas, és possible que ho arreplegue en un recapte (IAS 37).

De totes maneres, no tot litigi dona lloc a un passiu contingent. Normalment, s'exigix que, per a que siga contabilizable, deu ser altament provable i quantificable.

Vore també

[editar | editar còdic]