Anar al contingut

Renda per càpita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:A Map of (nominal) gdp per capita in 2024 by country-nations.png
Mapa de països per PIB (nominal) per càpita en 2024, segons el Banc Mundial.
     >$60,000      $50,000 - $60,000      $40,000 - $50,000      $30,000 - $40,000      $20,000 - $30,000      $10,000 - $20,000      $5,000 - $10,000      $2,500 - $5,000      $1,000 - $2,500      $500 - $1,000      <$500      No data

La renda per càpita, PIB/PBI per càpita o ingrés per càpita és un indicador macroeconòmic de productivitat i desenroll econòmic. Dona idea de les condicions econòmiques i socials d'un país considerant el creiximent real i la força laboral. Generalment també s'utilisa com a indicador de benestar social. Usualment es considera que la Renda per càpita és la relació que hi ha entre el PIB i la població d'un país. Per a obtindre-ho, cal dividir el PIB d'un país entre la seua població.[1]

Renda com a indicador de benestar

[editar | editar còdic]
Archiu:EsperanzaVida- caps block 8 .png
Relació entre l'esperança de vida i el PIB per càpita en 2009. Per als països de renda molt baixa existix una relació creixent clara entre abdós variables. A partir de rendes miges l'esperança de vida canvia poc en la renda.

És un indicador comunament usat per a estimar la riquea econòmica d'un país. Numeroses evidències mostren que la renda per càpita està positivament correlacionada en la calitat de vida dels habitants d'un país. Açò és especialment cert quan la renda no supera un cert llindar; no obstant, per a països de major renda la correlació entre calitat de vida i renda per càpita es va perdent.[2] És dir, en països molt pobres un increment del PIB en general supon un aument del benestar general de la població, especialment si la distribució de la renda no és molt desigual. No obstant, en els països de renda més alta existix menys relació entre els indicadors de salut, educació i satisfacció general manifestada pels enquestats i el PIB, d'ahí que el PIB tinga una utilitat llimitada per a medir el benestar de la població.

Crítiques a l'us com a indicador

[editar | editar còdic]

Existixen diverses crítiques a l'us d'este indicador com a mida del benestar social o de la calitat de vida dels habitants d'un país. Algunes d'estes crítiques són:

  1. Ignora les desigualtats de la renda. Aixina, en dividir el total del PIB entre el seu número d'habitants, lo que fa és atribuir el mateix nivell de renda a tots, ignorant les diferències econòmiques entre els habitants. Per a medir aproximadament la distribució de la renda entre tots els individus d'un país determinat existixen indicadors econòmics alternatius com el coeficient de Gini o l'índex de Atkinson.
  2. No contabilisa externalitats negatives. Quan els recursos naturals d'un país disminuïxen, es consumixen excessivament ràpit o es produïx contaminació, apareixen factors que fan disminuir el benestar social que no estan contabilisats dins de el PIB.
  3. No tota la producció incrementa el benestar material. Cert tipo de despeses contabilisades de el PIB no tenen per objecte ser consumits o aumentar les possibilitats de producció, sino que només tenen per objecte protegir-nos de possibles externalitats negatives. Tal és el cas de les despeses militars o en seguritat.


Existixen mides alternatives de la renda nacional que contabilisen d'alguna manera els factors englobats en les crítiques 2 i 3, estos indicadors són: l'índex de benestar econòmic sostenible (IBES) i l'índex de progrés real (IPR), també conegut com a índex de progrés genuí (IPG).

Crítica de Kuznets

[editar | editar còdic]

El primer crític va ser el mateix Simon Kuznets (1901-1985), creador del sistema nortamericà unificat de contabilitat nacional, i inventor del PIB.[3][4][5] Kuznets va ser molt crític en la pretensió de medir el benestar exclusivament sobre la base de l'ingrés per càpita derivat de el PIB. En un discurs davant el congrés nortamericà en 1934 advertia que:

és molt difícil deduir el benestar d'una nació a partir de la seua renda nacional (per càpita)[6]
Simon Kuznets, 1934

No obstant les seues advertències varen ser ignorades i tant economistes com a polítics varen seguir equiparant prosperitat i creiximent de el PIB per càpita. Aixina anys més vesprada en la seua declaració davant el congrés va ampliar les seues crítiques quan va declarar:

Cal tindre en conte les diferències entre cantitat i calitat del creiximent, entre els seus costs i els seus beneficis i entre el determini curt i el llarc. [...] Els objectius de "més" creiximent deurien especificar de quin i para quin[7]
Simon Kuznets, 1962

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Investopedia. «PIB PER CAPITA». Consultat el 30 de juliol de 2016.
  2. R. Inglehart (2001): Modernisació i postmodernización, CSIC & Ed. Sigle XXI, Madrit, ISBN 84-7476-270-7
  3. [National Income 1929-1932, Senate Report, Division of Economic Research, Bureau of Foreign and Domestic Commerce, 4/1/1934, pag. 7
  4. Simon Kuztnets, How to Be Happy, Financial Claves Weekend, 8-9 de març de 1962
  5. Jeremy Rikfin, L'edat de l'empatia, Paídos, ISBN 978-84-493-2356-0, pag. 539
  6. citat per C. Cobb, T. Halstead i J. Rowe, The Atlantic Monthly, Octubre 1995
  7. Ibidem

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]