Bundestag
El Bundestag Alemà (Plantilla:AFI-de; Plantilla:Abreujament Parlament Federal Alemà, o ocasionalment Dieta Federal[1]) és l'orgue federal que junt al Consell Federal, eixercix el poder llegislatiu de la República Federal d'Alemània. És comparable a una Cambra baixa, similar a la Cambra de Representants dels Estats Units o la Cámara del Regne Unit. El seu comés principal és representar la voluntat del poble. El Parlament decidix les lleiés federals, elegix al canceller d'Alemània i controla el treball del Governe federal. Els diputats s'elegixen cada quatre anys. El Bundestag va ser establit pel Títul III de la Llei Fonamental per a la República Federal d'Alemània (en alemán: Grundgesetz, Plantilla:AFI-de) en l'any 1949 com un dels òrguens llegislatius d'Alemània i, per lo tant, és el successor històric de l'anterior Reichstag.
Els membres del Bundestag són representants del poble alemà en el seu conjunt, no estan obligats per cap orde o instrucció i solament són responsables davant el seu electorat.[2] El número mínim llegal de membres del Bundestag (en alemà: Mitglieder dones Bundestages) és de 598;[3] no obstant, pel sistema d'assents eixints i nivellats, l'actual 20º Bundestag té un total de 736 membres, lo que ho convertix en el Bundestag més gran fins a la data.
El Bundestag és elegit cada quatre anys per tots els ciutadans alemans majors de 18 anys.[4] Les eleccions utilisen un sistema de representació proporcional mixta que combina els escans elegits per mig d'escrutini majoritari uninominal i en una llista proporcional de partits per a garantisar que la seua composició reflectixca el vot popular nacional. L'elecció anticipada només és possible en els casos descrits en els artículs 63 i 68 de la Llei Fonamental.
El Bundestag té vàries funcions. Junt en el Bundesrat, la cambra alta, el Bundestag constituïx la branca llegislativa del Governe Federal. Els estats federats (Bundesländer) d'Alemània participen a través del Bundesrat en un procés llegislatiu similar a una cambra alta en un parlament bicameral; no obstant, la Llei Fonamental[5] considera que el Bundestag i el Bundesrat estan separats entre sí. No obstant, el Bundestag i el Bundesrat treballen junts en el procediment llegislatiu a nivell federal.
Des de 1999, s'ha reunit en l'edifici del Reichstag en Berlín.[6] El Bundestag també opera en múltiples edificis governamentals nous en Berlín i té la seua pròpia força policial (Bundestagspolizei). L'actual presidenta del Bundestag des del 25 de març de 2025 és Julia Klöckner (CDU). El 21º Bundestag té quatre vicepresidents.
Nom
[editar | editar còdic]Bundestag es traduïx com a Dieta o Parlament Federal, en Bund en este context que significa federació o lliga, i Tag (dia) va aplegar a significar reunió en conferència o segons el context parlament-atre eixemple és Reichstag- perque una reunió del consell ocorreria en un dia determinat de la semana, més o any (similar a dieta, que és del llatí dies, dia).[7]
Història
[editar | editar còdic]En la dissolució de la Confederació Germànica en 1866 i la fundació del Imperi alemà (Deutsches Reich) en 1871, el Reichstag es va establir com el parlament alemà en Berlín, que era la capital del llavors Regne de Prusia (l'estat més gran i influent tant en la Confederació com en l'imperi). Dos décades més vesprada, es va erigir l'actual edifici del parlament. Els delegats del Reichstag varen ser elegits per sufragi masculí directe i igualitario (i no pel sistema electoral de tres classes que va prevaldre en Prusia fins a 1918). El Reichstag no va participar en el nomenament del Canceller fins a les reformes parlamentàries d'octubre de 1918. Despuix de la Revolució de Novembre de 1918 i l'establiment de la Constitució de Weimar, a les dònes se'ls va donar el dret a votar (i ser elegides) en el Reichstag, i el parlament podia usar el vote de no confiança per a obligar al canceller o a qualsevol membre del gabinet a renunciar. En març de 1933, un més despuix del incendi del Reichstag, el llavors president de la República de Weimar, Paul von Hindenburg, un héroe de guerra retirat, li va donar a Adolf Hitler el poder final a través del Decrete per a la Protecció de les Persones i l'Estat i la Llei habilitante de 1933, encara que Hitler va permanéixer en el lloc de Canceller del Govern Federal (encara que es dia a sí mateixa Führer). Despuix d'açò, el Reichstag es va reunir solament en rares ocasions, generalment en la Krolloper (Òpera de Kroll) per a aprovar unànimement les decisions del govern. Es va reunir per última volta el 26 d'abril de 1942.
En la nova Llei Fonamental de 1949, el Bundestag es va establir com el nou parlament d'Alemània Occidental. Degut a que Berlín Occidental no estava oficialment baix la jurisdicció de la Constitució, un llegat de la Guerra Freda, el Bundestag es va reunir en Bonn en varis edificis diferents, incloent (provisionalment) una antiga instalació d'obres hidràuliques. Ademés, per l'estatus llegal de la ciutat, els ciutadans de Berlín Occidental no varen poder votar en les eleccions al Bundestag, i en el seu lloc varen ser representats per 22 delegats sense dret a vot[8] elegits per la Cambra de Representants, el parlament de la ciutat.
La Casa Federal en Bonn és l'antic edifici del parlament d'Alemània. Les sessions del Bundestag alemà es varen celebrar allí des de 1949 fins al seu trasllat a Berlín en 1999. Hui en dia alberga el Centre Mundial de Conferències de Bonn i en les zones del nort la sucursal del Bundesrat («Consell Federal»), que representa als Länder, els estats federats. Les zones meridionals es varen convertir en part de les oficines alemanes per a les Nacions Unides en 2008.[9]
L'antic edifici del Reichstag va albergar una exposició d'història (Fragen an die deutsche Geschichte) i va servir ocasionalment com a centre de conferències. l'edifici del Reichstag també es va utilisar ocasionalment com a sèu de les sessions del Bundestag i els seus comités i de l'Assamblea Federal, l'orgue que elegix al President Federal. No obstant, els soviètics varen protestar durament contra l'us de l'edifici del Reichstag per part de les institucions de la República Federal Alemana i varen tractar de pertorbar les sessions volant avions supersònics prop de l'edifici.
Des del 19 d'abril de 1999, el parlament alemà s'ha reunit de nou en Berlín en el seu edifici original del Reichstag, que va ser construït en 1888 sobre la base dels plans de l'arquitecte alemà Paul Wallot i es va sometre a una renovació significativa baix l'introducció de l'arquitecte britànic Lord Norman Foster. Les comissions i subcomisiones parlamentàries, les audiències públiques i les reunions dels grups parlamentaris tenen lloc en tres edificis auxiliars, que rodegen l'edifici del Reichstag: Jakob-Kaiser-Haus, Paul-Löbe-Haus i Marie-Elisabeth-Lüders-Haus.
En 2005, un chicotet avió es va estrelar prop del Parlament alemà. Llavors es va decidir prohibir el tràfic aéreu privat sobre el centre de la ciutat.[10]
Funcions
[editar | editar còdic]El Bundestag és la Cambra baixa del Parlament alemà, en majors funcions que les del Bundesrat o Consell Federal (Cambra alta i orgue de representació dels estats federats).
És davant ell a on normalment compareixen el canceller i els ministres. Es compon d'a lo manco 598 diputats elegits per a quatre anys a través de lo que es diu elecció proporcional parcialment personalisada. Els diputats són representants de tot el poble i no estan lligats a cap mandat més que el de la seua pròpia consciència; és dir, prohibició del mandat imperatiu. La seua llabor es garantisa per mig de l'inviolabilitat i l'immunitat. En la pràctica, en el Bundestag es treballa per mig de comissions parlamentàries i grups parlamentaris. Els grups parlamentaris són formats per a lo manco un 5 % dels membres de la Cambra que pertanyguen a un mateix partit o partits diferents en objectius comuns, pero que no competixquen en cap Estat (és el cas dels dos partits cristianodemócrata CDU i CSU).
El Bundestag té funcions llegislatives, funcions electorals (tals com l'elecció del Canceller Federal, la moció de censura, la moció de confiança), funcions de control del Govern (com les comissions d'investigació, preguntes, revisió de contes) i funcions de representació i de formació de la voluntat pública.
Elecció
[editar | editar còdic]Segons la Constitució alemana, el Bundestag és elegit per tots els ciutadans alemans majors de 18 anys en una elecció lliure, igual, directa i secreta. No existix obligació de votar.
Les eleccions seguixen un sistema mixt proporcional i majoritari. Els partits es presenten en llistes regionals per a cada estat federat i en un "candidat directe" per a cada circumscripció (299 en total). Cada elector té dos vots: el cridat "primer vot" (Erststimme) per al candidat directe, i el "segon vot" (Zweitstimme) per a la llista d'un partit. El "segon vot" (Zweitstimme) és decisiu per als ciutadans, ya que elegixen qué partit polític formaria part de l'Eixecutiu, i el seu líder, encapçalaria el Govern alemà com canceller federal.
Els escans en el Bundestag solament es repartixen entre els partits que obtinguen un mínim del cinc per cent de el "segon vot" (clàusula del cinc per cent o Sperrklausel, per mig de representació proporcional) o tres mandats directes per el "primer vot" (clàusula del mandat bàsic o Grundmandatsklausel, per representació directa). Estes clàusules deuen evitar la presència de grupúsculos minoritaris en el Bundestag. Si un partit obté menys del 5% i solament un o dos mandats directes, solament estos diputats elegits directament obtenen el seu escan, no posant-se en pràctica la Grundmandatsklausel.
El Bundestag és elegit des de l'any 2009 segons el método Sainte-Laguë per un periodo de llegislatura de quatre anys. El método és el següent:
- El número total de vots (de el "segon vot") que un partit haja conseguit a escala federal es multiplica en el número total dels escans que hi ha en el Bundestag (736 en total en 2021). Este número es dividix pel número total dels vots vàlits emesos. El resultat és el número d'escans que conseguix el partit.
- En el mateix sistema, el número total d'escans d'un partit és repartit proporcionalment entre les seues diferents llistes regionals. Per lo tant, si en un estat federat la participació electoral és major que en un atre, també conseguirà major número d'escans en el Bundestag.
- Dins de cada estat federat, els candidats directes més votats en cada circumscripció tenen assegurat el seu escan. Si a un partit en un estat federat li pertanyen més escans dels ocupats pels candidats directes elegits, estos escans seran repartits segons la llista regional del partit.
- No obstant, si un partit ha conseguit en un estat federat més mandats directes que els escans que li pertanydrien per la seua proporció de el "segon vot", el partit es pot quedar en estos mandats (els cridats Überhangmandate o "mandats excedentarios").
En les eleccions de 2009 va haver 24 mandats excedentarios per a la CDU/CSU, per lo que el número total d'escans del Bundestag es va elevar a 622.
Este efecte dels Überhangmandate era molt discutit, perque estos mandats excedentarios solament beneficiaven als partits que els guanyaven i inclús podien ser decisius per a la majoria en el Bundestag. Per això en una reforma del llei electoral en 2012 (per primera volta en efecte en les eleccions de 2013) es varen crear mandats de compensació (Ausgleichsmandate): Els partits sense mandats excedentarios rebran mandats de compensació fins que les relacions entre els partits segons el "segon vot" és alcançat de nou. Este nou sistema pot resultar en un increment significatiu del número total dels escans.
Resultat federal per llista estatal de cada formació i mandats directes | |||||||||||||
| Candidatures | Total Federal | Llistes estatals | Mandats directes | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Esc. | Plantilla:CreixentPlantilla:Decreixent | Vots | % | Esc. | Plantilla:CreixentPlantilla:Decreixent | Vots | % | Esc. | Plantilla:CreixentPlantilla:Decreixent | ||||
| CDU | 164 | Plantilla:Creixent | 11.196.374 | 22,55% | 36 | Plantilla:Decreixent | 12.604.184 | 22,46% | 128 | Plantilla:Creixent | |||
| AfD | 152 | Plantilla:Creixent | 10.328.780 | 20,80% | 110 | Plantilla:Creixent | 10.177.318 | 20,56% | 42 | Plantilla:Creixent | |||
| SPD | 120 | Plantilla:Decreixent | 8.149.124 | 16,41% | 76 | Plantilla:Decreixent | 9.936.433 | 20,07% | 44 | Plantilla:Decreixent | |||
| B'90/Grüne | 85 | Plantilla:Decreixent | 5.762.380 | 11,61% | 73 | Plantilla:Decreixent | 5.443.393 | 11,00% | 12 | Plantilla:Decreixent | |||
| Die Linke | 64 | Plantilla:Creixent | 4.356.532 | 8,77% | 58 | Plantilla:Creixent | 3.933.297 | 7,95% | 6 | Plantilla:Creixent | |||
| CSU | 44 | Plantilla:Decreixent | 2.964.028 | 5,97% | 0 | - | 3.272.064 | 6,61% | 44 | Plantilla:Decreixent | |||
| BSW | 0 | - | 2.472.947 | 4,98% | 0 | - | 299.401 | 0,60% | 0 | - | |||
| FDP | 0 | Plantilla:Decreixent | 2.148.757 | 4,33% | 0 | Plantilla:Decreixent | 1.622.912 | 3,28% | 0 | - | |||
| Total | 630 | - | 49.505.389 | 100,00 | 354 | - | 49.649.512 | 100,00 | 276 | - | |||
Composició en la XXI llegislatura
[editar | editar còdic]Grups parlamentaris
[editar | editar còdic]
.png){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
Taula del Bundestag
[editar | editar còdic]| Càrrec | Titular | Llesta |
|---|---|---|
| Presidenta | Julia Klöckner | Archiu:Logo 2023.svg CDU |
| Vicepresidenta primera | Andrea Lindholz | Archiu:Logo since 2016.svg CSU |
| Vicepresident segon | Vacant | Archiu:AfD Logo 2021.svg AfD |
| Vicepresidenta tercera | Josephine Ortleb | Archiu:Logo 2022 (rot).svg SPD |
| Vicepresident quart | Omid Nouripour | Archiu:Bündnis 90 - Die Grünen Logo (transparent).svg B'90/Die Grünen |
| Vicepresident quint | Bodo Ramelow | Archiu:Logo Die Linke (2023).svg Die Linke |
Comissions parlamentàries
[editar | editar còdic]| Comissió | Presidència | Vicepresidència | |
|---|---|---|---|
| Comissions llegislatives | |||
| Treball i Assunts Socials | Archiu:Logo 2022 (rot).svg Bernd Rützel | Per definir | |
| Assunts Exteriors | Archiu:Logo-cdu-csu-2024.svg Armin Laschet | Per definir | |
| Educació, Família, Tercera Edat, Dòna i Joventut | Archiu:Logo 2022 (rot).svg Saskia Esken | Per definir | |
| Digitalisació i Modernisació de l'Estat | Archiu:Logo-cdu-csu-2024.svg Hansjörg Durz | Archiu:Bündnis 90 - Die Grünen Logo (transparent).svg Anna Lührmann | |
| Unió Europea i Assunts Europeus | Archiu:Bündnis 90 - Die Grünen Logo (transparent).svg Anton Hofreiter | Archiu:Logo 2022 (rot).svg Johannes Schraps | |
| Finances | Archiu:Logo Die Linke (2023).svg Christian Görke | Per definir | |
| Investigació, Tecnologia, Espai i Evaluació Tecnològica | Archiu:Logo 2022 (rot).svg Karl Lauterbach | Archiu:Logo Die Linke (2023).svg Nicole Gohlke | |
| Salut | Archiu:Logo 2022 (rot).svg Tanja Machalet | Archiu:Logo-cdu-csu-2024.svg Stephan Pilsinger | |
| Presupost | Archiu:Bündnis 90 - Die Grünen Logo (transparent).svg Lisa Paus | Per definir | |
| Interior | Archiu:Logo-cdu-csu-2024.svg Josef Oster | Per definir | |
| Cultura i Mijos de Comunicació | Archiu:Bündnis 90 - Die Grünen Logo (transparent).svg Sven Lehmann | Per definir | |
| Agricultura, Alimentació i Pàtria | Archiu:Logo-cdu-csu-2024.svg Hermann Färber | Archiu:Bündnis 90 - Die Grünen Logo (transparent).svg Karl Bär | |
| Drets Humans i Ajuda Humanitària | Archiu:Logo-cdu-csu-2024.svg Mechthild Heil | Per definir | |
| Peticions | Archiu:Logo-cdu-csu-2024.svg Hülya Düber | Per definir | |
| Assunts Jurídics i Protecció del Consumidor | Archiu:Logo-cdu-csu-2024.svg Carsten Müller | Per definir | |
| Deports i Voluntariat | Archiu:Logo 2022 (rot).svg Aydan Özoğuz | Archiu:Logo-cdu-csu-2024.svg Jens Lehmann | |
| Turisme | Archiu:Logo-cdu-csu-2024.svg Anja Karliczek | Archiu:Logo 2022 (rot).svg Stefan Zierke | |
| Mig ambient, Acció pel Clima, Conservació de la Naturalea i Seguritat Nuclear | Archiu:Logo Die Linke (2023).svg Lorenz Gösta Beutin | Archiu:Logo 2022 (rot).svg Michael Thews | |
| Transporte | Archiu:Bündnis 90 - Die Grünen Logo (transparent).svg Tarek Al-Wazir | Archiu:Logo-cdu-csu-2024.svg Henning Rehbaum | |
| Defensa | Archiu:Logo-cdu-csu-2024.svg Thomas Röwekamp | Archiu:Logo 2022 (rot).svg Bettina Lugk | |
| Supervisió Electoral, Immunitat i Reglament | Archiu:Logo 2022 (rot).svg Macit Karaahmetoğlu | Archiu:Logo-cdu-csu-2024.svg Tijen Ataoğlu | |
| Assunts Econòmics i Energia | Archiu:Logo-cdu-csu-2024.svg Christian von Stetten | Per definir | |
| Cooperació i Desenroll Econòmic | Archiu:Logo-cdu-csu-2024.svg Wolfgang Stefinger | Per definir | |
| Vivenda, Desenroll Urbà, Construcció i Municipis | Archiu:Logo Die Linke (2023).svg Caren Lay | Archiu:Logo-cdu-csu-2024.svg Axel Knoerig | |
| Comissions d'investigació | |||
| Control Parlamentari | Archiu:Logo-cdu-csu-2024.svg Marc Henrichmann | Archiu:Bündnis 90 - Die Grünen Logo (transparent).svg Konstantin von Notz | |
| Supervisió de l'artícul 13, apartat 6, de la Llei Fonamental. | Per definir | Per definir | |
| Unes atres comissiones | |||
| Eliminació nuclear | Vacant | Vacant | |
| Consell de Vells | Archiu:Logo-cdu-csu-2024.svg Julia Klöckner | 1.ª Archiu:Logo-cdu-csu-2024.svg Andrea Lindholz 2.ª Archiu:AfD Logo 2021.svg Vacant 3.ª Archiu:Logo 2022 (rot).svg Josephine Ortleb 4.º Archiu:Bündnis 90 - Die Grünen Logo (transparent).svg Omid Nouripour 5.º Archiu:Logo Die Linke (2023).svg Bodo Ramelow | |
| Mixt (Junt en el Bundesrat) | Archiu:Logo-cdu-csu-2024.svg Julia Klöckner (Bundestag) Archiu:Logo 2022 (rot).svg Anke Rehlinger (Bundesrat) |
||
| Elecció de Juges | Archiu:Logo 2022 (rot).svg Stefanie Hubig | ||
| Juges del Tribunal Constitucional Federal designats pel Bundestag | Vacant | Vacant | |
| Auditoria Electoral | Vacant | Vacant | |
| Dret Electoral | Archiu:Logo 2022 (rot).svg Johannes Fechner Archiu:Logo-cdu-csu-2024.svg Nina Warken |
Vacant | |
Llista del Bundestag per sessió
[editar | editar còdic]| 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1980 | 1990 | 2000 | 2010 | 2020 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 9 | 0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
| CDU | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| CSU | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| DZP | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| BHE | GB/BHE | GDP | DSU | AfD | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| DP | DP | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| FDP | FVP | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| FDP | FDP | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| WAV | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| SSW | SSW | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Die Grünen | B'90/Die Grünen | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| B'90 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| SPD | SPD | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| WASG | Die Linke | Die Linke | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| KPD | PDS | BSW | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| NDP | DRP | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| DRP | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Edifici del Bundestag en Berlín
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Edifici del Reichstag.
Des de la mudança de les institucions governamentals alemanes de Bonn a Berlín, el parlament alemà està ubicat en l'edifici de l'antic Reichstag, emblemàtic edifici en el centre de la ciutat. Despuix de ser pràcticament destruït durant la Segona Guerra Mundial, va ser restaurat i remodelat a finals de el XX per a estajar el nou parlament de l'Alemània reunificada, despuix de la caiguda del mur de Berlín.
L'edifici construït a finals de el XIX despuix de l'unificació alemana alcançada en el Segon Reich, baix l'hegemonia de Prusia, ha segut escenari del trasegar polític del país.
Poc despuix d'alcançar el poder en 1933, Adolf Hitler va dissoldre el parlament i va convocar eleccions, liderant el Partit Nazi. Una semana abans de les votacions es va produir un incendi en l'edifici del Reichstag i Hitler, despuix d'acusar a l'oposició comunista i social-demócrata de l'incendi, promulga lleis d'excepció, eliminant i perseguint a molts adversaris polítics.
En l'actualitat, la moderna cúpula de l'edifici, realisada per l'arquitecte anglés Norman Foster, encara que totalment diferent a l'original, s'ha convertit en un dels símbols de la ciutat, puix l'accés a ella està obert al públic i des del seu interior es pot contemplar una àmplia vista sobre la ciutat.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «dieta» (en és). Diccionari de la llengua espanyola. RAE-ASALE. Consultat el 2026-01-24.
- ↑ Artícul 38 Secció 1 de la Llei Fonamental
- ↑ Els ciutadans alemans es definixen en l'artícul 116 de la Llei Fonamental
- ↑ Artícul 38 Secció 2 Llei Fonamental: Tota persona que haja complit díhuit anys tindrà dret a vot; tota persona que haja alcançat la majoria d'edat pot ser elegida.
- ↑ Grundgesetz für die Bundesrepublik Deutschland, 23 December 2014 edició, Bonn: Parlamentarischer Rat.
- ↑ «Plenarsaal "Deutscher Bundestag" – The Path of Democracy» (en en).
- ↑ Online Etymology Dictionary — Bundestag
- ↑ Germany at the Polls: The Bundestag Elections of the 1980s, Karl H. Cerny, Duke University Press, 1990, pàgina 34
- ↑ GERMANY (FEDERAL REPUBLIC OF) Dona't of Elections: 5 October 1980, International Parliamentary Union
- ↑ «Small Plane Crashes Near German Parliament».
- ↑ «Deutscher Bundestag - CDU/CSU-Fraktion» (en de). Deutscher Bundestag. Consultat el 2025-05-16.
- ↑ «Deutscher Bundestag - AfD-Fraktion» (en de). Deutscher Bundestag. Consultat el 2025-05-16.
- ↑ «Deutscher Bundestag - SPD-Fraktion» (en de). Deutscher Bundestag. Consultat el 2025-05-16.
- ↑ «Deutscher Bundestag - Fraktion Bündnis 90/Die Grünen» (en de). Deutscher Bundestag. Consultat el 2025-05-16.
- ↑ «Deutscher Bundestag - Fraktion Die Linke» (en de). Deutscher Bundestag. Consultat el 2025-05-16.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bundestag.
Esta pàgina descriu una política oficial de L'Enciclopèdia en valencià.
Ha segut elaborada i aprovada per la comunitat i el seu compliment es obligatori per a tots els editors. Pots editar-la per a millorar la seua redacció i format, pero si desiges canviar alguna qüestió de fondo, busca el consens comunitari primer.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bundestag» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
