Chaac
Chaac Plantilla:Eti va ser un important deu maya, vinculat en l'aigua i sobretot en la pluja. Similar al Tláloc nahua, al Pitao Cocijo zapoteca i al Dzahui mixteca.
En ocasions en la seua mà sosté la seua astral-raer; a voltes du una antorcha, símbol de la sequia, ya que d'ell depenia que ploguera o no, o be, buida aigua d'una vasija. A Chaac també se li ha relacionat en la guerra i en el Deu GI de Palenque.
Història
[editar | editar còdic]Representat en una llarga trompa inclinada cap a dalt, Chaac tenia molta importància entre el poble i este lo invocava per a obtindre bones collites. Segons els relats, el deu que possiblement va ser introduït per influències centromexicanas —per eixemple, teotihuacanas— i que devia la seua importància a la carència de grans fonts fluvials en la península de Yucatán, morava en les coves o cenotes, en definitiva, en les entrades al inframundo.
Està caracterisat en els edificis de Puuc, zona que també es caracterisava per la falta d'aigua. També poden vore's les seues representacions en Uxmal, Sayil, Kabáh o Chichen Itzá. En ocasions se li representa com quatre deus separats segons els punts cardinals: Chac Xib Chaac (Chaac Rojo de l'Est), Sac Xib Chaac (Chaac blanc del Nort), Ek Xib Chaac (Chaac negre de l'Oest) i Kan Xib Chaac (Chaac groc del Sur). Representat comunament com un home vell en una apariència que assimila a un amfibi o reptil, el seu característic nas llarc i curva, carregant un astral que representa el tro o raig. Ha segut associat en la granota o sapo.
Actualitat
[editar | editar còdic]Hui dia se seguix rendint-li cult entre els llauradors mayas, tal com estudis antropològics deixen entrevore; no obstant, és baix el nom de Sant Tomás, pel sincretisme entre les religions maya i catòlica.
No era un sol deu, sino un dels quatre deus dels punts cardinals, que a la seua volta tenien un color particular que els diferenciava: El Chaac de l'Est es dia Chac Xib Chaac, “El Home Rojo”. El del Nort es dia Sac Xib Chaac, “El Home de Blanco”.
Mitologia
[editar | editar còdic]La deidad de la pluja és patrona de l'agricultura. Un mit molt conegut en el que els Chaacs (o deidades afins de la pluja i el raig) eixerciten un paper important és el de l'obertura de la montanya en la que s'amagava la dacsa. En la mitologia tsotsil, la deidad de la pluja també figura com a pare de dònes núbiles que representen la dacsa i les verdures. En algunes versions del mit kekchí del Sol i la Lluna, la deidad de la pluja Choc (o Chocl) 'Núvol' és el germà del Sol; junts derroten a la seua vella mare adoptiva i al seu amant. Més vesprada, Chaac comet adulteri en la dòna del seu germà i és degudament castigat; les seues llàgrimes d'agonia donen orige a la pluja. Les versions d'este mit[1] mostren a Chaac en la seua fúria guerrera, perseguint al Sol i a la Lluna que fugen, i atacant-los en els seus rajos.
En algunes mitologia, es creu que l'aigua i els núvols es formen en l'interior de la Terra, en coves i cenotes, i després són transportades al cel per deidades com Chaac.[2] Les fonts mayas del periodo Clàssic també sugerixen que Chaac va ser el deu que va obrir la montanya que contenia dacsa, utilisant la seua astral del raig, K'awil.
Vore també
[editar | editar còdic]- Dzahui, deu mixteco de la pluja
- Pitao Cocijo, deu zapoteco de la pluja
- Tláloc, deu nahua de la pluja
- Aktzin, deu totonaca de la pluja
- Chac: Deu de la pluja (1975), una película en actors mayas
- Puuc
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Thompson 1970: 364
- ↑ (2013) «3. Mythological Episodes Related in Maya Sources», Re-Creating Primordial Clave: Foundation Rituals and Mythology in the Postclassic Maya Codices (en Anglés), University Press of Colorat, pp. 63-66. ISBN 978-1-60732-221-4.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Cruz Torres, Mario, Rubelpec.
- Garza, Mercedes de la, "Chaac la sacralitat de l'aigua". Revista Arqueologia Mexicana, núm. 96, març-abril 2009, pp. 35-39.
- Redfield, Robert, and Alfonso Barrera Vasquez, Chan Kom.
- Roys, Ralph L., The Book of Chilam Balam of Chumayel. 1967.
- Taube, Karl, An Illustrated Dictionary of the Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya.
- Thompson, J.E.S., Maya History and Religion. 1970.
- Tozzer, Alfred, Landa's Relació de les Coses de Yucatán, a Translation. 1941.
- Wisdom, Charles, The Chorti Mayas.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chaac» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.