Sayil
Sayil és un jaciment arqueològic maya, ubicat en el suroest del Estat de Yucatán, en el municipi de Santa Elena, Mèxic, molt prop del també jaciment maya d'Uxmal. Abdós llocs varen ser declarats, simultàneament, Patrimoni Cultural de la Humanitat, per l'UNESCO, l'any de 1996.
Sayil va viure el seu breu apogeu, durant el periodo clàssic terminal. Un conjunt d'edificis i les investigacions arqueològiques que s'han desenrollat en el lloc, sugerixen que Sayil va ser governat per un linaje local, que basava el seu poder i riquea, a lo manco en part, en l'agricultura.[1][2]
Localisació
[editar | editar còdic]El lloc de Sayil està localisat en la regió Puuc, en la península de Yucatán.[3] Es troba 7 km al sur del jaciment de Kabáh, a 5 km de Xlapak i a 5 km de Labná.[4] Va ser construït en una chicoteta vall, rodejat d'una serranía baixa, denominada localment La Sierrita.[5]
La regió Puuc, que inclou el siti de Sayil, goja d'una ben diferenciada estació de pluges i de seques. Es caracterisa per l'absència d'aigües corrents superficials, per la porosidad de la roca calcárea que integra el sol i subsol de la zona.[6]
Demografia
[editar | editar còdic]Sayil va ser establit ca. de l'any 800 d. C., en el periodo clàssic tardà de la cronologia mesoamericana,[1] possiblement, per un grup guerrer dels mayas putunes.[7] La ciutat va alcançar el seu apogeu en l'any ca. 900, quan va cobrir una superfície d'aproximadament 5 km² i la seua població va aplegar tal volta als 10 000 habitants, dels quals la mitat haurien vixcut en àrees circumdants.[1]
En el pico habitacional de la ciutat, el consum alimientario va alcançar el llímit de la capacitat productiva de la regió, en una irrigación dels terrenys agrícoles, llimitada per les temporades de pluja i per una certa acumulació d'aigua en chultunes (cisternes),[1] i, possiblement, auxiliats per àrees de cultiu una miqueta més lluntanes, en les valls veïnes de la serranía.[8] També, és possible que suministraments alimentaris complementaris hagen segut duts de llocs satèlits, una miqueta més remots.[2]
Sayil va escomençar a declinar cap a l'any 950 d. C. i va ser abandonat ca. de l'any 1000, seguint un model de ràpit creiximent i declinació, característic de la regió Puuc.[1]
Atres llocs propencs a Sayil, com Sodzil, Xcavil de Yaxché i Xkanabí, que varen presentar creiximents en la mateixa época, varen poder haver segut llocs subsidiaris de la ciutat major.[9]
Història
[editar | editar còdic]Es creu que Sayil i els atres llocs en la regió Puuc varen ocupar un espai històric important, en la transició del periodo clàssic tardà, quan va sobrevindre el colapse maya, que despobló la regió de les terres baixes mayas, en el Petén guatemaltec, al periodo posclásico.[10] La breu ocupació del lloc de Sayil, permet inferir que la ciutat es va desenrollar a partir d'un atre jaciment menor, cridat Chaac II, que havia segut ocupat abans, cap a el V[11] Proves de Radiocarbono i atres tècniques que permeten la datació dels llocs, com la cridada de hidratació de l'obsidiana, ubiquen a Sayil relativament enjorn, en el clàssic tardà.[12] Vestigis de ceràmica, per un atre costat, recuperats del palau de Sayil, indiquen intercanvis en la regió del Petén, precismante en eixa época. Lo mateixa ocorre en els artefactes d'obsidiana trobats, que senyalen la dominancia de les rutes comercials cap al sur de la regió Puuc, quan Sayil estava sent construït.[8]
Descobriment pels europeus
[editar | editar còdic]El jaciment va ser dut a l'atenció d'Europa i els Estats Units d'Amèrica, per John Lloyd Stephens i Frederick Catherwood, els qui varen visitar el lloc en 1841.[13] i varen publicar la seua famosa descripció ilustrada, en 1843, en el llibre Incidents del viage a Yucatán, en a on es varen referir a la ciutat, en el nom de "Zayi".
El jaciment
[editar | editar còdic]
Investigacions arqueològiques
[editar | editar còdic]l'Institut Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic, va conduir treballs importants de restauració del lloc, durant la primera mitat de el XX.[14] Els arqueòlecs han mapeado prop de 3,5 km², en el núcleu central del jaciment.[15] Jeremy Sabloff, de l'Universitat de Pennsilvània i Gair Tourtellot, varen practicar investigacions arqueològiques, que varen incloure mapages arquitectònics i cartografia topogràfica, de 1983 a 1988, per conte de l'Universitat de Nou Mèxic.[16]
Descripció del jaciment
[editar | editar còdic]El lloc està traçat a lo llarc d'una avinguda (sacbé), que transcorre de nort a sur.[17] El gran palau està situat al final del sacbé i és el major i millor conegut dels edificis de Sayil.[5]
Este palau té una frontera de 85 m. i està construït sobre una plataforma de doble terrat, que dona l'impressió que l'edifici té tres pisos d'alt. Varis quartos estan distribuïts al voltant de cada terrat.[5] El palau va ser construït en diverses fases, durant un lapsus indeterminat, durant el periodo clàssic terminal.[5] Hi ha una escalinata central, en la partix sur de l'estructura, que permet l'accés als nivells superiors del palau.[5] El primer i segon nivell contenen estructures, que varen ser demolides en una certa época, per a donar pas a l'edifici existent a la data.[12]
El sacbé recorre la distància entre el palau i un complex estructural, en a on està ubicat un edifici important, cridat El Mirador, localisat aproximadament a 350 m. del palau. Esta peça arquitectònica es troba molt danyada pero, mirant cap al sur, consistix en dos quartos montats sobre una estructura. Prop d'estos, es troba una escultura fàlica.[5]
Del Mirador, un atre sacbé es dirigix en direcció surest, cap a un atre grup, que conté un joc de pilota i varis palaus més.[18] En la mitat del camí cap a este conjunt, hi ha una chicoteta plataforma, en a on es varen trobar els vestigis de 8 esteles i sèt altars.[5] Esta plataforma és característica dels grans llocs de la regió Puuc.[19]
Un atre grup de palaus es troba en un cim, al nort dels sacbés, des d'a on es té una vista panoràmica del núcleu del jaciment.[5]
L'arquitectura domèstica del lloc va consistir en, aproximadament, 300 estructures llaugeres, que varen estar desplantadas en bases de mampostería, algunes de les quals han segut excavades.[20]
El jaciment es troba baix la tutela i administració del Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) i rep al turisme.
Chaac II
[editar | editar còdic]
Chaac II, cridat aixina pel deu de la pluja (Chaak) maya, és un chicotet lloc localisat aproximadament a 2 km del gran palau, en el cantó noroest de la vall de Sayil.[21] Durant un temps, Chaac II va ser part de l'àrea urbana de Sayil,[21] no obstant, este chicotet lloc antecedix l'ocupació de Sayil i se li ha datat entre el clàssic primerenc i l'intermig i sembla haver participat en una ret d'intercanvi, entre la població maya i la gran metròpoli de Teotihuacán, en el distant Valle de Mèxic.[21] Chaac II, provablement, va mantindre el seu domini sobre la vall de Sayil durant el clàssic tardà, quan va vindre una segona ocupació de la ciutat i la construcció de l'actual jaciment de Sayil.[21]
Monuments
[editar | editar còdic]Varis monuments del lloc han segut datats per Tatiana Proskouriakoff, basant-se en el seu estil escultural. L'Estela 6, per eixemple, va ser datada a l'any 810 d. C. i l'Estela 5 una miqueta més vesprada, en el IX.[1] Les esteles de Sayil són estil clàssic, mostrant individus que, provablement, varen ser gobernant del lloc.[22]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ 2,0 2,1 Carmean et al. 2005, p.435
- ↑ Sharer & Traxler 2006, pp.544-545.
- ↑ Sharer & Traxler 2006, p.546; Toscano Hernández & Huchim Herrera 2004, p.84. Carmean & Sabloff 1996, p.322.
- ↑ Smyth & Dore 1992, pp.4, 6.
- ↑ Carmean & Sabloff 1996, p.327.
- ↑ 8,0 8,1 Carmean et al 2005, p.435
- ↑ Carmean & Sabloff 1996, p.320.
- ↑ Smyth & Dore 1992, p.4.
- ↑ Toscano Hernández & Huchim Herrera 2004, p.85.
- ↑ 12,0 12,1 Carmean et al 2005, p.434.
- ↑ Drew 1999, p.69.
- ↑ Toscano Hernández & Huchim Herrera 2004, p.81.
- ↑ Smyth & Dore 1992, p.3.
- ↑ Sharer & Traxler 2006, p.546. Toscano Hernández & Huchim Herrera 2004, p.81. Coe 1999, p.160.
- ↑ Sharer & Traxler 2006, p.546. Carmean & Sabloff 1996, p.319.
- ↑ Sharer & Traxler 2006, p.546. Toscano Hernández & Huchim Herrera 2004, p.85.
- ↑ Carmean et al 2005, p.429.
- ↑ Sharer & Traxler 2006, p.547. Carmean & Sabloff 1996, p.319.
- ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 Carmean et al 2005, p.436
- ↑ Carmean et al 2005, p.435.
- (anglés) <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCarmean, Kelli2005">Carmean, Kelli; Dunning, Nicholas and Kowalski, Jeff Karl (2005). «High Claves in the Hill Country: A Perspective from the Terminal Classic Puuc Region», Arthur A. Demarest, Prudence M. Rulle and Don S. Rulle (eds.) (ed.). The Terminal Classic in the Maya lowlands: Collapse, transition, and transformation, University Press of Colorat, pp. 424–449. OCLC 61719499. ISBN 0-87081-822-8.
- (anglés) Carmean, Kelli(1996).«Political Decentralization in the Puuc Region, Yucatan, Mexico».University of New Mexico.
- (anglés) <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCoe, Michael D.1999">Coe, Michael D. (1999). The Maya, 6th edition, fully revised and expanded edició, Thames & Hudson. OCLC 59432778. ISBN 0-500-28066-5.
- (anglés) <cite style="font-style:normal" id="CITAREFDrew, David1999">Drew, David (1999). The Lost Chronicles of the Maya Kings, Weidenfeld & Nicolson. OCLC 43401096. ISBN 0-297-81699-3.
- (anglés) <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSharer, Robert J.2006">Sharer, Robert J.; with Lloa P. Traxler (2006). The Ancient Maya, 6th (fully revised) edició, Stanford University Press. OCLC 57577446. ISBN 0-8047-4817-9.
- (anglés) Smyth, Michael P.(1992).«Large-Site Archaeological Methods at Sayil, Yucatan, Mexico: Investigating Community Organization at a Prehispanic Maya Center».Society for American Archaeology.
- Toscano Hernández, Lourdes(2004).«La Regió Puuc de Yucatán».Editorial Raïls.ISSN 0188-8218.
- Vidal Lorenzo, Cristina(1997).«L'arquitectura de les ciutats Mayas de l'àrea Puuc, Yucatán».Museu Nacional d'Arqueologia i Etnologia.
- 360–376.Consultat el 14 de giner de 2010.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Sayil» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Reed College, fotografies de Sayil del sigle XIX, XX i XXI.