Uxmal

Uxmal

Uxmal Plantilla:Eti (AFI: [oˑʃmáˑl]) és una antiga ciutat maya del periodo clàssic. Està localisada en el municipi de Santa Elena en l'estat de Yucatán, Mèxic. En l'àrea maya és un dels més importants jaciments arqueològics mayas, junt en els de Calakmul, Chichén Itzá i Tikal. S'ubica en la cridada zona Puuc i és la ciutat més representativa d'este estil arquitectònic. Uxmal va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1996.

Es localisa a uns 80 km al sur de Mèrida, ciutat capital de l'estat de Yucatán, en el surest de Mèxic. Les seues edificacions destaquen pel seu tamany i decoració. Entre elles, aixina com entre atres ciutats de la zona, hi ha construïdes unes calçades anomenades sacbés que en idioma maya significa «camí blanc».

Els seus edificis són típicament de l'estil Puuc, en murs baixos plans sobre els que s'òbrin frisos molt ornamentados a pur de representacions de les cabanyes típiques mayas, que es representen per columnillas (en representació de les canyes en les que es construïen les parets de barraques) i figures trapezoidals (en representació de les teulades de palla), serps enllaçades i, en molts casos bicéfales, mascarones del deu de la pluja, Chaac en els seus grans nassos que representen els rajos de les tormentes, i serps emplumadas en les fauces obertes eixint dels mateixos sers humans.

També s'aprecia en algunes ciutats influencies d'orige nahua i el seguiment del cult a Quetzalcóatl i Tláloc que es varen integrar en les bases originals de la tradició Puuc. Les construccions aprofiten el relleu del terreny per a guanyar altura i adquirixen volums molt importants, destaquen la Piràmide de l'Endevine, en cinc nivells, i el Palau del Governador que ocupa una extensió de més d'1.200m².

Toponímia

El nom actual sembla derivar de Óoxmáal que vol dir tres voltes edificada i sembla fer referència a la seua antiguetat i les voltes que va tindre que reedificarse. D'estes hipòtesis no hi ha comprovació alguna. No obstant l'etimologia és discutida, una atra possibilitat és de Úuchmal que significa lo que està per vindre, lo futur. D'esta forma existix una coincidència de la tradició que supon que és una "ciutat invisible" i que va ser construïda en una nit per la màgia del rei nano.

Història

Les referències més antigues són les recollides en els Chilam Balam de Chumayel (escrits en maya en caràcters llatins a on es relata l'història dels mayas). En esta base, i en les interpretacions de les inscripcions dels anells de la cancha del joc de pilota, s'estima que Uxmal va ser fundada en el VII, durant la primera ocupació, en el periodo clàssic.

...Els sacerdots de Uxmal reverenciaban a Chac, els sacerdots del temps antic. I va ser dut Hapai Ca en el seu barco. Quan este va aplegar, es varen marcar en sanc les parets de Uxmal..

Chilam Balam de Chumayel.

També està registrada en Chilam Balam la segona ocupació ocorreguda en el X realisada per emigrants procedents del Altiplano Central d'ètnia tutul xiúes. D'este periodo hi ha chafada en les edificacions. Els anals en llengua maya daten l'arribada dels xiues a Uxmal entre l'any 987 i el 1007. Este grup va introduir les component nahuas i en elles el cult a Tláloc i Quetzalcóatl. El deu de la pluja Chaac està present des d'abans de la vinguda dels nahuas i per la gran dependència de la pluja que tenien els habitants de tota la zona Puuc.

A pesar de que l'arquitectura d'estil Puuc és la predominant en la zona, també s'han trobat vestigis d'atres estils reunits en el mateix lloc. L'estil chenes es reflectix en les fronteres dels edificis, aixina com en representacions de la serp emplumada d'estil tolteca i en rastres trobats en atres escultures en característiques mexicas i olmecas, manifestant-se traces teotihuacanos en alguns dels mascarones que representen al deu Chaac.

Investigació i estudis

En 1573 el religiós espanyol fra Diego de Landa visita la ciutat, ya abandonada, de Uxmal. En l'informació que va recopilar fra Antonio de Ciutat Real va realisar les primeres senyes documentades que hi ha sobre la ciutat en 1588. En ells s'explica que els habitants de la zona no sabien l'orige de les construccions i que segons les seues desburgacions estes s'havien realisat uns 900 anys abans.

En 1658 un atre monge, fra Diego López de Cogolludo, va visitar la zona i va imaginar els usos que podien tindre els edificis que vea. Va ser ell qui els va donar el nom que encara hui en dia conserven.

En el XIX es va desenrollar l'interés per l'investigació arqueològica de les cultures precolombinas. En este context en 1834 va visitar Uxmal el austríac Jean-Frédéric Waldeck que va fer una série de dibuixos i va atribuir influències orientals als restants arqueològics que va visitar. En l'informació arreplegada va realisar el llibre Viage pintoresc i arqueològic en la província de Yucatán que es va publicar en 1838 i va ser la primera difusió de l'art i cultura mayas.

Atrets per la publicació de Waldeck aplega en 1841 a Uxmal un equip compost per John Lloyd Stephens, Frederick Catherwood i Samuel Cabot. Stephens es dedicava a prendre apunts sobre els edificis i la cultura, Catherwood a realisar ilustracions i Cabot a estudiar la fauna.

Les seues intencions eren les de realisar un estudi ampli de tota la zona del Yucatán i varen començar per les ruïnes de Uxmal que ya havien segut documentades i la seua informació publicada. Entre l'instrumental que duyen es trobava una cambra fotogràfica, un daguerrotipo, per a documentar les troballes pero que no va ser usada més que per a traure fotografies als lugareño, que portava Catherwood.

Va ser Stephens qui bateja la gran piràmide en el nom de "Piràmide del Nano" en referència a la llegenda que un lugareño li va relatar en la qual la piràmide va ser construïda en una sola nit en una aposta destinada a quedar-se en la governació de la ciutat. El constructor era un nano que havia naixcut d'un ou.

L'equip queda molt content en els descobriments realisats i varen fer varis viages més, en el tercer viage varen trobar el Tro del jaguar que varen dur a Estats Units i que va ser un acicat en les seues investigacions. En les visites anteriors s'havien realisat plans i esquemes com ells hauria pogut ser amprat per a construir una reproducció de la ciutat antiga (desgraciadament la majoria dels esquemes es va perdre). En 1843 varen publicar Incidents de Viages a Yucatán i a l'any següent Vistes d'Antics Monuments d'América Central que contenia 25 #litografia en color procedents de #aiguafort realisats de vàries ruïnes.

En 1860 Désiré Charnay va realisar una série de fotografies de la ciutat que varen servir per a que en 1865 la emperatriu Carlota, l'esposa de l'emperador mexicà Maximiliano de Habsburgo visitara la ciutat. En eixa visita també estava, formant part del corteig, Teoberto Maler, que llavors era capità i un apassionat de l'arqueologia que va quedar interessat per lo que va vore i qui més vesprada es dedicaria l'estudi de tota la zona Puuc. En eixa visita i les autoritats locals varen retirar fronteres antigues algunes estàtues i elements arquitectònics que impliquen temes fàlics.

Per a 1882, Charnay va intentar conéixer l'antiguetat dels monuments per a basar la seua hipòtesis de que eren de data recent, molt pròxima a l'arribada dels espanyols a Amèrica, no obstant, no va obtindre els resultats esperats.

Sylvanus G. Morley va cartografiar el lloc en 1909, incloent alguns edificis anteriorment ignorats. El primer proyecte del Govern mexicà de conservació del lloc data de 1927.

Les restauracions varen començar en 1936 baix els órdens de José Erosa Peniche. En 1930 Frans Blom va dur una expedició per a la Universitat Tulane que permetia elaborar una reproducció del Quadrilàter de les Monges que es construirà i es mostrarà a la fira mundial de Chicago en 1933.

En 1917 va visitar Uxmal Eduard Seler i anys despuix, en 1921 es va publicar una relació de les primeres cites de Uxmal i entre 1929 i 1930, Frans Blom va realisar el primer pla de Uxmal. Durant la primera part de el XX els arqueòlecs mexicans Martínez Cartó, Enrique Palaus, Eduardo Noguera i Juan Martínez Hernández varen realisar diferents estudis en vàries ciutats de la zona Puuc. Després, en 1925, José Reygadas Vértiz, que era responsable del Museu Nacional d'Arqueologia va realisar un estudi de Sayil molt complet.

En 1950 es va començar la restauració de Uxmal per a la qual va caldre netejar la zona i realisar un profunt estudi. Es va encarregar d'estes llabors el grup format per Rafael Orellana, Amalia Cardós, César Sánchez i Alberto Ruz. D'estos estudis es va aplegar a la conclusió que l'abandó de la ciutat de Uxmal s'havia produït en el XIII i no en el XV, com es creïa. Fins a eixe moment es pensava que Uxmal havia segut abandonada despuix de la destrucció de Mayapán quan en realitat s'havia abandonat al final del periodo tolteca.

Edificis de Uxmal

Els edificis de Uxmal es troben ubicats sobre un eix nort sur, alguna cosa que és habitual en les ciutats d'esta regió. S'agrupen aprofitant les característiques del terreny formant patis, normalment quadrangulars i tancats, encara que hi ha alguns independents. Els més rellevants són:

Piràmide de l'Endevine

Artícul principal → Piràmide de l'endevine.

La Piràmide de l'endevine, també cridada del hechicero, del nano o del gran Chilán, nom tots ells provinents de la llegenda que li varen contar a l'investigador nortamericà John Lloyd Stephens quan va visitar Uxmal. La llegenda conta l'història d'un nano que era fill d'una hechicera i que havia naixcut d'un ou. Este personage, en l'intenció de fer-se governador de la ciutat, va apostar en el governador de llavors que era capaç de construir una piràmide en una sola nit. La piràmide va ser construïda i el nano es va proclamar governador de la tres voltes edificada ciutat de Uxmal.

És el major monument de la ciutat. Té una altura de 35 m i un esgambi de 53,5 m . Consta de cinc estructures diferenciades i de diferents époques, cada una d'elles té el seu propi temple (els primers estan enterrats pels següents i són inaccessibles, mentres que per a accedir als atres s'ha practicat una obertura). S'alça sobre un zócalo o banqueta que rodeja la construcció. Es va començar a edificar en el VI i l'últim nivell data de el X. Els jeroglífics existents han ajudat a la datació de cada u dels periodos de construcció.

• Nivell I, Temple I. El seu ubica sobre la plataforma o banqueta, és dir, pràcticament a nivell del sol. La seua decoració és a pur de columnillas i mascarones de Chaac, entre els que destaquen els dos que estan sobre l'entrada. En este temple es va trobar l'escultura denominada la Reina de Uxmal, que és un cap de serp en la boca oberta, de la que ix un ser humà.

• Nivell II, Temple II. Per a edificar este temple, que queda a una altura aproximadament de la 2/3 part de l'actual, va caldre cobrir el Temple I i realisar sobre ell una piràmide. Per a accedir a ell es va fer una obertura des d'a on s'observen les columnes que soporten el sostre.

• Nivell III, Temple III. És un oratorio que després es va cobrir, construint un atre, en un tro en forma de mascarón de Chaac.

• Nivell IV, Temple IV. És el millor conservat de tots els cinc temples. Té una cambra en forma de mascarón de Chaac coincidint la boca de la mateixa en l'entrada a la qual s'accedix per la part este de la piràmide. Té una decoració molt recarregada, fòra dels habitual en l'estil Puuc.

• Nivell V, Temple ?. S'alça en el cim de la piràmide i per a accedir a ell cal pujar 150 empinats escalons que estan flanquejats per mascarones de Chaac. La decoració de les fronteres és plenament Puuc, parets baixes planes, sobre les que es posa una gran greca decorada, en este cas en serps entrellaçades i una barraca de teulada de palla.

La Piràmide de l'endevine és un dels jaciments arqueològics més importants de la Cultura Maya, junt en Chichén Itzá i Tikal. El seu nom prové de la llegenda de l'Endevine de Uxmal. És la zona principal de la zona arqueològica de Uxmal, ya que és l'únic temple conegut en planta ovalada en la Cultura Maya.

La pendent d'esta piràmide s'eleva fins als 30 metros d'altura. En esta s'ubica un temple achaparrado, que mira cap als tossals del Puuc. Com es menciona anteriorment, consta de cinc estructures construïdes en diferents époques. Una atra característica d'este temple és que en la frontera de la piràmide apareix el mascarón, el deu de la pluja, serps enroscadas i bandes formant creus. Esta mateixa va ser feta de tal manera que l'escala occidental quedara front al sol en la vespradeta. Pujar esta escala s'assembla més a una escalada, que una passejada. Darrere de la piràmide es pot observar el quadràngul de les monges, el joc de pilota, la casa de les tortugues, el palau del governador, entre uns atres.

Quadràngul de les Monges

Darrere de la Piràmide de l'Endevine hi ha un gran pati situat sobre una gran plataforma quadrada de 120 m de costat. En cada costat s'alcen edificacions que tenen un gran número de aposentos que s'òbrin al pati. Este fet va dur a que ho compararen en un convent, d'ahí adopta el nom de Casa de les Monges.

La decoració de tots els edificis seguix la llínea del més pur estil Puuc. Els murs inferiors són plans mentres que els superiors tenen una molt nutrida ornamentació. En els cantons hi ha mascarones de Chaac i caps de serp, lo demés queda completada en figures geomètriques, serps i mascarones de Chaac.

L'edificació que s'alça en el costat nort esta a un nivell superior a les demés. S'accedix a ella per una gran escala que té una estela en el centre. Al final d'esta escala hi ha dos temples, un de major que un atre. El de la dreta, el menor, no té ornamentació i solament té dos columnes. El de l'esquerra, el major, té una ornamentació que va fer pensar que estava dedicat al planeta Venus (d'a on li varen cridar Temple de Venus) i se soporta en quatre columnes.

En este edifici hi ha un total de 26 habitacions que es disponen de forma horisontal. L'ornamentació es completa en una greca en la que figuren, figures humanes, mones, pardals i estilisades barraques mayas en sostres de plomes i serps de dos caps. Evidentment hi ha mascarones de Chaac i també de Tláloc.

L'edifici del costat sur, que destaca per la bona factura del treball en pedra, té huit habitacions a les que s'accedix des de l'exterior i a cada costat del mateixos hi ha un menut quarto. Un arc servix d'entrada i en l'interior hi ha pintures de mans roges que es creu simbolisen al deu Zamná cridat rocío del cel o mà celestial. Estes pintures varen quedar al descobert en desprendre's els #estuc policromados que cobrien estes estàncies. La decoració de la frontera està composta d'alternança de panys plans en grups de tres columnes que es completa en representacions de Chaac a on s'ha canviat el nas per ondulacions en els ulls, representant la pluja en caure.

L'edifici de l'est té cinc cambres, dos de les quals després té habitacions interiors. Este edifici té una llongitut de 50m. La decoració dels seus murs imiten a escamas d'escurçó. Es complementa en sis serps bicéfales disposta de major a menor i que tenen com corona caps de muçols, au associada a la mort. Els mascarones de Chaac estan, també, presents.

En el costat oest hi ha un edifici de 50m de llarc en sis cambres en habitacions interiors. Este edifici està decorat en un mosaic de pedra en figures sobrepostes. Destaca la que esta sobre la porta central que sembla representar a un dignatario associat al cult de la tortuga. Posteriorment és va afegir dos serps emplumadas en representació de Quetzalcóatl.

Joc de Pilota

Les canches del joc de pilota no abunden en les ciutats de la zona Puuc. En Uxmal solament s'ha trobat esta. El seu estat, molt deteriorat, deixa vore dos parts que conformen els laterals de la cancha i a on estaven els anells pels quals es devia introduir la pilota. Estos anells s'han trobat a peu d'estes estructures.

El joc de pilota és molt habitual en les cultures de Mesoamérica. Tenia un sentit deportiu religiós que ho convertia en tota una cerimònia mística. El seu significat està relacionat en el moviment dels astres i la lluita de la llum contra l'obscuritat. En la zona maya s'arrepleguen relats relatius a este joc en el còdex popol Vuh. En la cultura maya que es va donar tardíamente el significat dels jocs canvie de sentit, donant-li una significat del joc de la vida i de la mort, segons les seues creències de la religió dualista en el deu chac representant a la fertilitat i el deu al puch com a icon de la mort raviol

Palau del Governador

Sobre una gran plataforma que conformen tres terrats que estan rodejades d'una planicie s'alça este edifici que és, junt en la Piràmide de l'Endevine, el més destacat de la ciutat i de l'arquitectura maya i està considerat com una dels cims arquitectònics del Mèxic Antic.

Medix casi 100 m × 12 i 9 d'altura i consta de tres cossos independents, el central és un edifici rectangular que té catorze cambres accessibles, 11 d'elles, des de l'exterior. En abdós costats s'alcen sengles edificis que queden units al central per mig de galeries de voltes. A l'altura dels accessos els murs són plans, sense ornamentació. Sobre ells hi ha una gran greca molt ornamentada en molts mascarones de Chaac, barraques de sostre de palla, guirnaldas, columnitas, trons i tocats de plomes que donen a tot el conjunt una gran rellevància. Sobre la porta central s'ubica una figura que representa a un governant en un gran penacho que es corona per una composició de serps bicéfales.

El Palau del Governador està orientat, en un azimut aproximat de 118°, cap a la piràmide principal de Cehtzuc, un menut lloc ubicat a una distància de casi 5 km. Observant allí, Venus com a estrela de la vesprada s'haguera ocultat sobre el costat nort del palau del Governador, en alcançar els seus màxims extrems nort. ya que estos fenomens ocorren cada huit anys, sempre a finals d'abril o principis de maig, anunciant l'inici de l'época de pluges, resulta significatiu que la decoració de la frontera de l'edifici conta en casi 400 glifos de Venus, colocats en les galtes dels mascarones de Chac, deu de la pluja i fertilitat, i que són huit les serps bicéfales damunt de l'entrada principal. Ademés, els numerals 8, en barres i punts, apareixen en dos mascarones de Chac en els cantons nort del palau.

Casa de les Tortugues

Al final de la plataforma del palau del Governador està este edifici que té una ornamentació basada en figures de tortugues, d'a on rep el nom.

La Casa de les Tortugues, edificada durant el periodo del Clàssic terminal, representa una de les més rellevants manifestacions arquitectòniques del refinat sentit estètic de l'antiga civilisació maya. Este temple, d'estil Puuc Clàssic, és considerat un eixemple d'equilibri, senzillea i sobrietat en l'art del maneig harmònic de les proporcions i les #volumetria.

La Casa de les Tortugues rep el seu nom per la presència distribuïda d'una série d'escultures llaurades en pedra en forma de tortuga, cada una diferent entre sí, en el desenroll del rebanc. Es tracta d'una construcció aïllada de forma rectangular ubicada en el cantó noroest de la Gran Plataforma del Governador de Uxmal. Les seues mides en la base de la frontera són de 28,60 metros en el costat nort, 28,77 metros en el sur, 10,76 metros en el costat oest i 10,86 metros en l'est. La seua altura des de la base fins al rebanc és de 6,07 metros. Interiorment es distribuïx de manera simètrica en eix nort-sur a través de sèt quartos abovedados, als que s'accedix dos a dos per cada no dels laterals, i tres quartos centrals, comunicats internament entre sí a través del mencionat eix de simetria.

Esta estructura ocupa una posició destacada dins del conjunt urbà rodejada d'edificis de gran rellevància, com el Palau del Governador al sur o el Temple Major, el Joc de Pilota i el Quadràngul de les Monges en els que conforma importants eixos visuals dins de la trama urbana de la ciutat.

Plataforma dels Jaguars

En el terrat que s'obri enfront del Palau del Governador s'ubica esta menuda plataforma a la que s'accedix per quatre escales. En ella es troba una escultura que representa a dos jaguars units pel tórax. Esta escultura podria haver segut un altar ceremonial. Està orientada de nort a sur. Entre este terrat i la frontera del palau hi ha una columna fàlica. Als peus de la plataforma dels jaguars naix el sacbé que va a Kabáh.

La Gran Piràmide

En el costat suroest de la plataforma inferior del palau del Governador s'alça els restants de lo que va deure ser una piràmide de magnitut similar a la de l'Endevine. Consta de nou basamentos escalonats en una gran escala a la que s'aplega a una plataforma que, separada per quatre escalons, dona accés a l'edifici regit allí. En el centre es troba el pas a l'interior a on hi ha un gran mascarón de Chaac.

La frontera nort es va restaurar entre 1972 i 1973. El nivell superior està datat en el IX. L'ornamentació està realisada per mig d'un rebanc en tres elements que té tres mascarones de Chaac, un sobre un atre, grecas i una decoració d'aus, concretament guacamayas que estan associades al sol, i que li donen nom al temple.

Conjunt de la Casa de les Colomes i el Temple Sur

És una edificació que tanca un costat d'un pati rectangular de 140m² . S'ubica darrere de la Gran Piràmide i té dos parts ben definides, la nort que consta de dos rencs d'habitàculs, uns en accés des del pati i uns atres per l'atre costat sense que tinguen comunicació els uns en els atres, i la sur, que estan millor conservats i han segut construïts a un nivell diferent, més alt, dels del nort. Sobre els habitàculs de la partix nort s'alcen els restants d'una molt notable crestería. La semblança d'estos restants en un colomer li ha donat el nom a l'edifici. En una dels cantons hi ha una piràmide menuda coronada en un temple.

Estructura del Chimez

D'estranyes característiques, podent dir que úniques en la zona, es troba en mal estat. Tenia dos nivells, del segon hi ha alguns restants en la partix nort. La decoració de la frontera està basada en figures geomètriques que recorden a un ciprer d'a on li ve el nom ya que en maya ciprer es diu chimez.

L'Arc i el sacbé

De l'arc d'entrada a la ciutat i a on donava començ el sacbá que es dirigix a Nohpat i a Kabáh solament queda la seua base. Per les #dimissió de la mateixa s'estima que l'altura de la construcció seria d'uns 6m en un esgambi de 3 m .

Píramide de la Vella

Se situa en propenca al cantó suroest del Palau del Governat. En molt mal estat encara s'aprecien restants del temple que va tindre en la seua part superior i una atra edificació en la seua base. Rep el nom de la llegenda que li varen contar a Stephens sobre un nano que va nàixer d'un ou.

Quadràngul del Cementeri

L'ornamentació a pur de calaveres i ossos va fer que rebera el nom de Cementeri. El conjunt està compost per quatre edificis que tanquen un pati. L'edifici del costat nort és una piràmide que encara té restants d'un templete en el seu cim. L'edifici del costat oest, restaurat, estén una frontera plana en un rebanc compost per dos bandes horisontals i està arrematat per una crestería de 10 orificis.

Estructura dels Falos

Prop de la Piràmide de la Vella, a 500 m al suroest, es troba este conjunt molt deteriorat que tenen unes fronteres planes en un rebanc en estructures en forma de falos que colocades en el sostre devien tindre la funció de desaguar les aigües de pluja.

Grup de les Columnes

Són dos temples menuts que tenien ornamentació a pur de columnes els restants de les quals li han donat nom al conjunt. S'ubiquen al noreste del Quadràngul del Cementeri. Estan en molt mal estat de conservació.

Plataforma de les Estela

Se situa al nort del Grup de les Columnes, hi ha 15 esteles que conten en bajorrelieves de figures humanes abillats a l'us. Estos bajorrelieves, que formen jeroglífics estan molt deteriorats i les esteles es troben caigudes.

Estructura Noroest i Nort

Estos grups d'edificis estan encara sense estudiar ni restaurar. S'aprecia, en el Grup del Noroest, una piràmide i un pati en forma de quadràngul rodejat d'edificacions.

En el Grup del Nort hi ha una piràmide alta i els restants d'un arc.

Traces característiques

• Hi ha una llegenda que diu que l'edifici principal en Uxmal, cridat la Piràmide de l'Endevine, va ser construït en una sola nit per un nano que va nàixer d'un ou.
• Hi ha un sacbé que va des de la plataforma dels Jaguars en l'esplanada principal del Palau del Governador fins a la ciutat de Kabáh.
• La Piràmide de l'Endevine va ser construïda per varis governadors a lo llarc de 400 anys, per #lo que ara es veu la capa exterior de 4 subestructura.
• La frontera de mosaic en el Palau del Governador és una de les més llargues de Mesoamérica precolombina, en més de 100 caraces de pedra del deu de la pluja Chaac

Galeria d'imàgens

• Plataforma dels Jaguars front al Palau del Governador.
  Plataforma dels Jaguars front al Palau del Governador.
• Detall del Palau del Governador.
  Detall del Palau del Governador.
• 
  Eixemplar de iguana en Uxmal.
• Joc de pilota.
  Joc de pilota.
• Piràmide de l'Endevine.
  Piràmide de l'Endevine.

Vejau també

• Ètnia maya
• Lliga de Mayapán
• Sac Nité, llegenda de la caiguda de Chichén Itzá
• Xiol, Kanasín

Enllaços externs

• ^{[enllaç trencat]}
• Uxmal - Governe de l'Estat de Yucatán
• Uxmal en Mèxic Desconegut
• Galeria multimèdia i informativa de Uxmal