Colapse maya

Erro al crear miniatura:

Palau maya

El colapse de la civilisació maya del periodo clàssic, o simplement colapse maya, es referix a la decadència i l'abandó de les ciutats mayas del periodo Clàssic en les terres baixes mayas del sur de Mesoamérica entre els sigles VIII i IX. No deu confondre's en el colapse de la civilisació maya del periodo Preclásico en el II. El Periodo Clàssic de la cronologia mesoamericana generalment es definix com el periodo comprés entre els anys 300 i 900, els últims 100 anys dels quals, de 800 a 900, són coneguts com el Clàssic Terminal. El colapse maya del periodo Clàssic és un dels majors misteris de l'arqueologia. La sofisticació cultural alcançada pels mayas abans de la caiguda, en combinació en la relativa brusquetat del propi colapse, fa que este desenroll siga tan interessant.

Els centres mayas més alvançats en les terres baixes del sur de Mesoamérica varen entrar en un procés de declinació durant els sigles VIII i IX i varen ser abandonats poc despuix.

En térmens arqueològics, este descens va ser indicat per la cessació de les inscripcions en els monuments i una reducció d'obres de construcció d'arquitectura a gran escala. No obstant, un número de ciutats mayas no varen declinar i la civilisació maya va continuar fins a 1697 quan els espanyols varen conquistar a Tayasal, l'última ciutat-estat independent dels mayas.

Efectivament, despuix de el "colapse maya", els mayas del nort de Yucatán varen prosperar i l'estat de Chichén Itzá va construir un imperi que va unir breument a la major part de la regió maya.

Ya que parts de la civilisació maya varen seguir prosperant, un número de científics no concorden en l'us del terme "colapse". Sobre el colapse, E.W. Andrews IV va aplegar inclús a dir que: "en la meua opinió no va succeir tal cosa."

Es varen identificar unes 88 teories o variants de teories, que intenten explicar el colapse maya del periodo Clàssic. Des del canvi climàtic a la deforestación, a la falta d'acció per part dels reis mayas, no existix una teoria universalment acceptada per a explicar el colapse, encara que la sequia està guanyant soporte com la principal explicació.

Per a alguns científics, l'evidència arqueològica relacionada en l'intrusió dels toltecas en Yucatán —en Ceibal, Petén— sembla confirmar la validea del hipòtesis de l'invasió estrangera com a causa del colapse maya.

L'última hipòtesis sugerix que les terres baixes del sur varen ser invadides per un grup que no pertanyia a la cultura maya, les terres de la qual d'orige es varen trobar provablement en les terres baixes del Golf de Mèxic. Esta invasió va començar en el IX i va provocar durant els següents cent anys una série d'events que varen resultar en la destrucció dels mayas del Clàssic. Es creu que esta invasió d'alguna manera va ser influenciada pels pobles toltecas del centre de Mèxic. No obstant, la majoria dels científics que estudien als mayas no creuen que l'invasió estrangera va ser la causa principal d'este colapse; postulen que cap derrota militar pot explicar, ni ser la causa, del procés de colapse prolongat i complex del clàssic terminal. L'influència de Teotihuacán en tota la regió maya pot haver implicat algun tipo d'invasió militar, no obstant en general es considera que existia una significativa interacció entre Teotihuacán i la regió maya que data del periodo Clàssic Primerenc o abans, és dir, molt abans dels episodis de colapse del Clàssic Tardà.

Michel Peissel creu que la conquista de Yucatán per l'estat de Chichén Itzá en el sigle nové, va conduir a la desviació cap a rutes marítimes costeres de la major part del comerç (cacao) que tradicionalment passava per les principals ciutats de l'interior (enriquint-les), que es varen vore profundament afectades per eixe canvi, de la mateixa manera que les ciutats a lo llarc de la Ruta de la Seda quan els comerciants portuguesos varen començar a transportar la seda per barco a Europa des de China i Japó. La teoria de Peissel va ser validada per varis científics i explica per qué el colapse no va ser general i també per qué en el mateix moment del colapse de les ciutats de les terres baixes, atres ciutats varen florir —la majoria d'elles a lo llarc de les noves rutes marítimes que varen ser obertes pels comerciants de Chichén Itzá.

En 1988, per a demostrar la viabilitat d'esta transferència cap a la mar de les rutes comercials, Peissel va viajar 650 quilómetros en tres arqueòlecs mexicans i dèu acompanyants en una canoa marítima maya de Chunyache en Quintana Rosegue (Mèxic) a la part superior del riu Mulle en Belize.

Rebelió llauradora, revolució o agitació social

D'acort en l'evidència arqueològica, les obres de construcció i d'expansió dels mayas estaven en el seu apogeu a partir de 730 a 790 d. C., en constants ampliacions i obres de construcció sense cap tipo de màquines o ferramentes per a ajudar-los en estes obres. Durant este mateix periodo varen aparéixer senyals que presagiaven el colapse de la civilisació maya. La major part de la càrrega del treball pesava sobre els treballadors llauradors en ciutats tals com Tikal i Copán, a on es varen realisar proyectes de construcció aparentment interminables, construint edificis grans i camps de jocs de pilota. Una teoria recolzada per J. Eric S. Thompson atribuïx el colapse maya a una revolució per part de les classes socials baixes de la societat maya. D'acort en esta llínea de pensament, mentres la vida es va fer més difícil, es va iniciar el procés de "socavar el desenroll religiós i l'empresa colectiva de la gent comuna". L'aument de la càrrega de treball pot haver provocat a la població a abandonar els seus valors tradicionals i a rebelar-se contra l'èlit de la societat, específicament contra els sacerdots-gobernant, ya que es creïa que els mayas eren teocràtics i per lo tant governats per sacerdots. Açò podria ajudar a explicar el colapse abrupte de les funcions d'èlit, aixina com els edificis i centres ceremoniales que varen quedar sense terminar. Com el colapse de diferents ciutats es va produir en diverses ocasions, es creu que els tumults dels distints grups varen ser part d'una série d'accions no planificades i impulsives. En la ciutat de Pedres Negres, per eixemple, sembla que va haver algun tipo de violència durant este periodo considerant que va haver incendis en varis edificis de palaus i que un tro va quedar destruït. Encara que este model, conegut com el model "sacerdot-llaurador", sosté que va haver un tumult dels llauradors contra els sacerdots, es va descobrir més vesprada que no eren els sacerdots, sino els reis que varen governar durant el periodo Preclásico i Clàssic.

A pesar de que esta teoria semblava oferir una explicació al repentí colapse de les ciutats mayas, encara tenia problemes. En primer lloc, la teoria de Thompson no explica a a on es varen anar els habitants de les ciutats despuix del colapse i l'abandó de les mateixes. David Webster creu que la població deuria haver aumentat en lloc de disminuir per l'absència d'una èlit al poder. En segon lloc, la teoria no explica per qué les institucions governamentals no es varen renovar despuix dels tumults, alguna cosa que va succeir en circumstàncies similars en atres llocs com China. En tercer lloc, despuix de realisar un estudi sobre la mà d'obra i el temps requerit per a obres de construcció en Copán, Elliot Abrams va aplegar a la conclusió de que no es necessitava de tant temps i obrers per a completar la construcció d'edificis.

No obstant, Thompson va desenrollar la seua teoria en un periodo en el qual l'evidència arqueològica semblava indicar una població maya menor de lo que era d'acort al coneiximent actual. En general, revolucions, regirades llauradores i agitació social duen a canvis i a sovint van seguits de guerres. No obstant, no hi ha evidència de revolucions que varen causar l'abandó massiu de regions sanceres.

Colapse de les rutes comercials

S'ha postulat que la declinació de les ciutats mayas està vinculat al colapse dels seus complexos sistemes comercials, especialment aquells que eren conectats a la metròpoli de Teotihuacán. Abans dels alvanços en el coneiximent sobre la cronologia de Mesoamérica, es creïa que Teotihuacán havia caigut entre 700-750 d. C., obligant a la "reestructuració de les relacions econòmiques en les terres altes de Mesoamérica i la costa del Golf". Esta reconstrucció de les relacions entre les ciutats va poder haver provocat el colapse maya a una data una miqueta més tardana. No obstant, despuix dels alvanços en el coneiximent sobre els acontenyiments històrics i la seua cronologia, en l'actualitat es creu que l'influència de Teotihuacán va tindre el seu apogeu durant els sigles IV i V. El poder de Teotihuacán va començar a disminuir entre 600-650 d. C., lo que possiblement va culminar en l'abandó de la ciutat. Despuix del consens general sobre la nova data de la caiguda de Teotihuacán (600-650 d. C.), es pensa que les ciutats mayas varen seguir prosperant "durant un sigle o més" despuix del colapse de Teotihuacán. En lloc de que la decadència de Teotihuacán provocara el colapse maya, es creu ara que el seu decliu solament va contribuir "al 'hiat' del sigle sext".

Vore també

• Guerra maya

Notes

• (2007).Journal of Archaeological Research.15

329–377.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFAndrews IV, E. W.1973">Andrews IV, E. W. (1973). «The development of Maya civilization after the abandonment of the southern cities», Culbert, T. P. (Ed.) (ed.). The Classic Maya Collapse, Albuquerque: University of New Mexico Press, pp. 243–265.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBraswell, Geoffrey E.2003">Braswell, Geoffrey E. (2003). «Introduction: Reinterpreting Early Classic Interaction», Geoffrey E. Braswell (Ed.) (ed.). The Maya and Teotihuacan: Reinterpreting Early Classic Interaction, Austin: University of Texas Press, pp. 1–44. OCLC 49936017. ISBN 0-292-70587-5.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCoe, Michael D.1999">Coe, Michael D. (1999). The Maya, 6th edició, New York: Thames and Hudson. OCLC 15895415. ISBN 0-500-28066-5.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFColinvaux, Paul A.1980">Colinvaux, Paul A. (1980). The Fates of Nations: A Biological Theory of History, New York: Simon and Schuster. OCLC 6143975. ISBN 0-671-25204-6.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFDemarest, Arthur2004">Demarest, Arthur (2004). Ancient Maya: The Rise and Fall of a Rainforest Civilization, Cambridge: Cambridge University Press. OCLC 51438896. ISBN 0-521-59224-0.

• Science.American Association for the Advancement of Science.New York:292(5517)

667–673.doi:10.1126/science.1059827.

• Harper's.Harper's Magazine Foundation.New York:306(1837)

43–51.ISSN 0017-789X.

• (2002).Annals of the Association of American Geographers.Blackwell Publishing.Washington, DC:92(2)

267–283.doi:10.1111/1467-8306.00290.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFFavier, Jean (dir. and coord.)with Anik Blaise, Serge Cosseron, and Jacques Legrandc.1989">Favier, Jean (dir. and coord.); with Anik Blaise, Serge Cosseron, and Jacques Legrand, {{{nom2}}} (c.1989). Chronicle of the French Revolution, 1788-1799, English translation of ___protected_title_1___ (1988), Paris:Larousse. edició, London/New York: Chronicle Publications, distributed in USA by Prentice Hall. OCLC 19729759. ISBN 0-131-33729-7.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGill, Richardson B.2000">Gill, Richardson B. (2000). The Great Maya Droughts: Water, Life, and Death, Albuquerque: University of New Mexico Press. OCLC 43567384. ISBN 0-826-32194-1.
• Science.American Association for the Advancement of Science.New York:299(5613)

1731–1735.doi:10.1126/science.1080444.

• Science.American Association for the Advancement of Science.New York:292(5520)

1367–1370.doi:10.1126/science.1057759.

• Science.American Association for the Advancement of Science.New York:292(5520)

1293.doi:10.1126/science.292.5520.1293.Consultat el 6 de febrer de 2012.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFLonghena, Maria2006">Longhena, Maria (2006). Ancient Mexico: The History and Culture of the Maya, Aztecs, and Other Pre-Columbian Peoples, New York: Barnes & Noble. OCLC 76818561. ISBN 0-760-78381-0.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFLucero, Lisa J.2006">Lucero, Lisa J. (2006). Water and Ritual: The Rise and Fall of Classic Maya Rulers, Austin: University of Texas Press. ISBN 0-292-70999-4.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMann, Charles C.2006">Mann, Charles C. (2006). 1491: New Revelations of the Americas Before Columbus, New York: Vintage Books. OCLC 72680543. ISBN 1-400-03205-9.
• (1995).Archaeology.New York:48(46)

41–46.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMcKillop, Heather I.2006">McKillop, Heather I. (2006). The Ancient Maya: New Perspectives, New York: W.W. Norton. OCLC 70170414. ISBN 0-393-32890-2.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMontgomery, John2002">Montgomery, John (2002). How to Read Maya Hieroglyphs, New York: Hippocrene Books. OCLC 47764291. ISBN 0-781-80861-8.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMorley, Sylvanus G.1956">Morley, Sylvanus G. (1956). The Ancient Maya, 3rd edició, Stanford, CA: Stanford University Press. OCLC 484868.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFOlson, Mancur1982">Olson, Mancur (1982). The Rise and Decline of Nations: Economic Growth, Stagflation, and Social Rigidities, New Haven, CT: Yale University Press. OCLC 8451838. ISBN 0-300-02307-3.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFPeissel, Michel1989">Peissel, Michel (1989). El Viage de la "Itza" i el misteri Maya, Barcelona: Editorial Joventut.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFPrescott, William H.1843">Prescott, William H. (1843). History of the Conquest of Mexico, with a Preliminary View of Ancient Mexican Civilization, and the Life of the Conqueror, Hernando Talles (online reproduction, Electronic Text Center, University of Virginia Libraryonline reproduction, Electronic Text Center, University of Virginia Library), New York: Harper and Brothers. OCLC 2458166.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSabloff, Jeremy A.1990">Sabloff, Jeremy A. (1990). The New Archaeology and the Ancient Maya, New York: Scientific American Library, distributed by W.H. Freeman. OCLC 60170399. ISBN 0-716-75054-6.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFStuart, Gene S.and George E. Stuart1993">Stuart, Gene S.; and George E. Stuart, {{{nom2}}} (1993). Lost Kingdoms of the Maya, Washington, DC: National Geographic Society. OCLC 27012239. ISBN 0-870-44928-1.

• Tainter, Joseph A (1988 [2003]). The Collapse of Complex Societies, New York & Cambridge, UK: Cambridge University Press. ISBN 0-521-38673-X.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFThompson,J. Eric S.and Elizabeth Graham1970">Thompson,J. Eric S.; and Elizabeth Graham, {{{nom2}}} (1970). «Trade Relations Between Maya Highlands and Lowlands», Maya History and Religion, Norman: University of Oklahoma Press. ISBN 0806122471.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFToynbee, Arnold J.1947">Toynbee, Arnold J. (1947). A Study of History, 1st American ed., Somervell abridgement edició, New York: Oxford University Press. OCLC 1151071.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFWebster, David L.2002">Webster, David L. (2002). The Fall of the Ancient Maya: Solving the Mystery of the Maya Collapse, London: Thames and Hudson. OCLC 48753878. ISBN 0-500-05113-5.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFWeiss, Harvey1997">Weiss, Harvey (1997). «Clapix Third Millennium Abrupt Climate Change and Social Collapse in West Àsia and Egypt», H. Nüzhet Dalfes, G. Kukla and Harvey Weiss (eds.) (ed.). Third Millennium BC Climate Change and Old World Collapse, Heidelberg/Berlin: Springer Verlag, pp. 718–720. OCLC 35741821. ISBN 3540618929.
• Science.American Association for the Advancement of Science.New York:291(5504)

609–610.doi:10.1126/science.1058775.

• (1985).Journal of Anthropological Research.University of New Mexico.Albuquerque:41(3)

307–326.ISSN 0091-7710.