Chichén Itzá

Archiu:Chichen Itza 3.jpg

Chichén Itzá

Chichén Itzá (en maya: Archivo de audio "Chichen-itza pronunciació.ogg" no encontrado) és un dels principals llocs arqueològics mayas de la península de Yucatán en Mèxic. Es troba a escassos 2.5 km de la localitat de Pisté, en el municipi de Tinum, en l'estat de Yucatán, al surest de Mèxic. Va consistir en una ciutat o un centre ceremonial que va passar per diverses époques constructives i influències dels distints pobles que la varen ocupar i que la varen impulsar des de la seua fundació. Vestigi important i renombrado de la civilisació maya, les construccions principals que ahí perduren corresponen al periodo denominat clàssic tardà o posclásico primerenc (800-1100 d. C.) dins del periodo posclásico mesoamericano.

Va ser inscrita com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1988. En 2007 el temple de Kukulcán conegut tradicionalment com "El Castell" va ser votat com una de les noves sèt maravelles del món modern. L'arquitectura monumental que ha aplegat fins als nostres dies, que és emblemàtica del jaciment, té una clara influència tolteca. El deu que presidix el lloc, segons la mitologia maya, és Kukulcán, representació maya de Quetzalcóatl, deu pres del panteón de la cultura tolteca.

Toponímia

L'etimologia de Chichén Itzá remet a les paraules mayas chi "boca o vora" i ch'en "pou o cenote", mentres que els itzás són el poble maya yucatecano que dominava la zona, per lo que significa «boca del pou dels itzá», fent referència al Cenote Sagrat, el gran pou natural que els habitants de la regió consideraven una de les entrades principals al inframundo, sèu d'importants deus, com els de la pluja. El nom del lloc aludix als itzás (lliteralment "sabio de l'aigua") senyors mític-històrics de la ciutat durant l'época del seu creiximent i apogeu.

Història

Chichén Itzá va ser fundada cap a l'any 250 d. C.

Clàssic Terminal:

Cap a fins del periodo clàssic tardà, Chichén es va convertir en un dels més importants centres polítics de les terres del Maayha'. El primer governant del que es té registre és Lajcha'n Ahk'ab' (12 Nit o Obscuritat), encara que carix de data escrita adjunta.La ciutat de Chichén Itzá va estar subordinada al vassallage de Talol (Ek Balam) fins a l'any 869, quan es registra la visita del seu governant, Jun Pik To'k'. En mateix any es té el primer registre de Chok Wa'j Aab com el k'uhul ajaw de la ciutat. A l'any següent, 870, Chichén Itzá s'independisa, ya que escomencen a registrar-se térmens yucatecanos en la seua escritura. En l'any 873 o 874 es registra que K'ahk' Upakal, fill i vassall de Chok Wa'j Aab, vares agarrar a una cerimònia al joc de pilota. L'últim registre de Chok Wa'j Aab com a k'uhul ajaw es dona en el 878, any de la seua possible defunció. Entre el 878 i 879 K'inil Kopol, germà de K'ahk' Upakal, comissiona els temples del Llindar i dels Tres Llindars en honor dels seus fallits pares. En el 880 K'ahk' Upakal K'ihnich K'awiil es convertix en el governant suprem de la ciutat i dedica el complex de les Monges, en honor als seus pares, i destinat a l'administració pública. El seu últim registre data del 890.

Per al principi del posclásico (des de l'any 900 fins al 1500), la ciutat s'havia consolidat com a principal centre de poder en la península yucateca.

El Lloc

D'acort en l'evidència disponible, és possible que moltes de les construccions principals de la ciutat hagen segut destruïdes i reconstruïdes més tart. Es pot dir que el decliu de Chichén Itzá es va donar en un context de violència, que va conduir a la pèrdua de l'hegemonia Chichén Itzá en el Mayab.

Es va formar la Lliga de Mayapán, que va ser una unió de cases sacerdotales de la península, entre les que les més importants eren Uxmal, Mayapán i Chichén Itzá. No obstant, esta lliga va ser destruïda per un desacort entre els cacics (halach uinik) dels participants que va dur a una declaració de guerra d'un d'ells, Hunac Ceel, qui es va proclamar halach uinik de Mayapán. Açò va originar la ruptura en els itzáes, els qui varen perdre el conflicte i varen deure finalment fugir en l'any 1194 d. C. i refugiar-se en el Petén, d'a on havien vingut originalment feya casi dèu sigles.

A diferència de l'inici, quan Chichén va ser fundada, que els mayas vinguts d'orient buscaven la pau i el desenroll del seu poble establint-se en el Mayab (del maya clàssic: maay ha', "aigües del cervatillo" —nom que tenia la regió tota abans de l'arribada dels espanyols—, al final, 1000 anys despuix, la pròpia regió s'havia convertit en lloc de pugnes i de lluites. En la caiguda, l'èlit estava formada per guerrers, sacerdots i comerciants que governaven Chichén Itzá. Ells havien introduït el cult al deu Kukulcán. Havia alçat impressionants construccions en talussos i murs verticals i representacions del deu pardal-serp que va vindre de fòra. En el procés de declinació el militarisme va ser el fonament indubtable d'esta cultura. Açò es fa evident en el monument cridat Plataforma de les Calaveres, a on exhibien, clavats en estacas, els cràneus de centenars d'enemics.

Época colonial:

Chichén Itzá conservava la seua fama de lloc sagrat en l'época de la conquista, i encara acodien a l'antiga capital dels itzáes pelegrins mayas a realisar rituals en el Cenote Sagrat, en el Castell i el Osario. Per l'importància de Chichén Itzá, Francisco de Montejo va aplegar a plantejar establir ahí la capital de la província de Yucatán, encara que l'idea no va prosperar. Els cronistes de l'época, com a fra Diego de Landa, varen quedar impressionats per les dimensions de Chichén Itzá i per les seues ben conservades construccions.

Relats mitològics colonials:

Chichén Itzá va ser fundada durant «la primera baixada o baixada chicoteta de l'orient» que referixen les cròniques, pels chanes de Bacalar (que despuix es varen cridar itzá i més tart cocomes).

Havent establit els chanes la capital del seu govern en Chichén Itzá en l'época senyalada, provinents de Bacalar, varen continuar el seu trayecte d'orient a ponent en la península de Yucatán, a la veta del com fundarien també atres ciutats importants com Ek Balam, Izamal, Motul, TꞌHó, l'actual Mèrida de Yucatán, i Champotón.

#Gobernant coneguts:

Fins ara esta és la llimitada llista dinàstica de Chichén Itzá:

Nom o Renom	Regnat	N.º de successió dinàstica	#Designació anteriors i traduccions
Lajcha'n Ahk'ab'	¿?		12 Nit, 12 Obscuritat
Chok Wa'j Aab'	c. 869 - 878 d. C.	?
K'inil Kopol/Kojol(?)	878-879
K'ahk' Upakal K'ihnich K'awiil	879 - 890	?	"Fòc en l'escut del colérico K'awiil" Kakupakal

Gran Museu de Chichén Itzá

Artícul principal: Gran Museu de Chichén Itzá

El Gran Museu de Chichén Itzá és un espai arqueològic inaugurat el 28 de febrer de 2024, ubicat en la Comissaria de Pisté, municipi de Tinum, Yucatán. Forma part del Centre d'Atenció a Visitants (Catvi) i alberga més d'1,000 peces, incloent 400 originals provinents de diverses institucions i troballes recents del Tren Maya.

El museu oferix un recorregut per l'història de Chichén Itzá a través de 14 eixos temàtics, destacant la Sala Cenote Sagrat, en una recreació multimèdia d'este lloc ceremonial. També exhibix escultures de Chac Mool, una taula de pedra en relleus de captius i ofrenes descobertes en els sacbeo'ob (camins mayas).

En 3,400 m² d'espai, el recint conta en sales d'exhibició, tallers, conferències i un centre gastronòmic en difusió en llengua maya. La seua ubicació permet l'accés a turistes que apleguen a l'estació Chichén Itzá del Tren Maya.

• Entrada del Gran Museu de Chichén Itzá.
  Entrada del Gran Museu de Chichén Itzá.
• Escultura de Chac Mool en l'entrada del museu.
  Escultura de Chac Mool en l'entrada del museu.

Arquitectura

Les edificacions de Chichén Itzá mostren un gran número d'elements arquitectònics i iconográficos que alguns historiadors han volgut cridar mexicanizados. Lo cert és que és visible l'influència de les cultures provinents del altiplano mexicà, i la mescla en l'estil Puuc, provinent de la zona alta de la península, de l'arquitectura clàssica maya. La presència d'estos elements procedents de les cultures del altiplano va ser interpretada fins a fa alguns anys com a producte d'una migració massiva o conquista de la ciutat maya per part de grups toltecas. No obstant, estudis més recents sugerixen que varen poder haver segut l'expressió cultural d'un sistema polític molt estés i prestigiós durant el posclásico primerenc en tota Mesoamérica.

El Castell i el descens de Kukulcán

Artícul principal → Piràmide de Kukulcán.

Els múltiples i monumentals edificis de l'esplanada de Chichén Itzá estan presidits per la Piràmide de Kukulcán, cridada per molts "el Castell", un dels edificis paradigmàtics de l'arquitectura maya. És una piràmide de quatre costats que culmina en un temple rectangular. S'assenta sobre una plataforma rectangular de 55.5 metros d'ample i té una altura de 24 metros. Cada costat de la piràmide té una gran escalinata, 91 escalons per costat i un de més que conduïx al temple superior, donant 365 escalons, un per dia de l'any. Balaustradas de pedra flanquegen cada escala, i en la base de l'escalinata nort s'assenten dos colossals caps de serps emplumadas, efigies del deu Kukulcán. És en estes escalinates, i molt particularment en les seues pretiles o balaustradas, a on es proyecten al voltant del dia equinoccial les ombres de les arestes de les plataformes o basamentos superposts que integren el gran edifici, configurant-se aixina l'image del cos de la serp, que al pas de les hores sembla moure's descendint i arrematant en el mencionat cap pétrea situada en la base inferior de l'escalinata.

És una opinió comuna que este joc de llum i ombra representa la "baixada" de Kukulcán a la terra, com varen voler els mayas simbolisar el mandat superior d'acodir a la llabor agrícola, davant la inminencia de l'arribada de les pluges, en concloure el més de març en que s'inicia la temporada de sembra de la milpa en la regió. També s'ha propost que el fenomen reflectix la relació entre el coneiximent astronòmic, l'arquitectura i el treball agrícola.

No obstant, les orientacions astronòmiques, que evidentment tenien tant el significat ritual com l'utilitat pràctica relacionada en el cicle agrícola, estan plasmades en molts edificis, tant en Chichén Itzá com en atres llocs. Aixina mateix s'ha demostrat que les orientacions que registren els equinoccios astronòmics són pràcticament inexistents en l'arquitectura maya i que el fenomen del Castell de Chichén Itzá pot observar-se durant vàries semanes, sense que els menuts canvis permeten determinar els equinoccios o qualsevol atra data, per lo que resulta poc provable que haja segut planificat pels mayas.

En 1997, les Universitats de Minnesota i Sant Francisco varen realisar estudis en radars en la zona que varen permetre el descobriment d'un cenote amagat baix la piràmide del Castell de Chichén Itzá. En 2015, l'Institut de Geofísica de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic va realisar resonàncies magnètiques que varen permetre representar gràficament al cenote, huit metros amagat baix la piràmide. En 2017, l'equip d'investigació del Gran Acuífero Maya va iniciar exploracions en coves propenques per a descobrir una entrada a este cos d'aigua. No obstant, l'entrada estava bloquejada per pedres que provablement varen ser colocades ahí intencionalmente. Es creu que este cenote es va mantindre amagat per representar el centre del món.

Cenote sagrat

Artícul principal → Cenote sagrat de Chichén Itzá.

És un cenote a cel obert de 60 m de diàmetro, en parets verticals d'aproximadament 15 m del nivell d'altura de l'accés a la superfície de l'aigua i de 13 m de profunditat, que és aproximadament el primer pis freàtic en eixa zona de la península de Yucatán.

El cenote sagrat de Chichén Itzá era i és considerat un dels més importants llocs de pelegrinage de la cultura maya, i a ell peregrinaban persones de llocs molt distants de Centroamérica, com Pedres Negres.

A principis de el Plantilla:SIGLE un cònsul nortamericà, Edward Herbert Thompson (1857-1935), es va enterar de llegendes en les que es descrivia el sacrifici de donzelles ricament abillades en el cenote, aixina que va comprar la propietat en a on es troba, dragó el cenote [5] archivat en Wayback Machine. i va extraure numerosos objectes que va enviar al seu país, venent-los, principalment al Museu Peabody de Massachusetts.

En 1926, el Govern mexicà va expropiar els terrenys a on es trobava la llavors "Facenda Chichén" i va demandar a Thompson, acusant-ho d'haver-se apropiat de manera illegal del patrimoni. El litigi es va prolongar fins a 1945, any en el que la Suprema Cort de Justícia de la Nació va fallar en favor del nortamericà, dictaminant que Thompson havia comprat la propietat de manera llegal i al no existir lleis de protecció al patrimoni, el nortamericà tenia el dret d'explorar i exportar lo trobat en el cenote de la seua propietat. Encara que l'arqueòlec havia fallit en 1935, la propietat va ser tornada als seus hereus. Finalment, despuix de diverses gestions del Govern mexicà, va retornar a Mèxic, en 1970 i en 2008, una bona cantitat de les inevaluables peces arqueològiques, que es troben a ampara en diversos museus mexicans.

No obstant l'aspecte llegal, molts experts de llavors, entre els quals Teoberto Maler, consideren que Thompson va actuar en dolo i una total falta d'ètica, saquejant el cenote.

Sacrificis humans

Actualment, l'antiga concepció del sacrifici de donzelles en el cenote sagrat ha quedat superada en les investigacions osteo-arqueològiques i epigràfiques recents. En realitat els sacrificis en el cenote sagrat eren majorment de chiquets, a els qui s'abillava a l'image d'els deus bessons i li'ls sacrificava en cerimònies lligades al mit maya de la creació. Açò explicaria la rovina color blau maya del fondo del cenote (color que en la cosmovisión maya representava lo sagrat) i la raó per la qual prop d'un 80% dels ossos trobats en el cenote sagrat són de chiquets. La mitat dels chiquets sacrificats tenien entre els 3 i els 6 anys d'edat.

Estructures adicionals

El Gran Joc de Pilota

El Gran Joc de Pilota en Chichén Itzá mostra l'arribe i desenroll dels Itzáes, l'evolució de les idees religioses, i l'estil cridat “Maya Yucateco” perque està mesclat en elements de la zona original del Puuc. Este estil combina arquitectura, escultura, i pintura en funció del militarisme i el cult de Kukulkán, que va començar a estendre's cap a la regió maya en el periodo clàssic, produint una renaixença a la cultura i la societat en les terres de Yucatán.

Temple del Jaguar

El Temple del Jaguar en Chichén Itzá va ser construït entre els anys 1000 i 1150. Pren el seu nom d'una seqüència de jaguars ubicada en la part frontal de l'estructura, consta de diferents capes que estan intrincadamente esculpidas i mostren diferents tipos d'imàgens. Dos jagantesques serps emplumadas formaven les columnes en el vestíbul d'entrada, mentres que les parets interiors estaven ricament decorades en pedra.

Temple Sur del Joc de Pilota

El Temple Sur del Joc de Pilota en Chichén Itzá està llamentablement molt destruït, provablement per les seues grans dimensions.

Temple de l'Home Barbado

El Temple de l'Home Barbado és potser el millor conservat dels edificis que rodegen el Gran Joc de Pilota, el Temple rep el seu nom d'un estrany home barbudo que encapçala l'escena. Es troba sobre una paret de tres cossos escalonats junt en l'escala principal que s'assenta sobre una plataforma.

Temple de les Àguiles i Jaguars

El Temple de les Àguiles i Jaguars va obtindre el seu nom de relleus que mostren a estos animals devorant cors humans, este Temple és la més chicoteta del conjunt d'estructures que formen “El Gran Pla”, que inclou: el Temple de Kukulkán, el Temple de Venus i Gran joc de pilota.

Temple de Venus

El Temple de Venus en Chichén Itzá rep el seu nom perque hi ha representacions en bajorrelieve del planeta Venus en els seus panels exteriors en forma d'Anys Maya junt a una mija flor en pals en els pétals; També està el símbol d'esclat pop o trenat que significa señorío i poder. El Temple de Venus també es coneix com la Tomba de Chacmol perque la seua escultura es va trobar en el seu interior.

Cenote Sagrat

El Cenote Sagrat en Chichén Itzá està ahí perque la Península Maya té la major part de les seues corrents d'aigua subterrànees, principalment per la superfície de pedra calcàrea que absorbix ràpidament l'aigua de pluja. Els mayas varen cridar a estos pous naturals ts’onot, una paraula que es va transformar en espanyol i va dur a Cenote.

Temple de les Taules

Cridat Temple de les Taules pels nivells superposts que donen l'apariència de replanells, este temple construït junt al dels Guerrers, és una chicoteta piràmide de quatre nivells que prèviament va culminar en un temple en dos columnes de serps.

Temple dels Guerrers

El Temple dels Guerrers en Chichén Itzá es va construir al voltant de l'any 1200 i és un dels edificis més bells i millor conservats d'este lloc. Chichén Itzá té decenes d'edificis, pero quan la gent pensa en este lloc, sempre pensa en el Castell, el Cenote Sagrat, el Gran Joc de Pilota i, per supost, el Temple dels Guerrers.

Grup de les Mil Columnes

El Grup de les Mil Columnes en Chichén Itzá és en realitat un temple, conectat al temple dels Guerrers, que rep el seu nom per les doscentes columnes que es troben en l'esplanada de l'estructura.

Pilars del Nort

Els Pilars del Nort en Chichén Itzá són part del conjunt principal de columnes que es troben en el costat del Temple dels Guerrers. Estan decorades en les seues quatre cares en relleus de guerrers, sacerdots i presoners, aixina com places en la efigie de l'Home Pardal Serp o Kukulkán.

El Osario

El Osario de Chichén Itzá també es coneix com la tomba del gran sacerdot. Esta estructura medix més de 10 metros d'altura i està formada per nou cossos escalonats molt similars al Castell, que sembla ser una rèplica, en la diferència de tindre menys altura i un friso cobert de relleus mitològics decorats en els seus cantons en la efigie del deu Chaac similar a les que es troben en el Temple dels Guerrers i el Temple de Venus.

Plataforma de les Tombes

La Plataforma de les Tombes en Chichén Itzá, també és coneguda com 3C4 i té tres cambres que contenien restants humans, per lo que va obtindre el seu nom comunament conegut. En la primera de les cambres, hi havia dos esquelets en molt males condicions pertanyents a individus masculins, i alguns gots fragmentats. En la segona cambra, atres dos esquelets masculins danyats varen ser trobats, ademés de dos gots trencats, dos objectes de jade, un sonajero de coure, un cristal de roca i molts ornaments de closques que fan que els arqueòlecs consideren que havien segut part d'una caraça.

Plataforma Venus

La Plataforma Venus és molt similar a la Temple de Venus en la Gran Plaça a on es troba la Piràmide de Kukulkán. La plataforma redona contenia una caixa d'ofrenes i un chicotet paviment de llosa. La funció d'abdós era servir com a plataformes per a les cerimònies, els ritos o les danses.

Chichanchob (Casa Colorada)

Este edifici és el més gran i millor conservat dels quatre edificis que rodegen la plaça o la planura principal. Chichanchob es traduïx com a “menuts forats” del Maya chi’ich’ichan, que significa “menut”, i ch’ob, “forat”; tal volta pels menuts forats en la seua cresta alçada. També es coneix comunament com a Casa Colorada, per una franja pintada en roig dins del vestíbul o la primera baïa.

Casa del Venado

La Casa del Venado en Chichén Itzá ya es troba molt deteriorada, pero té pautes arquitectòniques molt similars a les de Chichanchob. Està en una plataforma o sòtol en cantons redonejats i una frontera plana, i en un friso entre molduras i crestes en la part davantera sense cap tipo de decoració. És part d'una plaça que conté Chichanchob, i provablement un complex residencial associat en el Osario.

Observatori

L'Observatori de Chichén Itzá, també conegut com el Caragol, és una estructura redona molt similar a les que existixen en atres parts de Mesoamérica.

Té algunes finestres en la part superior des d'a on es podien vore els equinoccios, les posades de sol, els solsticis, les posicions de Venus i atres estreles, i basats en l'observació es varen guiar per a moltes de les decisions i accions preses per la classe dominant.

Complex de les Monges

L'Edifici de les Monges en Chichén Itzá té el seu front cap al nort i consta de tres edificis: Les Monges, les ales Este i Surest, que corresponen a varis periodos de construcció que se superponen.

L'Iglésia

Quan l'Iglésia de Chichén Itzá va ser descoberta per la primera volta, este edifici era notable pel bon estat de conservació en que es trobava i per la riquea i bellea dels seus ornaments. L'Iglésia és un chicotet edifici al costat de les Monges en una sola cambra i una porta d'accés, similar a una capella rectangular, del seu nom canvie a est.

El Tzompantli, o Plataforma cràneu (Plataforma dels cràneus), mostra una clara influència cultural del replanell central de Mèxic. A diferència del Tzompantli de les terres altes, no obstant, les calaveres varen ser empaladas en vertical en lloc d'horisontal com en Tenochtitlan.

El Mercat és un edifici que té la forma d'una T. En la part frontal s'alça una plataforma de 80 metros de llarc per 15 d'ample composta d'una fila de pilars. El pòrtic està techado en una volta i un accés en el centre del mur sur du a un pati quadrat que està rodejat per columnes (Marquina, 1964). Adjacents al mur que s'ubica darrere del pòrtic hi ha dos banquetas decorades en serps emplumadas, i el talús en una processó de guerrers. En esta representació es veu un personage central que té una serp emplumada per darrere del seu cos. És un guerrer que du un tocat en forma de caraça d'àguila, orejera en forma de conte tubular, pectoral circular, protector de braços, dos llances en la mà esquerra, falda, agenollader i sandalia. Este personage està calcigant dos captius que duen tocats emplumados, protectors de braços, tobilleras i sandalias. En abdós costats d'este individu principal hi ha una processó de presoners amarrats per sogues en les mans.

Plantilla:Panorama

Descobriment d'una Escultura de Atlante

El descobriment d'una escultura d'un atlante en la zona arqueològica de Chichén Itzá, Yucatán, és una troballa arqueològica significativa que subralla l'importància cultural i històrica d'esta emblemàtica ciutat maya. La figura, que data dels periodos Clàssic Terminal i Posclásico Primerenc (800-1200 d. C.), presenta traces distintives de les escultures tipo atlante, en els braços alçats i un ric abille que inclou elements com a contes de jade, orejeras i braçalets. Esta troballa arqueològica agrega una nova capa de comprensió a la relació entre Chichén Itzá i atres cultures del centre i noroest de Mèxic central en eixe periodo. L'escultura té dimensions de 90 centímetros d'altura i 45 centímetros d'ample i es creu que solia formar part d'altars ceremoniales. Este descobriment és un testimoni de la rica herència de la civilisació maya en Chichén Itzá i el seu profunt significat històric i cultural.

Rostre Esculpido d'un Guerrero Conecta el Passat i el Present Maya

El 9 de novembre de 2023, durant excavacions en la Casa Colorada de Chichén Itzá, Yucatán, es va descobrir un rostre esculpido de guerrer. La troballa, dirigit pel INAH i Diego Prieto Hernández, va revelar una peça de 33x28x22 cm, destacant pel seu bon estat de conservació. Este rostre, part de la farcidura del Temple 6 de Maudslay, reflectix paràmetros escultòrics d'époques primerenques.

Prieto Hernández va resaltar l'importància del descobriment com un víncul tangible entre els mayas actuals i els seus antepassats. La troballa, part del proyecte arqueològic de Chichén Itzá, contribuïx a l'enfortiment arqueològic en la regió surest i península de Yucatán, baix l'iniciativa Promeza. Esta iniciativa també inclou la creació de 10 Centres d'Atenció a Visitants i huit museus nous i/o actualisats, com el Gran Museu de Chichén Itzá, conectant aixina el present en el llegat inevaluable de la civilisació maya.

Primeres exploracions i excavacions

En el Plantilla:SIGLE el conquistador espanyol Francisco de Montejo i el franciscano Diego de Landa varen realisar les primeres visites dels europeus a la zona i varen donar conte detallada de l'existència de la ciutat.

En 1840 el nortamericà John Lloyd Stephens, en companyia de l'artiste anglés Frederick Catherwood, va visitar la zona arqueològica de Chichén Itzá. En eixa época es trobava dins de la facenda del mateix nom que pertanyia a Juan Moixa. En 1894, el llavors cònsul d'Estats Units en Mèxic,Edward Herbert Thompson va adquirir la Facenda de Chichén-Itzá i va realisar estudis i exploracions en la zona, en especial dins del cenote sagrat. Durant eixos treballs molts objectes trobats varen ser enviats indegudament al Museu Peabody d'Arqueologia i Etnologia de l'Universitat d'Harvard, encara que, posteriorment, i per l'intervenció del Govern mexicà, alguns dels objectes varen ser tornats.

En 1923, per invitació del llavors governador Felipe Carrillo Port el Carnegie Institute of Washington (CIW) va obtindre els permissos necessaris per a explorar la zona, sent el cap del proyecte Sylvanus G. Morley i el seu contraparte en Mèxic el llavors titular de la Secretaria d'Educació Pública Manuel Gamio qui va anar alumne en l'Universitat de Columbia del famós antropòlec Franz Boes, qui a la seua volta era en eixe llavors assessor de la CIW.

En morir Thompson en 1935 la propietat va passar als seus hereus, encara que el control i la jurisdicció, aixina com l'exploració sistematisada i el manteniment de l'extens lloc arqueològic està a càrrec, per disposició de llei, del Institut Nacional d'Antropologia i Història, organisme descentralisat del Govern federal mexicà.

En 1860, l'arqueòlec francés Désiré Charnay va viajar a Mèxic, a on va visitar i va fotografiar vàries de les ruïnes mayas, entre elles Palenque, Izamal, Chichén Itzá, Uxmal, Sisal, Dzitás i Ticul, aixina com les ciutats de Mèrida i Campeche. A la seua tornada a França, va conseguir montar una exposició en les fotografies preses en Mèxic, que varen captivar l'atenció de la societat parisenca, al grau que l'emperador Napoleón III va patrocinar en 1863 l'edició del seu llibre Cités et ruines americaines, en a on va descriure lo deprés en els seus viages i es varen publicar plaques de les seues millors fotos.

Imàgens

Galeria

• Vista de «El Caragol»
  Vista de «El Caragol»
• Una atra vista de la Piràmide de Kukulcán
  Una atra vista de la Piràmide de Kukulcán
• Chichen Itzá
  Chichen Itzá
• Calaveres de Chichen Itzá
  Calaveres de Chichen Itzá
• «Temple dels Guerrers» i de les «Mil Columnes» en a on es troba el Chac Mool
  «Temple dels Guerrers» i de les «Mil Columnes» en a on es troba el Chac Mool
• L'efecte del descendo de la serp observat en el Temple de Kukulcán durant l'equinoccio de març de 2009
  L'efecte del descendo de la serp observat en el Temple de Kukulcán durant l'equinoccio de març de 2009
• Vis
  Vis
• Una Societat d'Amics va publicar el Registre Yucateco en 1846, en una image de Chichen Itza
  Una Societat d'Amics va publicar el Registre Yucateco en 1846, en una image de Chichen Itza

Vore també

• Península de Yucatán
• Yucatán
• Cultura maya
• Temple de Kukulcán
• Tollan-Xicocotitlan
• Patrimoni de la Humanitat
• Sac Nité, la llegenda de la caiguda de Chichen Itzá

Bibliografia

• Breglia, Plana (2006). Monumental Ambivalence: The Politics of Heritage (en en), Austin, Texas: University of Texas Press.
• Charnay, Désiré (1863). Cités et ruines Américaines: Mitla, Palenqué, Izamal, Chichen-Itzá, Uxmal (en fr), París, França: Gide, A. Morel. «Patrocinat per l'emperador Napoleón III»
• (1935) Guia arqueològica de Chichen Itzá. Aspectes arquitectònics, cronològics i d'interpretació. (en és), Ciutat de Mèxic: Tallers Gràfics de la Nació.

Enllaços externs

• Chichén Itzá reconstruït en 3D
• Chichén Itzá
• Recursos Multimèdia de Chichén Itzá