Milpa
La milpa és un agroecosistema mesoamericano els principals components del qual productius són dacsa, frijol i carabassa (malnomenats a voltes "les tres germanes"), complementats pel chile en algunes regions. Este terme s'utilisa, en regions fòra de l'àmbit mesoamericano, en els camps sembrats de dacsa. El nom milpa deriva del náhuatl milli, parcela sembrada, i pa, damunt, en. Lliteralment, “lo que se sembra damunt de la parcela”.[1][2] En maya yucateco se li crida kool i coneguda com Ecuaro en Purhepecha.[3] Milpa és, llavors, tant l'espai físic de terra, la terra, la "parcela", com les espècies vegetals, la diversitat productiva que sobre ella creix. Adicionalment la milpa és també el reflex dels coneiximents, la tecnologia i les pràctiques agrícoles necessàries per a obtindre de la terra i del treball humà els productes necessaris per a satisfer les necessitats bàsiques de la família llauradora. "Fer milpa" significa realisar tot el procés productiu, des de la selecció del terreny fins a la collita. En este sentit, la milpa implica un sistema de coneiximents de la naturalea i de l'agricultura, sinònim de subsistència sustentable biològica i social.[4]
La diversitat genètica de les espècies cultivades, combinada en la diversitat de plantes espontànees que apareixen en el terreny, fan de la milpa un dels ecosistemes més rics i complexos de la agricultura llauradora.[5]
Visió dels europeus en el XVI
[editar | editar còdic]Quan en el XVI els espanyols varen aplegar a conquistar lo que actualment és Mèxic, varen observar les pràctiques indígenes i la milpa va meréixer la seua crònica. Tal volta un dels primers europeus en estudiar el agro-sistema va ser Gonzalo Fernández d'Oviedo, croniste espanyol, qui en la seua obra clàssica Història general i natural de les Índies, illes i terra ferma de la mar oceà, de 1535, es referix a ella:
Components de la sembra en la milpa
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
La trilogia clàssica milpera està donada pel dacsa, el frijol i la carabassa, encara que, sense lloc a dubtes, hi ha atres components que són molt importants, depenent de cada regió i clima. Entre ells el chile és el més conspicuo, no solament perque es troba omnipresent en el sistema milpero, sino perque també està en la base de l'alimentació i la gastronomia mesoamericanas.
Dacsa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → dacsa.
La dacsa és una planta poaceae anual originària d'Amèrica introduïda en Europa en el XVI. Actualment, és el cereal en major volum de producció en el món, superant al blat i el arròs. En la major part dels països d'Amèrica, la dacsa constituïx la base històrica de l'alimentació regional i un dels aspectes centrals de les cultures mesoamericana i andina.[6]
Frijol
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Frijol.
Els frijoles, són les llavors comestibles de Phaseolus vulgaris, una espècie anual de la família de les fabaceas. És una planta originària d'Amèrica que es cultiva en tot lo món. Existixen numeroses varietats i d'elles es consumixen tant les baïnes verdes (Ejotes, judeues verdes o chauchas) com els grans secs.
Els frijoles comuns varen escomençar a cultivar-se aproximadament 7000 anys a. C. en el sur de Mèxic. En Mèxic, els natius varen cultivar els frijoles blancs, negres, i totes les demés varietats de color. També les llavors menudes i la de major tamany.
Carabassa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Cucurbita pepo.
La carabassa, o carabasseta, és una de les dos varietatés de Cucurbita pepo, planta herbácea anual de la família de les cucurbitáceas oriunda del Nou Món, que el seu frut s'ampra com a aliment. En l'actualitat és també cultivada extensament en tota Europa com a carabasses d'estiu, els fruts del qual es consumixen inmaduros. És una planta rastrera que pot aplegar als 10 m de llongitut, de tallos acanalados i d'aspecte asprós i sarmentoso fulls pubescentes, lobuladas i acorazonadas.[7]
Chile
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Capsicum.
El chile, que és un gènero botànic denominat Capsicum, comprén vàries espècies de plantes, emparentades en el tomata, oriundes del Continent Americà. El frut —cridat en diversos països ají, chile (xilli), pimentó, guindilla, morrón, peperonchino es consumix en diferents preparacions i s'ampra també com a base per a colorants en aliments i cosmètics. En Mesoamérica i particularment en Mèxic, el chile està normalment present en la milpa, depenent de la regió i el clima i, des de després, també es troba en la base de l'alimentació i de la gastronomia.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ La Milpa, Sistema integral d'aprofitament
- ↑ Cabrera, Luis. 1980. Diccionari de aztequismos. Editorial Oasis, S. A. Mèxic.
- ↑ Economic Botany.(66)
- 285–297.doi:10.1007/s12231-012-9207-2.Consultat el 2021-05-16.
- ↑ Warman, Arturo. 1985. Estratègies de sobrevivencia dels llauradors mayas. UNAM. Mèxic.
- ↑ «La milpa en Mesoamérica». Archivat des d'el original, el 8 d'abril de 2009. Consultat el 27 de març de 2010.
- ↑ Maize. The Oxford English Dictionary, online edition. Decembre 2007; consultat el 10 de març 2010.
- ↑ «Milpa». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 26 de novembre de 2009.
- ↑ Tipos de chiles - Tipos de ajís usats en la gastronomia mexicana]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Milpa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.