Anar al contingut

Cucurbita pepo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Cucurbita pepo (Cucurbita pepo)

Cucurbita pepo és el nom científic d'una espècie de plantes cucurbitáceas originària de Mesoamérica i sur d'Estats Units, que junt en atres espècies emparentades (Cucurbita maxima, C. moschata, C. argyrosperma) formen un grup d'espècies de carabasses les varietats cultivades de les quals, de les que es cull el seu frut madur o inmaduro, posseïxen usos culinaris indistinguibles (són els zapallos, carabassetes, calabacitas, zapallitos, zapallo italià, auyamas, ahuyamas, pipianes, ayotes, zuquini, zucchini, etc). En la seua regió d'orige posseïx varietats selvades (Cucurbita pepo fraterna,[1][2] Cucurbita pepo var. texano,[1][2] Cucurbita pepo var. ozarkana;[1][2] les 3 podrien ser trobades baix un nom binomial: Cucurbita fraterna, C. texano, C. ozarkana) de les que inclús des de varis quilómetros pot aplegar el polen a les varietats cultivades de la seua pròpia espècie fent que les seues llavors es desenrollen com a plantes de fruts amarcs i no comestibles. No hibrida en les demés espècies.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta anual, rastrera, compacta o subarbustiva, i d'aspecte pubescente o escabroso. Les fulles ronden els 20 x 35 cm i són ovado-cordadas a triangular-cordadas, en freqüència lobuladas (3-5 lòbuls), de màrgens denticulats a serrats. Els zarcillos es desenrollen poc en les varietats subarbustivas. Produïx flors pentámeras i solitàries. En ser una planta monioca es distinguixen les flors masculines, en pedicels de 7-20 cm de llarc, cáliz campanulado, corola tubular-campanulada i 3 estams, de les flors femenines, en pedicels de 2-5 cm, cáliz molt reduït i ovari globoso. Els fruts són de tamany i forma molt variables, costillados i freqüentment verrucosos, en el clafoll rígit i de color variable segons la varietat, habitualment verts clar, verts obscur, grocs o anaranjados. La polpa del frut és de color crema groguenca a anaranjado, de sabor suau i en múltiples llavors que no solen estar desenrollades en el moment de recolectar-se.[3]

Distribució geogràfica

[editar | editar còdic]

D'acort en els registres arqueològics, els restants més antics de les formes domesticades d'este grup, han segut trobats en Mèxic, en la Vall d'Oaxaca (8750 a.c.-700 d.c) i en les coves de Ocampo, Tamaulipas (7000-5000 a.c). Alguns cultivares varen aplegar a Europa despuix de 1492. La seua presència en els Estats Units és també molt antiga i en alguns casos major a l'atribuïda als restants d'atres cultius importants domesticats més al sur.[4]

De manera tradicional, la carabassa es cultiva en Amèrica del Nort, Amèrica central i algunes parts d'Amèrica del Sur. En Mèxic i Guatemala, a on es troben pràcticament en tot el país, forma part del agroecosistema milpa (d'orige maya), a on s'associa, la carabasseta o la carabassa, en dacsa i en frijol fava. Hi ha varietats natives que creixen des de prop del nivell de la mar i en climes semisecos, com el “Tsol “ en Yucatán (Mèxic), fins a altituts de 2000 m s. n. m., com els güiches en Oaxaca (Mèxic) o güichol en Alta Verapaz (Guatemala).[3][5]

Cucurbita pepo és nativa del sur de Norteamérica i Mesoamérica[6][7][8] i va ser cultivada en eixe territori per mils d'anys.[9][8] Les formes cultivades varen ser domesticades dos voltes independentment a partir de varietats selvades presents en el norest de Mèxic[10][8] i Texas, Estats Units.[11][12][8]

Cucurbita pepo és una de les espècies domesticades més antigues, potser la més antiga. Els llocs a on s'han trobat els fòssils més antics són Oaxaca (sur de Mèxic), datats del 8000 al 6000 a. C. i Ocampo (Tamaulipas), datats cap al 5000 a. C.[13][14][15]

El seu cultiu es va estendre cap al nort per tot Mèxic, després Texas i la vall del riu Mississipi, fins a Illinois, l'est de Florida, i possiblement fins a Maine.[16]

Cap al 2000 a. C. ya s'utilisava en Misuri (Estats Units).[17]

Després dels viages de Colón es va estendre el seu cultiu a Europa, a on varen ser molt populars les seues varietats per a consumir el frut inmaduro com a verdura d'estació casi desplaçant en la seua totalitat les carabassetes de Lagenaria siceraria, i d'allí al restant del món.

Este cultiu és comú en àrees de climes templats i #fredor, encara que existixen varietats que es cultiven a nivell de mar. Per al seu desenroll vegetatiu es requerix una temperatura de 25-30 °C i per a la floració de 20-25 °C. La planta és exigent sobre humitat. La lluminositat és important, especialment durant els periodos de creiximent inicial i floració. La deficiència de llum provoca una disminució del número de fruts, aixina mateix, l'intensitat lumínica determina la relació final de flors estaminadas i pistiladas. S'adapta a diferents tipos de sol, no obstant és una planta que requerix gran cantitat de matèria orgànica. Els valors de pH òptims oscilen entre 5.6 i 6.8 .És una espècie mijanament tolerant a la salinitat del sol i de l'aigua de rec.[4]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

Actualment es coneixen huit grups de cultivares comestibles d'esta espècie. Es cultiven per a ser consumits en madurar i alguns són amprats com forraje. Encara que és comú que en Mesoamérica es manegen diferents varietats en cultiu, els més difosos en les diverses regions del món són el tipo "Cocozzelle" i el "Zucchini" d'orige recent cita requerida. El cultiu d'esta espècie és a cel obert i en algunes regions en hivernàcul, es cultiva tant en milpas i horts (junt a dacsa i frijol) com en sistemes de maneig més intensius associada a atres hortalices i en monocultivos de dimensions variables.[3]

Mèxic constituïx un acervo genètic important d'esta espècie. La qual pot representar una font important d'informació genètica per al millorament de les espècies cultivades. És una espècie àmpliament distribuïda en Mèxic i molts atres països del món. No és una espècie que es trobe baix alguna categoria de risc sobre estat a de conservació.

Taxonomia i varietats

[editar | editar còdic]

3 subespecies:[2][18][10]

  • Cucurbita pepo pepo, a esta subespecie pertanyen la majoria de les varietats cultivades, no es varen trobar varietats selvades.[19]
  • Cucurbita pepo ovifera (L.) D.S.Decker = Cucurbita pepo texano, a esta subespecie pertanyen algunes varietats cultivades i 2 de les varietats selvades:
    • C. pepo var. texano. En Estats Units central i surest.[19]
    • C. pepo var. ozarkana
  • Cucurbita pepo fraterna, l'atra varietat selvada, en el ranc de subespecie, en el norest de Mèxic.[19]

Les subespecies cultivades hibridan en un 100% pero són diferenciables, especialment en els seus caràcters vegetatius i del pedúncul.[20]

Les varietats cultivades posseïxen una gran variació en els caràcters del seu frut, lo que ha resultat en numerosos intents de classificació infraespecífica, que en general no han guanyat acceptació degut a que "no reflectixen relacions genètiques o no consideren la variació mundial en els caràcters" (Paris i Maynard 2008[19]). Una classificació infraespecífica relativament recent que està guanyant acceptació (Paris i Maynard 2008[19]) és l'iniciada per Paris (1986[21]), vore també Paris (2001[22]), que classifica no en varietats botàniques (per afinitats genètiques), sino en grups de cultivares, que són classificacions artificials que ubiquen un cultivar en un grup segons si posseïx o no indefectiblemente l'o els caràcters que definixen al grup.

Cada subespecie posseïx "tipos de mercat", fruts en forma i algun accident topogràfic que es reconeixen com d'algun grup comercial en el mercat, que varen ser aprofitats per Paris (1986) per a crear la classificació en grups de cultivares basada en eixe caràcter:

La classificació presa de Paris (2001[22]) citada en París i Maynard (2008[19])

  • C. pepo pepo:
    • C. pepo pepo Cocozelle Group
    • C. pepo pepo Pumpkin Group
    • C. pepo pepo Vegetable Marrow Group
    • C. pepo pepo Zucchini Group
    • C. pepo pepo Orange Gourd Group
  • C. pepo texano:
    • C. pepo texano Acorn Group
    • C. pepo texano Crookneck Group (pertany a una espècie i a una morfologia diferent que el Cucurbita moschata tipo Crookneck)
    • C. pepo texano Scallop Group
    • C. pepo texano Straightneck Group
    • C. pepo texano Ovifera Gourd Group

La diferència entre la terminologia "Grup Zucchini" i "Tipo (de mercat) Zucchini" està en que "Grup" fa referència a quin grup de cultivares pertany el cultivar, mentres que "Tipo" fa referència al frut, que és de tipo de mercat (market type), és dir que el frut posseïx els caràcters que es corresponen en eixa descripció encara que provinga d'un atre cultivar o d'una raça que no es va descriure com cultivar.

Són també comuns els cultivares híbrits entre les dos subespecies, i cal tindre en conte que hi ha cultivares que no es corresponen en els caràcters de cap grup de cultivares, per lo que queden sense classificar en estos grups.

Varietat Nom botànic Image Descripció
Zapallo tipo Lande C. pepo var. turbinata Turbinados (en forma de trompa), més amples en l'extrem del pedúncul yen punta en l'extrem distal, fortament solcats
Zapallito llarc tipo Cocozelle C. pepo var. longa Fruts de forma llarga, clavada (agarrotada), cilíindrica, bulbosa cap a l'extrem del periant
Crookneck o coll curve C. pepo var. torticollia No confondre en l'informal Cucurbita moschata crookneck, que és d'una atra espècie i una atra morfologia també. És un frut elongado en coll prim, llarc, llaugerament a molt curvat, la mitat distal del frut més ampla.
Carabassa, Ayote adop, zapallo de Halloween o tipo Pumpkin C. pepo var. pepo Cucurbita pepo de fruts esfèrics, oblados o ovalats, redons o aplanados en els extrems. Molt semblada a la tamalayota (C. moschata)
Escalopado C. pepo var. clypeata Frut aplanado, casi en forma de disc, en les vores escalopados (en chicotetes ondulacions) prop de l'equador o en l'equador
Straightneck (coll recte) C. pepo var. recticollis Frut cilíndric en coll curt, llaugerament constreñido, cap al pedúncul, i la part distal del frut més ampla
Zapallito allargat tipo Vegetable marrow C. pepo var. fastigata Frut cilíndric, curt i clavat (en forma de garrot), sent més prim del costat del pedúncul i gradualment ampliant el seu diàmetro cap a l'extrem distal. Un eixemple és el zapallo Angola.
Zapallito llarc tipo Zucchini C. pepo var. cylindrica Frut llarc i cilíndric no clavat (sense forma de garrot) o lleument clavat, el llarc és aproximadament o excedix en 3,5 a l'ample

Atres classificacions en grups de cultivares s'han propost, sobre la base d'atres caràcters d'interés, lo que és vàlit i promulgat pel Còdic de Plantes Cultivades. Un mateix cultivar pot pertànyer a varis grups de cultivares diferents en base as diferents criteris. En particular és molt útil el grup de cultivares "Hull-less i semi hull-less" (sense coraza i semi-sense coraza), que agrupa a les varietats que posseïxen llavors que la seua testa és molt o a lo manco una miqueta aprimada, utilisades en la fabricació d'oli de llavor de carabassa i com "snacks". Un atre grup molt utilisat és el grup "Spaghetti", la polpa del frut madur en hervir es desfà en #bri similars als espaguetis, i poden fer-se preparacions en elles a la manera de pastes de baixes calories. Una atra classificació molt utilisada, si ben no s'han creat els grups de cultivares per a ella, és la separació de cultivares en consumits inmaduros com a verdura d'estació, consumits madurs, o per a llavors, o combinacions d'ells. Una atra classificació molt usual per a la que no s'han creat grups de cultivares és si són "arbustius" o de tronc o sense sò "guiadores", indicació que sol ser donada en totes les descripcions.

Sinonímia i tàxons infraespecíficos:[23]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Sanjur, O. I., Piperno, D. R., Andres, T. C., & Wessel-Beaver, L. (2002). Phylogenetic relationships among domesticated and wild species of Cucurbita (Cucurbitaceae) inferred from a mitochondrial gene: Implications for crop plant evolution and areas of origin. Proceedings of the National Academy of Sciences, 99(1), 535-540. Fig. 1, distribució de varietats selvades de Cucurbita pepo: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/pmc117595/figure/f1/
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 ZHENG, I. H., Alverson, A. J., WANG, Q. F., & Palmer, J. D. (2013). Chloroplast phylogeny of Cucurbita: Evolution of the domesticated and wild species. Journal of Systematics and Evolution, 51(3), 326-334. http://www.researchgate.net/profile/andrew_alverson/publication/264254839_chloroplast_phylogeny_of_cucurbita_evolution_of_the_domesticated_and_wild_species/links/542730130cf2e4ce940a2df3.pdf
  3. 3,0 3,1 3,2 Hernández Bermejo J. I. i J. #León. 1992. Cultius Marginats, una atra perspectiva de 1492. Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació. Roma. 345 p.
  4. 4,0 4,1 Lira S. R. 2009. Proyecte Recopilació i anàlisis de l'informació existent de les espècies dels gèneros Cucurbita i Sechium que creixen i/o es cultiven en Mèxic.
  5. Llima, Raquel (2014). Estructuració genètica d'una varietat criolla de Cucurbita pepo, en Baixa Verapaz, Guatemala
  6. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Trumbull 1876
  7. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Whitaker 1947
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Paris 1989
  9. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Cutler i Whitaker 1961
  10. 10,0 10,1 Andres, TC. 1987. Cucurbita fraterna, the closest wild relative and progenitor of C. pepo. Cucurbit Genetics Cooperative Report 10:69-71. Citat en HS Paris i DN Maynard (2008) Cucurbita. En: J Janick i RE Paull (2008) The Encyclopedia of Fruits and Nuts https://books.google.com.ar/books?aneu=cjHCoMQNkcgC
  11. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Bailey 1943
  12. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Erwin 1938
  13. Nee, Michael (1990): "The Domestication of Cucurbita (Cucurbitaceae)". En Economic Botany. 44 (3, suplement: "New Perspectives on the Origin and Evolution of New World Domesticated Plants"): págs. 56-68. doi:10.2307.2F4255271. JSTOR 4255271. Nova York: New York Botanical Gardens Press, 1990.
  14. Gibbon, Guy I.; i Ames, Kenneth M. (1998): Archaeology of Prehistoric Native America: An Encyclopedia. Nova York: Routledge, pág. 238. ISBN 978-0-815-30725-9.
  15. «Free-living Cucurbita pepo in the United States viral resistance, gene flow, and risk assessment» [1] archivat en Wayback Machine.. Texas: Texas A&M Bioinformatics Working Group. Consultat el 8 de setembre de 2013.
  16. Decker-Walters, Deena S.; Staub, Jack I.; Chung, Sang-Min; Nakata, Eijiro; Cremada, Héctor D. (2002): «Diversity in free-living populations of Cucurbita pepo (Cucurbitaceae) as assessed by random amplified polymorphic DNA», en Systematic Botany (American Society of Plant Taxonomists) 27 (1): págs. 19-28. DOI:10.2307.2F3093892. JSTOR 3093892.
  17. Saade, R. Lira; Montes Hernández, S.: «Cucurbits», en Purdue Horticulture. Consultat el 2 de setembre de 2013.
  18. Sanjur, O. I., Piperno, D. R., Andres, T. C., & Wessel-Beaver, L. (2002). Phylogenetic relationships among domesticated and wild species of Cucurbita (Cucurbitaceae) inferred from a mitochondrial gene: Implications for crop plant evolution and areas of origin. Proceedings of the National Academy of Sciences, 99(1), 535-540. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/pmc117595/
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 HS Paris i DN Maynard (2008) Cucurbita. En: J Janick i RE Paull (2008) The Encyclopedia of Fruits and Nuts https://books.google.com.ar/books?aneu=cjHCoMQNkcgC
  20. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Paris et al. 2012
  21. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Paris 1986
  22. 22,0 22,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Paris 2001
  23. Tàxons infraespecíficos i sinònims en el lloc web The Plant List.