Izamal

Archiu:Izamal, Yucatán (72).jpg

Izamal

Izamal (en maya: Itzmal ‘Rocío del cel’) és una ciutat capçalera del municipi homònim ubicada en la regió centre del estat mexicà de Yucatán, a una distància d'aproximadament 70 quilómetros a l'est de Mèrida, la capital de l'estat. Segons el cens del INEGI portat a terme en 2020, en eixe any contava en una població de prop de 18 mil habitants.

Se li coneix com "La ciutat dels cerros" per posseir en el seu territori importants vestigis arqueològics entre els que destaquen 5 piràmides mayas de gran tamany que durant molt temps, abans de ser expostes, varen ser considerats "cerros" pels lugareño. També se li ha cridat la "Ciutat de les tres cultures", com apunta el croniste de la ciutat de Izamal, per contar en vigorosa herència cultural de l'época prehispánica, de la colonial i del Mèxic contemporàneu.

En 2002 Izamal va ser inclosa en la llista del programa Pobles Màgics de Mèxic, sent la primera en rebre este nomenament en l'estat de Yucatán. Ademés, des de 2008 es troba en la llista Indicativa a ser Patrimoni de la Humanitat de Mèxic.

Història

Época precolombina

Artícul principal → Kinich Kakmó.

Archiu:Grande pyramide Izamal.jpg

Piràmide de Kinich Kakmó.

Archiu:Izamal Kinich Kakmó.jpg

Vista de la porció superior de la piràmide de Kinich Kakmó.

Izamal va ser un dels llocs importants de la civilisació maya. Un gran assentament en les planicies del nort de la península de Yucatán. El tamany dels seus edificis i la ret de camins sacbés (camí blanc construït en l'antiguetat maya) són evidència del poder religiós, polític i econòmic que esta ciutat va tindre sobre el vast territori del Mayab. Va desenrollar una tècnica constructiva particular basada en l'ocupació de blocs megalítics, en cantons redonejats, molduras en devantal. S'estima que els assentaments humans varen iniciar al voltant de l'any 750 a. C., no obstant, la ciutat es va fundar en l'arribada dels Chanes, poble maya vingut de Bacalar, més vesprada denominat poble Itzá, cap a l'any 550 d. C. La ciutat permaneix habitada fins a abans de la conquista. Zamná, sacerdot aplegat en els Chanes, despuix elevat a deidad en el panteón maya, viu i mor en ella.

De la mateixa manera que moltes grans ciutats i centres poblacionals, Izamal va anar parcialment abandonada despuix de la destrucció de la lliga de Mayapán, en el periodo posclásico (cronologia mesoamericana), cap a el XII. Per esta raó a l'arribada dels espanyols el lloc es trobava pràcticament deshabitat. Era un important centre de pelegrinage ya que ahí es venerava a Itzamná o Zamná, "Rocío del cel", el sacerdot patriarca dels itzá. A l'arribada dels espanyols, l'importància de la ciutat va motivar la construcció superposta d'un gran convent franciscano utilisant els materials d'una de les seues cinc grans piràmides.

La piràmide denominada de Kinich Kakmó és visible a una distància considerable en totes direccions. És una gran estructura de dèu nivells dedicada a la deidad solar maya, construïda damunt d'una enorme base. Cap al surest es troba una atra gran piràmide anomenada Itzamatul. El costat suroest de la plaça central és llimitada per una atra piràmide coneguda com Hun Pik Tok i en l'oest l'espai públic es tanca en el temple del Kabul, a on una gran máscarón d'estuc del sacerdot-deu Itzamná encara existia sobre un dels seus costats fins als anys 1840, quan Frederick Catherwood va fer un dibuix que va ser publicat per John Lloyd Stephens.

Tots estos montículs són testics d'un procés de superposicions d'edificis que va durar varis sigles i que originalment varen soportar una série de temples i palaus. Atres importants edificis que han segut restaurats i poden ser visitats són coneguts com Tuul (El Conill), Habuc i Chaltun Ha. En el centre de Izamal en el lloc a on hui està el convent franciscano estava la piràmide Pap Hol Chack.

Despuix d'anys de treballs, s'han descobert una gran cantitat d'estructures arqueològiques en la zona urbana i les seues afores, calculades en més d'un centenar en la regió que formava part, abans de l'arribada dels conquistadors espanyols del cacicazgo maya cridat Ah Kin Chel.

Época virreinal

[[Archiu:Convento de San Antonio Izamal.jpg|thumb|300px|[[Convent de Sant Antonio de Pàdua (Yucatán)|Convent franciscano de Izamal, XVI]]]] Despuix de la conquista espanyola de Yucatán, els conquistadors establixen el règim d'encomana en el poble de Izamal entre els anys 1543 i 1549, mateixa que va perdurar durant tota l'época colonial. En el XVI els conquistadors espanyols varen construir un temple cristià damunt d'una gran piràmide, aixina com un convent franciscano en el nom de Sant Antonio de Pàdua.

Completat en 1561, l'atri tancat del conjunt conventual en els seus 75 arcs que formen un corredor impressionant que tanca una esplanada de 7,806 metros quadrats, és el segon més gran del món, solament per darrere de la Plaça de Sant Pedro.

Com en casi totes les ciutats refundades pels conquistadors en el XVI, la major part de la pedra de tall de la ciutat precolombina en que havien segut construïts els temples mayas, va ser reutilisada per a construir el convent franciscano i les vivendes colonials.

El bisbe de Yucatán, flare franciscano Diego de Landa, va viure en esta ciutat cap a 1575, va dirigir la construcció del convent i va dur l'image de la verge de l'Inmaculada Concepció, La nostra Senyora de Yucatán o Verge de Izamal, des de Guatemala. Va ser el responsable també de la crema de llibres i objectes religiosos mayas, fet conegut com l'auto de fe de Maní, que a la seua entendre i dir, obstaculisaven la evangelización dels indis en el XVI.

En l'entorn de Izamal es varen fundar diverses facendes ganaderes que més vesprada, ya no en l'época colonial, sino en el Mèxic independent, varen passar a ser part del conjunt de facendes que varen integrar l'agroindustria henequenera que durant un sigle i mig, des de 1850, va ser la principal activitat econòmica de la regió. Perviu en l'actualitat dita activitat henequenera en la regió encara que de manera més llimitada.

Entre les velles facendas henequeneras ubicades en les rodalies del municipi de Izamal destaquen: Balantún, Sant Josep Kanán, Sant Josep Chiceh (Chikeh), Sant Josep Tecoh, Poccheiná, Kantirix, Tebec, Tzalancab i atres més. En l'actualitat han segut remodelades algunes d'elles orientant-les cap a l'indústria turística.

Época contemporànea

Declarada l'independència de Yucatán en 1840 i la seua posterior incorporació al restant de la República Mexicana en 1848, Izamal que havia segut elevada a vila en 1823 s'erigix capçalera de la província de la Costa que, posteriorment, es convertix en la província de Izamal. El 4 de decembre de 1841 obté el títul de ciutat, mateixa que conserva fins al 13 d'agost de 1923 en el que es deroguen els decrets que la varen elevar a les categories de ciutat i vila, quedant en el ranc de poble fins a l'1 de decembre de 1981 en que va recuperar el seu títul de ciutat, mateixa que fins a hui conserva.

El Papa Juan Pablo II va visitar Izamal en agost de 1993, a on va realisar una missa per als indígenes americans i va coronar l'image de la Verge de Izamal.

Geografia física

Izamal es localisa en les coordenades 20°55′53″N 89°01′04″O</noinclude> (20.931389, -89.017778) en una altitut promig de 12 metros sobre el nivell de l'mar.

Relleu i hidrografia

En general, la localitat posseïx una orografia plana, classificada com a planura de barrera; els seus sols són generalment rocosos o cementados. El municipi al que pertany la ciutat de Izamal es troba ubicat en la regió hidrològica Yucatán Nort. Els seus recursos hidrològics són proporcionats principalment per corrents subterrànees; les quals són molt comuns en l'estat.

Clima

Predomina el clima càlit subhúmedo en pluges regulars en estiu. La temperatura mija anual és de 26 °C, la màxima es registra en el més de maig i la mínima es registra en giner. Calmen les calors els oragets marins i els vents del sur i de l'oest.

Les pluges orientals cauen en l'época de juny a octubre i són aprofitades pels llauradors per a regar els seus milpas i la pastura del ganado. Lo mateix, quan bufen els nortes cauen aiguada i fortes pluges.

Patrimoni cultural immaterial

Gastronomia

Entre els molts valors que trobem en Izamal està la seua cuina, en el que no pararàs de sorprendre't en els sabors del menjar yucateca i les seues receptes mestizas: frijol en porc, chaya en ou, sopa de llima, papadzules, tamales, joroches i per supost la cochinita pibil.

Demografia

En 2020, la població en Izamal va ser de 17,841.

Cultura

Archiu:Conventodeizamallitografia.jpg

Convent de Izamal vist des de la plaça pública en una litografia de el XIX, cap a 1850.

Archiu:IzamalArcade.jpg

Plaça 5 de maig vista des del convent. Al fondo la piràmide de Kinich Kak Mó.

Izamal seguix sent un lloc de pelegrinage religiós per a la grey catòlica, ya que l'image que presidix el retaule major del temple del convent - Nostra Senyora de Izamal - (l'Inmaculada Concepció) ha segut proclamada patrona de Yucatán i se li festeja el 8 de decembre en una gran festa popular. El dia 31 de maig o la fi de semana més propenca es té el pelegrinage de la arquidiócesis de Yucatán que aixina complix la seua promesa d'aplegar cada any a celebrar a la seua patrona i el 22 d'agost en que se celebra l'aniversari de la coronació pontifícia de l'image ocorreguda en l949.

La ciutat de Izamal s'ha transformat en important centre turístic que atrau al visitant per la seua bellea, les seues places, els seus carrers, les seues ruïnes prehispánicas, el seu bell convent, les seues passejades en calesa -localment dels crida coche victòria-, els seus centres artesanals, els seus restaurants i en fi, per la seua gent, el seu esperit de pau i la seua neteja. Té una bona oferta hotelera per a tots les possibilitats econòmiques. Ademés, per la seua estratègica posició és l'epicentre ideal per a visitar pobles, plages, cenotes, facendes de la regió, aixina com la mateixa Mèrida.

La ciutat ha segut denominada "Poble Màgic" dins del programa respectiu de la Secretaria de Turisme del govern federal mexicà.

Té una biblioteca pública que oferix el servici regionalmente, cridada Antonio Menéndez de la Penya en memòria de l'educador d'orige cubà que va viure, va entregar la seua llabor pedagògica i va morir en Izamal a principis de el XX i que va ser fundada pel seu net Miguel Ángel Menéndez Reis en l'any de 1975. Dispon d'una Casa de la Cultura que du el nom de Ricardo López Méndez i conte aixina mateix en un museu de artesania nacionals creat per la Fundació Cultural Banamex en 1985.

En les nits hi ha un espectàcul de llum i sò en l'atri del convent franciscano, que s'ha convertit en atractiu turístic i en el que es realça l'orige maya i colonial de la ciutat.

Existix una destilería que processa l'extracte del agave (henequén), produint un licor del henequén, aigua de vida, semblada al tequila o al mezcal, i que es ven en el nom comercial de Izamal.

En la ciutat de Izamal, com en molts dels pobles de Yucatán la llengua maya és parlada per la majoria dels seus habitants.

Símbols

Archiu:Flag of the Republic of Yucatan.svg

Bandera històrica de Yucatán

La bandera de Yucatán, dissenyada durant l'efímera secessió de Yucatán de territori mexicà relaciona directament a Izamal ya que cada una de les cinc estreles representava als cinc províncies en que es dividia Yucatán, per decret es va acceptar el 30 de novembre de 1840, a saber les províncies són: Mèrida, Izamal, Valladolit, Tekax i Campeche. Esta divisió polític-administrativa ya no té vigència en l'actualitat. La bandera ademés consta d'un camp vert en cinc estreles i dos franges horisontals roges, tenint en la part central una barra blanca.

L'escut que posseïx la ciutat va ser adoptat oficialment l'11 de decembre de 1977 i dissenyat pel heraldista Juan Francisco Peó Ancona. Referix el croniste de la ciutat Miguel Vora Llima, que abans d'això, ya existia un blasón que havia segut dissenyat en ocasió a la declaració de Izamal com a Ciutat, en 1842, pero que en circumstàncies no ben explicades es va extraviar durant els anys de la revolució a principis de el XX indica el croniste de la Ciutat de Izamal, Miguel Vora Llima, és un Blasón coronat en llistó, en la llegenda: Itzmal Kauil, que en idioma maya significa "sagrat rocío del cel", les paraules estan separades per tres estreles de huit puntes, quedant la major exactament en el centre del clar i casi per damunt d'una falca cóncava cap a dalt en forma de mija lluna, presenta la forma clàssica dels antics blasones reals, ho circunda una espècie de jarcia de henequén que forma tres nucs, la disposició dels quals és: un nuc cap a la destra de l'observador, més o menys a la mitat de l'escut, el segon nuc en la part superior per baix de la figura en forma de mija lluna; el tercer nuc cap a la sinistra de l'observador, exactament al mateix nivell que el nuc destre, la soga de henequén sembla traslaparse en la part inferior del nuc. Les figures que dominen la part mija de l'escut són: en la part superior, menuda nubecilla de la qual es desprenen tres gotes, just per baix de les gotes, cinc piràmides en la següent disposició: una (la major) en primer pla i quatre en segon pla.

Referències

Bibliografia

• Història de Yucatán Fr. Diego López de Cogolludo, , (Madrit 1688) Edició del Govern de Campeche, 1943.
• Izamal, Ciutat Sagrada. Edicions Komesa, Mèrida, Yucatán, 1979
• Yucatán en el Temps. Enciclopèdia alfabètica. Mèrida, Yucatán, 1998. ISBN 970-9071-04-1
• El llibre dels llibres del Chilam Balam de Chumayel Alfredo Barrera Vásquez en colaboració en Silvia Rendón (1948)
• Atres Llegendes de Izamal. Miguel Vora Llima, compilador. Mèrida, Yucatán, 2008. ISBN 968-5480-11-7