Pobles Màgics
Pobles Màgics és un programa turístic desenrollat per la Secretaria de Turisme (SECTUR) de Mèxic i diverses instàncies governamentals que reconeix en eixe apelatiu a ciutats o poblats d'eixe país pel treball en protegir i guardar la seua riquea cultural.[1] Va ser creat el 5 d'octubre de 2001.[1] En 2019 el programa va deixar de rebre presupost per part del govern federal.[2]
L'entorn de cada u varia des de l'influència del passat prehispánico, el periodo colonial i la preservació de tradicions seculars i ancestrals, aixina com llocs d'acontenyiments històrics en la vida de Mèxic.[3]
Història
[editar | editar còdic]L'idea d'este programa va ser de Leticia Navarro, secretària de turisme, i Eduardo Barroso, subsecretari d'operació turística i qui havia segut encarregat de turisme en l'equip de transició del president Vicente Fox.[4]
En 2001, Huasca de Ocampo va ser el primer lloc denominat Poble Màgic. Durant eixe any Mexcaltitán, Tepoztlán i Real de Catorze també varen ser declarats.[5]
En 2002 es varen declarar els pobles de Sant Miguel de Dellà, Taxco, Tepotzotlán, Tapalpa, Comala, Pátzcuaro, Dolores Hidalgo, Cuetzalan i Izamal.[3] En 2003 es varen incloure en la llista els pobles de Tequila i Sant Cristóbal de les Cases.[3] En 2004, Parres de la Font i Real del Mont varen ser integrats dins del programa. En 2005 es varen declarar els pobles de Valle de Bravo, Mazamitla, Àlbers, Tlalpujahua, Cosalá i Bernal.[3]
En 2006 es varen incloure en la llista els pobles de Real d'Assents, Tots Sants, Cuitzeo, Santiago, Bacalar, Coatepec i Papantla.[3] En 2006, el govern del Estat de Mèxic va iniciar un programa estatal paralel i similar, en l'objectiu d'apreciar localitats mexiquenses en vocació turística i buscar crear majors ocupacions i derrama econòmica per turisme en varis municipis. Aixina, es va crear el programa Pobles en Encant, durant la gestió del llavors governador Enrique Penya Net i sent secretària de Turisme, Laura Barrera.
En 2007 Jerez de García Salines, Huamantla, Mier, Creel i Capulálpam de Méndez varen ser integrats dins del programa.[3] En 2008 no va haver cap declaratoria pero se li va retirar la distinció a Sant Miguel de Dellà perque va ser declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO. En 2009 es va declarar a El Fort com a Poble Màgic. Tepoztlán junt en Mexcaltitlán i Papantla se'ls va retirar la categoria per incomplir en els estàndarts requerits del programa.[8]
En 2010 Tepoztlán va recuperar la denominació;[9] i els pobles de Tapijulapa, Santa Clara del Coure, Palizada, Jalpan de Serra i Malinalco varen ser integrats dins del programa.[10] En 2011, Zacatlán, Teúl de González Ortega, Tlayacapan, Mineral del Chic, Cadereyta de Montes, Tula, L'Or, Xico, Sant Sebastià de l'Oest i Xilitla, varen ser inclosos en la llista.[11]
En 2012 Mineral de Pous, Sombrerete, Angangueo, Quatre Ciénegas, Magdalena de Kino, Pahuatlán, Loreto, Valladolit, Metepec, Chiapa de Cabirol, Comitán, Huichapan, Tequisquiapan, Batopilas, Chignahuapan, San Andrés Cholula i San Pedro (estos últims en proyecte conjunt denominat Cholula), Pins, Lagos de Moreno, Tacámbaro, Calvillo, Nochistlán de Mejía, Jiquilpan, Tlatlauquitepec, Tzintzuntzan, Mapimí, Tecate, Arteaga, Viesca, Jalpa de Cánovas, Salvatierra, Yuriria, Xicotepec, Jala i El Rosari són declarats Pobles Màgics, mentres que Papantla recupera la distinció que li havia segut retirada en 2009.[12]
En 2012, Espanya, El Salvador, Equador, Perú, Colòmbia i Chile,[13] varen solicitar assessoria a la Secretaria de Turisme (Sectur) per a desenrollar programes similars.[14]
En 2015, 28 localitats varen ser nomenades Pobles Màgics; estes són: Sant Josep de Gràcia, Candela, Guerrero, Palenque, Cases Grans, Aculco de Espinoza, Ixtapan de la Sal, Teotihuacán d'Aresta i Sant Martín de les Piràmides (estos dos poblats en proyecte conjunt denominat Teotihuacán), Vila del Carbó, Tecozautla, Mascota, Talpa de Dellà, Sayulita, Linares, Huautla de Jiménez, Mazunte, Sant Pablo Vila de Mitla, Sant Pedro i Sant Pablo Teposcolula, Atlixco, Huauchinango, Sant Joaquín, Illa Dònes, Tulum, Mocorito, Tlaxco, Coscomatepec de Bravo, Orizaba i Zozocolco d'Hidalgo.[15] En 2017 pel terremot del 19 de setembre alguns pobles varen tindre afectació. Atlixco i Cholula en l'estat de Pobla; Tepoztlán, Tlayacapan en l'estat de Morelos; Taxco d'Alarcón en l'estat de Guerrero; i Malinalco en l'Estat de Mèxic varen ser els llocs que varen sofrir afectació principalment.[16]
L'11 d'octubre de 2018 es varen nomenar dèu pobles, Nom de Deu, Durango; Tlaquepaque, Jalisco; Zimapán, Hidalgo; Comonfort en Guanajuato; Amealco, Querétaro; Melchor Múzquiz, Coahuila; Compostela, Nayarit; Aquismón, Sant Luis Potosí; Bustamante, Nou León i Guadalupe en Zacatecas.[17]
En 2019 va ser anunciat que terminaria el presupost federal per a este programa. Alguns pobles de Jalisco varen anunciar davant això que buscaran recursos pel seu conte per a sostindre-ho.[18]
L'1 de decembre de 2020, es varen nomenar onze pobles: Ajijic, Jalisco; Illa Aguada, Campeche; Maní, Yucatán; Paracho, Michoacán; Juquila, Oaxaca; Santa María del Riu, Sant Luis Potosí; Sisal, Yucatán; Tetela de Ocampo, Pobla; Tonatico, Estat de Mèxic i Zempoala, Hidalgo; mentres que Mexcaltitán en Nayarit, va recuperar la categoria de Poble Màgic que li havia segut retirada en 2009.[19]
El 26 de juny de 2023 varen ser nomenats 45 nous pobles, passant de 132 a 177, sent estos els destins agregats: Pabelló d'Hidalgo, Aguascalientes; Santa Rosalía, Baixa Califòrnia Sur; Candelaria, Campeche; Copainalá i Ocozucoautla d'Espinosa, Chiapas; Guachochi i Hidalgo del Parral, Chihuahua; General Cepeda, Coahuila; Jilotepec i Otumba, Estat de Mèxic; Ixcateopan de Cuauhtémoc i Zihuatanejo, Guerrero; Acaxochitlán i Metztitlán, Hidalgo; Cocula, Sayula i Temacapulín, Jalisco; Cotija, Michoacán; Tlaltizapán de Zapata i Xochitepec, Morelos; Ahuacatlán, Amatlán de Canyes, Ixtlán del Riu, Sant Blas i Port Balleto (Illes Marías), Nayarit; General Terán i General Saragossa, Nou León; Huejotzingo i Teziutlán, Pobla; Pinal de Amoles, Querétaro; Cozumel, Quintana Rosegue; Ciutat de la Dacsa i Terra Nova, Sant Luis Potosí; Sant Ignacio, Sinaloa; Sant Carlos i Ures, Sonora; Frontera i Teapa, Tabasco; Ixtenco, Tlaxcala; Còrdova i Naolinco de Victoria, Veracruz; Espita, Motul i Tekax, Yucatán i Vila Nova, Zacatecas.[20]
Objectius
[editar | editar còdic]Els objectius de la creació del programa Pobles Màgics són:
- Estructurar una oferta turística complementària i diversificada en l'interior del país, els singulars llocs del qual posseïxen grans atributs històric-culturals.
- Generar i promocionar les artesania, festivitats, tradicions i gastronomia del lloc.
- Generar productes turístics com el turisme d'aventura, els deports extrems, el ecoturismo i la peixca deportiva.
- Revalorar, consolidar i reforçar els atractius turístics d'este conjunt de poblacions del país, les quals representen alternatives fresques i diferents per a atendre la creixent demanda de visitants nacionals i estrangers.
- Aixina mateix, este programa es desenrolla en la finalitat de reconéixer la llabor dels seus habitants, els qui han sabut preservar per a tots la riquea cultural i històrica del seu entorn.
Criteris
[editar | editar còdic]
Per a poder pertànyer al programa, les localitats deuen contar en una població de 20 mil habitants, i deuen ubicar-se en una distància no superior als 200 km o l'equivalent a dos hores de distància via terrestre, a partir d'un destí turístic.[1] Ademés, de solicitar l'incorporació per part de les autoritats municipals i estatals a SECTUR, per a que estos realisen una visita de valoració per a evaluar la potencialitat del lloc.[1][3][21] Els criteris a considerar per a que una comunitat tinga els elements d'incorporació més definits són:
- I. Comité Poble Màgic formalment constituït.
- II. Acta de cabildo (acort per a solicitar l'adheriment al Programa).
- III. Punt d'acort del Congrés de l'Estat.
- IV. Aportació econòmica directa per al desenroll turístic basat en proyectes i accions derivades de plans i programes turístics.
- V. Programa de desenroll turístic municipal actualisat en un horisó a lo manco de 3 anys.
- VI. Ordenaments actualisats en enfocament turístic, durant l'administració actual del Municipi.
- VII. Evidència de l'atractiu simbòlic de la Localitat aspirant.
- VIII. Servicis de salut i seguritat pública per a l'atenció del turiste en cas de ser necessari en una situació d'emergència.
- IX. Inversió privada i social en el desenroll turístic i distintius o sagells de calitat.
- X. Atres elements que considere el Comité com a rellevants per a l'activitat turística.
També podem trobar els elements de permanència els quals són:[22]
- I. Mantindre un Comité actiu en seguiment d'acorts.
- II. Aprovació i punt d'acort del Congrés de l'Estat.
- III. Complir plans, programes i normatividad.
- IV. Enfortiment i innovació del catàlec de productes turístics.
- V. Funcionament i adequació dels servicis de salut i de seguritat.
- VI. Evaluar l'impacte del desenroll turístic.
- VII. Manteniment de les relacions comercials en a lo manco un intermediari de servicis turístics.
- VIII. Contar en un Sistema d'Informació Estadística.
- IX. Integrar un informe detallat d'activitats (anual).
- X. Donar seguiment a atres elements que considere el Comité com a rellevants per a l'operació del programa.
Si el dictamen és favorable, la localitat solicitant deurà iniciar el procés d'integració, segons els lineamientos del programa.[1] Ya que la localitat està incorporada al programa, per a mantindre el seu nomenament deu obtindre la renovació cada any i complir en els criteris de certificació del programa.[1]
Les localitats en un número de població fòra dels rancs establits, pero que posseïxen atributs, riquea cultural i natural, i manifestacions històriques, es consideren dins del programa, sempre i quan es presente una solicitut al ple del Comité Interinstitucional d'Evaluació i Selecció per a que ho dictamine.
Indicadors d'eixercite
[editar | editar còdic]Les localitats incorporades al programa per a mantindre el seu nomenament com a Poble Màgic, deuran obtindre la renovació del mateix cada any, esta contarà en la revisió de compliment dels indicadors d'evaluació d'eixercite i dels criteris certificació del programa, per lo que deuran complir en els requisits: institucionals i de govern; patrimoni i sustentabilidad; econòmic i social i de turisme.
Ya dins del programa les autoritats estatals i municipals que hagen solicitat l'incorporació comprometen una aportació econòmica de si més no 3 anys per a la realisació de les accions, proyectes i programes de treball que s'encarreguen del beneficie comunitat-autoritat. El 26 de setembre de 2014 varen ser publicats els lineamientos, en el Diari Oficial de la Federació (DOF), en les quals es busca que tinguen com a eixos bàsics:[23]
- sustentabilidad
- competitivitat
- tecnologies de l'informació
- transversalitat
Crítiques
[editar | editar còdic]Al programa
[editar | editar còdic]
El programa ha generat discrepàncies entre partits polítics, molts municipis busquen rebre la declaració per a obtindre majors recursos presupuestales i atres municipis (principalment d'Oaxaca i Chiapas) han rebujat el programa perque consideren que és un atentat contra el valor patrimonial dels pobles, aixina com la pèrdua del patrimoni tangible i intangible d'estes poblacions pintoresques.[25]
José de Jesús Hernández López, del Colege de Michoacán, en l'artícul Tequila: centre màgic, poble tradicional, ¿patrimonialización o privatisació?,[26] crítica el poder de l'Estat per a valorar i llegitimar els bens de la nació, valent-se de programes o organismes internacionals, distorsionant l'identitat nacional i canalisant els recursos per a infraestructura turística que satisfaça les necessitats de l'iniciativa privada.[26]
José de Jesús assegura que la declaració de Poble Màgic a Tequila, Jalisco, va facilitar una major producció de l'indústria del tequila, usant els instruments llegals i administratius de l'estat com, la millora de fronteres, allumenament i l'ordenament de les rets d'infraestructura.[26] Açò assegura solament es va fer en l'avinguda de les cases tequileras que conecta en la plaça principal oblidant-se de les cases dels lugareño.[26] Lo que va generar el seu patrimonialización davant l'UNESCO va ser el procés de la destilació del tequila i el paisage agavero com ícono d'una beguda nacional, la població civil no va ser presa en conte i els plantejaments solament es varen enfocar a l'iniciativa privada.[26]
Vanessa García Blanca, activista i acadèmica de l'Universitat Iberoamericana declara que els Pobles Màgics no necessàriament constituïxen una alternativa per a paliar els molts mals històrics que estos llocs tenen.[27] La semàntica en este cas canvia: la pobrea es convertix en folclor, hi ha inversió i venda, de proyectes turístics en comunitats a on hi ha problemes i fins a litigis per les terres.[27]
En Michoacán poblats com Jiquilpan, Tlalpujahua i Angangueo, els beneficis obtinguts després del seu nomenament passen més pel tema de la promoció turística que pel tema del desenroll econòmic, puix a partir del seu nomenament han segut objecte de diverses publicacions en revistes especialisades en turisme de circulació nacional.[28] Lo anterior contrasta en el sentir d'una part de la població els qui al que el tema de ser o no ser Poble Màgic els té igual. És en el sector de la prestació de servicis en el que s'ha generat una derrama econòmica considerable gràcies al turisme regional, no obstant encara es carix d'alguns servicis bàsics en estes localitats.[28]
Seguritat
[editar | editar còdic]La pèrdua de la màgia, és una publicació que mostra l'abandó del programa a causa de l'inseguritat que han sofrit poblacions com Creel, Santiago i Cuitzeo; les activitats del crim organisat han afectat l'image d'estos pobles a nivell internacional, raó per la qual un programa en interessos comercials, de manera indiscriminada cancela o posa en discussió el respal rebut despuix de la declaratoria encara que les causes siguen alienes als lugareño.[29]
En 2010 el poblat de Mier va estar a punt de perdre la distinció de "Poble Màgic", pels fets de violència relacionats en el narcotràfic que va generar que els habitants abandonaren la ciutat.[30][31] El poblat va sofrir l'èxodo de casi el 95% dels seus habitants, per a finals de 2010 quedaven solament 400 dels prop de 7500 pobladors que habitaven ahí abans de l'ona de violència. Pero a raïl de l'arribada de l'Eixèrcit, l'economia i població local va escomençar a recuperar-se.[32]
De 2010 a 2012, en distints pobles l'ona de violència en alguns dels estats de Mèxic inhibix la visita dels turistes.[33] D'acort en senyes del 2011 al 2015 del Sistema Nacional de Seguritat Pública a nivell municipal, els cridats Pobles Màgics registren majors nivells de criminalitat quan se'ls compara en atres municipis.[34] El robo comú és 65.6% més alt en els Pobles Màgics que en restant del país.[34]
Gentrificación
[editar | editar còdic]S'ha argumentat que el programa dels Pobles Màgics desenllaça processos de gentrificación en incrementar el cost de les propietats (tant en lloguer com en compra) a tal punt que els locals es veuen incapaços de pagar els costs de viure en les seues pròpies comunitats. En el cas de Sisal, poble màgic en l'estat de Yucatán s'ha observat un increment en el cost de la vivenda, en ocasions de fins a un 600%.[35] El cost de les rendes no es llimita a les vivendes, sino que també afecta als comerços locals; l'alça en el preu de locals comercials ha fet que molts menuts comerços es vegen obligats a tancar i ser reemplaçats per cadenes comercials.[35] Processos similars de gentrificación s'han observat en Tepoztlán, un poble màgic propenc a la Ciutat de Mèxic en una forta tradició Zapatista.[36] El procés de gentrificación en Tepoztlán ha segut descrit com:
La conversió de la vida de poble en una escenografia de folklore turístic per a gent rica, tendixques gourmet, hotels de «gran lux», residències de millonaris que expulsen als pobladors originaris cap a la perifèria, atentant contra la vida comunitària, la cultura i aumentant els preus de tots els bens i servicis."[36]
Els pobladors d'Ajijic, i atres poblats a les vores del llac de Chapala també han segut víctimes d'estos processos socials.[37] Poc a poc les vivendes assequibles han segut reemplaçades per opulentas viles en preus dolarizados i completament fora de l'alcanç del presupost dels locals; este procés obliga a molts locals a traslladar-se a zones aledaño a on la calitat dels servicis és menor i la violència causada per la delinqüència organisada és més evident.[37] En el cas de Sant Cristóbal de les Cases es pot observar que la derrama econòmica generada pel turisme internacional no conseguix crear un increment en la calitat de vida dels locals, ya que el mejoramiento urbà es veu llimitat zones cèntriques, aquelles habitades per turistes i foràneus.
La màgia de el PPM [programa Pobles Màgics] es concentra en el centre històric de la ciutat i abandona les colónies i els assentaments empobrits més alluntats del centre, molts d'ells indígenes.[38]
Esta segmentación urbana crea processos d'exclusió social cap als pobles indígenes ya que se'ls assigna un rol dins del proyecte turístic neolliberal. S'espera que s'eixercite com a subjectes empleats en el sector servicis.
Ubicació per estats
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Pobles màgics.
| Número | Entitat federativa |
|---|---|
| 12 | Estat de Mèxic, Pobla i Jalisco[39] |
| 10 | Michoacán |
| 9 | Hidalgo i Nayarit |
| 8 | Coahuila i Veracruz |
| 7 | Querétaro, Yucatán i Zacatecas |
| 6 | Chiapas, Guanajuato, Oaxaca i Sant Luis Potosí |
| 5 | Chihuahua, Nou León i Sinaloa |
| 4 | Aguascalientes, Morelos, Sonora i Quintana Rosegue |
| 3 | Baixa Califòrnia Sur, Campeche, Guerrero, Tabasco i Tlaxcala |
| 2 | Durango i Tamaulipas |
| 1 | Baixa Califòrnia i Colima |
Vore també
[editar | editar còdic]- Llistade Pobles Màgics
- Turisme en Mèxic
- Pobles en Encant, Estat de Mèxic
- Patrimoni de la Humanitat en Mèxic
- Tretze maravelles de Mèxic
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Cóm identificar un poble màgic». L'Universal. Archivat des d'el original, el 21 de juliol de 2011. Consultat el 29 de juliol de 2011.
- ↑ «a-subsistir-sense-presupost-federal Aixina treballen els Pobles Màgics per a subsistir sense presupost federal». El Financer. Consultat el 29 d'abril de 2019.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Programa Pobles Màgics». Secretaria de Turisme (Mèxic). Archivat des d'el original, el 24 d'agost de 2014. Consultat el 14 de juny de 2007.
- ↑ «Periòdic Viage: La tercera part dels Pobles Màgics estan en dubte». Periòdic Viage. Consultat el 27 de març de 2016.
- ↑ «Pobles Màgics d'Hidalgo». Secretaria de Turisme. Archivat des d'el original, el 2 de juliol de 2011. Consultat el 30 de juliol de 2011.
- ↑ «Sectur retira ranc a tres pobles màgics». L'Universal. Consultat el 4 d'octubre de 2010.
- ↑ «Mexcaltitán torna a ser Poble Màgic». Viagers en ruta. Consultat el 2 de decembre de 2020.
- ↑ «Retiren 3 Pobles Màgics». Viaja i Descobrix. Archivat des d'el original, el 8 d'octubre de 2011. Consultat el 4 d'octubre de 2010.
- ↑ «Tepoztlán torna a la llista, Santa Clara del Coure i Tapijulapa estan d'estrena». L'Informador. Archivat des d'el original, el 19 de juliol de 2010. Consultat el 4 d'octubre de 2010.
- ↑ «Tapijulapa, en Tabasco, és nomenat nou Poble Màgic». Guia Mèxic Desconegut. Archivat des d'el original, el 25 de setembre de 2010. Consultat el 4 d'octubre de 2010.
• «Santa Clara del Coure és nomenada nou “Poble Màgic”». Guia Mèxic Desconegut. Archivat des d'el original, el 30 d'agost de 2010. Consultat el 4 d'octubre de 2010.
• «Otorguen títul de Poble Màgic a Jalpan de Serra». Notimex. Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 19 d'octubre de 2010.
• [enllaç trencat]
• «Malinalco, nou Poble Màgic del país». L'Universal. Archivat des d'el original, el 28 d'octubre de 2010. Consultat el 28 d'octubre de 2010. - ↑ «Declaren a Zacatlán Poble Màgic». L'Universal. Archivat des d'el original, el 30 d'octubre de 2011. Consultat el 3 de maig de 2011.
• «Nomenen Poble Màgic a Teúl de González Ortega, Zacatecas». El Financer. Archivat des d'el original, el 6 de maig de 2011. Consultat el 3 de maig de 2011.
• «Declaren Poble Màgic a Tlayacapan, Morelos». L'Universal. Archivat des d'el original, el 18 de juliol de 2011. Consultat el 30 de juliol de 2011.
• «[http://eleconomista.com.mx/estados/2011/08/09/mineral-chic-ya-poble-magico Mineral del Chic ya és "Poble Màgic"]». L'Economiste. Consultat el 10 d'agost de 2011.
• «Nomena Sectur a Cadereyta de Monts Querétaro Poble Màgic». Ràdio Fòrmula. Consultat el 28 d'agost de 2011.
• «Tamaulipas té nou ‘Poble Màgic'». L'Universal. Archivat des d'el original, el 24 d'octubre de 2011. Consultat el 23 d'agost de 2011.
• «L'Or es convertix en Poble Màgic». L'Universal. Consultat el 23 de novembre de 2011.
• «Otorguen a Xico títul de Poble Màgic». L'Economiste. Consultat el 5 de decembre de 2011.
• «a-poble-magico.htm Reconeixen a Sant Sebastià de l'Oest com a Poble Màgic». L'Economiste. Archivat des d'el a-poble-magico.htm original, el 30 de juliol de 2013. Consultat el 9 de decembre de 2011.
• «Nomena Sectur poble màgic a Xilitla en SLP». Grup Radi Fòrmula. Consultat el 13 de decembre de 2011. - ↑ «Declaren a Mineral de Pous com a Poble Màgic». L'Universal Mèxic. Consultat el 16 de febrer de 2012.
• «Nomenen Poble Màgic a Sombrerete». L'Universal Mèxic. Archivat des d'el original, el 21 de febrer de 2012. Consultat el 17 de febrer de 2012.
• «Rep Angangueo el títul de Poble Màgic, Michoacán ya conta en 5, Gestiona dos Més: Vallejo». La Regió. Archivat des d'el original, el 25 d'octubre de 2012. Consultat el 25 de març de 2011.
• «Quatre Ciénegas i Magdalena de Kino, declarats Pobles Màgics: Sectur». Mileni Diari. Archivat des d'el original, el 23 de març de 2012. Consultat el 25 de març de 2011.
• [enllaç trencat]
• «Valladolit ya és Poble Màgic». Diari de Yucatán. Archivat des d'el original, el 5 de setembre de 2012. Consultat el 2 de setembre de 2012.
• «Entra Metepec a llista de “Pobles Màgics”». L'Universal Mèxic. Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2012. Consultat el 15 de setembre de 2012.
• «Declaren pobles màgics a Chiapa de Cabirol i Comitán». Consultat el 9 d'octubre de 2012.
• «Huichapan rep constància de Poble Màgic». L'Economiste. Consultat el 16 d'octubre de 2012.
• [enllaç trencat]
• [enllaç trencat]
• «Otorguen nomenament de Poble Màgic a Chignahuapan». Sexeni. Consultat el 30 d'octubre de 2012.
• «Les Cholulas ya són Pobles Màgics». Quinta Columna. Archivat des d'el original, el 21 d'octubre de 2013. Consultat el 30 d'octubre de 2012.
• [enllaç trencat]
• [enllaç trencat]
• «Rep Tacámbaro denominació com a Poble Màgic». La meua Morelia. Archivat des d'el original, el 30 de juliol de 2013. Consultat el 21 de novembre de 2012.
• «Calvillo i Nochistlán, dos pobles màgics més». Notícies Televisa. Consultat el 26 de novembre de 2012.
• [enllaç trencat]
• [enllaç trencat]
• [enllaç trencat]
• «Nomenen tres nous Pobles Màgics en Guanajuato». Ràdio Fòrmula. Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 30 de novembre de 2012.
• «Governe: 83 municipis tenen Pobles Màgics». Asteca Notícies. Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 30 de novembre de 2012.
• «Acredita Sectur 9 municipis com a Pobles Màgics». Ràdio Fòrmula. Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 30 de novembre de 2012. - ↑ Alejandro de la Rosa. «Replicaran programa de Pobles Màgics en l'estranger». L'Economiste. Consultat el 7 d'octubre de 2012.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Sectur designa 28 nous Pobles Màgics». L'Economiste. Consultat el 26 de setembre de 2015.
- ↑ «tombar-els nostres-pobles-magicos Els sismes no varen tombar els nostres Pobles Màgics». L'Universal. Consultat el 30 de setembre de 2017.
- ↑ «Tenim en Mèxic 10 nous Pobles Màgics». L'Universal. Consultat el 12 d'octubre de 2018.
• «Estos són els 10 nous Pobles Màgics en Mèxic». Excélsior. Consultat el 12 d'octubre de 2018. - ↑ «Pobles Màgics, en recursos propis». L'Economiste. Consultat el 29 d'abril de 2019.
- ↑ Redacció. «Secretaria de Turisme va nomenar 11 nous Pobles Màgics». L'Universal. Consultat el 2 de decembre de 2020.
- ↑ «Mèxic en 45 nous Pobles Màgics». gob.mx. Consultat el 2023-07-05.
- ↑ Diari Oficial de la Federació. «Acorde pel que s'establixen els Lineamientos generals per a l'incorporació i permanència al Programa Pobles Màgics.». dof.gob.mx. Secretaria de Governació. Consultat el 8 de decembre de 2015.
- ↑ http://www.sectur.gob.mx/pueblos-magicos/registre-de-poble-magico/
- ↑ «s». SECTUR. Archivat des d'el original, el 24 de novembre de 2011. Consultat el 9 de decembre de 2014.
- ↑ «Sant Miguel de Dellà deixa de ser Poble Màgic». Terra Networks. Consultat el 5 d'octubre de 2010.
- ↑ (2009) El patrimoni cultural urbà, identitat, memòria i globalisació, Colege d'Humanitats i Ciències Socials, Bastides, Mèxic edició, Universitat Autònoma de la Ciutat de Mèxic.
- ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 «Tequila: centre màgic, poble tradicional. ¿Patrimonialización o privatisació?». Relacions. Estudis d'Història i Societat. Consultat el 7 de juny de 2015.
- ↑ 27,0 27,1 «Denominació de Poble Màgic, el càncer de les comunitats indígenes». sipse.com. Consultat el 15 d'octubre de 2015.
- ↑ 28,0 28,1 «Pobles Màgics, atractius turístics en un desenroll desigual.». Canvie de Michoacán. Societat Editora de Michoacán S.A. de C.V. Archivat des d'el original, el 25 de juliol de 2015. Consultat el 7 de juny de 2015.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Retiren distinció de 'Poble Màgic' a Mier». L'Universal. Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2012. Consultat el 28 d'agost de 2011.
- ↑ «Per violència Mier pert guardó de “Poble Màgic”». Consultat el 28 d'agost de 2011.
- ↑ «atre-per-la-violència Habitants de Tamaulipas migran d'un municipi a un atre per la violència». CNN. Consultat el 7 de juny de 2015.
- ↑ «Violència colpeja als pobles màgics i senyorials de Sinaloa». Diari Debat. Archivat des d'el original, el 28 de juliol de 2012. Consultat el 22 de juliol de 2012.
- ↑ 34,0 34,1 «Pobles Màgics, víctimes d'inseguritat». Grup Mileni. Consultat el 15 d'octubre de 2015.
- ↑ 35,0 35,1 «Les parets criden: La màgia real… És gentrificar… I ser gober… – Resonàncies». Consultat el 2022-11-26.
- ↑ 36,0 36,1 «La Jornada - Tepoztlán, del desastre a la rebelió». www.jornada.com.mx. Consultat el 2022-11-26.
- ↑ 37,0 37,1 «Gentrification on the home front». theguadalajarareporter.net. Consultat el 2022-11-26.
- ↑ Revista Pobles i fronteres digital.11(21)
- 3–30.ISSN 1870-4115.doi:10.22201/cimsur.18704115i.2016.21.6.Consultat el 2022-11-26.
- ↑ «Edomex conta en dos Pobles Màgics més: Jilotepec i Otumba; sumen 14 en l'entitat». Plana Major. Archivat des d'el original, el 1 d'octubre de 2024. Consultat el 2 d'octubre de 2024.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pobles Màgics.
- Pobles Màgics [1] archivat en Wayback Machine. Pàgina oficial del programa, en el portal de la SECTUR
- Pobles Màgics Pàgina oficial del programa, en el portal de la Governe de Mèxic
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pueblos Mágicos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.