En 2002 es va declarar a Sant Miguel com Poble Màgic,[2] sent retirat este títul en 2008 degut a que el 7 de juliol de 2008 va ser inscrita per l'Unesco com Patrimoni cultural de la Humanitat, baixe el títul de Vila Protectora de Sant Miguel i Santuari de Jesús Nazareno d'Atotonilco, la distinció es va otorgar per la seua aporte cultural i arquitectònic al Barroc mexicà i per ser cresol d'influències mútues entre la cultura espanyola, la criolla i l'indígena, i constituïx un eixemple excepcional de l'intercanvi cultural entre Europa i Amèrica Llatina.[3]
En 2017 va ser nomenada per la revista Travel + Leisure com la millor ciutat del món per la seua calitat en el servici, amabilitat, gastronomia, neteja, experiència de compres i movilitat ademés de la seua gran aportació cultural, bellea arquitectònica, i llocs de diversió.
Inicialment anomenada Sant Miguel la Gran, la població va ser elevada a la categoria de ciutat, el 8 de març de 1826 (durant el primer sistema federaliste), per decret del Consell Constituent, en el nom de Sant Miguel de Dellà; El nom de Sant Miguel de Dellà està format pels noms de Fra Juan de Sant Miguel, fundador de la població, i d'Ignacio Dellà, caudillo de l'Independència Nacional.[4]
L'escut de Sant Miguel que va ser dissenyat per una societat anomenada Amics de Sant Miguel, esta en vora de gules, hi ha una inscripció llatina “Hic Natus Ubique Notus”, que significa ací naixcut i en tot el orbe conegut. El centre de l'escut té un quarter dividit en dos; en el superior es troba l'arcàngel Sant Miguel (D'ell es pren el nom del poble), lluitant en un dimoni. En l'interior es troba l'emblema franciscano en honor a fra Juan de Sant Miguel, fundador de la ciutat, el qual consta d'un braç franciscano i un indi, formant una X.
La ciutat va ser fundada en 1542 pel flare franciscano Fra Juan de Sant Miguel, qui va batejar l'assentament com a Sant Miguel el Gran. Era un punt de pas important del Antic Camí Real, part de la ruta d'argent que es conectava en Zacatecas.
El poble es va destacar prominentemente durant la Guerra d'Independència de Mèxic. Ignacio Dellà, natiu de Sant Miguel, va anar un líder clau en la guerra contra la dominació espanyola. Capturat quan marchava cap a Estats Units en busca d'armes, va ser jujat en Chihuahua, sentenciat i fusilat. El seu cap va ser expost en un dels ànguls de l'Alhóndiga de Granaditas en Guanajuato junt a les de Miguel Hidalgo, Juan Aldama i Mariano Jiménez. La població de Sant Miguel el Gran va ser elevada a ciutat el 8 de març de 1826 i va canviar el nom per "Sant Miguel de Dellà" en honor a l'héroe nacional.
Per a la década de 1900, Sant Miguel de Dellà va estar a punt de convertir-se en un poble fantasma. En 1926 va ser declarat monument històric pel Govern mexicà, per lo que des de llavors el desenroll en el districte històric està restringit per a conservar el caràcter virreinal del poble.
Durant la década de 1950, Sant Miguel de Dellà es va convertir en un lloc turístic conegut per la seua bella arquitectura colonial i les seues fonts termals. Despuix de la Segona Guerra Mundial, Sant Miguel va començar a reviure els seus atractius turístics quan molts soldats nortamericans fòra de servici varen descobrir que els servicis educatius d'institucions d'EE. UU. acreditaven a l'Institut Dellà (fundat en 1950), per lo que es garantisava l'educació de la seua família, donat la qual cosa varen escomençar a passar llargues temporades en esta ciutat.
El lloc és famós a nivell mundial pel seu clima templat, els ulls d'aigua termal i la seua arquitectura. Sant Miguel de Dellà ha atret una gran comunitat de residents estrangers, que componen gran part de la població.
Sant Miguel conta en numeroses iglésies catòliques en fronteres belles de pedrera, pero la més espectacular és la Parròquia de Sant Miguel Arcàngel, convertida en el símbol de la ciutat; esta interessant mole de pedrera rosa, va ser construïda en el XVIII en una portada en estil barroc. Cap a 1880 se li va sobrepondre la nova frontera neogótica, realisada pel mestre Zeferino Gutiérrez, en la que sorprén la genial disposició d'arcs ogivals, columnes i casetes en escultures estilisades. L'interior del temple, de planta de creu llatina i decorat a l'estil neoclàssic, conserva alguns llenços en temes religiosos que han segut atribuïts als germans Juan i Nicolás Rodríguez Juárez. Es localisa front a la Plaça Principal.[1][2] archivat en Wayback Machine.
El municipi es troba localisat en la zona centre-este del territori de Guanajuato, té llímits territorials al noroest en el municipi de Dolores Hidalgo, al nort en el municipi de Sant Luis de la Pau, al noreste en el municipi de Sant Josep Iturbide, al surest en el municipi d'Apaseo el Gran, al sur en el municipi de Comonfort, al suroest en el municipi de Santa Creu de Juventino Roses i en el municipi de Salamanca; a l'est els seus llímits són en l'estat de Querétaro, corresponent estos al municipi de Querétaro. La seua extensió territorial total és de 1558.96 quilómetros quadrats que representen el 5.09 % de l'extensió total de l'estat de Guanajuato.
El municipi és majoritàriament pla, encara que travessat per algunes serranías de mijana altitut en els seus extrems oest i est, aixina com en el centre del territori. La major part del territori té una pendent que va a penes del 0 a 5 %, variant únicament en les mencionades elevació en que la pendent aplega a alcançar el 25 %. La més baixa altitut del municipi es troba a 1850 m s. n. m. i la més elevada alcança els 2700 m s. n. m.; les principals elevació, que es troben entre els 2200 i els 2400 m s. n. m. són els cerros La Silleta, Cerro Prieto, La Piena i La Campana.[5]
La principal corrent fluvial del municipi de Sant Miguel de Dellà és el riu Laja que provinent del municipi de Dolores Hidalgo corre en sentit de nort a sur pel centre del territori, continuant posteriorment cap a Comonfort i finalment desembocant en el riu Lerma.
En Sant Miguel de Dellà és regulat per l'Assut Ignacio Dellà, situada en el centre del territori, a l'oest de Sant Miguel de Dellà. La seua principal funció és controlar les avingudes del riu Laja, ademés de proporcionar almagasenament d'aigua en fins agrícoles.[6] Ademés del riu Laja existixen atres rieres menors, com La Cañadita, El Atascadero, Les Cachinches i El Obraje, que creuen la capçalera municipal i que alimenten atres assuts menors, com l'Assut Les Colónies i l'Assut El Obraje.
Hidrológicamente tot el territori municipal, en excepció de la seua zona extrema al suroest, pertany a la Conca del riu Laja, i l'extrem mencionat forma partix de la Conca ric Lerma-Salamanca; abdós conques formen part de la Regió hidrològica Lerma-Santiago.[7]
Dins del terme municipal de Sant Miguel de Dellà es troba el jardí botànic i reserva natural El Toll de l'Ingeni, que ocupa una superfície de 70 hectàrees en la conca del riu Laja, des del llímit en el Parc Landeta fins a l'Assut del Obraje, passant successivament per l'Assut Les Colónies i la cañada del Laja.
La reserva és un espai consagrat a la conservació de la vida selvada, aixina com de coleccions de plantes cactáceas (família de la que Mèxic posseïx el major número d'espècies) i d'atres famílies de suculentes, tant endèmiques de la regió com a procedents d'atres parts del país.
Moltes de les espècies es consideren rares, amenaçades o en perill d'extinció, degut, com en atres parts del món, als canvis d'us del sol, l'expansió urbana i l'extracció i tràfic illegals d'espècies per a sortir el mercat internacional de coleccionistes. En l'Assut Les Colónies hi ha chapulls a on abunden les aus, i les profundes ales estan poblades de vegetació semiárida nativa.
Durant la seua visita a Mèxic en 2004, el dalái llepe va consagrar la reserva del Toll de l'Ingeni com una de les cinc zones de pau aixina declarades en distints punts del país, consistents en espais lliures de violència, dedicats a la conservació de la naturalea i al desenroll comunitari.
El clima del municipi es dividix en dos zones, la zona oriental registra un clima que és considerat com Semiseco templat, mentres que la zona occidental té un clima Templat subhúmedo en pluges en estiu. Una chicoteta zona en el sur del municipi té clima Semicálido subhúmedo en pluges en estiu;[8] La temperatura mija anual es veu afectada principalment per l'elevació del terreny, d'esta manera la major part de les zones planes del municipi registren un promig que va dels 16 als 18 °C: zones del sur i del suroest alcancen un promig de 18 a 20 °C, mentres que zones més elevades del centre i este del territori tenen un promig entre 14 i 16 °C.[9]La precipitació mija anual seguix un patró de cinc bandes que alvancen en sentit suroest-noreste a través del municipi, la zona registrada més al suroest té un promig superior als 800 milímetros de pluja a l'any, la següent zona registra entre 700 i 800 mm, la franja central entre 600 i 700 mm, la quarta zona entre 500 i 600 mm i finalment l'extrem més al noreste té entre 400 i 500 mm de promig anual de pluja.[10]
La localitat de Sant Miguel de Dellà al cens del 2020 del Institut Nacional d'Estadística i Geografia, tenia una població de 72 452 que va representar un 43.53 % de la població del municipi homònim que contava en 160 383 habitants.[11][12]
Sant Miguel conta en 1934 quartos d'hostage en 2016, tenint un total de 854 ocupats en promig, donant aixina un percentage d'ocupació hotelera del 44.2 % anual. Sant Miguel conta en un museu turístic del joguet nacional en Mèxic el qual esta en el carrer de Núñez cantó en Sant Francisco, ahí es pot apreciar la forma en la que Mèxic ha florit en l'àmbit de les seues artesania. El mercat de artesania, situat en Lucas Balderas S/N | Plaça Lanaton, en el centre de la ciutat és un mercat que ocupa 6 pomes aproximadament.
D'acort a la vigèsim-sexta edició dels Readers' Choice Awards, realisats el 13 d'octubre de 2013[13] i promocionats per la revista Condé Nast Traveler, Sant Miguel de Dellà va ser considerada com la millor ciutat turística del món. Repetint-se l'any 2017 quan el secretari de turisme de l'estat, Fernando Olivera Rocha, va rebre el premi otorgat per la revista Travel + Leisure en reconéixer a Sant Miguel de Dellà com la Millor ciutat del món.[14]
Esta el centre cultural de Belles arts, que va ser part del Temple de l'Inmaculada Concepció, tenia la funció de convent, a on les monges es enclaustraban, fins al temps de la Reforma va funcionar com a tal. En temps de la Revolució va funcionar com a quarter militar i fins a 1938, es va utilisar com a difusió de les arts.
Alguna cosa que caracterisa a Sant Miguel de Dellà són la seua riques tradicions, les quals en els events i festes religioses juguen un paper important. Sant Miguel és un poble ple de màgia i misticisme el qual conserva tradicions molt antigues i que en cap atre lloc del món ocorren. És un lloc ple de cultura i art que servix d'escenari per a les diferents tradicions i costums que ocorren en este màgic lloc.
Semana Santa inicia en la tradicional duta de el "Senyor de la Columna" des del Santuari de Atotonilco. Durant l'últim divendres de quaresma, en tota la ciutat i en especial en el centre històric, s'alcen altars a la Verge dels Dolors, en les finestres i patis de les cases dels fidels es regala aigua fresca i paleta de gèl que representen les llàgrimes de la Verge María. En els dies de Semana Santa molta gent catòlica de diferents parts de la república nos visita per a portar a terme un retir espiritual que té lloc en el santuari de Atotonilco, a on els visitants s'hostagen en la casa de retir en la qual es porten a terme dejuni, corona d'espines i flors, i oracions.
Iniciant la Semana Santa durant el dimecres, ix la processó del via crucis partint del temple del oratorio de Sant Felipe Neri, per a recórrer els carrers del centre històric.
Durant el Dijous Sant es realisa el lavatorio de peus en cada iglésia de la ciutat, despuix de la cerimònia religiosa, es visiten les sèt cases que són totes les iglésies del centre històric.
El Divendres Sant és el dia en més activitat en Sant Miguel. Es realisen els actes llitúrgics i extra llitúrgics més solemnes de tot l'any, comença en la processó de la santa trobada que ix del temple de la santa escola i recorre els carrers propencs. Al final d'esta processó, l'image de Jesús es troba en l'image de la seua mare i durant este lapsus hi ha un moment màgic en que l'escultura de Jesús Nazareno alça el cap per a mirar a la seua Mare María, est és l'acte més famós de la processó i en el que culmina.
La processó més solemne de la Semana Santa en Sant Miguel, és sense dubte "El Sant Sepeli" ya que té una duració de poc més de 3 h durant el qual la gent que participa en la processó, vares vore de la manera més elegant per a acompanyar al cos de Jesús yacente fins al sepulcro el qual esta en una urna de cristal carregada per 36 hòmens. És una processó bella en la qual participen prop de mil persones, en la qual s'interpreten vores de passió com el "Christus Factus" una bella melodia en la qual l'Orquesta del Valle de Santiago participa en els seus instruments clàssics.
(13 de juny). Tradicional i popular desfilada de "Els Locos" a on la gent participa disfrassada i en caraces pels principals carrers de la ciutat. Desfilada en carros alegóricos, bandes musicals i molta alegria.
És un dels tres festivals de cine més importants en Mèxic, es realisa els últims 10 de juliol, 5 en Sant Miguel de Dellà i 5 en la ciutat de Guanajuato, rep a més de 100 mil assistents. Es proyecten films de més de cent països en competència. Cada any conta en un país invitat i revisió de temes socials a través del cine. Ademés de les mostres fílmicas s'oferixen diversos tallers i conferències. Este Festival va ser el creador del Primer International Pitching Market (programa de coproducció cinematogràfica), la Primera Trobada de Dònes en el Cine en Llatinoamèrica, el Primer Rali Universitari de Producció i el programa de documental Identitat i Pertinença.
(29 de setembre). És la celebració més important per a la Ciutat de Sant Miguel de Dellà, ya que se celebra al Sant Patró de la ciutat: Sant Miguel Arcàngel. Açò succeïx durant l'última fi de semana de setembre, comença en la tradicional alborada i termina en una processó en l'image de Sant Miguel Arcàngel pels carrers del centre de la ciutat i visitant els temples de les monges, el oratorio i Sant Francisco per a retornar a la seua parròquia. També es porten a terme events socials, artístics, deportius i culturals.
(segona quinzena de decembre). Comença el dia 16 en les tradicionals posades públiques. Es realisen pastorelas, música, càntics, carros alegóricos, entre atres festejos populars.
Les organisacions més importants de Sant Miguel de Dellà es varen unir per a crear el festival de les Arts De Sant Miguel de Dellà.
El festival té el propòsit d'incrementar l'oferta cultural en Sant Miguel de Dellà, Patrimoni de la Humanitat. La Fundació Casa Europa Mèxic va tindre l'iniciativa d'idear i convocar a la primera edició del Festival de les Arts de Sant Miguel de Dellà (FASMA) que es va portar a terme de l'11 al 21 d'agost de 2022.
La primera edició del Festival de les Arts de Sant Miguel de Dellà (FASMA) va tindre la seua primera edició de l'11 al 21 d'agost de 2022.
Més de 70 events de música, teatre, cine, dansa, lliteratura i atres expressions plàstiques, auditives i visuals de les arts, organisats per prop de 30 organisacions i associacions culturals.
Molts dels events de el FASMA varen ser gratuïts o varen tindre un cost de recuperació baix.
Sant Miguel ha establit varis agermanament en ciutats al voltant del món, per lo que existix un comité que va ser creat en la finalitat de donar continuïtat als agermanament firmats pel Municipi.
↑Institut Nacional d'Estadística i Geografia. «Microrregiones INEGI». Archivat des d'el original, el 26 de giner de 2017. Consultat el 29 d'agost de 2017.
.jpg){kind=link}
_one_week_before_Good_Friday.png){kind=link}
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sant Miguel de Dellà.