Querétaro s'ha distinguit, en els últims anys, per ser un dels dos estats del país en la major dinàmica de creiximent econòmic.[4] Des de 1994 fins a la data, ha mantingut un creiximent major al nacional, degut a que empreses nacionals i trasnacionales dels sectors indústrial, comercial i de servicis s'han assentat en l'estat. En el 2000, es dona el bot a l'indústria manufacturera, i a partir del 2005 fa presència l'indústria aeroespacial,[5] i esta última és una de les de major desenroll en l'entitat, per lo que Querétaro s'ha convertit en el quart centre d'activitats aeroespacials més importants del món, solament darrere de Singapur, Dubái i Bangalore.[6]
Hi ha diferents versions sobre l'orige de la paraula Querétaro. Una, prové del purépechaK'erhiretarhu (K'eri = gran, ireta = poble, rhu = lloc) o K'erendarhu (k'erenda = peñasco i rhu = lloc) que significa "lloc de pedres grans o peñascos".[11] Estos topònims eren referits a la ciutat de Querétaro. L'estat adoptaria el nom de la ciutat capital.
Un atre vocablo prehispánico en otomí és Ndämaxei que significa “El gran joc de pilota”. Segons atres versions el significat de la paraula Querétaro tindria dos etimologies una en náhuatl que significa "lloc a on es juga la pilota o joc de pilota" i l'atra otomí, que significa "lloc de pedres". Ademés hi ha un atre vocablo en náhuatl, Tlachko, que també significa "joc de pilota". També deriva del purépecha Queretha-Rolru o Queretha-Ro que significa “lloc del joc de pilota”.[12][13]
Curiosament en l'any 2011 la paraula Querétaro va ser elegida com la paraula més bonica del idioma espanyol. La paraula va ser proposta pel conegut actor Gael García Bernal i va ser elegida en un concurs organisat per l'Institut Cervantes.[14][15]
Durant molts anys el nom de l'estat va ser Querétaro d'Arteaga,[16] pero en l'any 2010 el congrés de l'estat va acceptar que es nomenara únicament Querétaro, sense llinage. No obstant el nom Querétaro d'Arteaga mai va aparéixer de forma oficial en la Constitució Política dels Estats Units Mexicans de 1917, ni en alguna de les seues reformes a l'artícul 43.
El territori que hui ocupa l'Estat de Querétaro va ser habitat per otomíes i purépechas, sent estos últims els dominants. Hi havia també una chicoteta presència de tribus nómades anomenades chichimecas (pames i jonaces). Hi ha alguns llocs arqueològics que daten d'este temps com El Cerrito en Corregidora, i els llocs de Granotes i Toluquilla en la Serra Grossa.
Este Estat va ser habitat en 1446 per indígenes otomíes i tarascos, convertint-se en els dominis del senyor dels purépechas.
La tradició menciona que el 25 de juliol de 1531 es va fundar Querétaro en l'arribada dels espanyols al mando d'Hernán Pérez Bocanegra i Còrdova, en una aliança en l'indígena otomí Conín que era el cacic de Jilotepec. A l'entrada de la ciutat es troba el monument a este cacic otomí en pedra de pedrera negra donant la benvinguda als seus visitants. L'ubicació va ser elegida prenent en conte el lloc a on el 23 de juliol de 1531 Conin va organisar al seu eixèrcit per a entrevistar-se en els capitans Llop i Coyot de les forces chichimecas que s'oponien a l'alvanç de la colonisació.
Encara que en el territori queretano s'han trobat rastres de pobladors olmecas i huastecos, les chafades natives més recents varen ser de chichimecas, otomís – que cridaven a estes terres el lloc de les Penyes Grans- i purépechas- que les coneixien com el Lloc del Joc de Pilota. A l'arribada dels espanyols, solament els pames i els jonaces – abdós grups chichimecas- varen opondre resistència a l'ocupació. Les atres tribus indígenes varen acceptar de buen grado participar en les empreses materials i espirituals que iniciaven els conquistadors en esta regió.
Poc a poc es varen construir posats de vigía i presidis en la Ruta de l'Argent, que creuaven les llavors cridades Províncies Internes de Querétaro, Cadereyta i Escanela. A lo llarc d'este camí varen ser creixent poblats i ciutats: primer varen ser vendes per al descans de les capitanies que resguardaven els carregaments de metal, després varen aparéixer el comerç i les facendes de benefici en les seues imprescindibles capelles o iglésies i, des de després, les missions per a l'adoctrinament religiós.
Poc despuix de la Guerra d'Independència, en 1824, en la República ya establida, va ser erigit Estat. Ací en 1848 el Congrés de l'Unió es va vore obligat a cedir a Estats Units la mitat del territori nacional. En 1867, un fugaç emperador, Maximiliano I, va perdre la seua última batalla. I a principis de el XX es va promulgar la Constitució que rig a tots els mexicans.
Llegenda de la fundació de la ciutat de Santiago de Querétaro
Conta la llegenda que «Varen resonar les caixes i els clarines, el teponaztle i el huéhuetl, la chirimía i el caragol i al ritme de balls i alaridos es va iniciar la guerra, els otomíes i purépechas. Els conquistadors comandados per Nicolás de Sant Luis Montañez i Fernando de Tàpia (Conín) i els chichimecas baix el mando dels capitans don Llop i don Coyote. En el camp retumbaron les descàrregues tancades dels fusils. A lo alt, i en la polseguera que alçaven els peus dels combatents, el fum de la pólvora, i les fleches disparades al vent, i un eclipse de sol que sembla haver sobrevingut en eixe punt, es va enfosquir el dia, de tal manera que es varen fer visibles les estreles, i la lluita es va prolongar sense que un ni un atre bando es rendira. Quan l'eixèrcit al servici de la Corona Espanyola desfallecía davant l'ímpetu dels indomables chichimecas, va aparéixer en els cels el Senyor Santiago montat en brioso corcel blandiendo férrea espasa i una gran creu lluminosa. Els naturals al vore-la, el crit de "Ell és Deu", varen començar a dansar, es varen rendir i varen acceptar la sumissió a la Corona d'Espanya».[17]
Este «acontenyiment» va ser registrat per cronistes de l'orde franciscana i els primers relats daten de el XVII.[18]
L'història conta que per a conseguir este objectiu, Espanya va demanar la colaboració del cap espanyol Hernán Pérez i del cacic otomí ya españolizado Nicolás de Sant Luis Montañez per a convéncer a Conín, un indígena comerciant otomí que anava a esta regió a vendre els seus productes, a unir-se a la seua causa i persuadir als natius de deixar-se conquistar pacíficament.
Ya batejat Conín com Fernando de Tàpia, va portar a terme la seua tasca. No obstant, de manera concertada i sense armes, el 25 de juliol de 1531 en la Loma del Sangremal va haver una batalla entre cristians i indígenes que s'oponien a la conquista. Va ser una batalla llarga i sanguinosa.
En este punt és a on entra la llegenda. Supostament, en estar ya molt cansats i casi derrotats, els espanyols varen invocar al Patró de les Españas, l'apòstol Santiago. Quan va aparéixer este en el cel, va haver un eclipse que va cobrir el sol per complet. En l'obscuritat, els indígenes varen observar una gran creu lluminosa i la figura de l'apòstol Santiago cavalcant en el seu corcel blanc. Per als indígenes açò va ser la senyal de la seua derrota, el seu Deu els havia abandonat. En canvi, els cristians varen rebre respal del seu. Aixina va terminar la batalla.[19]
↑«Artícul 44 de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans». Consultat el 6 d'abril de 2025. «La reforma a este artícul en 2016, aixina com al 43 i 122 de la mateixa constitució, i el text vigent de l'artícul 1.º de la Constitució local, afirmen el seu caràcter d'entitat federativa, mes no d'estat, en virtut de la seua condició de capital de la república.»
Fra Junípero Serra com a fundador de les 5 missions de la Serra Grossa de Querétaro: La missió de Jalpan, missió de Concá, missió de Tancoyol, missió de Tilaco i missió de Landa de Matamoros.
Els espanyols varen aplegar en data incerta, per 1528. Hernán Pérez de Bocanegra i Còrdova es va aliar en l'indígena otomí Conín, cacic de Jilotepec, per a conquistar pacíficament els nous territoris.
En 1531 s'efectua el traçat de la ciutat de Querétaro per Juan Sánchez de Alaniz i per Conín, ara batejat en un nom castellà: Don Fernando de Tàpia.
En la segona mitat de el XVI s'erigix el convent de Sant Francisco, primera edificació religiosa en la ciutat baixe la direcció i patronazgo de Don Fernando de Tàpia.
En 1655 se li concedix al poble de Querétaro, que mai va ser vila, el títul de ciutat de Santiago de Querétaro pel virrey, duc de Alburquerque.
En 1712 es confirma el títul de "Molt Noble i molt Lleal Ciutat de Querétaro" pel Rei Felipe V d'Espanya.
En 1726 comença la construcció de l'aqüeducte, costejat en 80 % per don Juan Antonio de Urrutia i Arana, marqués de la Vila del Villar de l'Àguila. Este aqüeducte, una de les més importants construccions, és ara un símbol de la ciutat de Querétaro.
En 1731 s'inicia la construcció del temple i convent de Sant Agustín, obra del barroc novohispano i es termina en 1743.
En 1735 s'inaugura la caixa d'aigua, que va ser la primera font de la ciutat i en 1738 aplega l'aigua a les distintes piles públiques disseminades per tota la ciutat.
En 1752 es dedica el temple del colege de Santa Rosa de Viterbo, monument barroc.
En 1763 es funda el Oratorio de Sant Felipe Neri, hui catedral de Querétaro. L'iglésia es dedica en 1805.
En 1772 mor el mestre de fer òrguens i artífex Mariano de les Cases.
En 1778 es produïx la secularisació de la parròquia de Sant Sebastià.
En 1797 s'estrena la font de Neptú, dissenyada i realisada per l'arquitecte Francisco Eduardo Tresguerras i l'escultura per Juan Izguerra.
En 1805 s'inaugura l'Acadèmia de Belles arts.
En 1807 es finalisa el temple i convent de Teresitas. Manuel Tolsá va dissenyar els primers plans pero no varen ser utilisats. Va treballar en l'obra Ortiz de Castro i en la decoració Tresguerras.
En setembre de 1810 Querétaro es convertix en el breçol del moviment de l'Independència. El dia 13 és pres presoner Epigmenio González, qui tenia una atarassana d'armes destinat a la insurgencia. El dia 15 es va detindre al corregidor de Querétaro don Miguel Domínguez i la seua esposa donya Josefa Ortiz de Domínguez. Alguns historiadors afirmen que ella va conseguir enviar un mensage al capità Ignacio Dellà i a Miguel Hidalgo, a través d'Ignacio Pérez, un membre de la seua milícia que va cavalcar a Sant Miguel el Gran, hui Sant Miguel de Dellà a comunicar a els qui inicien la guerra d'Independència de Mèxic que la conspiració havia segut descoberta.
En 1867 es lliuren dos batalles entre l'eixèrcit republicà i l'imperial en el cerro de les Campanes durant el Lloc de Querétaro. L'emperador Maximiliano I de Mèxic és capturat, enjuïciat i sentenciat, sent fusilat el 19 de juny en el cerro de les Campanes junt en els generals mexicans Miguel Miramón i Tomás Mejía.
En 1886 s'inaugura l'estació queretana del Ferrocarril Central, construïda en pedrera rosa i fusta, estil de les estacions nortamericanes d'eixa época.
El 5 de febrer de 1917 el Congrés proclama la Constitució Política dels Estats Units Mexicans en el Teatre Iturbide, rebatejat pel governador José María Truchuelo en 1921 a lo que hui es coneix com a Teatre de la República.
El 15 de maig de l'any 1967 s'inaugura el monument a Benito Juárez en el cerro de les Campanes pel president Gustavo Díaz Ordaz.
El 25 de juliol de 1985 s'inaugura l'auditori Josefa Ortiz de Domínguez, el disseny del qual va ser realisat per Luis Alfonso Fernández Siurob.
El 5 de febrer de 1989, el president Carlos Salines de Gortari inaugura el parc dels Alcamfor.
El 5 de febrer de 1991 es va inaugurar el parc ecològic "Querétaro 2000".
En 1993 pansa a càrrec del Govern de l'Estat el cerro del Cimatario, considerat parc nacional.
En 1994 s'inaugura la nova Central d'Autobusos de la ciutat de Querétaro, sent la terminal en major capacitat de molls de tota Llatinoamèrica.
En 1997 per primera volta sorgix un governador d'extracció panista: Ignacio Loyola Vora.
En 2009 despuix de dos sexenis de governs estatals panistas, es dona la segona transició política en l'eixecutiu, sent José Calçada Rovirosa provinent del Partit Revolucionari Institucional.
S'ubica en el centre del país. Llimita al nort en l'Estat de Sant Luis Potosí, a l'oest en l'Estat de Guanajuato, a l'est en l'Estat d'Hidalgo, al surest en l'Estat de Mèxic, i al suroest en l'Estat de Michoacán.
Es dividix en 18 municipis. La seua capital és la ciutat de Santiago de Querétaro (ubicada a uns 200 km al noroest de la Ciutat de Mèxic), de la qual pren el seu nom
L'Estat de Querétaro s'ubica en tres zones geogràfiques nacionals. Estes són: Serra Mare Oriental, Taula del Centre i Eix Neovolcánico. Pero en general la major part de la superfície estatal s'assenta en terreny irregular que ho conformen: la Serra Grossa (Mèxic), la Serra Mare Oriental, la Serra Queretana o d'Huimilpan (que tenen una altitut promig de 2,700 m s. n. m.). cal destacar que també existixen lomeríos o elevació independents a estes serres que posseïxen altituts que van des dels 2000 a 2600 metros d'altitut oceànica. Entre els llímits d'estes serres i cordilleres montanyoses s'assenta la zona denominada Bajío, ubicada en la part centre-sur de l'Estat. Està composta per extenses valls i planures que estan per dalt dels 1,900 m s. n. m. Són ocupats per a fins agrícoles i ganaderes. El Bajío queretano és una de les zones més fèrtils del país i en a on s'ubiquen els principals centres urbans de l'estat com lo són Santiago de Querétaro i Sant Joan del Riu (Querétaro)
El municipi en assentaments més elevats és Amealco de Bonfil a 2,620 m. I el que té assentaments més baixos és Jalpan de Serra, a 760 m (irònicament, en la regió de la Serra Grossa). Santiago de Querétaro i Sant Joan del Riu estan situats a 1,820 i 1,920 m s. n. m., respectivament.
Té una altitut mija de 1900 metros sobre el nivell de l'mar. La mitat sur són planures i cerros de 2000 m s. n. m. La mitat nort és de montanyes, alts replanells i grans cañadas: la Serra Grossa i la Huasteca queretana.
Querétaro està creuat pel parteaguas continental.
La Conca del Pacífic inicia en les rieres provinents del Pinal Zamorano formant diferents rieres que formen el riu Querétaro, i este a la seua volta La Laja en Guanajuato, que despuix s'integra a la Gran Conca Santiago-Lerma.
La Conca del Golf de Mèxic sorgix dels cerros El Moro i El Mexicà descollant el riu Colón provinent del Moro. Este a la seua volta és el riu Tolimán, que és afluent del Extoraz i s'unix al Moctezuma i al Pánuco.
Querétaro pertany a dos grans conques hidrològiques: la conca del Pánuco, que desemboca en el Golf de Mèxic i que irriga la part oriental, i la conca Lerma-Santiago que fluïx al llac de Chapala i posteriorment a l'Oceà Pacífic. En la primera conca entre els rius principals es troba el riu Sant Joan, que s'unix al riu Tula per a formar el riu Moctezuma, el qual marca el llímit oriental en l'estat d'Hidalgo; en la Serra Grossa hi ha prou, com el Extoraz i el Santa María. Els rius El Pueblito i Querétaro pertanyen a la conca del Lerma. Els principals cossos d'aigua són principalment preses, destacant entre elles la de Zimapán, Constitució de 1917, Sant Ildefons, Centenari, Santa Catarina, La Clau, Jalpan i La Soletat. Aixina com l'estany del Diví Redentor.
La Zona Metropolitana de Querétaro, aixina com una bona part del centre de Mèxic, Guanajuato i Jalisco, que concentren una gran població, són abastides per la conca del Lerma, raó per la qual està sobreexplotada mostrant els seus efectes clarament apreciats en el Llac de Chapala que va estar a poco de secar-se. En contrast, Tequisquiapan i Colón existixen manantiales termals de gran calitat i varis pous.
Hi ha hagut molts proyectes que tenen l'intenció abastir la ciutat des de la conca del Pánuco, inclós un polèmic embassament en el riu Extoraz en la regió de la Serra Grossa. L'Aqüeducte II serà construït en els anys següents, per a abascecer al Valle de Querétaro i el Semidesierto, en l'aigua del riu Moctezuma. S'espera que l'Aqüeducte II satisfaça les necessitats d'aigua per als pròxims 30 anys.
L'aigua és regulada i suministrada als consumidors urbans per la Comissió Estatal de l'Aigua (CEA), una dependència governamental. Querétaro és l'estat més net en Mèxic (en el cas d'aigua).
L'Estat de Querétaro es distinguix per tindre climes no extrems, els quals són molt benignos per a l'agricultura. Per la geografia de l'Estat varis municipis del mateix posseïxen varis tipos de climes diferents i van des dels més secs als més humits. De l'entitat, els municipis que posseïx un percentage total o parcial de clima sec o semiseco:
Es caracterisen estos climes per tindre temperatura altes en estiu (no extraordinàries) i fredes notables en hivern, la temperatura màxima en promig no reglota els 35 graus Celsius (en alguns casos) i la temperatura freda en promig és de 5 a -1 graus Celsius respectivament. El periodo de precipitacions es comprén des de maig fins a octubre, en algunes tormentes molt aïllades en zones montanyoses dels municipis en hivern. El promig de precipitació és de 600 mm.
Els municipis que posseïxen clima càlit subhúmedo i càlit humit són els que s'ubiquen en la regió de la Serra Mare Oriental i Serra Grossa:
Estos climes depenen molt de l'orografia del lloc, els seus estius són molt càlits en temperatures en promijos de 35 a 40 graus centígrats, els seus hiverns són molt agradables en temperatures templades de 16 a 21 graus Celsius, la precipitació es presenta tot l'any, pero en a on es presenta en major intensitat i duració és en primavera i estiu.
Els municipis que posseïxen clima templat subhúmedo i templat humit estan ubicats en dos parts, sur i noreste de l'estat.
Pel seu altitut sobre el nivell de la mar, estos municipis tendixen a ser més frescs que els demés. Els municipis com: Sant Joaquín, Pinal de Amoles, Jalpan de Serra (partix sur) i Cadereyta de Montes (part extrema noreste) estan ubicats en la part més alta de la Serra Grossa, que descolla dels 2,800 metros sobre el nivell de l'mar. La seua temperatura màxima té un ranc de 25 a 30 graus Celsius. La temperatura mínima tendix a ser molt freda en hivern (de 0 a -5 graus Celsius) i freda en les demés estacions de l'any (de 10 a 4 graus centígrats). El periodo de precipitació es comprén des d'abril a novembre en una làmina anual de precipitació de 800 a .
La información suministrada ha quedado obsoleta o es insuficiente. Puedes actualizarlo usando referencias que aparezcan en una publicación acreditada, como revistas especializadas, monografías, prensa diaria o páginas de internet fidedignas. Este aviso fue puesto el 21 de maig de 2026.[[Categoría:Wikipedia:Artículos desactualizados| Plantilla:Problemas artículo/validar]]
Segons les senyes que va tirar el Cens de Població i Vivenda 2020 realisat pel Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI) en data de referència el 15 de març de 2020, l'estat de Querétaro contava fins a eixe any en un total de 2 368 467 habitants. De dita cantitat, 1 156 820 eren hòmens i 1 211 647 eren dònes. La taxa de creiximent anual per a l'entitat durant el periodo 2010-2020 va ser del 2.7%.
L'estat comprén de 2 municipis en IDH molt alt, 6 en IDH alt i 10 municipis en IDH mig. La mija estatal va ser de 0.77, sent la dècima entitat federativa de Mèxic en més desenroll, segons l'últim informe de desenroll humà titulat «Informe de Desenroll Humà Municipal 2010-2020: una década de transformacions locals en Mèxic» del Programa de les Nacions Unides per al Desenroll (PNUD) publicat el 15 de febrer de 2023. A on mostra una perspectiva municipal i senyes estatals des del 2010 al 2020.[1]
El Govern de l'Estat es troba dividit en tres poders:
Eixecutiu: representat pel governador de l'estat, elegit per votació per un periodo de 6 anys sense possibilitat de reelecció.
Llegislatiu: Congrés de l'Estat representat per 25 diputats dels quals 15 són elegits per votació i els atres 10 proporcionals (plurinominales). La LIX Llegislatura (2018-2021) conta en 11 diputats de el PAN, 6 de MORENA, 4 de el PRI, un de el PES, un de el PVEM, una del Partit Querétaro Independent i una Diputació Independent.
Judicial: Tribunal Superior de Justícia de l'Estat de Querétaro.
En la Constitució de 2008, s'establix que el govern de l'Estat fa referència a qualsevol dels tres poders, i no solament el que encapçala el governador en tanda.
En cada municipi, el poder ho eixercix l'Ajuntament, el qual es troba conformat pel president municipal i els regidors, els qui tenen funcions reglamentàries i facultats llegislatives.
Querétaro és actualment un dels Estats en major creiximent en l'inversió nacional i estrangera que rep.
La seua localisació centralisada en vies de transport eficients ho convertixen en un dels corredors llogístics més importants del país, ademés de ser atractiu per la seguritat que encara es percep en la capital i atres municipis de l'Estat.
Querétaro és important foc receptor d'inversió provinent de Canadà, França, Alemània, Estats Units i Japó, entre uns atres.
La multiculturalidad de l'Estat ademés ho situa com un dels més desenrollats i turístics; sense mencionar el creiximent exponencial que ha experimentat en els últims anys (per l'inversió estrangera i nacional), edificis, centres comercials, ponts, cases, colónies, proyectes habitacionales, fàbriques, cellers llogístics, etc.
La ciutat de Querétaro es caracterisa per la seua puixant economia en el sector industrial, conseqüència d'açò hi ha hagut cada volta una major necessitat per oficines corporatives que es manifesta en l'actual Auge de construcció vertical de la ciutat, sent esta la que concentra prop del 70% de l'immobiliari vertical del Bajío.
De tres anys a la data, l'adopció de la cultura de la verticalitat ha anat creixent de manera important en passar d'una participació del 12.5 a un 26 per cent en el total de la vivenda construïda en l'entitat.
Esta tendència ha segut impulsada, en gran mida, per la creixent arribada de persones d'atres estats del país, principalment de la Ciutat de Mèxic, a on esta cultura s'ha arraïlat des de fa molts anys.
Les construccions verticals s'estan concentrant en les zones Centre Sur i Nort de la capital, en localitats com a Mileni III, El Campanar i Juriquilla, principalment.
L'Anuari econòmic 2007 [1] realisat per la Secretaria de Desenroll Sustentable (SEDESU) de l'Estat de Querétaro reporta lo següent:
Regionalización i subsector agrícola
En l'estat de Querétaro l'extensió territorial dedicada a les activitats agrícoles es troba subdividida en quatre Districtes de Desenroll Rural, que corresponen a cada una de les regions que les dependències del ram han delimitat d'acort a la similitut de característiques dels municipis i que és necessària per a la correcta planeación i impuls del sector:
La Regió Jalpan comprén dos àrees, montanyosa en activitat forestal i tròpic sec en activitat agropecuaria de mijà potencial productiu.
La Regió Cadereyta té un baix potencial productiu en temporal i en rec, destaca una agricultura desenrollada particularment en el municipi de Colón. Tens coves de molt valor espeleológico.
La Regió Sant Joan del Riu és la més productiva i en general conta en millor infraestructura de respal: carreteres, preses, maquinària, organisacions de productors i centres de consum i comercialisació.
Regió Querétaro, té un baix potencial productiu en temporal i en rec un nivell intermig alvançat.
Producció Agrícola 2006
La producció agrícola durant l'any 2006 pot considerar-se com a bona, ya que del total de la superfície sembrada en cultius cíclicos es va conseguir collir més del 61.3 %, açò va ser resultat de la bona temporada de pluges en l'entitat que es va presentar en este cicle.
Del volum de producció collit en el cicle autumne-hivern, la avena forrajera en vert, triticale forrajero en vert i la carlota varen representar el 53.8 % del total, sent els cultius més representatius del periodo. Analisant el volum de producció en el cicle primavera-estiu, el més important de l'any, el cultiu de la dacsa grane va alcançar el 36 % de la producció total del cicle que durant 2006 va ser de més de 518,759 tonellades. Atres cultius importants són la dacsa forrajero en vert i sorgo gra, mentres que els productes perennes varen alcançar un volum de producció de 736,369 tonellades el mateix any, representant la alfalfa verda el 81 % del total.
El subsector pecuari és el més important dels que integren les activitats primàries en l'Estat, ya que es distinguix pel seu gran prestigi en l'àmbit nacional i per l'alta calitat dels seus productes.
La SEDESU informa en el seu anuari econòmic 2007 que, d'acort en els censos econòmics 2004 del sector secundari, en l'estat de Querétaro hi havia 4639 indústries a on laboraron 110 896 persones.
D'estes 4639 indústries, 4157 pertanyen al sector manufacturero, 298 al de la construcció, 169 al de la mineria i 15 al sector electricitat, aigua i gas.
Del total del personal ocupat en el sector industrial de l'Estat, 94,364 laboraban en el sector manufacturero, 12,679 en la construcció, 2,263 en el sector electricitat, aigua i gas, i 1,590 en la mineria.
D'acort en estimacions del Sistema d'Informació Regional de Mèxic (SIREM), el sector secundari en Querétaro participa en el 38.5 % de el PIB total. Està compost per quatre grans divisions econòmiques: Indústria manufacturera 34 %, Construcció 2.7 %, Electricitat, gas i aigua en 1.5 % i Mineria en 0.3 %.
L'Estat conta en 17 parcs industrials en operació, alguns d'ells són:
Metalmecánica i de autopartes, 669 empreses (32 % del total).
Aliments i begudes processades, 598 empreses.
Paperera, imprenta i editorial, 240 empreses.
Química i vidriera.
L'arribada d'operacions de manufactura d'alta densitat tecnològica a la regió del Bajío va eixercir un efecte multiplicador sobre la cadena de valor local. Per a l'any 2017, la creixent integració de fabricants de resines, proveïdors de herramentales i empreses d'injecció va impulsar la formalisació institucional del Clúster de Plàstics de Querétaro (CPQ), ecosistema que posteriorment va desenrollar programes de formació dual en àrees com a metrologia i processament d'polímero en aliança en institucions com l'Universitat Aeronàutica en Querétaro.«Querétaro's Plastics Industry Cluster». Tetakawi. Consultat el 21 de maig de 2026.
El turisme ha incrementat l'importància en la seua economia. Querétaro s'ha convertit en el primer destí sense plaja del país i el sèptim d'entre tots (1,764 millons de visitants i 65 % d'ocupació hotelera durant 2006). 92 % dels visitants provenen de diferents parts de la república (62 % del Valle de Mèxic, uns atres són Guanajuato, Jalisco, i Nou León en 5 % cada u). El 8 % restant prové principalment de Canadà i els Estats Units. Hi ha 226 hotels, sumant 8,239 habitacions. El turisme representa un ingrés de 2,611 millons de pesos. Recentment va guanyar el Premi Nacional de Diversificació de Producte Turístic Mexicà, en el Tianguis Turístic Acapulco 2011.
En la Serra Grossa de Querétaro. Nomenades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i bella representació del barroc, són les cinc missions franciscanas: Jalpan, Tancoyol, Concá, Landa i Tilaco. Construïdes entre 1751 i 1762, en la direcció de fra Junípero Serra.[3]
Centre històric de la ciutat de Sant Joan del Riu, Querétaro, pel Camí Real de Terra Adins, otorgat en el 2010. Sant Joan del Riu conta també en el nomenament de Zona de Monuments Històrics, per un decret federal de 1986.cita requerida[4]
El Centre de Congressos té per objectiu ser detonador de l'economia en l'estat. Es localisa en la passejada de les Arts 1531-B Colónia Josefa Vergara en Santiago de Querétaro, Querétaro. A pocs minuts de l'aeroport i del centre històric. Conta en pis d'exposicions anomenat El Gran Saló Querétaro, de 6,450 m², dividit en 4 sales: A, B, C i D totes elles flexibles a la necessitat de l'event. Adicionalment conta en: àrea de càrrega i descàrrega en 2 accessos, Terrat i Vestíbul.
El Centre de Congressos conta en estacionament per a 1,550 automòvils i 26 autobusos.
Per damunt del Pis d'Exposicions podem localisar 3 grans salons: Saló Constitució, Saló Casa dels Corregidores i Saló Aqüeducte. Junt a dits salons també està un terrat a l'aire lliure i Cuina.
Just front al Centre de Congressos, en novembre de 2012 el Teatre Metropolità va obrir les seues portes a tots els queretanos que busquen enriquir la seua cultura.
El Teatre Metropolità conta en 3 sales:
• La sala principal té cupo per a 1,344 persones; es dividix en quatre seccions la qual cosa fa que la visibilitat siga espectacular des de qualsevol punt. L'escenari té una mecànica de 49 vares en els seus motors, tramoya, 4 plataformes mòvils, un elevador de fos d'orquesta, closca acústica i lo que siga necessari per a la presentació de companyies de teatre, concerts, premieres, dansa, etc.
• El teatre experimental, té capacitat per a 305 persones, especial per a events en una atmòsfera més íntima; De fondo conta en una vista panoràmica de la ciutat de Querétaro.
• Saló de Dansa, està dedicat especialment per a satisfer les necessitats de grups de dansa i teatre. Té cupo per a 135 persones.
Localisada en el municipi de Sant Joan del Riu, és l'assentament prehispánico més antic de l'estat de Querétaro (1200 a. C.), el lloc a on va començar la conquista d'este territori. El seu antic nom: Iztacchichimecapan. El 24 de juny de 1531 els espanyols varen aplegar i varen conquistar de forma pacífica el poblat al com varen nomenar "Sant Joan" per ser el dia de Sant Joan Batiste i "del Riu" pel caudaloso que banya les seues vores. El centre ceremonial es troba a vora de la carretera federal 57, just al costat de la terminal d'autobusos de la ciutat de Sant Joan del Riu.
El sorgiment de Granotes va succeir potser cap a finals del periodo Clàssic primerenc, entre els anys 200 i 600 d. C., data esta última que els especialistes han situat el seu apogeu, el qual va deure prolongar-se fins a al voltant de l'any 1000 de la nostra era.
Molt possiblement Toluquilla va estar relacionada en el veí lloc de Granotes. Els estudis indiquen que va permanéixer ocupada des de l'any 300 d. C. fins a al voltant del 1300 de la nostra era.
És provable que este centre ceremonial, polític i administratiu eixercitara un destacat paper en el control de l'explotació del cinabre i de les rutes comercials de l'àrea.
Piràmide del Cerrito: Es localisa a 8 quilómetros al sur de la capital de l'Estat. Té gran similitut en la piràmide de la Mija Lluna de Tula, Hidalgo. La seua arquitectura és de marcada influència teotihuacana.
La zona arqueològica, del Cerrito és una construcció de grans proporcions que va ser la capçalera d'un assentament prehispánico mesoamericano de gran rellevància nacional. Ací s'han trobat importants vestigis com a escultures, làpides, glifos calendáricos i diverses figurillas. El seu desenroll data del primer mileni de la nostra era.
Basamento Piramidal: Durant casi mil anys el lloc va estar expost als agents climàtics i a la creixent intervenció humana, lo que va propiciar una gran deterioració. Inclús, en el present sigle es varen registrar numerosos casos de saqueig ya que no hi havia cap tipo de control, la gent simplement trobava figurillas i li les duya.
És fins a 1995 que l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) comença a realisar treballs i conseguix controlar casi la mitat de la superfície i rescatar algunes peces, mateixes que es troben en el Museu Regional i en coleccions registrades.
En esta chicoteta zona arqueològica, pots trobar un chicotet museu del lloc i en ella algunes peces arqueològiques. Ara també hi ha menuts recorreguts dins de la zona i en guies que et poden explicar.
En 2023 un equip constituït per Carolina Camacho, Paulo Campos i Jorge Ramos, espeleólgos de el AEQ - Associació d'Espeleòlecs de Querétaro, descobrix en una cova de Cadereyta els ossos de pereós jagant i d'atres animals del pleistoceno. Estos ossos es troben en el Laboratori de Paleontologia de la UNAM-Juriquilla, Querétaro.
L'Estat de Querétaro conta en una gastronomia molt peculiar, basada en els productes típics del semidesierto, les activitats agrícoles i ganaderes de la regió, i la seua herència virreinal. Predominen ingredients prehispánicos com la dacsa, el chile, les frutes i les cactáceas.
La gastronomia queretana està lligada a les festes cíviques i tradicions religioses, ya que en ella es conta en l'oportunitat d'apreciar la magnificencia de la cuina. Durant estes celebracions es pot degustar d'estos platillo en els carrers del centre de Querétaro, ya que per a visitants i queretanos estan les verbenes populars, a on s'oferixen plats forts, begudes, darreries o simplement un antojito. La cuina queretana en la seua riquea, varietat i presència forma part del patrimoni gastronòmic nacional.
Actualment, en cada municipi de l'Estat es realisen fires populars en les que es poden assaborir platillo típics de la regió, com a paraulotes passejades, camote acicalado, aigües fresques, olla acompanyada en tortilles de colors, arròs en granada, pa d'ou o de pulque, enchiladas i guacamole queretano, gorditas de dacsa martajado reblixes de molles o de formage, charales, revoltillo; capirotado i bunyols en mel de piloncillo i guayaba entre uns atres. Querétaro dispon del vi de ciruelilla o d'atres frutes i pulque curat d'armela. Tequisquiapan és conegut per ser un dels principals productors de formages i vins del país, en els més estranys i rics sabors.
Gorditas de molles (reblixes en carn de porc fregida).
Gorditas de dacsa quebrada i formage enchilado.
Enchiladas queretanas (de formage).
Neu de mantecado (de vainilla en canella, panses i fruta seca).
"Natilla queretana" (neu de dolça de llet en anou).
Guajolotes (bolillo enchilado i fregit, farcidura en una enchilada, carlota, papes, ceba, crema, chiles en vinagre i formage), en l'actualitat els reblixen també de carnitas deshebradas o cuixot.
Camote horneado (achicalado).
Bunyols (amerats en salsa de piloncillo en guayaba i canella).
Barbacoa de borrego (cuinada en clot en fulls de maguey).
Fruta cristalizada (biznaga).
Cajeta.
Quiote (talle del maguey, el qual es posa a còure en piloncillo).
Carnitas de Santa Rosa Jáuregui.
Revoltillo (ou en salsa verda, es prepara principalment en la Serra Grossa-Jalpan).
Atole de Teixixca (elaborat en llavors de girasol, ho acostumen en la Serra Grossa - Pinal de Amoles).
Tamales (de formage en chile i els de dolç).
Paraulotes dorades.
Pozole roig.
Penca (penca de maguey torrada reblix regularment en carn, chorizo i formage).
Garbanzas
Conill en penca
Mole de pancita
Sopa de camote i pechuga
Chivo tapeado (carn de chivo adreçada en chile, cuinada tradicionalment en un clot en la terra per 6 hores).
Farcidures (estos són propis de l'época de Semana Santa, són pans farcidures de chilacayote o arròs en llet, capejats i banyats en una salsa de piloncillo espolvoreado en ajonjolí torrat).
Aliments regionals típics:
-chile manzano també cridat ciruelo
-formage de llet sancera i crua de cabra
-va vindre, Freixenet és la marca més produïda en l'estat, és d'inversió espanyola.[13]
Real Convent de Santa Clara de Jesús, fundació feta per Don Diego de Tàpia. Les religioses que ho varen habitar, varen aplegar de Santa Clara i Sant Joan de la penitència, de la Cd. de Mèxic en l'any de 1607.
Real Convent de Santa Rosa de Viterbo, fabricat per José Velázquez de Loria. Habitat per les germanes terceres enclaustradas de Sant Francisco en 1670.
Convent de Capuchinas fundat pel Doctor José Torres i Vergara. Habitat per les monges de Sant Felipe de Jesús de la Cd. de Mèxic en l'any de 1721. Este Convent va ser convertit en presó de l'Archiduc Maximiliano de Habsburgo i dels generals Miramón i Mejía.
Carmelitas descalces en Querétaro, el seu primer bienhechor, va anar l'Arquebisbe Don Juan Antonio de Vizarrón i Eguiarreta.
Convent de Santa Teresa de Jesús, la seua fundadora la marquesa de Salvanevada Antonia Rodríguez de Pedroso, qui va renunciar al seu títul i va cedir tot el seu cabal per a fundar el convent en 1802.
El Panteón dels Queretanos Ilustres és el primer panteón civil que va existir en la ciutat de Querétaro. Data de 1847, quan pertanyia encara a l'iglésia. Es troba ubicat front al mirador del gran aqüeducte de Querétaro, conegut com els arcs de la ciutat, en el convent de la Santíssima Creu dels Milacres, lloc espiritual que s'ha convertit en un dels llocs més visitats de la ciutat gràcies al seu paper de testic mut de l'història, lloc de batalles decisives i hui alberc dels restants de personages històrics més notables de la ciutat, a on es rendix homenage als hòmens més ilustres de la ciutat; ya siguen héroes de l'Independència, fundadors, benefactors, arquitectes, governadors, mestres i artistes.
Al centre del Panteón es troba el Mausoleu de la Corregidora, que compartix en el seu espós el Corregidor Miguel Domínguez. Les cendres de Donya Josefa Ortiz de Domínguez varen aplegar a Querétaro des de Ciutat de Mèxic, el 23 d'octubre de 1894 i les del Corregidor el 15 de setembre de 1922.
També en l'interior del panteón es troba la capella de la Verge Dolorosa (patrona original del cementeri), i ahí descansen dos dels grans protagonistes del moviment d'Independència: Epigmenio González, José María Arteaga i Don Ignacio Pérez, també cridat "El mensager de la Llibertat". D'igual manera, els restants de Juan Antonio de Urrutia i Arana, qui donó gran part de la seua fortuna per a realisar la construcció del monumental aqüeducte, les fonts i ponts que hui ornamentan Querétaro.
Una atra figura com Valentí F. Fredes, historiador i escritor que va generar un gran enriquiment per a l'història de l'Estat a través de les seues obres "els carrers de Querétaro" i "Llegendes i tradicions queretanas" es troba en el panteón. De la mateixa manera que el seu contemporàneu poeta i escritor Miguel Ozores.
Querétaro és el creuament de camins de Mèxic, ya que les dos principals autopistes que conecten el noreste, l'oest i el centre de Mèxic confluïxen ací. l'Autopista Mèxic-Querétaro (part de la Carretera Federal 57 comença en la Ciutat de Mèxic i aplega fins a Pedres Negres, Coahuila) és considerat la més inportantes de Mèxic. Els municipis localisats a lo llarc d'esta autopista són cridats "el corredor industrial", i són els més desenrollats de l'Estat. La Carretera Federal 45 (també cridada i part de la Carretera Panamericana) conecta cap a l'oest en Guanajuato i creua en direcció oest i noroest. Per la seua importància estratègica, abdós autopistes reben grans inversions en els governs estatals i federals per la seua alt demanda.[14]
La Comissió Estatal de Camins (CEC) és l'encarregada de les carreteres i camins estatals de l'Estat, les quals fan les conexions intermunicipales, ademés de les incorporacions a les autopistes federals i la capital queretana. El chicotet tamany de l'estat li ha permés mantindre's com un dels millors sistemes vials del país.
Les vies férrees conecten els municipis a lo llarc del corredor industrial en la Ciutat de Mèxic, i el restant del país. No obstant, est és usat exclusivament per a transport de càrrega. En 2012 l'ex-president Enrique Penya Net[15] anuncie el proyecte de Tren Rapido Mèxic-Querétaro en una velocitat de 300 km/h, no obstant el proyecte va ser cancelat en 2015.[16]
Posteriorment en abril de 2025 la presidenta Claudia Sheinbaum anuncie el recomençament del proyecte en obres concretes, usant el dret de via existent de càrrega, no obstant solament aplegant una velocitat proyectat de 160–200 km/h.[17]
Ademés, en Jalpan de Serra hi ha un aeròdrom en una pista d'1,200 m de llongitut. A la data no rep vols comercials i és utilisat essencialment per a conectar la regió de la Serra Grossa en Santiago de Querétaro, principalment per les aeronaus governamentals.
La moderna i àmplia Terminal d'Autobusos de Querétaro servix com a enllaç terrestre entre les entitats pròximes (principalment) destacant per molt les eixides a la capital mexicana en intervals de 20 min (aplegant a ser de fins a 5 min en dies i hores pique), ademés dels destins a pràcticament qualsevol població estatal per mig d'autobusos de companyies privades.
La ret de transport públic en el municipi de Querétaro i àrea conurbana és eficient i té aplegades cada 10 minuts aproximadament en qualsevol punt de parada. Açò genera menor us d'automòvils en distàncies curtes.
El sistema de Transport especialisat del Govern de l'Estat recolza el trasllat de persones en discapacitat i de la tercera edat, a través de cinc rutes que circulen per les principals avingudes de la capital queretana.
El sistema de transport públic que és conegut actualment com Qrobús té un gran respal per a la població queretana, ya que comença des de molt primerenc i en múltiples eixides, aixina com l'increment de noves rutes de transport. Açò genera ya no transbordar vàries rutes per a aplegar al destí desijat.
Un indicador de l'Estat de l'educació a este nivell és el número d'alumnes per cada mestre. En base en senyes per al cicle escolar 2024-2025, establim que en Querétaro hi ha 670,00 estudiants per cada professor en l'educació bàsica, ocupant la segon lloc en grau d'escolaritat a nivell nacional.[20]
La información suministrada ha quedado obsoleta o es insuficiente. Puedes actualizarlo usando referencias que aparezcan en una publicación acreditada, como revistas especializadas, monografías, prensa diaria o páginas de internet fidedignas. Este aviso fue puesto el 21 de maig de 2026.[[Categoría:Wikipedia:Artículos desactualizados| Plantilla:Problemas artículo/validar]]
Segons senyes estadístiques recents, inclosos en el Pla de Govern del senyor Governador de l'Estat de Santiago de Querétaro, Lic. José Calçada Rovirosa (2010-2015), la matrícula d'este nivell en el cicle escolar 2009-2010 ascendix a 61,419 estudiants atesos per 4,111 mestres en 213 escoles. Cada u dels municipis de l'entitat conta en a lo manco un planter d'este nivell educatiu.
La cobertura d'educació mija superior constituïx un problema, considerant que solament 58.2 % de la població de 16 a 19 anys està inscrit en alguna de les seues opcions i modalitats. Despuix de la secundària i abans de finalisar l'educació mija superior, és quan més estudiants abandonen el sistema educatiu.
La taxa de terminació de secundària és de 64.5 % i la d'educació mija superior aplega a tan sol 42.9 %. La baixa eficiència terminal que registra este subsistema es deu principalment a la reprovació i la deserció.
El repte d'aumentar la cobertura per als anys pròxims està precisament en este nivell. Ademés de millorar el guany dels objectius educatius, és Eficiència Terminal.
Pel gran creiximent econòmic i demogràfic de l'estat, l'oferta d'educació privada ha creixcut des de fa un parell de décades. Alguns dels coleges privats[21] de nivells preescolar a mig superior són:
Entre 2005 i 2007 no es va reportar l'infraestructura en el restant dels municipis
Font: Institut del Deport i la Recreació de l'Estat de Querétaro.
l'estadi Corregidora en Querétaro és la sèu de l'equip de fútbol Galls Blancs de Querétaro. Sobre el bàsquet, l'auditori José María Arteaga és la sèu dels Libertadores de Querétaro que militen en Lliga Nacional de Basquetbol Professional.
És ya famosa la prova de duatlón en el municipi de Tequisquiapan, l'escalada i rápel en la Penya de Bernal, l'excursionisme en la Serra Grossa, els tornejos regulars en els sis camps de gòlf de l'Estat.
Important és també en l'estat la pràctica de la Charrería, el deport nacional de Mèxic, contant en un dels majors llenços charros del país, Rancho El Pitayo, prop de la comunitat de Tlacote L'Alt, el qual va ser sèu del Congrés i Campeonat Nacional Charro en l'any 2015.
Les competències hípicas en calificació nacional en els diferents clubs, i la temporada taurina en les quatre places de l'Estat.
En l'Estat de Querétaro el deport està organisat a través d'Associacions Deportives.
↑Institut Nacional d'Antropologia i Història. «Riquea Paleontologica en Querétaro». Archivat des d'el original, el 24 de decembre de 2013. Consultat el 24 de novembre de 2011.
↑ (2007) Querétaro, un Tesor de Cultura i Tradició, etizeta s.a de c.v., p. 119.
escoltar), oficialment el Estat Lliure i Sobirà de Querétaro, és un dels treinta y uno estats que, junt en la Ciutat de Mèxic, formen Mèxic.[1][2] La seua capital i ciutat més poblada és Santiago de Querétaro. Està ubicat en la regió centre-nort del país, i llimita al nort en Sant Luis Potosí, a l'oest en Guanajuato, a l'est en Hidalgo, al surest en l'estat de Mèxic, i al suroest en Michoacán. En 11,684 km², és el quint estat menys extens —per davant de Colima, Aguascalientes, Morelos i Tlaxcala, el menys extens— i en 202.45 hab / km², el sext més densament poblat, per darrere de la Ciutat de Mèxic,[3] estat de Mèxic, Morelos, Tlaxcala i Aguascalientes. Es va fundar el 23 de decembre de 1823. Està dividit en 18 municipis.
a.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Querétaro.