Jacaranda mimosifolia

Jacaranda mimosifolia (Jacaranda mimosifolia)

Jacaranda mimosifolia, comunament cridat jacarandá blau o tarco, és un arbre subtropical de la família Bignoniaceae oriunt de Sudamérica i àmpliament cultivat per les seues vistoses i duradores flors violetas.CR

Descripció

L'arbre adult alcança una altura de 12 a 15 metros, fins a 20 metros en condicions favorables.

Les raïls, de desenroll oblicuo, iguals i fasciculadas no són invasoras, per lo que quan es presenta un periodo d'escassea d'aigua l'arbre es veu molt mal.

La copa del jacarandá no té una forma uniforme: algunes voltes en forma d'un parasol, algunes voltes de forma piramidal, pero mai densa. En general, forma una copa ovoide i irregular. L'estructura és de ramificació principal estesa. La copa, de forma natural, alcança un diàmetro de 10 a 12 m, proyectant una ombra de mijana intensitat.

El tronc principal té una forma alguna cosa torçuda i té una altura de 6 a 9 m i un diàmetro de 4 a 7 dm. El ritidoma o corfa és de color pardo grisáceo i de textura plana en la joventut, i asprosa, fisurada i obscura en l'edat, forma escamas rectangulars que es poden desprendre. El jacarandá alcança 8 a 12 m d'altura. És un arbre semicaduco, és dir que pert parcialment els seus fulls, de creiximent mig i una longevitat de més de 100 anys.

Les fulls són grans, de 30 a 50 cm de llongitut; són completes, opostes, bipinnadas, en hojuelas de 25 a 30 en parells de folíols menuts de forma oval-oblonga, terminats en punta (apiculados), de color vert clar i textura de la seua superfície plana pubescente, és dir en pèls. La cara superior del full és de color vert obscur, la cara inferior pàlida. L'época de foliación ocorre a principis d'estiu.

Les florés, de 4 a 5 cm, estan agrupades en panícules terminals erectas, de 20 a 30 cm i són de color blau violeta. Té la corola en tubo molt retortillat i els 5 pétals soldats. Els lòbuls de dita corola són alguna cosa desiguals i organisats en 2 llavis, un de 2 lòbuls dalt i l'inferior de 3. Tota la corola és velluda, exterior i -sobretot- interiorment. El androceo, com és habitual en les bignoniáceas, té el més llarc dels 5 estams estèril i 2 dels fèrtils són més llarcs que els dos restants. El pistil o gineceo és llarc, pubescente i és de color blanquecino. La floració es produïx durant la primavera, abans que la foliación, i a voltes té una segona floració, més escassa, en l'estiu.

El frut leñoso, dehiscente (que s'obri), pla, en forma de castañuela —i que en guaraní es diu (ka-í jepopeté) que significa alguna cosa aixina com "aplaudiment de mona" — és una càpsula loculicida d'uns 6 cm de diàmetro, orbicular i comprimida, de color vert que es torna pardo obscur quan madura, en llavors aladas. Els fruts apareixen a finals d'autumne i permaneixen tot l'any.

Distribució

El jacarandá està distribuït de forma nativa en Argentina, Brasil, Bolívia i Paraguay.

En Paraguay: pràcticament en tot el país, trobant-se en tota la zona oriental, mentres que en la zona occidental o Chaco, a on forma -juntament en els Urundey, Paratodo i espècies de Quebracho- illetes d'arbres grans i va decreixent la seua presència segons es fa més seca o àrida la zona. Creix en unes poques regions limítrofes del Chaco Boreal, tals com els canons de Cerro #León i baixades prop de Filadèlfia.

Es va introduir en àrees alienes al seu hàbitat natiu, siga naturalizado o cultivat/ornamental: En la província de Buenos Aires (Argentina), Equador, centre-nort de Chile (principalment Santiago de Chile), en el altiplano de Mèxic, Florida, Califòrnia, el sur de Texas, en Lafayette, sur de Luisiana, en Espanya, tant en la península com en les Illes Canàries, el sur de Portugal, sur d'Itàlia, Hawái, surest i suroest d'Austràlia i Suràfrica.

En la ciutat de Buenos Aires, en 2015, la Llegislatura va designar arbre distintiu a l'espècie Jacaranda mimosifolia, el jacarandá o tarco. Es va incorporar al paisage porteño cap a fins de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, en l'arborat de carrers i places formant part d'alliniacions en les avingudes Sant Joan i Callao, en plaça de Maig, plaça Itàlia, plaça Seeber, El Rosedal, en l'avinguda Belgrano entre unes atres. Actualment hi ha més de 11 000 eixemplars dels quals 1500 estan en espais verts.

Hàbitat i cultive

• Entorn natural: boscs caducifolios tropicals.
• Clima: molt sensible a temperatures inferiors a –1 °C continuades (més de 4 h). Els eixemplars jóvens moren si la temperatura és inferior a 0 °C. Resistix una sequetat dèbil. Preferix ple sol pero s'adapta a semisombra. Es desrama en vents i tormentes de mijana intensitat.
• Sol: humit, la sequia llimita el seu creiximent. El pH òptim és el neutre (de 6,0 a 7,5) tolerant certa alcalinidad de 8,5. No tolera la salinitat en el sol. Creix be en sols de textura areno-arcillo-humíferos; pero, en general, s'adapta a qualsevol condició de sol.
• Resistència ambiental: resistix be la contaminació urbana, pero no l'industrial. En llocs molt contaminats el fullage es desgreña, passant a un procés de decrepitud.
• Pel seu aspecte, els jacarandas són interessants en jardineria, per a decorar, per la bellea de les seues flors, en parcs i jardins urbans a on la contaminació és menor. Pot ser utilisat en carrers i avingudes de baix trànsit vehicular, pero en estes condicions el seu tamany es veu llimitat. Espècie utilisada com a arbre d'alliniació, de forma aïllada o formant grups. La seua fusta aromàtica és apreciada en ebanisteria i en fusteria per a realisar laminados.
• Tolera el desrame i té un bon comportament davant la poda. Requerix podes de neteja i ortopédicas. És un arbre no massa exigent i de creiximent relativament ràpit. Les gelades ho perjudiquen, sobretot als eixemplars jóvens, que apleguen a morir. Florix abundantment en exposició solejada.
• La reproducció és per llavors a fins d'hivern o principis de primavera. Admet en dificultat el transplant en primavera o autumne.
• Malalties i plagues: encara que és prou resistent a malalties de fongos i insectes, en ocasions és atacat per fongos com Capnodium citri (fumagina) i Xanthomonas glandis; també per pulgones.

Propietats

L'infusió i tintura de flors, fulls i corfa s'usa per via oral per al tractament de la disenteria amebiana i atres afeccions gastrointestinals agudes. Se li atribuïx també propietats antiséptica, antitumoral i espasmolítica.

Usos

La fusta és excelent per a treballs de fusteria en interiors. De color clar, vetes curtes i ben marcades, dibuix semblat al fresno europeu, és llaugera (aprox. 450 kg/m³) i molt trabajable.

Toxicitat

Pot produir irritament en la pell i alèrgia en manejar-la; les llavors i fulls poden ser tòxiques en cas d'ingesta.

Taxonomia

Jacaranda mimosifolia va ser descrita per David Don i publicat en Botanical Register, 8: t. 631, 1822.[1]

Etimologia

• Jacaranda: derivat latinizado del seu nom vernacular natiu brasiler en tupí, yakara'na, construït en els vocablos hakuã, que té perfum, i renda, lloc, lloc, o siga "fragant".

• mimosifolia: neologisme construït en els vocablos "mimosa", del llatí mīmus, -i (grec μίμος), actor, mim, orige del terme 'mimosa' que aludix a la facultat de certes de les seues espècies de retraure i contrarerse quan li les toca a la manera dels mims que deuen contorsionarse per a expressar-se, i fǒlǐum, -ǐi, full; o siga "de fulls pareguts a les d'una mimosa".

Sinonímia

• Jacaranda ovalifolia R.Br.
• Jacaranda chelonia Griseb.

Noms comuns

• Castellà: jacarandá, tarco. També li'l coneix erròneament en el nom de palisandro, puix el verdader "palisandro" és en realitat el palisandro africà (Dalbergia cearensis).
• Atres noms comuns en Paraguay:
  • Avañe’ẽ (idioma guaraní): jakarandá, karova, ka’i jepopete
  • Ayoreo: gejnuá o ejnua
  • Dialecte menonita: kekeraundaboom
  • Enlhet: acpehec
  • Nivaclé: sivavayuc
  • Maskoy: akpahek.

Bibliografia

• Fregiren, V. Una guia per a plantes leñosas del Chaco (120 págs.). Loma Argent (Paraguay): INTTAS (Iniciativa per a l'Investigació i Transferència de Tecnologia Agrària Sostenible), 2004.
• Penya-Chocarro, M., J. d'Egea, M. Vora, H. Maturo i S. Knapp. Guia d'arbres i arbusts del Chaco humit (291 págs.). Asunción (Paraguay): The Natural History Museum (Guayrá, Paraguay), Fundació Moisés Bertoni i Fundació Hàbitat i Desenroll (J. d'Egea i M. Penya-Chocarro, eds.), 2006.
• Ulmke, C., i L. August: Una guia per a les plantes natives del Chaco paraguayà (243 págs.). Loma Argent (Paraguay): INTTAS (Iniciativa per a l'Investigació i Transferència de Tecnologia Agrària Sostenible), 2004.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jacaranda mimosifolia.
• Agr.UNA.py (Universitat Nacional d'Asunción: catàlec d'espècies forestals de Paraguay).