Tlaxcala

Tlaxcala, oficialment el Estat Lliure i Sobirà de Tlaxcala, és un dels treinta y uno estats que, junt en la Ciutat de Mèxic, conformen els Estats Units Mexicans. La seua capital és Tlaxcala de Xicohténcatl i la seua ciutat més poblada és Sant Pablo del Mont. Està ubicat en la regió este del país, llimitant al noroest en Hidalgo, al nort, est i sur en Pobla, i a l'oest en l'Estat de Mèxic.

En 1 342 977 habitants en 2020, és el quint estat menys poblat —per davant de Nayarit, Campeche, Baixa Califòrnia Sur i Colima—, en 4016 km², el menys extens, i en 291.32 hab./km², el tercer més densament poblat, per darrere del Estat de Mèxic i Morelos.

Va ser fundat el 9 de decembre de 1856. Es dividix internament en 60 municipis. Els antics tlaxcaltecas es varen aliar en els espanyols per a derrotar als mexicas, despuix d'anys de domini per part d'estos, per lo que esta aliança els va permetre permanéixer casi intactes durant 300 anys de periodo virreinal. Va ser reconegut com a territori federal de Mèxic en la Constitució de 1824, baixe dependència del govern de Pobla. En 1857 es va convertir en el vigèsim segon estat de la república. La seua administració territorial també va canviar passant de municipis a partits, districtes i de nou a municipis. Entre agost i octubre de 1995 es varen crear setze ajuntaments nous.

La major part de l'economia de l'estat es basa en l'agricultura, l'indústria llaugera i el turisme. L'indústria del turisme es basa en la llarga història de Tlaxcala en els principals llocs d'interés com lo són els llocs arqueològics com Cacaxtla i les construccions colonials en les afores de la ciutat de Tlaxcala.

El territori de Tlaxcala té dos grans plans: el de Calpulalpan i Huamantla. Té un clima templat la major part de l'any, que permet una gran diversitat de flora i fauna. Açò va propiciar que s'assentaren grups humans fa més de 8000 anys en el cerro de la Glòria i es fundara el poblat d'Atlihuetzia.

En l'época prehispánica, Tlaxcala va ser de les zones més poblades per cultures com l'olmeca-xicallanca al sur, la qual va habitar mil anys abans de Crist, i els otomíes al nort. L'altitut mija de l'estat és de 2230 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar), propiciant un clima templat-subhúmedo en la part centre-sur, semifrío-subhúmedo al nort i fret en les rodalies del volcà La Malinche; el punt més alt de l'estat.

Toponímia

Archiu:EscudodeTlaxcala.png

Escut de Tlaxcala.

El punt final del pelegrinage tlaxcalteca va ser la serra de Tepeticpac i el lloc triat per a la fundació del señorío es va cridar Texcallac (AFI: [etʃkal:ak]), que en opinió de don Diego Muñoz Camargo significa «despeñadero», descrivint d'esta manera el lloc al que els havia conduït el deu Camaxtli.

Per corrupció fonètica, Texcallac va ser canviat a Tlaxcalla (AFI: [tɬaʃkal:a]), lo que va modificar el seu significat de «despeñadero» a «lloc de tortilles o pa de dacsa», puix en opinió dels llingüistes, la paraula Tlaxcala prové del náhuatl «tlaxcalli» (AFI: [tɬaʃkal:i]) que vol dir tortilla, pero que en modificar la terminació lli per lla, el sustantiu passa de singular a plural, significant lloc de tortilles.

Inclús, el glifo que simbolisa la paraula Tlaxcala consistix en dos cerros dels que emergixen dos mans fent una tortilla.

La lletra «x» en el nom de l'estat històricament representava el fonema /ʃ/ (una fricativa postalveolar sorda, el sò de la «sh» actual), sò que era escrit com a X en l'espanyol antic al moment de la colonisació espanyola i, despuix, en els alfabets de llengües indígenes d'Amèrica codificats pels espanyols durant l'época virreinal. Per canvis fonètics en l'idioma, el fonema /ʃ/ va passar a pronunciar-se com una fricativa velar sorda (representada com a /x/ en l'Alfabet Fonètic Internacional, el sò de l'actual «j») al principi d'una paraula i de forma intervocàlica, mentres que va passar a pronunciar-se com a /s/ al final d'una sílaba. D'esta forma, Tlaxcala va passar de pronunciar-se [tlaʃkala] a [tlaskala]. En 1815, es va realisar una reforma ortogràfica de l'idioma espanyol establida per la RAE, la qual va promulgar que la lletra «x» passe a ser reemplaçada per la lletra «j» en paraules que històricament tenien el fonema /ʃ/ al principi d'una paraula i intervocálicamente, deixant a la lletra «x» en la pronunciació actual /ks/. No obstant, varis topònims mexicans varen retindre la lletra a pesar de la reforma (inclós el mateix nom del país, Mèxic). Per esta situació, va sorgir la pronunciació [tlaks.kala] com una pronunciació ortogràfica del topònim.

Símbols

Bandera tlaxcalteca

Artícul principal → Bandera de Tlaxcala.

Archiu:Tlaxcala - Palacio de Gobierno - Begegnung Spanier-Tlaxcalteken 1.jpg

La Bandera de Tlaxcala va ser pintada per Desiderio Xochitiotzin en l'interior del palau de govern.

Segons les cròniques de Bernal Díaz del Castell, en el seu Història verdadera de la conquista de la Nova Espanya, s'apunta que els colors distintius de la República de Tlaxcallan comprenien el blanc i roig, els quals eren duts en estandarts i insígnies.

Per esta raó, i contant ya Tlaxcala en escut d'armes, els habitants de la província varen determinar arborar una bandera que mantinguera el mateix passat indígena i els colors representatius de la República anterior a la conquista. El resorgiment de la bandera de Tlaxcala ha reforçat l'identitat de l'estat a nivell nacional i internacional, raó per la qual el govern estatal la porta com un símbol de respecte i de cohesió.

En l'any 2011, el municipi de Tlaxcala de Xicohténcatl va donar reconeiximent llegal a la bandera de Tlaxcala com a símbol d'identitat estatal: a pesar de ser una de les banderes més antigues que existixen dins dels Estats Units Mexicans i de que no tenia cap reconeiximent oficial, va ser la segona bandera estatal del país per darrere de Jalisco.

En l'any de 1535, Tlaxcala es va convertir en la primera ciutat acreedora de l'escut d'armes pel rei Felipe II junt en el títul de «Molt noble i molt lleal ciutat de Tlaxcala».

Escut

Artícul principal → Escut de Tlaxcala.

Archiu:Coat of arms of Tlaxcala.svg

Escut d'armes de l'Estat de Tlaxcala

L'escut data del 22 d'abril de 1535, en la ciutat de Madrit, Espanya, i va ser expedit per l'emperador Carlos V, i la seua descripció és la següent: L'regio escut que Carlos V i la seua senyora mare, la reina donya Juana, va otorgar a la ciutat de Tlaxcala, està realisat en un fondo roig del que resalta un castell d'or en portes i finestres blaves de tres torres, destacant en l'intermija un pabelló en un àguila rampante que señorea sobre un camp color ore.

Les dos primeres lletres corresponen a les inicials de la parella real Isabel de Portugal i Carlos V, mentres que la tercera aludix a l'infant Felipe II d'Espanya, hereu del tro. Entre els espais de les inicials destaquen les dos corones reals que corresponen als monarques citats. En la vora inferior s'observa en el centre dos ossos grocs creuats a manera d'aspes, i en els extrems dos calaveres, els rams de palma verda simbolisen la glòria i grandea d'Espanya, i grandea i glòria de Tlaxcala.

Les lletres provenen de les inicials dels reis de la Corona espanyola. La lletra I prové del nom en llatí de la reina donya Juana I de Castella coneguda com Juana «La loca», mare de Carlos I qui anara rei d'Espanya i emperador del Sacre Imperi Romà Germànic durant la primera mitat de el XVI, periodo durant el qual es va realisar la conquista de Mèxic, i a qui correspon la lletra K (Karolus). La lletra F prové de l'inicial del rei Felipe II, fill de Carlos V, que va otorgar el títul de «Molt noble i molt lleal» a la ciutat de Tlaxcala. El castell del camp de gules sol ser un símbol del Regne de Castella, que per extensió ho és a sovint de la Corona de Castella i els reis d'Espanya. L'àguila de sabre que porta en el pabelló, d'or, és un símbol del Sacre Imperi Romà Germànic. També simbolisa la victòria de les batalles guanyades. I cal mencionar que el castell en el qual es troba ubicada la bandera en l'àguila és símbol de fortalea i poder, grandea i saber.

Himne a Tlaxcala

Artícul principal → Himne a Tlaxcala.

L'Himne a Tlaxcala va ser compost per Carlos Cea i Díaz, qui va ser distinguit en l'Estat de Tlaxcala per esta obra. Aixina mateix, se li va otorgar la ciutadania tlaxcalteca, sense haver naixcut en l'entitat. El 26 d'octubre de 1986, un carrer de Tlaxcala va rebre el seu nom, el Govern en ple li va rendir homenage de benvinguda com tlaxcalteca en el Paraninfo de l'Universitat Autònoma de Tlaxcala, a on va ser nomenat Hoste Distinguit de la Ciutat.

Història

Artícul principal → Història de Tlaxcala.

Prehispánica

Artícul principal → Història prehispánica de Tlaxcala.

Tlaxcallan

Archiu:Tlaxcala - Palacio de Gobierno - Indianerkrieger 2.jpg

Guerres Floridas

Tlaxcala i Tenochtitlán varen sorgir en el món indígena en dos concepcions polítiques diferents, les quals chocarien inevitablement. Tlaxcala va desenrollar un sistema de ciutats-estats que varen conformar una república, mentres que Mèxic-Tenochtitlán es va convertir en imperi.

Durant molts anys els enemics de Tlaxcala varen intentar incursionar en el seu territori, sense conseguir conquistar un sol pam de terreny. A la seua volta, Tlaxcala no va poder anar més allà de les seues fronteres, fins que els mexicas en l'any de 1504, conjuntament en els seus aliats huexotzincas i cholultecas, varen llançar una ofensiva baixe el regnat de Moctezuma II, sent derrotats davant l'espente dels tlaxcaltecas; un segon atac també va ser desarticulat, tenint que replegar-se els azteca i els seus aliats.

En estes guerres va ser fet presoner el llegendari Tlahuicole, qui es va convertir en símbol de la dignitat i de la lluita per l'autonomia dels tlaxcaltecas. Com a conseqüència d'estes guerres, les ciutats-estat de Tlaxcala varen ser someses a un bloqueig econòmic, que els va impedir comerciar en els pobles del Golf i de Centroamérica, aixina com en els de el vall de Mèxic.

El mit de Quetzalcóatl va ser comú als pobles d'orige náhuatl, entre ells els tlaxcaltecas. Segons l'historiador més antic de Tlaxcala, Diego de Muñoz Camargo, Quetzalcóatl, dins de la concepció religiosa dels tlaxcaltecas, era fill del seu deu Camaxtli, qui desposó a Cuatlicue en el seu peregrinar per les províncies de Culhuacán, Teotlacochcalco i Teohuitznahuac. El vaticini de la seua tornada, coincidix en l'aparició de les primeres expedicions espanyoles i es convertiria en una catàstrofe en l'arribada d'Hernán Cortés.

Conquista

Archiu:Cortez & La Malinche.jpg

El conquistador Cortés i la Malinche, llenç de Tlaxcala.

Quan Cortés va solicitar la vènia del Senat tlaxcalteca per a transitar pel seu territori rumbo a Tenochtitlán, per mig de l'embaixada de quatre principals cempoaltecas, la major oposició a deixar-los passar va provindre del senador Xicohténcatl Axayacatzin de Tizatlán, qui governava el señorío en el seu pare Xicohténcatl-Huehuétl.

Xicohténcatl Axayacatzin va argumentar en el Senat que el vaticini de l'arribada dels hòmens blancs i barbados podia ser un engany i que eixos caminantes de l'orient, tal volta no anaren els que esperaven. Va dir, ademés, «que els castells flotants eren resultat del treball humà, que s'admira perque no s'ha vist». Va propondre la reunió dels quatre señoríos «per a que miraren als estrangers com a tirans de la pàtria i dels deus». Este discurs, contrari a l'opinió de Maxixcatzin, senyor de Ocotelulco, va decidir els enfrontaments en els espanyols.

Cortés va penetrar al territori de Tlaxcala per la cañada que hui es coneix com La Mancera. En Tecoantzinco varen tindre el seu primer enfrontament els espanyols en les huestes del senyor de Tecoac. El 2 de setembre de 1519, Xicohténcatl va enfrontar a Cortés en el desfiladero de Tecoantzinco, en resultats adversos. Al sendemà va combatre en els plans del mateix lloc, sense que veren coronats els seus esforços les armes tlaxcaltecas. La deserció de les divisions d'Ocotelulco i les de Tepeticpac, per les intrigues de Maxixcatzin, va disminuir les forces del Xicohténcatl qui, pensant que els hòmens rossos guanyaven en el respal del sol, va intentar véncer-los en una justa nocturna, que també li va ser adversa.

Virreinato

Artícul principal → Història colonial de Tlaxcala.

Archiu:Palacio de Gobierno de Tlaxcala - panoramio.jpg

Palau de Govern construït durant el naiximent de la ciutat de Tlaxcala, 1545.

Una volta consolidada l'ocupació de la Nova Espanya, el virreinato va ser dividit territorialmente en cinc províncies majors, sent una d'elles la de Tlaxcala. La província era governada per un alcalde major, del que depenien els quatre senadors de Tlaxcala. A finals de el XVI, el govern espanyol va elevar l'alcaldia major a governació en facultats per a eixercir actes de justícia, pero en això també va desaparéixer el Senat tlaxcalteca. En avant, els senadors varen ser anomenats simplement alcaldes majors. Estos, a la seua volta, tenien la facultat de nomenar un governador indígena, qui conjuntament en els regidors designats pels cacics, integraven el Cabildo o República de Naturals.

La població va començar a reduir-se des dels enfrontaments en els espanyols i la pren de Tenochtitlán, aixina com la seua participació en els capitans de Cortés en vàries expedicions, descobriments i conquistes, de les quals molts ya no varen retornar. Un atre factor que va influir en el abatimiento de la població va ser la colonisació de les regions mineres, lo que va implicar la migració de pobladors als actuals territoris de Sant Luis Potosí, Sonora, Coahuila, Texas, etc.

Archiu:Tlaxcala - Palacio de Gobierno - Begegnung Spanier-Tlaxcalteken 2.jpg

Partida de les 400 famílies tlaxcaltecas en l'encomana de colonisar el nort del país

Seguint l'actual autopista de Sant Martín Texmelucan a Tlaxcala, encara s'observen les ruïnes de la capella de Nostra Senyora de les Neus, lloc a on es varen reunir les carretas en les que es varen traslladar al nort del país les 400 famílies que anaren a poblar, pacificar i culturizar lo que es coneixia en eixa época com «La Gran Chichimeca».

En el camp tlaxcalteca varen ser apareixent àmplies i solariegas cases, en numeroses habitacions i amplis corredors, a on podien observar-se arquerías tallades per mans indígenas; capelles per al cult religiós en altars decorats i imàgens escultòriques, i llençs que parlen del refinat gust dels seus propietaris. Aixina mateix es varen construir trojes, almagasens, corrals per al ganado, tallers de mecànica per a l'apany dels instruments de labranza i pous profunts per al rec. Gradualment es varen ser transformant en puixants facendas i ranchos, els vestigis dels quals encara poden observar-se a la vora dels camins asfaltats de Tlaxcala.

Pero en les facendes també va aplegar la concentració de la propietat. Per a mediats de el XVIII, 217 facendes concentraven poc menys de la mitat del territori de la província. Les condicions dels treballadors de les facendes i ranchos va ser d'una explotació menys intensa de la que es va efectuar en atres províncies de la Nova Espanya, puix sempre varen contar en la protecció del Cabildo indígena, qui es va ocupar de la contractació dels tlaquehuales (treballadors estacionarios), controlant el pagament de tributs que per ells deurien pagar els hacendados, ademés de vigilar que no els retingueren per endeutament onerosos.

Independència

Archiu:México - Tlaxcala (1824).svg

El Territori de Tlaxcala en el Mèxic de 1824

Davant la debilitat de la monarquia espanyola per a enfrontar l'ocupació napoleònica, la Junta Central Gubernativa va convocar a les províncies americanes a elegir diputats que les representaren en les Corts de Càdis. Tlaxcala no va ser cridada per tindre un govern d'excepció. Solament la tenacitat del Cabildo indígena, que novament va invocar els servicis prestats a la Corona i els privilegis que esta li va otorgar, entre ells el de «Ciutat Insigne, Molt Noble i Molt Lleal», varen corregir l'oblit. Tlaxcala va elegir als germans Manuel i Miguel de Lardizábal, descendents de vascs, i al doctor José Miguel Guridi i Alcocer, els qui varen participar en l'elaboració de la Constitució de Càdis i en honor de la qual, la ciutat de Tlaxcala va designar a la seua plaça d'armes com a «Plaça de la Constitució».

El resorgiment de la tendència anexionista que ya havia fracassat durant l'administració colonial, tenia la seua font de sustentació en els obrajeros, comerciants, hacendados i part del clero de Tlaxcala, en la seua majoria d'orige espanyol o criollo, en interessos més propencs a Pobla.

L'Ajuntament de Tlaxcala, conjuntament en els de Chiautempan, Nativitas, Teolocholco, Xaltocan i Zacatelco, conminaron als seus representants davant el Congrés, per a que defengueren a Tlaxcala com un Estat Lliure i Sobirà dins de l'Unió. La batalla en el Congrés i en els mijos periodístics la varen donar els diputats Blázquez, Romero, Amador, González de la Creu, Reis i Zimerman, baixe l'estratègia política que va dissenyar Joaquín de les Pedres, Cap Polític de Tlaxcala.

El prestigiado llegislador José Miguel Guridi i Alcocer, va protestar enèrgicament davant el Congrés per la pretensió de Pobla i dels mals fills de Tlaxcala, conseguint frenar les ambicions mesquines dels anexionistes. Despuix d'una llarga i prolija discussió, Tlaxcala no va ser anexat com a part de l'estat de Pobla, quedant com a territori de la Federació. En 1836 quan els estats varen ser transformats en departaments, el territori de Tlaxcala va quedar inclós dins del Departament de Mèxic, fins al més de maig de 1847, en que Tlaxcala va recobrar la seua calitat de territori.

Reforma

En 1853, Santa Ana retorna a la Presidència de la República, per mig d'una asonada. En març de 1854 dò Juan Álvarez proclama el Pla de Ayutla, que es propon derrocar a Santa Ana i restablir el règim federal. A l'any següent l'advocat tlaxcalteca Guillermo Valle, i els seus partidaris, s'adherixen al Pla de Ayutla i, al triumfo d'est, és reconegut com a Cap Polític de Tlaxcala, integrant un Consell de Govern i expedint un estatut orgànic en caràcter provisional, a través del com es propon organisar políticament el territori tlaxcalteca.

Archiu:LegPalaceTlaxcala. caps block 50

Congrés constituent, actual Palau Llegislatiu sèu del Congrés del Estat de Tlaxcala

En el triumfo del Pla de Ayutla es va convocar a un Congrés Constituent. Tlaxcala va enviar dos representants, els qui duyen al sen del llegislatiu la vella demanda de que se li considerara com a estat lliure i sobirà dins de l'Unió, i no solament com un territori.

El diputat Mariano Sánchez va fer una àmplia defensa històrica de la lluita tlaxcalteca per obtindre la seua autonomia, aixina com una exposició en la que demostrava la solvència econòmica i social de l'entitat. En sessió solemne del 9 de decembre de 1856, els llegisladors varen aprovar per marejant majoria la proposta de que Tlaxcala deixara la condició de territori i assumira la d'estat lliure i sobirà. Per fi, despuix de molts avatars en la seua lluita per l'autonomia, la tenacitat i la raó històrica es varen impondre feliçment. A l'any següent, Guillermo Valle va ser elegit governador de l'estat pel Congrés Constituent de Tlaxcala.

L'administració de Miguel Lira i Ortega va ser de pacificació i recuperació per a la maltrecha economia tlaxcalteca. Va promulgar una nova Constitució en la que incloïa les Lleis de Reforma; va expedir la Llei d'Educació Primària; va crear nous municipis i va donar ampli respal a la construcció de vies férrees. Es va incorporar Tlaxcala a la nova tecnologia textil en l'establiment de 6 noves fàbriques de hilados i teixits. Va dedicar ademés part substancial del presupost a l'obertura i manteniment de camins. Lira i Ortega va recolzar al president Benito Juárez contra els intents de Porfirio Díaz per a desplaçar-ho del poder eixecutiu. A la mort de Juárez, Sebastián Lerdo de Tejada va impondre a Melquiades Carbajal en la gubernatura, eixint Miguel Lira i Ortega a un exili voluntari cap a Pobla.

Revolució Mexicana

Els fundadors del Partit Antirreeleccionista de Tlaxcala varen ser Juan Cuamatzi, Marcos Hernández Xolocotzi, Antonio Hidalgo, Diego i Trinitat Sánchez, Severiano Poliment i uns atres. En les principals poblacions es varen establir seccions de l'organisació política denominada centres antirreeleccionistas. Per una atra part, els antirreeleccionistas locals reconeixien el liderage regional de la Junta Revolucionària de Pobla, dirigida per Aquiles Serdán. La Junta Revolucionària acorda alçar-se en armes el dia 26 de maig de 1910, tant en Pobla com en Tlaxcala. Els revolucionaris de Santa Cruz Tlaxcala i d'atres poblacions es concentren en Contla i capturen al president municipal Nicolás Reis, qui escapa en passar per a on hi ha un enfrontament en la policia. Els revolucionaris sorpresivamente varen rebre órdens de la Junta Revolucionària de suspendre l'alçament fins a nova indicació. Juan Cuamatzi i els seus seguidors es varen dirigir al cerro Blanco a on varen acordar dissoldre's en menuts grups i esperar noves instruccions.

Durant la lluita de faccions a nivell nacional, sorgixen fissures entre els revolucionaris tlaxcaltecas. Pedro M. Morales, expresident del Partit Maderista, s'incorpora a les files de Francisco Vila i Dumenge Arenes a les d'Emiliano Zapata. Solament Màxim Rojas es va mantindre ferm en les files de l'eixèrcit constitucionalista, qui transforma el vell Partit Maderista en el Partit Lliberal Constitucionaliste Tlaxcalteca. Dumenge Arenes va observar en més cuidat els acontenyiments. En decembre de 1916, va abandonar les files zapatista reincorporant-se a les del constitucionalisme. Don Venustiano Carranza ho va nomenar comandant militar de la Conca de l'Alt Atoyac en Pobla i Tlaxcala. Tant Màxim Rojas com Dumenge Arenes es varen dedicar a intervindre les propietats dels enemics de la Revolució, és dir, dels més connotados membres de la Lliga d'Agricultors. Pero Dumenge Arenes va ser més allà, va repartir facendes i ranchos en les regions baixe el seu mando sense major tràmit burocràtic, practicant els ideals agraristas que li eren propis.

Mendoza va maniobrar per a que Rafael Apango fora candidat al govern de l'estat pel Partit Lliberal Constitucionalista. Els arenistas, a través del Partit Lliberal Tlaxcalteca, varen postular a Antonio Mora qui, en ser derrotat, es va alçar en armes, unint-se a Cirilo Arenes, germà de Dumenge Arenes. La captura i el fusilament de Mora i Arenes en Calpulalpan, ademés de la mort de Màxim Rojas pels rebels huertistas, va ajudar a consolidar el poder del grup d'Ignacio Mendoza, qui va anar governador en el respal del seu antecessor, Rafael Apango. En 1927, la ciutat de Tlaxcala va escomençar novament a estabilisar-se despuix dels fets bèlics.

Época contemporànea

La Reforma Agrària havia substituït al règim de la facenda i havia creat la base de subsistència de les famílies, les quals varen ser dotades en parceles ejidales l'extensió de les quals alcançava un promig de quatre hectàrees. Els minifundista contaven en una hectàrea per família. Algunes propietats varen ser denunciades com a latifundis simulats, per lo que a fins de 1972 varen ser afectades, destacant Santa María Zoapila, Sultepec, Pedres Negres, el Rosari i Mazioahuiz, beneficiant a 750 llauradors.

Archiu:Hacienda ganadera - Tlaxcala - panoramio (1).jpg

Facenda pulquera de Tlaxco

En estes condicions assumix la gubernatura de Tlaxcala el Lic. Emilio Sánchez Pedres, qui es propon dur a la pràctica una política de modernisació de les bases de l'economia tlaxcalteca. En una àmplia claritat, va percebre que la solució al problema de les invasions de terres es trobava fòra del sector agrícola, puix es requeria com a mínim un milló d'hectàrees per a satisfer la demanda dels llauradors sense terres.

Archiu:Ciudad Industrial Xicohténcatl caps block 52 , Tlaxco, Tlaxcala.jpg

Ciutat industrial Xicohténcatl III

No hi havia eixa terra disponible en Tlaxcala, inclús, si s'haguera posat en pràctica una política d'adquisició de terres privades. Sánchez Pedres va atemperar els conflictes agraris per mig d'una política d'ampliació de la planta industrial, de tal manera que les fàbriques renovaren indústries de transformació i milloraren els tallers familiars i artesanals de maquila.

Aixina, en un programa de llarc determini, Sánchez Pedres va convéncer a un important número d'industrials sobre la conveniència d'invertir en Tlaxcala. En eixos propòsits funda en 1977 l'Institut per al Desenroll Industrial i Turístic de Tlaxcala.

Durant la seua gestió es varen instalar 250 empreses en els parcs industrials construïts en 8 municipis, els quals varen generar 33 200 ocupacions. Tlaxcala és, des de llavors, un eixemple de la política de descentralisació industrial. L'història de Tlaxcala no pot entendre's sense recordar l'història dels quatre señoríos prehispánicos de Tepeticpac, Ocotelulco, Tizatlán i Quiahuixtlán, els pobladors dels quals varen concórrer a la fundació de la capital de Tlaxcala en el XVI.

Geografia

Localisació

Archiu:Eje Neovolcánico Mexico.jpg

Eix Neovolcánico Travesser

L'estat es localisa en la part centre-orient del país entre les coordenades 19° 44′ i 19° 06′ Nort i 97° 438′ i 98° 46′ Oest.

Llimita en la seua major part en Pobla al nort, este i sur, al oest en l'Estat de Mèxic i al noroest en Hidalgo. L'entitat es localisa en la regió del Eix Neovolcánico, que travessa com un cinturó la part central de Mèxic, d'orient a ponent, fins a alcançar la mar per abdós costats. En el paisage es distinguixen volcans, serres volcàniques i plans extensos que una volta varen ser llac acorralats entre montanyes i boscs, pasturages i xares de clima templat.

Extensió

Archiu:Volcán Popocatepetl.jpg

Volcà Popocatépetl vist des de Zacatelco (sur de Tlaxcala)

Archiu:Pendiente del volcán Malintzin.jpg

Pendent del volcà Malintzin, el sext volcà més gran de Mèxic.

L'estat de Tlaxcala conta en una superfície de 4016 km², la qual cosa representa el 0.2 % del territori nacional. És l'entitat federativa més menuda, solament major que la Ciutat de Mèxic. Està dividit en 6 districtes judicials i 60 municipis, en 794 poblacions. Tlaxcala té la forma d'un rombo, en l'eix major en el sentit estesudeste-oesnoroeste. El seu vèrtiç oriental es troba en les ales més orientals de la serra d'Huamantla i l'occident en les de la Serra Nevada, al nort del Iztaccíhuatl.

Els seus extrems septentrional i meridional es localisen en els cims de dos volcans. Respectivament el Huintetépetl, al nort de Tlaxco; i el Malintzin (Malinche o Matlalcuéyetl) que domina sobre el panorama tlaxcalteca, en una altitut de 4461 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar) Tlaxcala forma part del Eix Neovolcánico que travessa com un cinturó partix del Mèxic central i s'estén d'orient a ponent cap a l'mar. Llimita a l'oest en la Serra Nevada, caracterisada pels seus imponents volcans: el Popocatépetl, el Iztaccíhuatl, Tláloc i uns atres; cap a l'est, en el massiç montanyós que va des del cofre de Perote fins al pico de Orizaba.

Els seus grans plans, atrapats per les altes serres volcàniques, estan tallats per cañadas i barrancas, i tenen en la Malintzin un volcà que, situat en la partix sur de l'estat, s'eleva fins a alcançar 4640 m s. n. m. i és un dels seus símbols distintius. El seu clima és templat en excepció del cim del Malintzin, a on és fret. L'época de pluges va d'abril fins a fins d'octubre, d'ahí que la seua agricultura siga temporal.

Relleu

Archiu:Mount La Malinche. caps block 73

Tlachichihuatzi.

Archiu:Caps block 102 La Malinche Volcano, Mexico.jpg

Vista satelital del volcà La Malinche

La superfície estatal queda compresa en la província fisiográfica: Eix Neovolcánico. En l'estat existix una planura que s'estén en el noroccidente i suroriente de la delimitació estatal.

La zona occidental la conformen serres d'orige ígneo extrusivo o volcànic (es formen quan el magma o roca derretida ix de les profunditats cap a la superfície de la Terra) tal és el cas del volcà La Malinche, en una altitut de 4420 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar), separada per una planura i lomerío.

Cap al nort hi ha una serra en la part nort-occidental que ha desenrollat un lomerío. En la part oriental hi ha lomeríos, serres i una chicoteta serra en forma de replanell en a on es troben elevació superiors a 3200 m s. n. m., les poblacions més altes de l'estat són Calpulalpan i Tlaxco, en 2591 i 2588 m s. n. m., respectivament, mentres que l'altura més baixa es localisa en el suroccidente de l'estat en 2200 m s. n. m.

Clima

[[Archiu:Popocat%___caps_block_103___%A9petl_e_Iztacc%___caps_block_104___%ADhuatl_desde_volc%___caps_block_105___%A1n_Malintzin..jpg|miniatura|esquerra|Valle de Tlaxcala.]] El 99.2 % de la superfície de l'estat presenta clima templat subhúmedo, el 0.6 % presenta clima sec i semiseco, localisat cap a la regió este, el restant 0.2 % presenta clima fret, localisat en el cim de la Malinche. La temperatura mija anual és de 14 °C. La temperatura màxima promig és d'al voltant de 25 °C i es presenta en els mesos d'abril i maig. La temperatura mínima promig és d'1.5 °C en el més de giner.

La precipitació mija estatal és de 720 mm anuals; les pluges es presenten en estiu en els mesos de juny a setembre. En l'estat de Tlaxcala l'agricultura que s'eixercix en la seua majoria és de temporal i el clima templat subhúmedo de la regió favorix el desenroll de diversos cultius com dacsa, fava, frijol, lletuga, espinac, amaranto, alfalfa, all, ceba i col, entre uns atres.

En el municipi de Sant Damián Texoloc, el clima és templat subhúmedo en pluges casi regulars en els mesos de juliol a setembre en vents mínims. Els mesos que presenten elevades temperatures són març-juny en temperatures màximes de 24.3 °C i la mínima en 7.2 °C. Per estes temperatures, els seus principals cultius són dacsa, frijol i alfalfa.

En el municipi de Tlaxco, el clima és semifrío en pluges regulars en els mesos de juliol a octubre. Els mesos en elevades temperatures són maig a juliol aplegant als 28 °C i en els mesos de novembre a febrer té una mínima de temperatura aplegant alguns dies per baix de −1 °C. El més de decembre presenta gelades contínues. La seua principal agricultura és dacsa, ordi i blat, entre unes atres.

• Paisages bioclimàtics de Tlaxcala
• 
  Serra de Tlaxcala
  Tlaxcala de Xicohténcatl
• Bosc de Tepuente Nanacamilpa
  Bosc de Tepuente
  Nanacamilpa
• 
  La Vega
  Zacatelco
• Guadalupe Acuitlapilco
  Guadalupe
  Acuitlapilco
• Volcà La Malinche Valle de Tlaxcala
  Volcà La Malinche
  Valle de Tlaxcala
• Serra de Tlaxco Tlaxco
  Serra de Tlaxco
  Tlaxco
• 
  Tossals de Tepeyanco
  Tepeyanco
• Els Reis Quiahuitztlán Totolac
  Els Reis Quiahuitztlán
  Totolac
• Ric Zahuapan Tlaxcala de Xicohténcatl
  Ric Zahuapan
  Tlaxcala de Xicohténcatl
• Vila Real Terrenate
  Vila Real
  Terrenate
• Rancho del Razo Nanacamilpa
  Rancho del Razo
  Nanacamilpa

Flora i fauna

Tlaxcala conte únicament en el 17 % de la seua superfície coberta de vegetació natural. L'atra part són cultius agrícoles, assentaments humans i dedicats a un atre tipo d'activitats, i és en les àrees naturals a on es localisa la major diversitat i abundància de fauna. A la data es tenen identificades 280 espècies d'aus, de les quals 35 són aus canoras i de ornato. La més alta riquea de fauna es troba en la regió de la Malinche i en la regió noroest de l'estat. Respecte als mamífers, les espècies més freqüents són els conills i tlacuaches, i entre les espècies de poblacions baixes es troben els coyots, armadillos, mapaches i gat montés.

La flora es troba compresa de maguey, arbres frutales (ciruelo, chabacà, chirimoya, durazno, guayaba, figa, llima, llima, poma, taronger, nogal, pera, perón tejocote), raïm i xoconochtle. Entre la fauna domèstica existixen ganados vacú, oví, caprino, porcí, asnal i equí, aus de corral, gossos i gats. Sobre la fauna selvada es troba, fardes, armadillos, cacomixtle, conill, coyot, llebre, rat penat, onça, rata casera i de camp, rata, teixó, tlacuache, tuza, rabosot, zorrillo, lechuza, lagartija, escurçó de cascabel, cenzontle i zopilote.

• Flora i Fauna de l'estat de Tlaxcala
• 
  Vulpes
• 
  Crotalus
• 
  Canis latrans
• 
  Chiroptera
• 
  Coragyps atratus
• 
  Bassariscus astutus
• 
  Lynx rufus
• 
  Dasypodidae
• 
  Mimus polyglottos
• Erro al crear miniatura:
  Didelphis marsupialis
• Erro al crear miniatura:
  Geomyidae
• Erro al crear miniatura:
  Opuntia ficus indica
• Erro al crear miniatura:
  Abies religiosa
• Erro al crear miniatura:
  Kroenleinia grusonii
• Taxodium mucronatum
  Taxodium mucronatum
• Erro al crear miniatura:
  Agave
• Prunus domestica
  Prunus domestica
• Erro al crear miniatura:
  Prunus persica
• Erro al crear miniatura:
  Citrus × limon

Hidrografia

Els principals rius de Tlaxcala són: Els Llorones, Zahuapan, Totolac, Altzayanca, El Lindero, Xalpatlahuaya, Atocha, Els Lavaderos-Tizar, Petatula, Rojano, Atotonilco, Gran, Texcalac, La Calçada, Tecoac, La Caldera, Atoyac, Vell, Amomoloc, El Capulín, Sant Diego, Tenexac, Tlacaxolo, Atenco, Agegela, El Rosari, El Fondón, Santa Ana Rius, Sant Josep, La Mancera, Les Lajas, El Bautisterio, Tepexilac-La Trinitat, L'Àguila i Xonecuila.

Demografia

Població

Archiu:Poblacion nahua de Tlaxcala.jpg

Població nahua de Tlaxcala

Segons les senyes que va tirar el Cens de Població i Vivenda realisat pel Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI) en l'any 2020, l'estat de Tlaxcala contava fins a eixe any en un total de 1 342 977 habitants, de dita cantitat, 650 000 eren hòmens i 692 977 eren dònes.

El tamany promig de les llars en l'estat és de 4.3 persones, mentres que a nivell nacional és de 3.9, segons el cens poblacional de 2010; no obstant, per municipi varia de 3.8 fins a 5 habitants per llar.

En eixe mateix any (2020), la densitat poblacional en l'estat de Tlaxcala és de 336 persones per quilómetro quadrat, mentres que a nivell nacional hi ha 64.3 persones per quilómetro quadrat. Fins a eixe mateix any el 78 % de la població viu en localitats urbanes i el 22 % en rurals, senyes obtingudes també de el II Cens de Població i Vivenda realisat pel Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI) en l'any 2010.

Principals localitats

Artícul principal → Anex:Localitats de Tlaxcala per població.

La següent és una llista de les principals localitats de l'Estat de Tlaxcala, com s'informa en el cens de 2020.

Principals localitats de l'Estat de Tlaxcala
vora Sant Pablo del Mont vora Huamantla vora Apizaco		Localitat	Municipi	Població			Localitat	Municipi	Població	Archiu:Santa Ana Skyline.png Santa Ana vora Zacatelco vora Calpulalpan
	1	Ciutat de Sant Pablo del Mont	Sant Pablo del Mont	70 224		11	La Magdalena Tlaltelulco	La Magdalena	19 036
	2	Huamantla	Huamantla	59 871		12	Tlaxco	Tlaxco	17 978
	3	Santa Ana Chiautempan	Chiautempan	53 373		13	Tetla	Tetla	17 480
	4	Ciutat de Apizaco	Apizaco	47 632		14	Acuitlapilco	Tlaxcala	17 197
	5	Zacatelco	Zacatelco	45 587		15	Xicohtzinco	Xicohtzinco	14 197
	6	Calpulalpan	Calpulalpan	33 263		16	El Carmen	El Carmen	13 386
	7	Contla	Juan Cuamatzi	30 417		17	Tlaxcala de Xicohténcatl	Tlaxcala	13 555
	8	Papalotla	Papalotla	28 657		18	Nanacamilpa	Mariano Aresta	13 401
	9	Ocotlán	Tlaxcala	24 342		19	Tenancingo	Tenancingo	12 892
	10	Teolocholco	Teolocholco	19 147		20	Sant Andrés Ahuashuatepec	Tzompantepec	12 628
	Font: INEGI.

Zones metropolitanes

Archiu:Ciudad de Tlaxcala.jpg

Tlaxcala de Xicohténcatl

Archiu:ZMs Tlaxcala.png

Ubicació de les zones metropolitanes de Tlaxcala

 Zona Metropolitana de Pobla-Tlaxcala

 Zona Metropolitana de Tlaxcala-Apizaco

El Pla Estatal de Desenroll 2011-2016 establix com a premissa del Poder Eixecutiu, una nova via al desenroll de l'Estat; en l'eix relatiu al Desenroll Regional Equilibrat contempla primordialmente a l'Ordenament Territorial, Regional i de les seues Zones Metropolitanes.

La zona metropolitana de Pobla-Tlaxcala està conformada per 20 municipis tlaxcaltecas del sur, en una població que ascendix a 338 313 habitants, i 19 municipis integren la Zona metropolitana de Tlaxcala-Apizaco, en 499 567 habitants, lo que significa que en estes dos zones es troba localisat el 43 % de la població estatal.

En l'estudi més recent sobre zones metropolitanes (ZM), publicat en 2005 pel Consell Nacional de Població (CONAPO), l'Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI) i la Secretaria de Desenroll Social (SEDESOL), es va establir que en l'Estat de Tlaxcala existixen solament dos zones metropolitanes:

Zona metropolitana Pobla-Tlaxcala

Artícul principal → Zona Metropolitana de Pobla-Tlaxcala.

Archiu:Zacatelco centro.jpg

Bulevar metropolità Pobla-Tlaxcala en Zacatelco

La Zona Metropolitana de Pobla és la regió urbana resultant de la conurbación i interacció de vàries localitats de municipis centre de l'estat de Pobla i del sur de Tlaxcala, en Mèxic. Esta zona metropolitana és la quarta en térmens poblacionals de Mèxic, despuix de les aglomeracions urbanes del Valle de Mèxic, Guadalajara i Monterrey en contar en 3,199,530 habitants segons les senyes del Cens de Població i Vivenda realisat en 2020 pel INEGI.

Zona metropolitana Tlaxcala-Apizaco

Archiu:Periférico ciudad de Tlaxcala Poniente.jpg

Perifèric de Tlaxcala

Artícul principal → Zona Metropolitana de Tlaxcala-Apizaco.

És una regió urbana situada en el centre de l'Estat de Tlaxcala que per a 2020 contava en 570 308 habitants és dir, el 42 % de la població estatal. En la part central de la ZMTA, es presenta una forta interrelació entre la ciutat de Apizaco en Tlaxcala de Xicohténcatl. Estes dos ciutats s'han desenrollat històricament pel constant fluix de bens i de recursos humans, donada la comunicació que permeten les vialidades que comuniquen a abdós, sense deixar al marge als municipis que es troben entre les dos capçaleres municipals.

Divisió territorial

Municipis

Artícul principal → Anex:Municipis de Tlaxcala.

Archiu:Mexico Tlaxcala location map.svg

Divisió territorial de l'estat

Archiu:Panoramica de Tlaxco.jpg

Tlaxco, el municipi més gran de l'estat.

Archiu:Centro Axocomanitla, Tlaxcala.jpg

Axocomanitla, és el municipi de menor superfície de l'estat.

Tlaxcala conta en 60 municipis (d'agost de 1995 a octubre del mateix any, es varen crear 16 nous municipis). La creació de més municipis en l'estat més chicotet del país no estava originalment en l'agenda del govern local, pero est va considerar a mitan de 1995 que era necessari conduir institucionalment eixa aspiració comunitària i vincular-la al proyecte de nou federalisme, de descentralisació administrativa i de democratisació de la vida política local. Per açò nou dels dèu municipis més menuts de Mèxic es troben ací.

Vintissís municipis tenen un nom derivat del náhuatl, un del espanyol —Españita— i un combina raïls d'abdós idiomes —Terrenate—. Quatre municipis prenen tot el seu nom d'un personage històric i atres dèu combinen el llinage en algun terme en náhuatl. De la mateixa manera, dèsset fan referència a una figura de l'Iglésia catòlica, tots en conjunt en una denominació náhuatl.

Finalment, Nativitas és l'únic que té el seu orige del llatí. L'importància de conéixer l'orige etimològic del nom d'un municipi es reflectix en l'escut adoptat de manera oficial per a representar-los. Ademés, en enumerar certes característiques del paisage natural i de les activitats humanes que són pròpies de cada municipi, estos escuts i representacions etimològiques s'han convertit en un element important de l'identitat municipal.

Regions

Artícul principal → Regions de Tlaxcala.

El Programa d'Ordenament Territorial de l'entitat (PEOT) va estructurar estes regions en base en les propietats vials, naturals, econòmiques i socials dels municipis de Tlaxcala, cada regió està liderada per un municipi, en a on es concentren les majors interaccions de desenroll de la població, dividint-se aixina en; Nort (Tlaxco), Oriente (Huamantla), Ponent (Calpulalpan), Centronorte (Apizaco), Centrosur (Tlaxcala) i Sur (Zacatelco).

Regions socioeconòmiques de l'estat de Tlaxcala. Clau Regió Clau Regió Plantilla:Quadre color I Nort Plantilla:Quadre color IV Centronorte Plantilla:Quadre color II Orient Plantilla:Quadre color V Centrosur Plantilla:Quadre color III Ponent Plantilla:Quadre color VI Sur Font: Programa d'Ordenament Territorial de l'entitat (PEOT).

Archiu:Regiones de Tlaxcala.png Mapa de les sis regions socioeconòmiques en les que Tlaxcala es dividix

Economia

Archiu:Centro-comercial-Gran-Patio---Ciudad-de-Tlaxcala.jpg

Gran Pati

Archiu:Hacienda pulquera - Tlaxcala - panoramio (6).jpg

Facenda pulquera

L'activitat econòmica tradicional agrícola de Tlaxcala ha donat pas, com en molts atres estats del país, a l'industrialisació i al sector servicis. En l'edició 2006 del Sistema de Contes Nacionals de Mèxic conduït pel Institut Nacional d'Estadística i Geografia, el producte intern brut de l'estat està conformat en un 50 % per l'indústria manufacturera, destacant els girs d'aliments i begudas; i el sector de servicis comunals, socials i personals.

El sector de comerços i de servicis turístics, aixina com els servicis immobiliaris i financers contribuïxen en un 14% i un 12.4% respectivament. El sector agropecuario, a pesar de la seua reduïda participació econòmica, genera la major producció d'espines i hierbabuena del país, ademés de ser un important proveïdor de rosas, durazno criollo, ordi i blat en gra.

Archiu:Periférico Ciudad de Tlaxcala.jpg

Galeries Tlaxcala

Segons senyes presentades pel govern estatal, el 27 % dels tlaxcaltecas no reben ingrés algun o reben un salari mínim, és dir, viuen en un estat de marginació molt alt. La concentració d'esta població es dona principalment en les zones rurals i en aquelles comunitats dedicades al agro. Ademés, el 36 % de la població rep a penes entre 1 i 2 salaris mínims, lo que significa ingressos de marginació per a més de la mitat dels tlaxcaltecas.

cal mencionar que sobre l'ocupació, el govern ha treballat per ampliar l'oferta laboral, ya que al voltant d'un 40 % de la població treballa en «ocupacions no formals»; i el 18 % està ocupat en el camp en ingressos menors als dos salaris mínims en la majoria dels casos.

l'infraestructura de transport terrestre ha segut una de les grans ventages de l'estat des de l'inici del seu urbanisació. En l'any 2004, contava en una ret de carreteres de 2434 km, i 351 km de vies férrees. cal mencionar que Tlaxcala conta en un aeroport localisat a 40 minuts del centre de la capital, en el municipi de Atlangatepec, i un heliport en la ciutat de Tlaxcala.

Educació

Archiu:Caps block 275 Ciudad-de-Tlaxcala.jpg

Centre Cultural Universitari

Archiu:Facultad de Medicina - caps block 276 Tx.jpg

Facultat de Medicina de la UAT, campus Zacatelco.

El sistema educatiu estatal formal té capacitat per a solament el 53% dels alumnes. Casi tot el restant són escolarisats en centres d'educació preescolar, els sistemes educatius indígenes i atres centres. l'educació primària i secundària és en la seua majoria proporcionada per la Secretaria d'Educació de l'Estat.

l'educació indígena és un sistema de centres preescolars i escoles primàries que satisfacen les demandes culturals de la població indígena de l'estat. Estos són de grans dimensions i estan ubicats en els municipis d'Ixtenco, Contla de Juan Cuamatzi, Sant Pablo del Mont, Teolocholco, Tetlanohcan i La Magdalena.

Archiu:Osteotecauatx.jpg

Osteoteca de l'Universitat Autònoma de Tlaxcala

l'escola secundària i la formació professional és proporcionat pels sistemes escolars de l'estat nomenats CBTIS, CETIS, CECYTE, CBTA, COBAT i el CONALEP. La majoria d'estes escoles són de tipo professional.

l'educació superior és proporcionada per les institucions públiques i privades, el més important és l'Universitat Autònoma de Tlaxcala (UAT), que també oferix la més àmplia gama d'especialitats distribuïdes en els diferents campus al voltant de l'estat, com els d'Apizaco, Huamantla, Zacatelco i Chiautempan, aixina com les Unitats Acadèmiques Multidisciplinario de Calpulalpan i Sant Pablo del Mont.

Unes atres universitats i coleges públics inclouen l'Institut Tecnològic de Apizaco, Institut Tecnològic Agropecuario de Xocoyucan, Escola Normal Estatal Lic. Benito Juárez, l'Universitat Tecnològica de Tlaxcala i a partir del 21 de febrer de 2021 l'Unitat Professional Interdisciplinària d'Ingenieria campus Tlaxcalteca (UPIIT) del Institut Politècnic Nacional, este campus es localisar en plaça bicentenario en Tlaxcala de Xicoténcatl.

Les institucions privades inclouen l'Universitat del Valle, Universitat de Calpulalpan, Institut Tecnològic de Tlaxcala, el Centre d'Estudis Superiors de Tlaxcala i l'UPAEP.

Ademés dels centres tradicionals d'educació existixen centres de formació tècnica, de gestió estatal, que són considerats com una prioritat educativa per a Tlaxcala. Estos centres capaciten a les persones en cursos curts en habilitats indústriaels o comercials. Alguns d'estos centres inclouen el Centre de Capacitació Tecnològica Industrial (CECATI) i l'Institut de Capacitació per al Treball en Tlaxcala (ICATLAX). L'estat també té un sistema de bibliotecas en 129 d'elles públiques localisades en 59 municipis, en una colecció de 588,758 volums.

Turisme

Tlaxcala és l'estat més chicotet del país i en tal proporció té el 0.29% de les arribades de turistes al país. Este percentage inclou una miqueta més de 278 000 visitants segons les estadístiques de Sectur en 2013, dels quals casi 5000 són estrangers i 274 000 nacionals, sobretot dels estats circunvecinos, Ciutat de Mèxic, Estat de Mèxic, Pobla, Hidalgo i Veracruz.

L'noventa y cinco per cent de les persones que visiten Tlaxcala són de Mèxic i la majoria d'estos són del veí estat de Pobla. Els visitants estrangers són en la seua majoria alemans, francesos i suïssos que estan interessats en l'història de Mèxic.

Esta afluència correspon a un fluix mensual que ha segut medit per a trobar les raons de l'activitat turística en l'Estat, confirmant que Tlaxcala és un destí cultural i vacacional el promig del qual d'estància és d'1.4 dies, sent més freqüent en fins de semana, periodos vacacionals de juliol-agost i novembre-decembre a on coincidix en la Fira de Tots els Sants.

l'ecoturismo és relativament nou ací i en gran part se centra en el parc nacional La Malinche, que alberga el volcà La Malinche, que té 4461 m (14 636 peus) d'alt. En ell es pot acampar, anar en bicicleta de montanya, montar a cavall, rapel i escalar el volcà en sí. En el pico de la Malinche, és possible vore els volcans Popocatépetl, Iztaccíhuatl (en Pobla / Estat de Mèxic) i el pico de Orizaba (Veracruz).

• Principals destins turístics de Tlaxcala
• Val'Quirico Tetlatlahuca
  Val'Quirico
  Tetlatlahuca
• Santuari de les Luciérnagas
  Santuari de
  les Luciérnagas
• La Barca de la Fe Tlaxco
  La Barca de la Fe
  Tlaxco
• Estany de Acuitlapilco
  Estany de
  Acuitlapilco
• Centre Turístic EDA Zacatelco
  Centre Turístic EDA
  Zacatelco
• Sant Miguel del Milacre
  Sant Miguel
  del Milacre
• Estany de Atlangatepec
  Estany de Atlangatepec
• Estany de Acomulco
  Estany de Acomulco
• Cacaxtla, Nativitas.
  Cacaxtla, Nativitas.
• Parc Nacional "La Malinche"
  Parc Nacional "La Malinche"
• Estany de Acuitlapilco
  Estany de Acuitlapilco

Parc nacional la Malinche

AP

Pobles Màgics

AP

Des del 2007, Huamantla va ser reconeguda per la Secretaria de Turisme en el títul de Poble Màgic, 8 anys despuix, en 2015 Tlaxco es va convertir en el segon Poble Màgic de l'estat.

Cultura

Art popular

Artícul principal → Artesania i art popular de Tlaxcala.

Archiu:Caps block 335 .jpg

Talavera de Sant Pablo del Mont

Archiu:29t018-03.jpg

Sarapes de Chiautempan

Algunes de les artesania tenen els seus orígens en l'época prehispánica com és el cas dels textils en el que es feyen en telers de cintura i en tècniques rudimentàries. Netejaven i maceraban les fibres del maguey, palma, lechuguilla i cotó, fins a fer-les flexibles, despuix les teñir en colorants vegetals o minerals.

En Sant Pablo del Mont, es treballa la ceràmica tipo Talavera també el ónix i els quadros popotillo, en Ixtenco s'elaboren penyores de cotó, a on els bordadores otomíes reproduïxen sobre les teles, sense dibuix, figures prehispánicas i colonials mesclades; també es realisen estores i quadros de llavors de diferents cereals que formen figures, paisages i imàgens religioses.

Per un atre costat en, Tlaxco es produïxen orfebres de l'argent, a on confluïxen elements prehispánicos i colonials, amprant la tècnica de la cera perduda. En Atltzayanca es fabriquen salteri de sonoritat, —tradició de el XVIII—. La cestería en Nativitas i Santa Apolonia Teacalco. El fanc vidriado i comales de Tzompantepec i la Trinitat Tenexyecac.

Mentres que en Contla, Chiautempan i Ixcotla, es fabriquen els sarapes, tapets i gobelinos a on es conserven les formes i colors dels antepassats tlaxcaltecas, coneguts com «saltillos». En Sant Sebastià Atlahapa s'elabora una antiga tradició artesanal, «el fanc bruñido». I en Tlatempan, es creen caraces de carnestoltes. Aixina mateix, en Ixtacuixtla, es realisen alebrijes, artesania de cartó i figures per a carros alegóricos. En Xaltocan els canteros plasmen bases de taules, macetones, entre uns atres. Españita elabora figures en full sec de dacsa coneguda en el nom en nahuatl com «totomoxtli» o «totomoxtle».

Zones arqueològiques

Archiu:Costado pirámide. caps block 337

Piràmide de les flors

Archiu:Xochitécatl clay figurine.jpg

Figura de fanc de la zona arqueològica de Xochitécatl

En Tlaxcala, segons informació del Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) i el Sistema d'Informació Cultural (SIC), es tenen registrats 4 llocs arqueològics en l'entitat. Els llocs arqueològics són aquells a on han segut trobades evidències d'ocupació humana anterior, i no necessàriament corresponen a llocs prehispánicos, encara que la major part lo siguen. La zona que concentra la major part d'estos llocs és l'àrea centre i sur a on es varen establir els antics tlaxcaltecas de la república de Tlaxcallan. Els 4 llocs arqueològics corresponen a Cacaxtla-Xochitécatl, Tizatlán, Ocotelulco i Tecoaque.

Archiu:Vista de Cacaxtla - panoramio.jpg

Cacaxtla

En Cacaxtla es troba un conjunt de murals de l'época prehispánica, tals com el «Home Au» i el «Home Jaguar». Varen pertànyer a la cultura olmeca-xicalanca i varen ser descoberts el 13 de setembre de 1975. Varen ser pintats entre els anys 750 i 800 d. C. En el Museu de Lloc de Cacaxtla s'exhibixen peces que varen ser trobades en el lloc. Per la seua banda, Xochitécatl s'integra per un conjunt de monuments, sent un dels assentaments més antics en la vall de Tlaxcala. Els monuments i les peces arqueològiques constituïxen una mostra eixemplar del cult a les montanyes i a la fertilitat.

La zona arqueològica de Tecoaque d'acort en l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH), va ser el lloc en el que es va capturar una caravana espanyola pertanyent a l'expedició de Pànfil de Narváez, qui tenia l'encomana de aprehender a Hernán Cortés. Les senyes arqueològiques corroboren esta història i entre les troballes que la recolzen estan els restants òsseus d'hòmens, dònes i chiquets espanyols, negres i mulatos que varen formar part de la caravana, ademés d'un gran número d'objectes europeus que duyen en si.

En Tizatlán es va pactar l'aliança entre espanyols i tlaxcaltecas, la qual cosa va desencadenar la caiguda del Imperi Mexica. Per lo que s'aprecien objectes rescatats com figurillas de Tláloc d'us ritual, una colecció de ceràmica, plans del basamento, reproduccions dels murals i altars del Palau de Xicohténcatl «El Huehue». A l'arribada dels espanyols, Tlaxcala es dividia en señoríos —Tepeticpac, Tizatlán, Quiahuiztlán i Ocotelulco—. En Ocotelulco es varen realisar «L'Altar Polícromo» en el qual es distinguix un mascarón a on reposa Xipe-Totec, i «el Desollado», de la boca del qual emergix Tezcatlipoca en nariguera de turquesa i una banda ocre baix els seus ulls.

Arquitectura

Facendes

En 1874, varen ser fundades les primeres facendes ganaderes tals com Huizcolotepec i Sant Josep Tepeyahualco, principalment per a l'arribada dels virreyes a Mèxic. En l'última década de el XIX varen sorgir La Trasquila, Sant Josep Atlanga, i Sant Josep de l'Estany. En l'actualitat, Tlaxcala és l'estat en més ganaderies de tot Mèxic.

• Facendes ganaderes i pulqueras de Tlaxcala
• Facenda de Sant Bartolomé
  Facenda de Sant Bartolomé
• Facenda de Soltepec
  Facenda de Soltepec
• Facenda de Tenexac
  Facenda de Tenexac
• Facenda ganadera de Tlaxco
  Facenda ganadera de Tlaxco

Arquitectura colonial religiosa

Terminada la conquista militar per Hernán Talles, l'Orde Franciscana va iniciar la conquista espiritual en 1524, per ad açò varen edificar dotze convents, entre els quals es troba la catedral de Tlaxcala, un dels quatre primers continentals d'Amèrica en la capital de la província de Tlaxcala dedicat a la Verge de l'Asunción, aixina com el Convent de Santa María de la Concepció, Sant Francisco en Tepeyanco, Sant Luis Bisbe en Huamantla, Sant Judas i Sant Simón en Calpulalpan, el Convent Franciscano de La nostra Senyora dels Àngels en Chiautempan, entre uns atres. En la cedulación d'estos comença la construcció dels temples diocesans de l'arquitectura barroca dels sigles XVII i XVIII.

D'esta manera, es funden les parròquies barroques de Sant Nicolás de Bari en Panotla, Sant Dionisio en Yauhquemehcan, Sant Agustín en Tlaxco, Santa Cruz Tlaxcala, Sant Bernandino de Siena en Contla, Santa María Magdalena en Tlatelulco, Santa Isabel en Xiloxoxtla, Sant Francisco en Tepeyanco, Santa Inés en Zacatelco i Sant Josep en Tlaxcala.

• Arquitectura colonial religiosa en Tlaxcala
• Calpulalpan|Parròquia Sant Antonio de Pàdua
  Calpulalpan|Parròquia Sant Antonio de Pàdua
• Basílica de Ocotlán
  Basílica de Ocotlán
• Parròquia de Santa Inés
  Parròquia de Santa Inés
• Temple de Sant Agustín
  Temple de Sant Agustín
• Parròquia de la nostra senyora de Santa Ana
  Parròquia de la nostra senyora de Santa Ana
• Conjunt Conventual i Catedralicio de Tlaxcala
  Conjunt Conventual i Catedralicio de Tlaxcala
• Convent Franciscano de Chiautempan
  Convent Franciscano de Chiautempan

Atres complexos arquitectònics

Archiu:La barca de la Fe.jpg

La Barca de la Fe

Entre les construccions contemporànees es troben les d'estil gòtic i sincretisme com La Barca de la Fe en el nort de Tlaxcala i la Basílica menor de la Misericòrdia en la Zona metropolitana de Tlaxcala-Apizaco, sent estes dos úniques construccions distintes al restant en l'estat d'estil barroc.

Archiu:Bas Ntra Sra de las Misericordias.jpg

Basílica de la Misericòrdia

La Barca de la Fe és un complex arquitectònic en forma de veler, creat pel retor Arnulfo Mejía Rojas, ubicat al norponiente de l'estat, en el poblat de José María Morelos Buenavista, a on també funge com temple parroquial i zona recreativa. El sincretisme religiós és la tesis principal de l'arquitectura i decoració del temple.

En l'any de 1974, es va començar un proyecte d'un nou temple, en una forma rectangular pero per varis successos dins de la població, tals com la separació del poble, la construcció es va detindre i en 1984 un sacerdot, Arnulfo Mejía Rojas va decidir, en plebiscit en la població, canviar rotundament el disseny de l'iglésia, a una de majors dimensions, en forma de barco.

En Apizaco es troba la Basílica de la Misericòrdia la qual és una iglésia catòlica d'estil gòtic, la seua construcció data de el XVII, durant els anys 1930 va ser demolida la construcció original, per a donar pas al proyecte arquitectònic actual inspirat en el temple de la Sagrada Família de Barcelona, Espanya. El 5 de decembre de 1963 va ser reconeguda com Basílica Menor pel exdelegado Apostólico de la Santa Sèu, Luigi Raymondi, per mig del decret que va emetre el papa Paulo VI en Roma erigit el 12 de maig de 1964. L'iglésia és comparada a les catedrals del continent europeu.

Patrimoni nacional

Archiu:Esquina del palacio municipal de huamantla.jpg

Centre històric de Huamantla

En la década dels 1980, l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) va declarar sis zones de monuments històrics en l'entitat com a patrimoni de la nació. El primer lloc en rebre esta distinció va ser el centre històric de Huamantla, protegint 1.68 km² formada per 86 pomes que comprenen al voltant de 267 edificis, va ser decretat i aprovat pel president Miguel de la Madrit el 25 d'octubre de 1984 i posada en vigor d'acort a la seua publicació en el Diari Oficial de la Federació el 12 de novembre de 1984.

Archiu:Centro de Tlaxco, Tlaxcala - Tlaxco Center, Tlaxcala (25328008121).jpg

Centre històric de Tlaxco

Dos anys més vesprada, l'1 d'abril de 1986, el centre històric de Ixtacuixtla va rebre el títul de patrimoni de la nació. En els dies següents, Miguel de la Madrit va dictaminar el centre històric de Calpulalpan, el 3 d'abril del mateix any, cobrint un àrea de 0,793 km² formada per vintinou pomes que comprenen aproximadament 64 edificis.

El 4 d'abril de 1986, es va constituir el centre històric de Apetatitlán, el qual comprén 0.284 km² formada per setze pomes que comprenen al voltant de 51 edificis. El centre històric de Tlaxco va ser instituït el 9 d'abril de 1986. rodejant 0.57 km² formada per díhuit pomes que comprenen aproximadament 109 edificis. Finalment, el centre històric de Tlaxcala va ser establit l'11 d'abril de 1986, que consta d'un àrea de 0.503 km² formada per 3 pomes que comprenen al voltant de 124 edificis construïts entre els sigles XVI a el XIX.

Gastronomia

Artícul principal → Gastronomia de Tlaxcala.

La cuina tlaxcalteca és, com atres cuines mexicanes, una gastronomia mestiza, encara que en major influència indígena enriquida en ingredients espanyols que dona forma a una varietat de sabors, aromes i colors. El poble tlaxcalteca va ser una societat que per molt temps es va enfrontar al imperi mexica, donant com resultat un aïllament i bloqueig comercial durant més de xixanta anys que va privar als tlaxcaltecas de diversos ingredients d'atres províncies, tals com la sal marina i el cacao. Dit bloqueig va obligar als tlaxcaltecas a aprofitar tots els recursos que tenien al seu alcanç. Un eixemple és el tequesquite com a substitut de la sal, obtingut principalment de la zona de Tequexquitla.

• Platillo típics de Tlaxcala
• Sopa tradicional de Tlaxcala
  Sopa tradicional de Tlaxcala
• Beguda de cacao
  Beguda de cacao
• Mixiotes de Tlaxcala
  Mixiotes de Tlaxcala

Tradicions

Archiu:Esp2.jpg

Carnestoltes de Tlaxcala

Considerada breçol de la nació i el mestiçage, en Tlaxcala s'entrellacen la tradició prehispánica en l'espanyola en festes i fires populars, a on és celebrat el Dia de Morts del 28 al 2 de novembre. Els altars són decorats en paper chinenca, a on es coloquen aliments com el pa de mort, mole, tamales, atole, dolços de camote o carabassa en tacha. També es ornamenta de flors de cempasúchil i garra de lleó cultivada en els camps dels municipis de Tepeyanco i Zacatelco.

Una atra de les celebracions ilustres de l'entitat és el Carnestoltes de Tlaxcala, portat a terme durant febrer i març. Les danses de «huehues» són les més representatives, formades entre 20 i 40 parelles, les quals es nomenen d'acort a la regió a la que pertanyguen.

Archiu:Chivarrudos de Zacatelco.jpg

Dansa de Chivarrudos

Per eixemple, la regió sur, en a on ballen els «charros», els qui porten a terme la dansa «la culebra», una dansa propiciatoria de pluges. També, existixen ventrades de «Chivarrudos» en el sur de l'Estat, especialment en Papalotla, Xicohtzinco i Zacatelco. Els danzantes vestits en pantalons de cuiro i portant capells de vares i papers de colors fan una remenbranza dels temps porfiarianos quan es arreaba el ganado pels camins.

En la regió centre es concentren les ventrades coneguts com «Els Blancs» com en les comunitats d'Ixtulco i Chiautempan. En les comunitats d'Amaxac de Guerrero, Contla de Juan Cuamatzi, Santa Cruz Tlaxcala i Panotla es realisen les danses de colles Franceses. Els danzantes són coneguts com «Catrines» o «Levitas» per l'abric llarc com a la usanza prerrevolucionaria en Mèxic pròpia d'estrangers principalment europeus, el capell de copa o sorbet de pèl de camello i el parasol que usen simulant la forma de vestir de la burguesia rememorant lo hispà.

Archiu:Caps block 442 caps block 443 caps block 444 .jpg

Centre expositor, sèu de la Fira de Tlaxcala

La fira de Tlaxcala va ser inaugurada per primera volta pel president de la República Adolfo López Mateos, per a lo que va ser construït el centre expositor pel governador Isidro Candia Galván, la primera fira es va portar a terme en l'any 1963.

La fira es desenrolla en l'última semana del més d'octubre i les tres primeres semanes de novembre, en ella participen els 60 municipis de l'estat, per a mostres artesanals i gastronòmiques; aixina mateix, s'implementen les corregudes de bous, espectàculs ecuestres, exposicions ganaderes i presentacions artístiques. La fira de Tlaxcala s'ha colocat com una de les més reconegudes i importants de Mèxic.

La huamantlada és una còpia de les Festes de Sant Fermín de Pamplona, Espanya, durant anys es va realisar de la mateixa manera pero per als anys 1960 va canviar el nom i la forma de Pamplonada a Huamantlada. Consistix en soltar bous de brega que corren pel carrer d'Huamantla. Una nit prèvia a l'event, els pobladors del circuit realisen una verbena popular amenisada en chicotetes bandes de música, festa que continua fins al matí següent. La Huamantlada es va realisar per primera volta el 15 d'agost de 1954 i va sorgir a iniciativa d'aficionats, com Raúl González i Jorge Aguilar els qui en la seua estància en Espanya varen presenciar els Sanfermines.

Relacions públiques

Estats germans

L'estat de Tlaxcala està hermanado en els següents estats:

• Archiu:Flag of Pobla.png (2012)
• Archiu:Flag of Veracruz d'Ignacio de la Clau.png (2012)

• Archiu:Flag of Jalisco.png (2011)
• Archiu:Flag of Ciutat de Mèxic.png (2014)

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Tlaxcala|20px|Vore el portal sobre Tlaxcala]] Portal:Tlaxcala. Contingut relacionat en Tlaxcala.
• Artesania i art popular de Tlaxcala
• Organisació territorial de Mèxic
• Fundació de Tlaxcala
• Municipis de Tlaxcala
• Zona metropolitana de Pobla-Tlaxcala
• Zona metropolitana de Tlaxcala-Apizaco
• Monuments de Tlaxcala

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tlaxcala.