Catedral de Tlaxcala

Catedral de Tlaxcala

La catedral de Tlaxcala és una catedral ubicada en la ciutat de Tlaxcala, Mèxic en advocación a Nostra Senyora de l'Asunción. Va ser coneguda com el Temple de Sant Francisco d'Assís, no obstant, quan va començar a alçar-se la diòcesis es va nomenar catedral, baixe la jurisdicció la diòcesis de Tlaxcala.

Construïda en el XVI entre els anys 1530 i 1536 segons Diego Muñoz Camargo, el temple és d'una sola nau, en techado de fusta a dos aigües, i la coberta és de viguería, adornat per un artesonado de fusta d'estil mudéjar, un dels últims del seu tipo que encara queden en el continent americà, la majoria es troben en Quito. La cúpula del temple és de forma octagonal i en un convent com a part dels seus terrenys.

Conta en una capella oberta, una capella posa, i una atra anexa al temple. La torre del seu campanar es troba separada del conjunt arquitectònic. Va ser un dels primers temples catòlics alçat en Amèrica i va anar un centre de evangelización en la zona. Conta en tesors arquitectònics i artístics d'important valor cultural.

El 27 de juliol del 2021 la catedral va ser nomenada Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO baixe el nom de «Conjunt Conventual Franciscano i Catedralicio de La nostra Senyora de l'Asunción» com a extensió dels [[Monasteris en les faldes del Popocatépetl|primers monasteris de el XVI en les ales del Popocatépetl]].

Fundació

Fra Julián Garcés, primer bisbe en la Nova Espanya, sosté a un indígena en els Chiquets Màrtirs de Tlaxcala darrere d'ell i atres elements pintats per Desiderio H. Xochitiotzin en el Palau de Govern de Tlaxcala.

En 1524 els flares franciscanos varen aplegar a terres de Nova Espanya, a fer la seua missió evangelizadora. Els dotze primers franciscanos, en Martín de Valéncia al cap, varen crear la província del Sant Evangelio i varen triar quatre punts estratègics per a iniciar la seua llabor, Mèxic, Texcoco, Tlaxcala i Huejotzingo, a on fundarien els quatre primers convents de Mèxic i en els que es varen repartir ells mateixos. García de Cisneros va eixir designat para Tlaxcala com a guardià del monasteri que allí es va fundar, acompanyat per Martín de la Coruña i Andrés de Còrdova. Varen aplegar a Ocotelulco a mitan de 1524 i es varen estajar en uns salons del palau del tlatoani Maxixcatzin, els quals se sap els varen ser facilitats per espai de tres anys, mentres construïen el seu primitiu monasteri. Al respecte, fra Toribio de Benavente, Motolinia, va anotar: «tenia este senyor grans cases i molts aposentos, i ací en una sala baixa varen tindre els flares menors la seua iglésia tres anys».

Junt a Hernán Cortés varen aplegar Bartolomé d'Olmedo i el clerc Juan Díaz qui va celebrar la primera missa en la Nova Espanya, en terres de lo que hui és Mèxic, en 1519. Per mig de la bula Sacri Apostolatus Ministeri, el Papa León X va erigir el bisbat cridat “Carolense” en honor de Carlos V i va elegir al flare dominico Julián Garcés com a bisbe i s'ubicaria en l'inexistent ciutat de Santa María dels Remeis en l'Illa de Yucatán. La realitat és que mai es va establir ahí, ya que no havia dit lloc per a l'erecció. Va ser el 19 d'agost de 1524 quan l'emperador Carlos V envia una carta al papa Clemente VII en la que solicita es canvie de lloc la sèu del bisbat, plantejant la falta de població en el territori de Yucatán, ademés de que no s'havia establit ni la sèu ni la ciutat.

Fins a hui no s'han trobat documents que establixquen les causes i el procés del per qué es va demanar la reubicación del bisbat “Carolense” en Tlaxcala, pero s'especula la necessitat d'enfortir més la relació de la Corona espanyola en els tlaxcaltecas per l'aliança per a la conquista de Tenochtitlan. El 13 d'octubre de 1525 Clemente VII va expedir la bula pontifícia Devotionis Tuae Probata Sinceritas. Translatio sedis episcopalis in oppidum Tenuxtitilan approbatur ( La provada sinceritat de la teua devoció. S'aprova el trasllat a la ciutat de Tenochtitlan), en la qual es va traslladar el bisbat de Yucatán a Tenochtitlan. En el text no apareix el nom de Tlaxcala, no obstant, este canvi tampoc es va fer efectiu.

L'emperador Carlos V, conforme a la facultat concedida a la Corona espanyola per a delimitar els bisbat, expedix la real cèdula del 19 de setembre de 1526, que en el seu text senyala que la diòcesis tindria 100 llegües de llarc per 70 d'ample. Julián Garcés va aplegar a Tlaxcala el 19 d'octubre de 1527, va prendre possessió del monasteri franciscano i va erigir com a catedral a la chicoteta iglésia de l'Asunción.

L'exterior

Campanar

Un pas amagat sobre les arcades de la calçada unix al convent en l'aïllat campanar. En continuar el recorregut s'aplega a la porteria que s'integra d'atres tres arcs que donen cap al ponent. El seu aspecte sobri indica que la seua construcció es deu a alarifes provablement indígenes.

L'escut de León i Castella, que aprisiona entre les salpes davanteres a un àguila, es troba front als arcs de la porteria, i per l'inscripció de 1629, deduïm que commemora el centenari de la construcció de tan magnífica obra. Els amplis salons i corredors servixen hui al Museu Regional de Tlaxcala.

Arcada d'ingrés

L'atri superior es comunica per mig de tres accessos, el principal pel nort; té una rampa que descendix a la ciutat i es conforma per una estructura massiça que fa de pòrtic al pati. Esta estructura es troba composta per tres arcs de mig punt que estan sostinguts per grans i forts pilars de base rectangular. Els pilars van sobre altes bases i varen ser ornamentados en miges mostres de fustes acanalados, les que es recolzen en una ménsula i tenen per capitel dos medallones en els monogrames de Crist i María, units per una flor de lis; les impostes d'estos pilars es varen decorar en chicotetes ménsulas estriadas. El pòrtic té una característica poc comuna, que revela dos diferents époques constructives. Una mitat té sellars de pedra, mentres que l'atra mitat cara sur està construïda en rajoles. Un excepcional passage amagat que comunica al convent en la torre va sobre eixos tres arcs. Cert tipo de passera varen ser freqüents en les edificacions conventuales. L'entrada atrial va ser un element arquitectònic que es va edificar en tots els convents de el xvi i generalment va ser un recurs ornamental important, ya que era la porta d'ingrés al conjunt conventual, mateixa que estava lligada a la barda perimetral de l'atri. Abdós marcaven els llímits de l'espai arquitectònic del convent.

Torre

Sobre la torre del convent, un atre dels elements atípics que posseïx el monument tlaxcalteca, no hi havia senyes precises o evidències de la seua existència en el XVI. La crònica de Muñoz Camargo, confirma una volta més una senya que permaneixia obscur d'esta obra arquitectònica. El mencionat dibuix mostra ya la torre en peu. La torre és una forta estructura de mampostería de pedres irregulars, de gran senzillea i carent d'elements DECORATIVOS, en una planta de 8.6 x 9 m i una altura de 29 m; ademés de 6.50 m del cupulín en el seu linternilla. Es troba totalment separada del conjunt iglésia-convent, salve pels arcs i el passera descrits.

hui lo que crida l'atenció de la torre campanar, és que ho compartixen, entre la Catedral i la Plaça de Bous, en trobar-se el cos del mateix separat de la catedral. La seua construcció crida l'atenció per la seua arquitectura, molt hispànica, generalment no es pot entrar pero si apreciar-se la seua construcció.

Frontera principal

La frontera de l'iglésia és austera i senzilla com s'acostumaven les edificacions franciscanas; el material és pedrera de forma rectangular. L'accés consistix en un arc de mig punt, sostingut per pilastres i un alfíz emmarcat per una cordonera franciscano. En la part superior es veu la finestra del cor, allargada i flanquejada per columnillas estriadas de reminiscència gòtica; sobre esta s'observen dos parelles de baquetones i un arremate a manera d'una coberta de teixixca, color roig i dos gàrgoles als seus extrems. Dos grosses pilastres a modo de jambas soporten l'arc d'ingrés i el alfíz que ho enquadra.

Atris

Archiu:Fachada y atrio Ex Convento de San Francisco de la Asunción de Nuestra Señora. caps block 10

Atri i frontera de l'iglésia

En l'actualitat, el convent franciscano de Tlaxcala no té un atri ampli i de dimensions regulars com solen tindre-ho els convents novohispanos de el XVI. És una superfície relativament reduïda, que s'estén al ponent de l'iglésia i el monasteri. l'atri té forma trapezoidal, en dos costats majors de 121 i 131 metros, de nort a sur, i dos menors de 21 i 42 m, d'orient a ponent, per lo que resulta un atri allargat. En época primitiva, l'atri va ser major i per lo tant va tindre un atre aspecte, en formar part d'ell els terrenys que s'estenen al sur del temple, incloent l'espai ocupat hui per les capelles laterals, les quals són edificacions posteriors. Un segon atri va ser creat tempranamente en el XVI, potser per a contar en un terreny més cómodo i de majors dimensions per a la gran concentració d'indígenes catequizados. Nos trobem aixina en el primer punt atípic d'este convent: l'existència de dos atris. El nou atri s'estenia al ponent del monasteri, Proves de l'existència d'este segon atri són, primer, la pròpia capella oberta, erigida en l'ala del montícul i orientada cap a la part baixa que s'estenia al ponent i, segon, les notícies que d'ell registren els cronistes franciscanos. Abdós atris varen ser creats, de la mateixa manera que tants en el XVI, per a eixa funció tan específica i primordial del moment de la conquista espiritual: la reunió i la evangelización de les masses indígenes, que en Tlaxcala es va portar a terme en èxit, ya que el mateix Hernán Cortés, al seu pas per allí, va deixar la base de la catequización en haver batejat llavors als quatre cacics tlaxcaltecas. Els atris varen ser el lloc essencial d'eixe treball: allí els flares adoctrinaban, impartien sacraments, enterraven difunts, ensenyaven a llegir i escriure, montaven obres teatrals, realisaven processons i dien missa. Este atri baix deu haver anat desapareixent a partir del moment en que la capella oberta baixa va deixar d'utilisar-se, com va ocórrer en general en totes les capelles obertes novohispanas, que varen caure en desús i es varen tornar obsoletes a fins de el xvi, quan es varen alterar les circumstàncies que feyen possible la seua raó d'existir. Paulatinament es va ser perdent tot rastre d'ell, en les construccions que varen invadir les afores del convent.

L'interior

Interior de la catedral a inicis de el XX

El sostre del temple, de fusta de cedre, també de artesonado en tirants revestits de llaços, és l'eixemple més representatiu del país sobre este tipo de sostres es referix, del que Angulo Iñiguez ha expressat: " El alfarje més ric segons pareix és el de Sant Francisco de Tlaxcala. El artesonado de la nau presenta faldones plans, mentres que el del harneruelo es troba cobert de lacerías, en estreles de huit en la llabor ataujerada". Els tirants es revisten també de llaços, mentres que la decoració del arrocaba, i dels cans és ya de tipo clàssic. La talla s'atribuïx al carpintero sevillà López de Arana, qui la va eixecutar en el XVIII, baixe el mecenage de don Diego de Tàpia, qui també va manar edificar la bella capella del Tercera Orde, que conserva bells mobles tallats en fusta, aixina com la pila de les aigües de la qual es va dispondre per a batejar als quatre senadors de Tlaxcala, ademés del primer púlpit d'Amèrica.

Altar principal

El retaule principal de la Catedral està dedicat a la Verge de l'Asunción i es va erigir en el XVII. Entre els seus onze llenços destaca el superior central que mostra el bateig dels quatre Senyors de Tlaxcallán. [[Archiu:Anónimo, Bautizo de los Señores de Tlaxcala, Plantilla:Siglo.jpg|miniaturadeimagen|Anònim, Bateig dels Senyors de Tlaxcala, XVII. Llenç superior central de l'altar principal.]]

Capelles

• La primera capella està dedicada al Crist de Centli o de Cortés i té una escultura de pasta de dacsa feta en el XVI.
• La segona capella data de 1664 i està dedicada a la Verge de Guadalupe; en ella destaca un retaule de columnes salomónicas i la seua reixa, que és un magnífic tallat de medallones inspirat en la rejería espanyola de la renaixença.
• La tercera capella té un orgue de el XIX, regal de les Carmelitas Descalces de Santa Teresa a este Convent.
• La quarta capella anomenada de la Tercera Orde és l'actual sagrario; ahí s'observa, el primer púlpit de la Nova Espanya que té escrit AQUÍ TUVO PRINCIPIO EL SANTO EVANGELIO DE ESTE NUEVO MUNDO, i un retaule en l'image de Sant Francisco d'Assís sostenint tres móns, realisada en les Filipines en el XVIII i que és considerat entre els millors del barroc salomónico.
• En l'extrem esquerre hi ha una capella dedicada a Sant Antonio de Pàdua, en un retaule d'estil barroc i pintures alegóricas a la vida i milacres del sant.

Altar de la Verge de l'Antiga. Interior de la Catedral de Tlaxcala.

El Sagrario

En el sagrario, revestit de bells retaules barrocs i notables pintures a l'oli. El retaule principal en l'image de Sant Francisco d'Assís sostenint tres móns, realisada en les Filipines en el XVIII i que és considerat entre els millors del barroc salomónico. es troba una pila bautismal de pedrera en la qual, diu una placa al front d'ella, va ser a on es varen batejar els governants dels quatre señoríos de l'antiga nació de Tlaxcallan, en presència d'Hernán Cortés i Pedro de Alvarado.Per a ser precisos és el Pbro. Juan Díaz qui en 1520 bateig als 4 principals de Tlaxcala; Xicotencatl qui va rebre el nom de Vicente, Maxixcatzin el de Lorenzo, Zitlapopocatzin el de Bartólome i Tlahuexolotzin el de Gonzalo.

Ademés, hi ha un púlpit de fusta en una inscripció que referix que en eixe lloc va ser a on va donar inici la evangelización en Nova Espanya.

La capelles

Capella oberta

Coneguda com la Capella del Rosario. Catalogada com El Humilladero, va ser inaugurada en la pasqua de 1539. Protegida per un reixat, servint-li de marc tres arcs recolzats en columnes d'estil toscano. El seu interior és de forma semiexagonal, en una porta al centre i dos finestres adinteladas que permeten vore els seus primitius arcs. Corona la seua frontera un eixint rebanc sostingut per massiços i moldurados zapatones de pedra, que li comuniquen un cert aire de construcció feudal. Per l'orient la seua porta principal de les tres que té, descobrix signes de gran antiguetat, sobretot el ràfol que la deté sostingut per zapatas. Segons pareix va estar decorada per belles fresca, hui desapareguts.

Capella posa

Es localisa en l'atri superior a l'extrem sur ponent, del exconvento de Sant Francisco. De planta quadrada, en dos arcs d'ingrés, els ràfols del qual es veuen sostinguts per grosses zapatas, per dins, el roll de l'arc descansa sobre les jambas en forma de pilastra; en les enjuntas que veuen cap a l'orient es troben dos làpides que representen l'estigmatisació de Sant Francisco i de Sant Dumenge de Guzmán. En les que s'orienta cap al ponent, atres dos làpides representen l'escut de les cinc llagues.

Antic convent franciscano

El conjunt arquitectònic es veu des de les goteres de la ciutat, puix com ha senyalat en encertada expressió Miguel Nicolás Lira: "Quan el viager aplega a Tlaxcala per la ruta de Sant Martín Texmelucan, en penetrar per la loma ponent, pot advertir la enhiesta torre aïllada, alta, de base quadrangular, coronada per la volta hemisfèrica, que la seua potent i privilegiada veu de la seua gran campana envol en ones de greu sò a tota la ciutat".

L'ara antic convent, que és d'una arquitectura molt senzilla com les primeres construccions de l'orde franciscana, es va erigir i va posar baix la advocación de Sant Francisco d'Assís per a albergar als flares que s'encarregarien de portar a terme l'evangelización dels pobladors indígenes de la regió, mentres continuaven la travessia que farien a la capital de l'imperi de Mèxic-Tenochtitlán. Actualment el claustre estaja al Museu Regional de Tlaxcala, instalat des de 1985 en l'Ex Convent Franciscano de La nostra Senyora de l'Asunción, la construcció de la qual va iniciar al voltant de 1530 per mans indígenes, i el temple està dedicat al cult, que és actualment la Catedral. Conserva ademés una bella capella oberta, un cridaner campanar aïllat del temple, i una arcada que dona accés a l'atri, característiques molt particulars d'este convent, que és una de les primeres construccions religioses erigides en Mèxic.

Museu Regional de Tlaxcala

Este important recint cultural es troba ubicat en lo que fora el claustre del convent de Sant Francisco. El acervo del museu està dividit en cinc sales d'exposició: la primera, correspon a l'época prehispánica i nos mostra tant el mig físic que caracterisa a la regió tlaxcalteca com els seus primers pobladors, descollant alguns monolits llaurats, urnes policromadas, objectes d'obsidiana, utensilis zoomorfos i figures de diversos deus; la segona sala descriu els principals successos ocorreguts en l'entitat durant la conquista, incloent l'arribada de Cortés en 1519 i la resistència de les tribus tlaxcaltecas. La següent es localisa en el claustre alt i exhibix, escultures i pintures corresponents a l'época colonial, resaltant algunes pintures de caràcter religiós, com les escenes de la vida de Sant Francisco, aixina com algunes escultures de flares.

Canvi de la diòcesis

En el periodo del bisbat de Julián Garcés la ciutat de Pobla es va desenrollar més ràpit que la de Tlaxcala, per això varis canonges es varen instalar en Pobla i varen solicitar la reubicación de la sèu episcopal en eixe lloc. El Bisbe Garcés no va acceptar el canvi, despuix de 15 anys de govern infatigable, fra Julián va morir en 1542. Els seus restants es troben en la catedral de Pobla. El canvi de la sèu de Tlaxcala a Pobla es va concedir en 1541, pero va anar fins a 1543, un any despuix de la mort de Fra Julián Garcés quan es va fer efectiu. Encara que la diòcesis va seguir cridant-se Diòcesis Tlaxcalensis per varis sigles, va anar en 1903 quan es va convertir en la arquidiócesis de Pobla dels Àngels, desapareixent el nom de Tlaxcala com a diòcesis durant 56 anys.

Va ser fins a 1959 quan el Papa Juan XXIII reinstauró la moderna Diòcesis de Tlaxcala, la qual coincidix en els llímits del territori de l'estat.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Tlaxcala|20px|Vore el portal sobre Tlaxcala]] Portal:Tlaxcala. Contingut relacionat en Tlaxcala.
• Tlaxcala de Xicohténcatl
• Arnulfo Mejía Rojas
• Estat de Tlaxcala
• Centre històric de Tlaxcala

Enllaços externs

• El convent de La nostra Senyora de l'Asunción de Tlaxcala en el sigle xvi
• RECORRIDO VIRTUAL POR EL EXCONVENTO
• [1]