Tlaxcala de Xicohténcatl

Tlaxcala de Xicohténcatl

Tlaxcala (Plantilla:Àudio-IPA) Plantilla:Eti, oficialment cridada Tlaxcala de Xicohténcatl, és una ciutat mexicana, capital i sèu dels poders, secretaries i dependències del estat de Tlaxcala, aixina com capçalera del municipi homònim. En 2020, va agrupar un total de 13 555 habitants, sent la capital estatal menys poblada del país, mentres que el seu àrea metropolitana conformada per 19 municipis va registrar 501 655 habitants en l'any 2010, lo que la convertix en la zona més gran i poblada de la regió.

Tlaxcala va ser fundada per Hernán Cortés el 3 d'octubre de 1525 sobre els assentaments indígenes convergents de la capçalera de la cridada República de Tlaxcala, entorn varen ser construïdes les seues noves cases de residència conservant el seu govern indígena i les seues terres; se'ls va concedir el poder de portar armes, montar cavalls i antepondre el títul de dò als seus noms.

La ciutat va ser sèu del primer bisbat de la Nova Espanya, se li va otorgar un escut d'armes i el títul de Lleal Ciutat, aixina, la ciutat es va convertir en el centre del poder socioeconòmic, evangelizador i polític de la província novohispana de Tlaxcala organisada com República d'Indis, també a través de la colonisació tlaxcalteca. El centre històric de la ciutat forma part del patrimoni històric edificat per mig d'una declaratoria publicada en el Diari Oficial de la Federació l'11 d'abril de 1986 que ho definix com a Patrimoni de la nació.

La ciutat és reconeguda pels seus alts nivells de seguritat, tant que, en l'any 2015, va ser nomenada Ciutat de la Pau pel Comité Internacional de la Bandera de la Pau que és un ONG-Associat en el Departament d'Informació Pública de les Nacions Unides. La ciutat també destaca per ser una de les 5 ciutats més barates per a viure dins de les principals ciutats de Mèxic, ademés, la ciutat s'ubica entre els primers 10 municipis a nivell nacional en major índex d'educació.

Doing Business del Banc Mundial proporciona una medició objectiva de les normes que regulen l'activitat empresarial i la seua aplicació en 189 economies i ciutats seleccionades en l'àmbit subnacional i regional, entre les 32 ciutats analisades en l'any de 2016 en Mèxic, la ciutat de Tlaxcala es va colocar en tercera posició en el rubro de facilitat d'obertura d'un negoci.

El nom original en l'época virreinal de la ciutat era «Santa María de la Nova Tlaxcala», posteriorment el 10 de maig de 1932 el governador de l'estat Adrián Vázquez Sánchez va expedir el decret número 121 per mig del com, es renombró la ciutat baixe el nom de Tlaxcala de Xicohténcatl. Com a conseqüència d'este decret, un monument a Xicohténcatl va ser esculpido per Lorenzo Alvarado per a instalar-la en la Plaça de la Constitució.

Toponímia

La paraula tlaxcala es deriva de la raïl primitiva Texkallan provinent dels vocablos Texkalli, que vol dir peñasco, i de la terminació -tlan = lloc, que juntes signifiquen Lloc entre Peñascos. Posteriorment, per modificació fonètica se li nomena Tlaxkallan, que significa Lloc de tortilles, derivada de la terminació d'orige náhuatl tlaxkalli, que vol dir tortilla, s'eludix la sílaba final -li per la locativa plural -tlan, formant-se el vocal Tlaxkallan, a on la ll forma part de dos sílabes distintes, tlaxkal-lan significant lloc de tortilles.

La lletra 'x' en el nom del municipi històricament representava el fonema /ʃ/ (una fricativa postalveolar sorda, el sò de la 'sh' actual), sò que era escrit com a X en l'espanyol antic al moment de la colonisació espanyola i, despuix, en els alfabets de llengües indígenes d'Amèrica codificats pels espanyols durant l'época virreinal. Per canvis fonètics en l'idioma, el fonema /ʃ/ va passar a pronunciar-se com una fricativa velar sorda (representada com a /x/ en l'Alfabet Fonètic Internacional, el sò de l'actual 'j') al principi d'una paraula i de forma intervocàlica, mentres que va passar a pronunciar-se com a /s/ al final d'una sílaba. D'esta forma, Tlaxcala va passar de pronunciar-se [tlaʃkala] a [tlaskala].

En 1815, es va realisar una reforma ortogràfica de l'idioma espanyol establida per la RAE, la qual va promulgar que la lletra 'x' passe a ser reemplaçada per la lletra 'j' en paraules que històricament tenien el fonema /ʃ/ al principi d'una paraula i intervocálicamente, deixant a la lletra 'x' en la pronunciació actual /ks/. No obstant, varis topònims mexicans varen retindre la lletra a pesar de la reforma (inclós el mateix nom del país, Mèxic). Per esta situació, va sorgir la pronunciació [tlaks.kala] com una pronunciació ortogràfica del topònim.

En casos excepcionals, els topònims que posseïen el fonema /ʃ/ a l'inici de la paraula transicionaron a /s/. D'esta manera, el terme Xicohténcatl pansa de ser pronunciat [ʃikotekantl] a [sikotekantl]. Un canvi similar va sofrir la paraula Xochimilco, la pronunciació històrica de la qual va ser [ʃotʃimilko].

Símbols

Escuts heràldics

La ciutat de Tlaxcala va ser la primera urbs indígena que va rebre un escut d'armes i títul de ciutat (1535).

Artícul principal → Símbols de Tlaxcala (Tlaxcala).

Tot el territori de la província de Tlaxcala estava baix el control de les quatre principals capçaleres (Tizatlan, Ocotelulco, Quiahuixtlan i Tepeticpac) en quatre Tlatoanis o senyors gobernant al front de la República, Tlaxcallan jamai va ser somesa per la Triple Aliança pero en 1519 va sucumbir despuix de ser arrasada pels conquistadors espanyols. La noblea tlaxcalteca, en caràcter d'aliats, varen buscar obtindre privilegis davant la Corona espanyola per mig de pictografías, cartes i probanzas dutes personalment davant el rei d'Espanya, estos documents descrivien la seua participació en vàries campanyes de conquista i la seua activa participació en suprimir la idolatría i divulgar la fe cristiana. El real recapte donat a la ciutat de Tlaxcala reconeixent-la com civitas va ser concedida pel rei Carlos I d'Espanya en l'any de 1534.

Història

Breçol de la Nació

L'eslògan, Breçol de la Nació, fa referència a les capitulacions firmades el 14 de maig de 1591 pel virrey Luis de Velasco i Castella en la ciutat de Tlaxcala per a l'enviament de quatrecentes famílies tlaxcaltecas a poblar en terra Chichimeca, ademés, la ciutat va tindre una participació notable en el procés de conquista i colonisació de moltes atres fundacions de la Nova Espanya i Filipines.

Pintura de la Diàspora Tlaxcalteca

Época prehispánica

Des de mediats del sigle XV l'Imperi asteca va conseguir arrebatar a Tlaxcallan la majoria dels seus pobles tributaris i tallar les seues rutes comercials, açò va impedir que Tlaxcala tinguera una major expansió del seu poder per lo que va tindre que reforçar els seus defenses en el seu propi territori.

Artícul principal → Señorío de Tlaxcala (Huey Altepetl Tlaxcallān).

L'orige de la ciutat de Tlaxcala es remonta al Periodo Posclásico mesoamericano entre l'Eix Neovolcánico i la costa del Golf de Mèxic quan els teochichimecas de les sèt tribus que varen eixir des de Chicomóztoc varen fundar el primer señorío de Tepeticpac, el seu lloc final de pelegrinage estava ubicat entre barrancas, riscs i peñascos en una vall plena de planicies. Els teochichimecas varen impondre la seua hegemonia desterrant i apoderant-se de la Serra de Tepeticpac, el senyor i fundador va ser Culhuatecuhtli. En 1519 els conquistadors espanyols varen ser rebuts per primera volta en Tizatlán per a despuix dirigir-se cap a Ocotelulco, en a on estava concentrat el comerç i l'assentament humà més gran de la República de Tlaxcala. Els espanyols estaven tan impressionats pel lloc que ho varen comparar en Granada.

Durant el Periodo Posclásico mesoamericano existien dos ciutats en la vall central de Mesoamérica que es disputaven l'hegemonia del denominat Imperi asteca; elles eren —Mèxic-Tenochtitlan— en la vall de Mèxic i la capital de la confederació de Tlaxcala, —Tlaxcallan—, en la vall Poblano-Tlaxcalteca. Cap a la segona década de el XVI estes dos ciutats havien establit un estat de guerra pels constants conflictes. Tlaxcallan estava organisada políticament en quatre capçaleres (Tepeticpac, Ocotelulco, Quiahuiztlan i Tizatlan) i des d'ahí regien a la República de Tlaxcala.

Va ser en l'any de 1504 quan el penúltim huey tlatoani de l'Imperi asteca, Moctezuma Xocoyotzin, va decidir acabar en els seus acérrimos enemics dels señoríos tlaxcaltecas, esta declaració de guerra va terminar en les guerres floridas. A l'arribada dels conquistadors espanyols la guerra continuava pero el gran imperi no va poder conquistar a Tlaxcallan.

Época virreinal

En la ciutat de Tlaxcala es varen instalar els primers flares que varen aplegar a la Nova Espanya i varen erigir el primer convent en tota Amèrica Continental, per això en 1525 se li va nomenar Primer Bisbat de la Nova Espanya

Archiu:Caps block 75 .gif

En 1540 el cabildo indi de la ciutat de Tlaxcala va conseguir obtindre el control polític i econòmic de la província sancera (al voltant de 4 mil km²).

Artícul principal → Ciutat novohispana de Tlaxcala.

La ciutat de Tlaxcala va ser fundada en l'any de 1520 per Hernán Cortés quan crea el primer Ajuntament de Tlaxcala. En l'any de 1525, el Papa Clemente VII va ordenar la fundació de la ciutat novohispana de Tlaxcala baixe el següent decret:

que s'erigix en ciutat la de Tlaxcala per a la Nova Espanya i la seua iglésia en Catedral per a un bisbe que governe i administre

En l'any de 1519 el papa León X va fundar la primera diòcesis Carolense en la Nova Espanya, va ser traslladada de Yucatán a Tlaxcala i confirmada en 1525 per Clemente VII, els seus llímits es varen fixar per Carlos I en la cèdula donada el 19 de setembre de 1526; en eixe mateix any fran Julián Garcés va eixecutar les bulas en Espanya i consagrat va viajar un any més vesprada, en 1527, cap a la naixent ciutat de Tlaxcala.

La província de Tlaxcala va ser organisada política i territorialmente d'acort al precedent existent a l'arribada dels espanyols, la noblea tlaxcalteca va continuar la seua pròpia organisació conformada pels quatre principals altépetl en varis altépetl de menor jerarquia. La capçalera de Tlaxcala tenia per subjectes huit pobles que varen ser viles o ciutats (Altépetl) en grans poblacions disgregadas : Topoyanco, Atliguetza, Chiautempan, Ichcaquiztlan, Tequemecan, Hueyhutlipan, Atlancatepeque i Cuamantla.

En el nivell primer nivell d'organisació en la recolecció del tribut i del reclutament de la força de treball estaven les famílies maceualli els qui produïen els seus propis els seus bens de consum bàsic, en un nivell superior estaven els sanctopan o barris formats per cases familiars en responsabilitats iguals al nivell inferior pero subjectes a una casa major tecallí pertanyent a un senyor tecuhtlí que depenia d'una capçalera o altepetl governada per un senyor tlahtoaní d'uns dels quatre barris (Ocotelulco, Quiahuixtlan, Tizatlan i Tepeticpac) del Señorío de Tlaxcala. Tots els maceualli dels sanctopan, pel dret de treballar la terra, estaven obligats a proveir tribut i treball a alguna de les capçaleres del Señorío de Tlaxcala. Els nivells d'organisació mencionats tenien característiques d'orige prehispánico.

Independència

Davant la debilitat de la monarquia espanyola per a enfrontar l'ocupació napoleònica, la Junta Central Gubernativa va convocar a les províncies americanes a elegir diputats que les representaren en les Corts de Càdis. La Constitució de Càdis consignava en el seu capitulat referent al municipi, que deurien convocar-se a eleccions aquelles poblacions que els havien tingut i en base en un determinat número d'habitants. Fidels a la seua ferma tradició comunitària i municipalista, els habitants de la ciutat de Tlaxcala varen convocar a eleccions i varen elegir a les seues autoritats, les que varen prendre possessió l'1 de giner de 1813 com a primer Ajuntament constitucional, lleal al govern espanyol i en rebelia contra l'invasió francesa.

Este Ajuntament va estar integrat pels següents regidors: José Rafael Palau, José Mariano Sandoval, Lic. José Daza i Artiazo, Andrés de Jesús, Rafael Lira Zihuacoatentli, Miguel Sandoval, Miguel V. Herrarían, Antonio Palaus, Ramón González de la Creu i com a secretari Lic. José María Ávalos.

L'Ajuntament de Tlaxcala, conjuntament en els de Chiautempan, Nativitas, Teolocholco, Xaltocan i Zacatelco, conminaron als seus representants davant el Congrés, per a que defengueren a Tlaxcala com un Estat Lliure i Sobirà dins de l'Unió. La batalla en el Congrés i en els mijos periodístics la varen donar els diputats Blázquez, Romero, Amador, González de la Creu, Reis i Zimerman, baixe l'estratègia política que va dissenyar Joaquín de les Pedres, Cap Polític de Tlaxcala.

Revolució mexicana

La captura i el fusilament de Mora i Arenes en Calpulalpan, ademés de la mort de Màxim Rojas pels rebels huertistas, va ajudar a consolidar el poder del grup d'Ignacio Mendoza, qui seria governador en el respal del seu antecessor, Rafael Apango.

En 1927, la ciutat de Tlaxcala escomença novament a estabilisar-se despuix dels fets bèlics. Els seus barris Sant Buenaventura, Atempan i Sant Gabriel, registren una població de sis mil habitants. Poc a poc la ciutat recobra la seua vida normal.

Época contemporànea

Durant la gestió de Manuel Santillán es va millorar el catastre, es va ampliar l'educació secundària i preparatòria i es va realisar un ampli programa d'obres públiques en la ciutat de Tlaxcala, donant-li una dimensió urbana pròpia d'una capital de l'estat. El seu intent d'influir en la successió governamental va provocar la seua caiguda, terminant el seu periodo Mauro Angulo. A este governador li va succeir Rafael Àvila Bretón per al periodo 1951 a 1957. Varen seguir dos periodos administratius que va cobrir Felipe Mazarraza.

Geografia

Localisació

Bloc de Tlaxcala.

La ciutat es troba en les coordenades 19°19′01″N 98°14′18″O</noinclude> en la regió econòmica Centre-Sur, i en la regió geogràfica del Bloc de Tlaxcala. ubicat en l'altiplano central mexicà a una altitut de 2 230 metros sobre el nivell de l'mar.

Distàncies

La ciutat de Tlaxcala es troba a una distància de 119 km de la Ciutat de Mèxic, 42 km de Pobla, 476 de León Guanajuato, 279 km del port de Veracruz, 478 km d'Acapulco, 191 km de Cuernavaca, 1015 km de Monterrey, 643 km de Guadalajara, 2918 km de Tijuana, 1534 km de Cancún, 1514 km de Mèrida, 311 km de Querétaro, 589 km d'Aguascalientes, 2692 km de Mexicali, 1530 km de Chihuahua, 14 km de Zacatelco, 48 km d'Huamantla, 62 km de Calpulalpan, 44 km de Tlaxco, 10 km de Santa Ana Chiautempan i 33 km de Sant Pablo del Mont.

Extensió

D'acort en l'informació del Institut Nacional d'Estadística, Geografia i Informàtica, el municipi de Tlaxcala té una superfície de 41.61 quilómetros quadrats, dels quals 3.52 km corresponen a la ciutat de Tlaxcala.

Clima

El clima és templat i semihúmedo en més pluja en l'estiu. Les temperatures miges anuals són 24.3° i el baix promig és de 7,2. La ciutat està situada en les terres altes del centre de Mèxic a 2239 metros sobre el nivell de la mar, en una vall del mateix nom, des d'a on es poden observar els volcans Malintzin, Popocatépetl i l'Iztaccíhuatl. El principal riu de la ciutat és el riu Zahuapan, que és part de la regió del ric Basses i la conca del riu Atoyac.

Política

Capital de l'estat de Tlaxcala

Residència de la Governadora.

Sent la capital, la ciutat és sèu de la majoria dels organismes i dependències del Govern del estat de Tlaxcala, aixina com de la residència oficial del Governador Constitucional de l'Estat de Tlaxcala, l'actual mandatària és Lorena Cuellar Cisneros emanada del Partit Polític Morena (Morena) el periodo del qual va iniciar l'1 de giner de 2022, i terminarà en agost de 2026.

Municipi de Tlaxcala

Artícul principal → Municipi de Tlaxcala.

La ciutat de Tlaxcala és la capçalera municipal del municipi del mateix nom, un dels 60 municipis de Tlaxcala, mateixa que es troba en el centre de l'estat i ocupa una superfície total de 41.61 km². En el 2010, el municipi tenia una població de 89 795 habitants, el 16.36% d'ells està en la capçalera municipal i el restant en les localitats d'Ocotlán, Santa María Acuitlapilco, Sant Gabriel Cuauhtla, etc.

Administració

L'autoritat municipal està constituïda en un ajuntament, integrat per un president municipal, alcalde o primer edil, regidors i síndico. L'actual president municipal és Alfonso Sánchez García, pertanyent al Partit Polític Morena (Morena), per al periodo 2024-2027.

Demografia

Població

Conforme al Cens de Població i Vivenda 2020 realisat pel Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI) en data censal del 27 de març de 2020, el centre històric de la ciutat de Tlaxcala (incloent algunes colónies propenques a ell) contava fins a eixe any en un total de 13 555 habitants, de dita sifra, 6 198 eren hòmens i 7 357 eren dònes.

Regió metropolitana

Artícul principal → Zona Metropolitana de Tlaxcala-Apizaco.

Tlaxcala forma part del àrea metropolitana de Tlaxcala-Apizaco sent la regió urbana més gran i poblada del estat de Tlaxcala i la trigèsim primera aglomeració més gran de Mèxic en una població de 501 655 habitants. La ciutat més poblada d'esta urbs és la ciutat d'Apizaco, l'aglomeració inclou 19 municipis del centre de l'estat.

Patrimoni cultural

Centre històric

Artícul principal → Centre històric de Tlaxcala.

Centre històric de Tlaxcala.

El traç de la ciutat virreinal es va desenrollar sobre la base de les fundacions prehispánicas de Maxicatzin en els Cerros de Ocotelulco i Cuautla que varen ser traslladades pels conquistadors espanyols a la Plaça de la Constitució donant orige al traç urbà actual. La zona de monuments conta en 33 pomes en aproximadament 124 edificis en valor històric i arquitectònic construïts durant el XVI a el XIX. Les característiques de les edificacions i la relació que guarden els elements que formen l'estructura urbana i entorn físic natural, són eloqüent testimoni de valor i interés social per a la cultura i identitat nacional. Decret pel que es declara una zona de Monuments Històrics en la Ciutat de Tlaxcala, donat en la residència del Poder Eixecutiu Federal, en la Ciutat de Mèxic, Districte Federal, als onze dies del més de març de mil noucents ochenta y seis -Miguel de la Madrit-.

Turisme

Palau de Govern

Artícul principal → Palau de Govern de Tlaxcala.

Palau de Govern.

La seua edificació es va iniciar en 1545 en un conjunt que comprenia l'Alcaldia, la Alhóndiga i les Cases Reals. La frontera principal és una bella composició que combina l'estil plateresco de la porta, el llaurat en pedrera en motius vegetals i el balcó decorat en argamasa a l'estil rococó. Els balcons dels costats combinen la fineza dels seus acabaments en la recia textura de la rajola. En l'interior de l'edifici es pot apreciar una mostra de murals pintats a la fresca per l'artiste tlaxcalteca Desiderio Hernández Xochitiotzin, a on es plasma l'història del poble tlaxcalteca.

Portals del parián

El corregidor Diego Ramírez els va manar construir i per a això va ocupar a 300 indígenes. En el XVI se'ls coneixia com el Parián i Portal Real, respectivament. Des d'eixa época s'ocupaven com a àrea comercial en a on es trobaven productes d'orige espanyol i filipí. L'activitat comercial seguix present a través dels restaurants que oferixen una mostra de la gastronomia tlaxcalteca.

Teatre Xicohténcatl

Artícul principal → Teatre Xicohténcatl.

Teatre Xicohténcatl.

En 1873, este teatre va ser cimentat a l'estil porfiriano en pedrera, en una frontera neoclàssica, remodelada en 1923. De l'interior crida l'atenció un fals plafó d'estil art nouveau, obra del pintor i torero John Fulton. En ell es distinguixen les nou muses gregues de les Belles arts. Hui en dia és el principal escenari de l'estat en a on es presenten obres teatrals tant locals com a nacionals.

Antiga Posada Real d'Indis

Erigit en 1551, era la Posada Real del govern indi. Per molt temps va servir de morada per als visitants importants de la capital, els qui trobaven en este lloc habitacions, estables i aigua. Es conserva la seua frontera original que està formada per un sol cos en arcades i finestrals. Actualmebte alberga les instalacions del Palau Llegislatiu de l'Estat.

Palau Juárez

Plaça de Juárez.

Senzilla casa la frontera de la qual s'ubica en el tall d'un cantó. L'exterior de l'immoble presenta un estil afrancesado, propi del Porfiriato, mentres que en l'interior descollen les influències de l'estil art nouveau, apreciable en l'escala tipo imperi que encara conserva el latón original. En el descans s'observa una escultura de Benito Juárez, feta en bronze i en la part superior de l'escala es pot apreciar un domo.

Casa de Pedra

Al suroest de la Plaça de la Constitució es localisa la «Casa de Pedra». Construcció de el XVI edificada per un prominent advocat de la ciutat, del que es dia que a ningú deixava de cobrar pels assunts que duya exigint la seua retribució fins a en espècie i d'aquells sense solvència econòmica devien carrejar trossos de xalnene i pedrera en lo que va edificar la casa i frontera. Este edifici és utilisat com a hotel.

Plaça de Bous

Artícul principal → Plaça de bous de Tlaxcala.

Plaça de bous Jorge «El Ranchero» Aguilar.

Est coser taurí mexicà és un dels més antics i bells, puix va ser construït en el XVIII a pur de atobó, tepetate i xalnene i les primeres corregudes varen tindre lloc en 1788. Té capacitat per a 2500 aficionats a la festa brava, que acodixen als festivals, corregudes i novilladas. A un costat s'erigix la seua inseparable companyera de el XVI, la torre campanar de l'ex Convent Franciscano.

Arquitectura religiosa

Parròquia de Sant Josep

Artícul principal → Parròquia de Sant Josep (Tlaxcala).

Parròquia de Sant Josep.

La Parròquia de Sant Josep és una iglésia catòlica, localisada en el centre de la ciutat. La seua planta és en forma de creu i la seua frontera està revestida en rajola i rajoletes de talavera, que va donar orige a l'estil cridat palafoxiano i adornada en motius barrocs en argamasa. En el seu interior conserva dos piles llaurades de pedra, una en l'image de Camaxtli deu tutelar dels antics tlaxcaltecas i l'atra en l'escut imperial espanyol.

Catedral de Tlaxcala

Artícul principal → Catedral de Tlaxcala.

Campanar de la Catedral de Tlaxcala i la Capella Oberta

La Catedral de Tlaxcala va ser construït en el XVI entre els anys 1537 i 1540. Important obra franciscana en un convent anexe. El temple té una frontera de senzill estil renaixentiste en un chicotet alfiz sobre la porta. El seu interior guarda una techumbre de artesonado en fusta, la més gran que existix en el país, de clar estil mudéjar.

L'altar principal també és d'interés, en el seu retaule d'estil barroc salomónico que guarda una pintura del batisme d'un dels senyors de Tlaxcala, en Cortés i la Malinche com a padrins.

Atres capelles en el recint com la de la Tercera Orde, en varis retaules i pintures de bona calitat, en a on destaca un dels primers púlpits d'Amèrica i la Pila Bautismal en a on varen ser batejats els quatre senyors de l'antiga República de Tlaxcala. Una atra capella d'interés és la de la Verge de Guadalupe, i la del Crist de la Preciosa Sanc del Convent, en un Crist de pasta de canya de dacsa. A partir del 2021 és considerat Patrimoni Cultural de la Humanitat per l'UNESCO.

Fundació

En 1524 els flares franciscanos varen aplegar a terres de Nova Espanya, a fer la seua missió evangelizadora. Els dotze primers franciscanos, en Martín de Valéncia al cap, varen crear la província del Sant Evangelio i varen triar quatre punts estratègics per a iniciar la seua llabor, Mèxic, Texcoco, Tlaxcala i Huejotzingo, a on fundarien els quatre primers convents de Mèxic i en els que es varen repartir ells mateixos. García de Cisneros va eixir designat para Tlaxcala com a guardià del monasteri que allí es va fundar, acompanyat per Martín de la Coruña i Andrés de Còrdova. Varen aplegar a Ocotelulco a mitan de 1524 i es varen estajar en uns salons del palau del tlatoani Maxixcatzin, els quals se sap els varen ser facilitats per espai de tres anys, mentres construïen el seu primitiu monasteri. Al respecte, fra Toribio de Benavente, Motolinia, va anotar: «tenia este senyor grans cases i molts aposentos, i ací en una sala baixa varen tindre els flares menors la seua iglésia tres anys».

Junt a Hernán Cortés varen aplegar Bartolomé d'Olmedo i el clerc Juan Díaz qui va celebrar la primera missa en la Nova Espanya, en terres de lo que hui és Mèxic, en 1519. Per mig de la bula Sacri Apostolatus Ministeri, el Papa León X va erigir el bisbat cridat “Carolense” en honor de Carlos V i va elegir al flare dominico Julián Garcés com a bisbe i s'ubicaria en l'inexistent ciutat de Santa María dels Remeis en l'Illa de Yucatán. La realitat és que mai es va establir ahí, ya que no havia dit lloc per a l'erecció. Va ser el 19 d'agost de 1524 quan l'emperador Carlos V envia una carta al papa Clemente VII en la que solicita es canvie de lloc la sèu del bisbat, plantejant la falta de població en el territori de Yucatán, ademés de que no s'havia establit ni la sèu ni la ciutat.

Fins a hui no s'han trobat documents que establixquen les causes i el procés del per qué es va demanar la reubicación del bisbat “Carolense” en Tlaxcala, pero s'especula la necessitat d'enfortir més la relació de la Corona espanyola en els tlaxcaltecas per l'aliança per a la conquista de Tenochtitlan. El 13 d'octubre de 1525 Clemente VII va expedir la bula pontifícia Devotionis Tuae Probata Sinceritas. Translatio sedis episcopalis in oppidum Tenuxtitilan approbatur ( La provada sinceritat de la teua devoció. S'aprova el trasllat a la ciutat de Tenochtitlan), en la qual es va traslladar el bisbat de Yucatán a Tenochtitlan. En el text no apareix el nom de Tlaxcala, no obstant, este canvi tampoc es va fer efectiu.

L'emperador Carlos V, conforme a la facultat concedida a la Corona espanyola per a delimitar els bisbat, expedix la real cèdula del 19 de setembre de 1526, que en el seu text senyala que la diòcesis tindria 100 llegües de llarc per 70 d'ample. Julián Garcés va aplegar a Tlaxcala el 19 d'octubre de 1527, va prendre possessió del monasteri franciscano i va erigir com a catedral a la chicoteta iglésia de l'Asunción.

L'interior

Interior de la Catedral de Tlaxcala

El sostre del temple, de fusta de cedre, també de artesonado en tirants revestits de llaços, és l'eixemple més representatiu del país sobre este tipo de sostres es referix, del que Angulo Iñiguez ha expressat: " El alfarje més ric segons pareix és el de Sant Francisco de Tlaxcala. El artesonado de la nau presenta faldones plans, mentres que el del harneruelo es troba cobert de lacerías, en estreles de huit en la llabor ataujerada". Els tirants es revisten també de llaços, mentres que la decoració del arrocaba, i dels cans és ya de tipo clàssic. La talla s'atribuïx al carpintero sevillà López de Arana, qui la va eixecutar en el XVIII, baixe el mecenage de don Diego de Tàpia, qui també va manar edificar la bella capella del Tercera Orde, que conserva bells mobles tallats en fusta, aixina com la pila de les aigües de la qual es va dispondre per a batejar als quatre senadors de Tlaxcala, ademés del primer púlpit d'Amèrica.

Altar principal

El retaule principal de la Catedral està dedicat a la Verge de l'Asunción i es va erigir en el XVII. Entre els seus onze llenços destaca el superior central que mostra el bateig dels quatre Senyors de Tlaxcallan. [[Archiu:Anónimo, Bautizo de los Señores de Tlaxcala, Plantilla:Siglo.jpg|miniaturadeimagen|Anònim, Bateig dels Senyors de Tlaxcala, XVII. Llenç superior central de l'altar principal. ]]

Capelles

• La primera capella està dedicada al Crist de Centli o de Cortés i té una escultura de pasta de dacsa feta en el XVI.
• La segona capella data de 1664 i està dedicada a la Verge de Guadalupe; en ella destaca un retaule de columnes salomónicas i la seua reixa, que és un magnífic tallat de medallones inspirat en la rejería espanyola de la renaixença.
• La tercera capella té un orgue de el XIX, regal de les Carmelitas Descalces de Santa Teresa a este Convent.
• La quarta capella anomenada de la Tercera Orde és l'actual sagrario; ahí s'observa, el primer púlpit de la Nova Espanya que té escrit AQUÍ TUVO PRINCIPIO EL SANTO EVANGELIO DE ESTE NUEVO MUNDO, i un retaule en l'image de Sant Francisco d'Assís sostenint tres móns, realisada en les Filipines en el XVIII i que és considerat entre els millors del barroc salomónico.
• En l'extrem esquerre hi ha una capella dedicada a Sant Antonio de Pàdua, en un retaule d'estil barroc i pintures alegóricas a la vida i milacres del sant.

  

  Altar de la Verge de l'Antiga. Interior de la Catedral de Tlaxcala.

El Sagrario

En el sagrario, revestit de bells retaules barrocs i notables pintures a l'oli. El retaule principal en l'image de Sant Francisco d'Assís sostenint tres móns, realisada en les Filipines en el XVIII i que és considerat entre els millors del barroc salomónico. es troba una pila bautismal de pedrera en la qual, diu una placa al front d'ella, va ser a on es varen batejar els governants dels quatre señoríos de l'antiga nació de Tlaxcallan, en presència d'Hernán Cortés i Pedro de Alvarado. Per a ser precisos és el Pbro. Juan Díaz qui en 1520 bateig als 4 principals de Tlaxcala; Xicotencatl qui va rebre el nom de Vicente, Maxixcatzin el de Lorenzo, Zitlapopocatzin el de Bartólome i Tlahuexolotzin el de Gonzalo. Ademés, hi ha un púlpit de fusta en una inscripció que referix que en eixe lloc va ser a on va donar inici la evangelización en Nova Espanya.

Capella del Bon Veí

Erro al crear miniatura:

Capella del Bon Veí.

De llínees senzilles i estil colonial, té una frontera composta per un pòrtic d'accés, finestra coral i torre campanar d'un sol cos. La persona que la va manar construir era un home acabalat, admirador d'un Crist miraculós, al que «el bon veí» prestava als seus conciutadans per a evitar el mal. D'ahí el nom de la «Capella del Bon Veí». Conserva un panteón i l'image del Crist Negre. Al front hi ha una empinada escalinata que ara s'unix a una atra de recent construcció i suau pendent que es comunica en l'entrada sur del gran atri franciscano.

Capella Real d'Indis

Durant l'época colonial varen ser batejats alguns indígenes tlaxcaltecas de la noblea. La Capella es va erigir en 1528, en l'ajuda dels quatre cacics de l'antiga República de Tlaxcala. La frontera és d'estil barroc i està construïda en rajoles de l'antiga torre que mai va soportar el campanar. En la seua part baixa s'entreveuen elements de la capella original, com els escuts de la casa d'Àustria i de Castella i Lleó, gravats sobre pedra. Des de 1984 alberga una série de canvis produïts a lo llarc dels anys ya que l'immoble va sofrir un incendi en 1796 i una sacsada sísmica en 1800.

Capella de Sant Nicolás

El cult a Sant Nicolás de Tolentino en este lloc data de el XVI, com ho mostra una chicoteta capella lateral que abans va tindre sostre de fusta i, encara que hui és molt austera, posseïx una singular bellea ya que està feta de xalnene. La decoració del recint original és molt diferent al construït en el XIX i d'est, des del carrer Xicohténcatl, es pot apreciar la seua frontera de calç que es corona en dos espadañas. En l'interior, té una cúpula de mocador i hi ha un llenç de la Verge de la Llum de el XVIII i un altar neoclàssic.

Cultura

Museus

Museu de la Memòria

Archiu:Museo de la Memoria en Tlaxcala.jpg

Museu de la Memòria.

Va ser adaptat a partir d'una casa de congregació franciscana, en ell s'exhibixen documents que parlen de l'història i desenroll de Tlaxcala.

Museu Miguel N. Lira

Artícul principal → Museu Miguel N. Lira.

S'ubica en els antics tallers gràfics de l'estat, està dedicat al famós escritor tlaxcalteca Miguel N. Lira a on s'exhibixen objectes personals i fotografies familiars.

Museu d'Art

Archiu:MuseoArteTlaxcala. caps block 210

Museu d'Art.

Es troba en una antiga casona de l'época colonial que funge com un espai reservat per a les noves manifestacions d'arts plàstiques.

Es pot admirar una colecció d'obres pictòriques de l'artista mexicana Frida Kahlo, les obres comprenen la seua etapa primerenca i poc coneguda entre els anys de 1923 i 1927.

Museu Regional

Artícul principal → Museu Regional de Tlaxcala.

Destaquen les peces prehispánicas trobades en les zones arqueològiques de Xochitécatl i Cacaxtla, ademés, existix una série de llenços de sants de l'época Colonial.

MUVART

El Museu Viu d'Arts i Tradicions Populars va ser construït en la que anara la casa oficial del governador de l'estat, s'exhibixen més de 3,000 peces d'artesans tlaxcaltecas, ademés, existix una chicoteta tenda a on poden adquirir-se artesania representatives del municipi com els bastons de Tizatlán i gerros de Atlahapa.

Centres de cultura

Artícul principal → Centre Cultural Universitari (UAT).

Archiu:Centro Cultural Universitario - Ciudad de Tlaxcala.jpg

Centre Cultural Universitari.

Casa de la cultura José Miguel Guridi i Alcocer: és un recint de manifestació cultural per als habitants de la ciutat, és administrat per l'alcaldia.

Centre Cultural Universitari pertany a l'Universitat Autònoma de Tlaxcala, es presenten obres de teatre, concerts musicals, obres musicals i events propis de l'Universitat.

Palau de la Cultura: Va ser construït en 1939 i ha segut ocupat per a diversos usos. La frontera està decorada en petatillo i el seu estil és neoclàssic tardà. Les parets de l'Institut alberguen tot l'any exposicions realisades per artistes de l'estat, aixina com itinerants de la República en les branques de pintura, fotografia i plàstiques.

Centre Cultural ISSSTE Tlaxcala.

Casa de les artesania (Parc de l'artesà).

Sales de cine i fototecas

• La Sala de Cine Miguel N. Lira proyecta lo millor de la cinematografia cultural nacional i internacional.
• Archiu Històric de l'Estat de Tlaxcala alberga un ampli catàlec de fotografies històriques de l'estat de Tlaxcala.

Teatres i auditoris

Artícul principal → Teatre Xicohténcatl.

• Teatre Xicohténcatl va ser inaugurat el 5 de maig de 1873, des de 1886 fins a 1985 ha tingut diverses remodelacions, en l'any 2000 va ser remodelat tant en la seua arquitectura com en el seu equipament. Ací es presenten obres de teatre, música, danses clàssica, folklòrica i contemporànea, recitals, contes musicals, conferències i presentacions de llibres.
• Teatre IMSS va ser inaugurat el 24 de febrer de 1974, dissenyat per l'arquitecte Alejandro Prieto. En les seues instalacions es realisa obres de teatre, música, dansa, espectàculs infantils, festivals, conferències i assamblees.

• Teatre Universitari va ser construït entre 1983 i 1984 i inaugurat en març de 1984. En este lloc realisen diverses manifestacions de l'art com: obres de teatre, dansa, música, espectàculs infantils, festivals, conferències, assamblees i graduacions.
• Auditori de el DIF Estatal.
• Auditori Museu d'Art de Tlaxcala.

• Centre Expositor: La ciutat conta en el complex «ADOLFO LÓPEZ MATEOS» que és sèu de la Fira de Tlaxcala, ademés alberga diferents tipos d'events com: fòrums, congressos, concerts, etc. El centre expositor conta en: centre de convencions, llenç charro, palenque, salons i esplanada.

Archiu:Caps block 232 caps block 233 caps block 234 .jpg

Centre expositor, sèu de la fira de Tlaxcala.

Llocs d'interés

Artícul principal → Escalinates dels héroes.

• Escalinates de Tlaxcala nomenat també com a Escalinata dels Héroes, conta en 250 escalons, que conduïxen a un mirador a on s'aprecia una bella vista de la ciutat incloent el centre històric. Al final de l'escalinata es troba l'estàtua de Xicohténcatl Axayacatzín i una estació de ràdio. Pels escalons corre aigua i de nit l'allumenament fa d'este espai un lloc molt atractiu.

Ciutats germanes

La ciutat de Tlaxcala de Xicohténcatl està hermanada en les següents ciutats al voltant del món:

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Tlaxcala|20px|Vore el portal sobre Tlaxcala]] Portal:Tlaxcala. Contingut relacionat en Tlaxcala.
• Municipi de Tlaxcala
• Zona Metropolitana de Tlaxcala
• Universitat Autònoma de Tlaxcala
• Estat de Tlaxcala
• Municipis de Tlaxcala
• Centre històric de Tlaxcala
• Regions de Tlaxcala
• Municipis de Tlaxcala per població
• Localitats de Tlaxcala per població

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tlaxcala de Xicohténcatl.
• Muñoz Camargo, Diego; Història de Tlaxcala text en llínea en Cervantes Virtual
• Portal de l'estat de Tlaxcala, Galeries, Fòrums, Enquestes, etc.