Chichimeca
Els chichimecas (en náhuatl: chīchīmēkatl ‘habitant de Chichiman’)[1] eren els pobladors originaris del nort i bajío-occident de Mèxic, regió coneguda com Gran Chichimeca. Estes nacions originàries eren els caxcanes, tecuexes, guamares, zacatecos, guachichiles, pames i jonaces. Els assentaments estaven en els actuals estats de Jalisco, Aguascalientes, Zacatecas, Guanajuato, Sant Luis Potosí, Querétaro i Hidalgo. Chichimeca era el nom genèric que els pobles mexicas i nahuas del centre i sur de Mèxic els havien posat a estos habitants del nort i occident.
Chichimeca tenia un sentit comparable al terme grec «bàrbar» per a descriure les tribus germàniques. El nom, en el seu sentit pijoratiu, va ser adoptat pels espanyols. Per als espanyols, en paraules de l'erudita Charlotte M. Gradie, «els chichimecas eren un poble salvage i nómada que vivia al nort del Valle de Mèxic. No tenien vivendes fixes, vivien caçant, vestien en poca roba i resistien feroçment als estrangers l'intrusió en el seu territori, que contenia mines d'argent que els espanyols desijaven explotar».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom prové de la veu náhuatl chīchītl, que significa ‘sens’ o ‘saliva’ (en l'antiguetat significaria ‘llet’) i el sufix locatiu -mān,[3] per lo que en sentit metafòric designa ‘lloc dels que mamen’.
Per la seua banda el croniste Fernando de Alva Ixtlilxóchitl en el seu llibre Història de la nació chichimeca li atribuïx el significat de ‘els àguiles’ acceptant que prové d'una atra llengua, encara que també reconeix que en el XVII afirmaven que sonava en mexicà com ‘els que mamen’.
Història
[editar | editar còdic]Segons una tradició en les fonts de el XVI,[4] es parla de grups chichimecas que varen invadir la ciutat de Tollan Xicohcotitlan en el XIII, a partir d'este periodo es considera que varen començar a moure's cap al nort i establir-se fins a la vall de Mèxic.
Els chichimecas que varen aplegar al vall de Mèxic varen ser els que comandó Xólotl, els quals posteriorment abandonarien el seu nomadisme per a absorbir-se en la cultura mesoamericana sedentaria. L'interacció inicial entre els chichimecas de Xólotl i dos sobreviviente toltecas, Ecihtin i la seua dòna Axochiatl, es va donar per mig de senyes, lo que indicaria que estos chichimecas no parlaven náhuatl, i és provable que anaren parlants d'una llengua otomiana.[5] Gradualment, el poble de Xólotl va passar a ser part del grup acolhua.
Ya establits, els castellans varen designar com a «pobles chichimecas» a tots els habitants al nort i centre de Mèxic i per això a tot el septentrión dalt de la «frontera mesoamericana». A el hora del contacte espanyol, segons Powell, «les quatre nacions principals de chichimecas eren els pames, guamares, zacatecos i guachichilés», estos dos últims a diferència dels tecuexe, caxcanes, tezol, coques, sauzas i guaxabanes, tenien diferències culturals i econòmiques, perque els demés tenien adoratorios i coneixien l'agricultura, encara que cal resaltar que la majoria dels chichimecas eren caçadors-recolectors i els que practicaven l'agricultura eren els que vivien prop de rius o en àrees a on hi havia fonts d'aigua, manantialés, rius, etc.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ IDIEZ. «Chichiman». Tlahtolxitlauhcayotl.. Varsòvia: Totlahtol. Consultat el 19 d'octubre de 2021.
- ↑ Gradie, Charlotte M. "Discovering the Chichimecas" Academy of American Franciscan History, Vol 51, No. 1 (July 1994), p. 68
- ↑ IDIEZ. «Chichiman». Tlahtolxitlauhcayotl.. Varsòvia: Totlahtol. Consultat el 17 de juny de 2022.
- ↑ Principalment narrat en l'obra de Ixtlilxóchitl
- ↑ Els orígens dels pobles indígenes de la vall de Mèxic: Els altépetl i les seues històries.Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Institut d'Investigacions Històriques.
- 314.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (Anònim) Història Tolteca-Chichimeca (1878), edició i traducció de Paul Kirchhoff, Lina Odena Güemes, Luis Reis García, CISINAH i INAH-SEP.
- Garcia Campa, Francisco (2023). La Frontera Nort,El naiximent de el "Far West" espanyol. HRM Edicciones. ISBN 978-84-17859-77-0
- De les Cases, Gonzalo. (1571). La Guerra dels Chichimecas.
- Ixtlilxóchitl, Fernando de Alva (2002), Història de la Nació Chichimeca edició de Germán Vázquez Chamorro, Espanya, Editorial Dastin.
- Karttunen, Frances (1983) An Analitycal Dictioanary of Nahuatl University of Texas Press.
- Launey, Michel (1992), Introducció a la llengua i cultura nahuatl UNAM.
- Navarrete Linares, Federico (2011), "Chichimecas i toltecas en la Vall de Mèxic" en Estudis de Cultura Nahuatl vol. 42. UNAM. pp. 19-50
- Palomares, Manolo (2026). Moriràs en Despoblado (2026). ISBN 979-8308910022
- Powell, Philiph Wayne (1996) La Guerra Chichimeca (1550-1600) FCE. ISBN 968-16-1981-1
- Simeón, Remi (1989) Diccionari de la llengua nahuatl o mexicana' Ed. Sigle XXI.
- Torquemada, Juan de (1975-1983), Monarquia indiana, 7 vols., edició de Miguel León-Portilla, UNAM.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chichimeca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.