Gran Chichimeca
La Gran Chichimeca (en náhuatl: Chīchīmān o Chīchīmēkapan) era el territori a on les nacions chichimecas s'havien establit i comprén els actuals estats de Jalisco, Aguascalientes, Zacatecas, Guanajuato, Sant Luis Potosí, Querétaro i regions mexicanes del Bajío-Occident i nort.
Chichimeca tenia un sentit similar al terme romà «bàrbar» per a descriure a les tribus germàniques. Per als espanyols, en paraules de l'erudita Charlotte M. Gradie, «els chichimecas eren un poble salvage i nómada que vivia al nort del Valle de Mèxic. Vivien caçant i resistien feroçment als estrangers l'intrusió en el seu territori, que per casualitat contenia mines d'argent que els espanyols desijaven explotar».[1]
Història
[editar | editar còdic]Segons una tradició en la fonts de el XVI,[2] es parla de grups chichimecas que varen invadir la ciutat de Tollan Xicocotitlan en el XIII, a partir d'este periodo es considera que varen començar a moure's cap al nort i establir-se fins a la vall de Mèxic. Els chichimecas que varen aplegar al vall de Mèxic varen ser els que comandó Xólotl, els quals posteriorment abandonarien el seu nomadisme per a absorbir-se en la cultura mesoamericana sedentaria. La seua història passa a ser part del grup acolhua.
Ya establits els castellans varen designar com a «pobles chichimecas» a tots els habitants al nort i centre de Mèxic i per això a tot el septentrión dalt de la «frontera mesoamericana». A el hora del contacte espanyol, segons Powell «les quatre nacions principals de chichimecas eren els pames, guamares, zacatecos i guachichilés», estos dos últims a diferència dels tecuexe, caxcanes, tezol, coques, sauzas i guaxabanes, tenien un grau cultural inferior, perque els demés tenien adoratorios i coneixien l'agricultura, encara que cal resaltar que la majoria dels chichimecas eren caçadors-recolectors i els que coneixien l'agricultura eren els que vivien prop de rius o en àrees a on hi havia fonts d'aigua, manantialés, rius, etc.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom prové de les paraules chīchītl, que significa ‘sens’ (en l'antiguetat significaria ‘llet’) i el sufix locatiu -mān,[3] per lo que en sentit metafòric designa ‘lloc dels que mamen’. Per la seua banda el croniste Ixtlilxóchitl en el seu llibre Història de la nació chichimeca li atribuïx el significat de ‘els àguiles’ acceptant que prové d'una atra llengua, encara que també reconeix que en el sigle XVII afirmaven que sonava en mexicà com ‘els que mamen’.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- (Anònim) Història Tolteca-Chichimeca (1976), edició i traducció de Paul Kirchhoff, Lina Odena Güemes, Luis Reis García, CISINAH i INAH-SEP.
Ixtlilxóchitl, Fernando de Alva (2002), Història de la Nació Chichimeca edició de Germán Vázquez Chamorro, Espanya, Editorial Dastin. Garcia Campa, Francisco (2023). La Frontera Nort,El naiximent de el "Far West" espanyol. HRM Edicciones. ISBN 978-84-17859-77-0 Karttunen, Frances (1983) An Analitycal Dictioanary of Nahuatl University of Texas Press. Launey, Michel (1992), Introducció a la llengua i cultura nahuatl UNAM. Navarrete Linares, Federico (2011), "Chichimecas i toltecas en la Vall de Mèxic" en Estudis de Cultura Nahuatl vol. 42. UNAM. pp. 19-50 Powell, Philiph Wayne (1996) La Guerra Chichimeca (1550-1600) FCE. ISBN 968-16-1981-1
Simeón, Remi (1985) Diccionari de la llengua nahuatl o mexicana' Ed. Sigle XXI. Torquemada, Juan de (1975-1983), Monarquia indiana, 7 vols., edició de Miguel León-Portilla, UNAM.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran Chichimeca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.