Huejotzingo

Archiu:FacadeSMAHuejotzingo.JPG

Huejotzingo

Huejotzingo és una ciutat mexicana de l'estat de Pobla, localisada prop de la falda de la Serra Nevada. És la capçalera del municipi de Huejotzingo. El 26 de juny de 2023 va rebre el nomenament de Poble Màgic per part de la Secretaria de Turisme (SECTUR).

En la ciutat de Huejotzingo es troba el 20% de total del territori ocupat pel Aeroport Internacional Germans Serdán (Còdic IATA: PBC - Còdic OACI: MMPB - Còdic DGAC: PBC), el restant territori està en Juan C. Bonilla 5% i Tlaltenango, 75%.^{cita requerida} Ubicat dins de la zona metropolitana de Pobla. És operat per Aeroports i Servicis Auxiliars, una corporació del govern federal.

Història

Archiu:Glifo de Huejotzingo.svg

Glifo o ideograma náhuatl de Huexotzingo es compon de huexotl (sauce), tzintli (diminutivo o "menut") i -co (lloc)

El poble Huexotzinca, en l'época Tolteca-Chichimeca, residix ya en les estribaciones de la serra nevada (Iztaccíhuatl) i té com a sèu principal a Chiautzinco-Sant Mateo Caputitlán. Despuix de les guerres en Tlaxcala i la dispersió dels huexotzincas, la població s'ubica en les zones defensives de les barrancas de Nepopualco, Tianguizolco, Tianguistenco, Tlanicontla, aixina com Coyotzingo i Chiautzingo. Segons els especialistes Rafael García Granados i Luis Mac Gregor, el Huejotzingo prehispánico va deure localisar-se junt a Santa María Tianguistengo, en un lloc conegut en l'actualitat com Sant Joan la Loma. Aixina descriuen l'ubicació: "hi ha una loma separada d'ells [de Sant Miguel i Santa María] per dos profundes barrancas, que en l'actualitat pertany al poble de Santa María Tianguistengo, i es coneix com Sant Joan de la Loma. Les barrancas, que s'inicien en un punt situat entre els dos pobles, circundan esta gran loma i es tornen a unir en l'extrem occidental de la mateixa, aïllant-la i convertint-la en una fortalea natural. En pujar per l'extrem oriental, als pocs metros comencen a trobar-se en grandíssima abundància fragments de ceràmica del tipo Cholula, i en menor cantitat, del tipo mexica, del teotihuacano i de l'arcaic".

Els mexicas varen conseguir sometre al poble teochichimeca de Huejotzingo pero a l'arribada dels espanyols trobem a estos relacionats en els tlaxcaltecas. Huejotzingo era un poble numerós d'infinites poblacions que habitaven la serranía i les vores de les barrancas (magnífics punts defensius). Com és sabut, els primers franciscanos funden en 1524 un convent en este emplaçament de la ciutat.

Els estudiosos davant dits creen haver trobat el lloc a on va estar el 'gran teocalli de Huejozingo i la primitiva iglésia franciscana, segons pareix d'ells el siti és una chicoteta loma en els voltants de Sant Simón Tlanicontla, hui municipi de Dumenge Arenes: "En la loma situada al sur d'esta [Santa María] i separada d'ella per una de les barrancas que hem mencionat, es troben els pobles de Sant Simón Tlanicontla i Santiago Xaltepetlapa, que es troben casi units; i darrere d'estos pobles, en la mateixa loma, hi ha un terreny de llabor denominat Teopanzolco, a on també hi ha abundants vestigis de ceràmica i s'han tret figures de pedra que no hem pogut adquirir [...] El nom d'este terreny induïx a creure que en ell es va trobar el gran teocalli de Camaxtli; més la tradició diu que allí va existir un temple cristià, del que res queda[...] Nos inclinem a creure que esta iglésia va ser res menys que el primitiu convent franciscano que fra Juan de Alameda va desmantellar cap a 1529, quan va mudar la ciutat i el convent a un atre lloc".

Els sobreviviente d'estes poblacions (els habitants de les quals es varen reduir de 80 mil a casi 40 mil a causa de la guerra, el matlazahuatl i el cocoliztle) varen fundar una nova ciutat de Huejotzingo, en els terrenys plans que antigament es coneixien com Amillpan i que es localisen a uns quilómetro a l'orient de la dita Sant Joan la Loma. Pronte els veïns que prestaven en gran número ajuda a la construcció es varen instalar al voltant del nou convent de Sant Miguel, que el mateix fra Juan de Alameda escomençara la seua construcció cap a 1550.

Escut

Archiu:Escudo Huejotzingo.svg

Escude d'armes

El 18 d'agost de 1556 va ser concedit per Felipe II, Rei d'Espanya i firmat en Valladolit per la princesa Juana. La forma d'una fortalea d'argent en camp roig del com ix una bandera blava en la Creu de Jerusalem, en or i una palma d'or; als costats de la fortalea dos lleons en bot, agarrats a ella una orla en cinc estreles blaves en camp d'argent, timbrat en la divisa Karolus Quintus Hispaniarum Rex, inscrita en gira. Els lleons són els blasones de Carlos V que simbolisa força, la ciutat incorporada a la Corona; la Creu, la evangelización d'ultramar, per estar en blau; la palma, triumfo i grandea; les aspes representen la Creu Decussata o de Sant Andrés, usades pel Ducado de Borgoña; les estreles són adorns heràldics.

Demografia

D'acort a l'últim cens, realisat per el INEGI en 2010, la ciutat és habitada per 25 684 persones.

Llocs d'interés

Temple i Exconvento de Sant Miguel Arcàngel

Artícul principal → Convent de Huejotzingo.

Archiu:Porteria y Capilla Posa, convento franciscano Huejotzingo (C Garza).jpg

Porteria i Capella Posa.

El temple i exconvento de San Miguel Arcàngel és un conjunt d'edificis religiosos catòlics. La seua construcció data de 1524 fins a 1570, sent un dels primers monasteris de el XVI en les ales occidentals dels volcans Popocatépetl i Iztaccíhuatl, i un dels més importants de l'época junt en els convents de Texcoco i Tlaxcala. El temple esta dedicat a Sant Miguel, patró d'Huejotzingo.

En 1994 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.

Primera etapa constructiva

Per la primerenca aliança entre els huejotzincas i espanyols durant la conquista de Tenochtitlán, el lloc va ser seleccionat per la nouvinguda orde franciscana com un dels seus primers centres de evangelización en Amèrica. La primera etapa constructiva va iniciar formalment al voltant de 1566, baix la gestió de fra Toribio de Motolina, quí fungió com a guardià del convent.

Este periodo va marcar una transformació radical en el patró de asentamietos en la regió. Per a facilitar l'administració religiosa i civil colonial, els franciscanos varen implementar una política de congregació, traslladant als habitants des de les seues fortalees naturals en les faldes dels volcans i barrancas feya la zona plana. En eixe emplaçament es va erigir la primera iglésia i les estructures conventuales, assentant les bases de l'actual conjunt arquitectònic.

Segona etapa constructiva

Archiu:Templo y exconvento de San Miguel Arcángel, Huejotzingo, desde un dron 04.jpg

Perspectiva aérea que mostra l'escala de l'iglésia franciscana. Durant la segona fase de construcció (1530-1545), es va aprofitar la superfície de la primera iglésia per a erigir esta edificació basilical, dotant-la de major solidea i dimensions, característiques visibles en la seua estructura actual

Durant este periodo, l'estructura original va ser objecte de profundes transformacions tècniques i espacials. L'objectiu principal va ser dotar a l'edifici d'una major solidea arquitectònica i ampliar la seua capacitat per a albergar a la creixent població de fidels. En esta fase, el temple adopte una planta basilical, intervenint la superfície de la primera iglésia per a convertir-la en un recineto de majors dimensions i complexitat estructural.

Un dels elements més destacats d'esta etapa va ser l'edificació d'una capella oberta adjacent al temple principal. Este espai permetia la celebració de servicis religiosos a l'aire lliure durantes els dumenges i festivitats, facilitant la congregació de grans multituts d'indígenes que no cabien en l'interior del temple.

Investigacions i excavacions arqueològiques en el lloc han revelat que, durant este lapsus, el conjunt es va transformar en un centre de servicis que incloïa: Escola per a chiquets, convent, hospital i un atri.

Este auge constructiu no solament va respondre a necessitats pràctiques, sino que va ser el reflex de la consolidació de l'orde franciscana en la Nova Espanya. La magnitut del proyecte en Huejotzingo va simbolisar l'expansió i el poder de l'orde en la regió estratègica de Pobla-Tlaxcala, establint un model arquitectònic i social que es replicaria en atres centres evagenlizadores de el XVI.

Tercera etapa constructiva

A partir de 1540, es va iniciar la fase definitiva de construcció que va donar orige al temple i convent que es conserven en l'actualitat. Esta etapa es va caracterisar per l'implementació de la traça moderada, una série de directrius arquitectòniques dictades pel virrey Antonio de Mendoza. L'objectiu d'esta normativa era unificar criteris estètics i estructurals, establint regles clares per a l'edificació de conjunts conventuales en els pobles indígenes de la Nova Espanya.

Archiu:AHLHuejotzingo 0411 029 (17049764977).jpg

Una de les quatre capelles poses situades en els cantons de l'atri. construïdes cap a 1550 durant la tercera etapa constructiva del conjunt franciscano

Baixe este esquema d'organisació espacial, el conjunt va alcançar la seua madurea formal. L'innovació més significativa d'eixe periodo va ser l'introducció de les capelles poses, situada en els quatre cantons del atri. Estes estructures, eixecutades baix un disseny arquitectònic uniforme, complien funcions procesionales i llitúrgiques específiques, convertint-se en un de les traces més distintives del art tequitqui i d'arquitectura virreinal primerenca de la regió.

Esta etapa va consolidar al Temple de Sant Miguel Arcàngel no solament com un centre religiós sino com un model d'ordenament urbà i arquitectònic que integrava les necessitats de l'orde franciscana en la nova realitat social de la població indígena congregada.

Estil arquitectònic i iconografia

Archiu:INEGIHuejotzingo 0411 004 (17256641321).jpg

Detall de l'accés principal del temple. Destaca l'arremate apuntat de l'arc, elemente mudéjar que contrasta en la sobrietat de la frontera plateresca

El temple de Sant Miguel Arcàngel destaca per una singular amalgama d'estils plateresco i mudéjar. Es troba el plateresco en el contrast de grans superfícies planes en àrees d'ornamentació concentrada, visibles en la frontera lateral, la portada de la qual presenta motius vegetals de fulls i penques. Per la seua banda, l'influència mudéjar és evident en l'arc conopial de la porta principal.

En el programa iconográfico del conjunt descolles dos emblemes fonamentals de l'orde: l'escut de les cinc llagues de Jesucristo i la cordonera franciscanos arrematat per flocs, elements que reforcen l'identitat institucional del recint.

Interiors

L'interior del temple resguarda un dels pocs eixemplars de retaules monumentals de el XVI que es conserven integros en Mèxic. Esta peça és obra de l'artiste flamenc Simón Pereyns, qui va combinar pintura i escultura en una estructura de gran complexitat tècnica. Aixina mateix, destaca el decorat pétreo de la posada de la sancristía, el qual presenta una delicada malla llaurada en motius florals.

Les capelles posa

En l'espai exterior, l'atri alberga quatre capelles poses construïdes cap a 1550. Estes estructures, situada en els cantons del quadrant, servien com a estacions per a les processons llitúrgiques. Són considerades peces mestres del art tequitqui, per la mà d'obra indígena que va plasmar en la pedra una interpretació pròpia dels símbols cristians, consolidant l'importància de l'atri com un espai de transició cultural i religiosa.

Temple de Sant Diego

Archiu:Detalla de la pared lateral. Templo de San Diego, Huejotzingo, Puebla, Mexico.jpg

Detall de la paret lateral.

Té una arquitectura de tipo colonial. La seua construcció es va realisar en 1598 i 1600. Segons es diu, l'obra es va favorir en este lloc gràcies a un pou, que en l'actualitat es troba en l'interior. La seua frontera principal presenta sillaria de pedrera, en la que descolla la portada en el va d'entrada i la finestra coral emmarcats per pilastres rebancs. S'aprecien ademés áculos, pináculos, roleos i un frontón recte i com arremate un pedestal en l'escultura de Sant Diego. El campanar conté vans arcados, pilastres i cupulin en linternilla. L'interior té planta de creu llatina, la coberta de la qual alterna la volta de lunetos, la de mocador i cúpula sobre pechinas. Destaquen els seus retaules barrocs estofats en or; en les seues variants barroc i churrigueresco; ademés grans llenços a l'oli en temes religiosos, dels que descolla el que representa el milacre de Sant Diego, que per tradició es conta que salve a un chiquet que va caure al pou abans mencionat. La sacristia és interessant per la seua techumbre artesanal.

Cultura

Gastronomia

http://sidrasyconservasmo.wix.com/sidrasyconservasmori

Sidra de Huejotzingo

• Aliments: Mole poblano, pipián vert, cemitas poblanas, chiles en nogada i els seus tradicionals carnitas.
• Dolços típics de la regió: Conserva de frutes, nugues, jamoncillo, alegria i dolces de carabassa, camotes, entre uns atres.
• Begudes: Sidra, vins de frutes i ponche.

Archiu:Mori Conservas 10.jpg

Conserves de Huejotzingo

Tradicions

Festa	Descripció
Festa de Huejotzingo	És una celebració anual i una de les més importants de Pobla, que es realisa del 15 al 30 de setembre, esta commemoració té lloc en la capçalera municipal del municipi de Huejotzingo, i és realisada en honor al patró de dita municipalitat Sant Miguel Arcàngel, que el seu santoral segons el “Almanac del més antic Galván”, es festeja el 29 de setembre; aixina mateix, a tota la celebració se li coneix també com “La Fira de la Sidra”.
Carnestoltes	Recorda les festivitats de l'any agrícola de Tláloc, modificat en l'época colonial en danses d'emmaixquerats; en ell s'inclou l'alegoria del rapte d'una donzella, per Agustín Lorenzo i les seues escenes de la batalla entre francesos i mexicans.
Festeig als morts	1 i 2 de novembre. Festa popular mexicana en la que es recorda als antepassats morts, és dir, als fidels difunts
Semana Santa	Se celebra fent altars. Són 5 altars diferents representant al Sr. del Consol, Sr. de les tres caigudes, Sr. del Dolç Nom, Sant Sepeli i Sr. del Perdó, cada divendres estes tres imàgens de Jesucristo ixen de la parròquia de Sant Miguel i són dutes en processó per distints carrers, molta gent du farols per a allumenar, estos són de color roig. Cada image té una comissió assignada (comissió de el D.N., comissió del Sr. de 3 caigudes, Sr. del consol) per a dur-la a la llar que li toca rebre-la, els quals faran una representació bíblica cada dumenge durant 6 semanes. Estos altars es realisen en cases particulars. les persones visiten l'altar a partir de la tart-nit del dumenge, tot el dia del dilluns i fins a la vesprada del dimarts puix eixe dia en la tart-nit ixen les imàgens per a ser dutes de tornada a la parròquia a on esperaren fins que aplegue l'atre divendres. el Dijous Sant es fan altars en representacions bíbliques en cada una de les iglésies de la comunitat, i en el centre de la comunitat, 2 altars grans els quals en la seua majoria representen escenes bíbliques importants de la Semana Santa (en els altars en donar almoina cada comissió et dona fils pintats del color de la Quaresma, pa, imàgens, etc.).
Divendres Sant	Per tota la comunitat es fa el recorregut del viacrucis en les diferents imàgens (Crist, la Verge María, María Magdalena, Juan, etc.) es recorren els 4 barris escomença a les 8 i termina per les 2 quan tots es reunixen en el centre per a escoltar les 7 paraules, cal recalcar que tant com en els altars mencionats anteriorment i el viacrucis els habitants adornen els carrers i posen estores ya siga pintades o fetes de aserrín per a que passen les imàgens. El viacrucis passa per totes les iglésies de la comunitat, escomençant en el temple de Sant Diego i acabant en el convent de Sant Miguel.
Dissabte Sant	Eixe dia de nit les persones es reunixen en 3 de les principals iglésies del municipi (la parròquia, l'ex-convent i el Carmen) en les quals es fa missa de gall (a mijanit) i es llig la bíblia, ací també es beneïx el fòc nou i atres coses (cada persona du aigua, llavors i veladoras) les quals seran beneïdes, la gent en terminar la missa conviu un temps (es dona pa i atole) despuix cada família es va a la seua casa en la seua vés-la capcionada la qual allumenarà el seu camí i els guiarà.

Carnestoltes de Huejotzingo

AP

Les festivitats que es porten a terme en esta ciutat abans de la Quaresma, és el Carnestoltes de Huejotzingo, en el qual es veu transformada la seua vida quotidiana de les nostres poblacions per la algarabía dels nostres habitants que conformen els distints batallons o colles abillats en luxosos trages, que ballen i festegen durant varis dies.

En el carnestoltes renaixen despuix de successos any en any: la lluita contra l'intervenció francesa en Mèxic, el rapte de la filla del corregidor i el casament indígena tradicional, lo que sense dubte li ha donat un estil molt peculiar al Carnestoltes de Huejotzingo.

No es tenen notícies de cóm se celebrava el carnestoltes en la colónia, solament es coneix que existien balls de huehues o vells la data dels quals coincidia en el periodo anterior a la Quaresma de la llitúrgia. Varen adoptar les formes de batallons de Zuavos, Sapadors, Zacapoaxtlas, Turcs, Indis; armats en mosquetones, substituint als antics huehues de la regió.

La representació del llegendari Agustín Lorenzo es va incorporar al mateix temps que els batallons. De l'integració del casament indígena, no sabem gran cosa pero nos inclinem a pensar que va ser molt posterior i naixcut de la boda de l'indi Agustín Lorenzo.

Siga com fora l'orige de l'integració de les tres històries lo cert és que varen generar una enorme tradició que, en alguns canvis, perdura en molta força. Tan és aixina que els Huejotzingas estan segurs que el seu Carnestoltes mai morirà, puix ni tan sols es va suspendre en els difícils anys de la revolució quan els va ser prohibit usar mosquetones: llavors varen participar en pals.

Vore també

• Municipis de Pobla
• Municipi de Huejotzingo
• Zona Metropolitana de Pobla-Tlaxcala
• Carnestoltes de Huejotzingo
• Aeroport Internacional de Pobla

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Huejotzingo.
• Sitie web del govern municipal de Huejotzingo.