Arquitectura mudéjar d'Aragó

La arquitectura mudéjar aragonesa és una corrent estètica dins del art mudéjar que té el seu centre en Aragó (Espanya) i que ha segut reconeguda en alguns edificis representatius com Patrimoni de la Humanitat per la Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco, en el seu acrònim en anglés).

La cronologia del mudéjar aragonés ocupa de el XII a el XVII i inclou més d'un centenar de monuments arquitectònics situats, predominantment, en les valls del Ebre, Xaló i Jiloca, a on va ser numerosa la població de mudéjarés i moriscos, que varen mantindre els seus tallers i tradicions artesanals, i va escassejar la pedra com a material constructiu.

Les primeres manifestacions del mudéjar aragonés tenen dos orígens: una arquitectura palatina vinculada a la monarquia, que reforma i amplia el Palau de la Aljafería mantenint la tradició ornamental islàmica i alarifes musulmans i una arquitectura popular que enllaça en el romànic que deixa de construir en aparelle de sillería i comença a elaborar les seues construccions en rajola disposta en moltes ocasions en tracerías ornamentals de raigambre hispanomusulmana, lo que pot observar-se en iglésies de Daroca que, sent iniciades en pedra, es varen arrematar en el XIII en panys mudéjares de rajola.

El mudéjar arquitectònic en Aragó adopta esquemes funcionals preferentment del gòtic cisterciense, encara que en algunes diferències. Desapareixen en moltes ocasions els contraforts, sobretot en els àbsits, que adopten aixina una característica planta octogonal, en murs amples que permeten subjectar els espentes i donar espai a les #decoració de rajola resaltada. En els costats de les naus els contraforts —moltes voltes arrematats en torrecillas, com succeïx en el Pilar mudéjar— acaben generant capelles i no s'aprecien a l'exterior. És usual l'existència d'iglésies de barris (com el de Sant Pablo de Saragossa) o núcleus urbans menuts que consten d'una sola nau, i són les capelles situades entre els contraforts les que doten al temple d'una cantitat d'espais de cult major. Per un atre costat, és freqüent que sobre estes capelles laterals es trobe una galeria tancada o ándito, en finestres a l'exterior i interior del temple. Esta constitució rep el nom d'iglésies-fortalea, i el seu prototip podria ser l'iglésia de Montalbán.

És característic l'extraordinari desenroll ornamental que mostren les torres campanar, l'estructura del qual és heretada del alminar islàmic: planta quadrangular en machón central entre els espais de la qual es cobrixen unes escales per mig de voltes d'aproximació, com succeïx en els alminares almohades. Sobre este cos se situa el campanar, normalment poligonal. També existixen eixemples de torres de planta octogonal.

Patrimoni de la Humanitat

En 1986, la Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat al conjunt mudéjar de Terol; en 2001, es va estendre a atres nous llocs mudéjares aragonesos de Saragossa i el seu província.^[1] La justificació de la declaració està sustentada en el criteri IV de la mateixa organisació:

Criteri IV. Per ser un eixemple excepcional d'un tipo d'edifici, conjunt arquitectònic o tecnològic o paisage que ilustra un periodo significatiu en història humana.

Criteris de selecció (UNESCO, Patrimoni de la Humanitat).

La descripció de la seua importància figurava consignada inicialment en 2001 com:

El desenroll en el sigle XII de l'art Mudéjar en Aragó és conseqüència de les condicions polítiques, socials i culturals particulars que varen prevaldre en Espanya despuix del Reconquista. Este art, influït per la tradició islàmica, reflectix també els varis estils europeus contemporàneus, particularment el gòtic. #Present fins a l'inici del sigle XVII, està caracterisat per un us extremadament refinat i inventivo de la rajola i de rajoletes esmaltados en arquitectura, especialment en els campanars d'iglésies.

Declaració del Mudéjar Aragonés en la pàgina oficial de l'UNESCO.

i ara (nov. 2019) com:

L'aparició de l'art mudéjar en Aragó, cap al sigle XII, es va deure a les peculiars condicions polítiques, socials i culturals de l'Espanya de la Reconquista. Influenciat en part per l'art islàmic, el mudéjar també mostra chafades de les tendències coetáneas dels estils arquitectònics europeus, en particular el gòtic. Els monuments mudéjares —la construcció dels quals es va prolongar fins a principis del sigle XVII— es caracterisen per una utilisació sumament refinada i ingeniosa de la rajola i la ceràmica vidriada, sobretot en els campanars.

En total, són 10 els monuments mudéjares aragonesos inclosos expressament i individualment en la declaració de protecció patrimonial:

Còdic	Nom	Lloc	Any	Coordenades
378-001	Torre, techumbre i cimborrio de la catedral de Santa María de Mediavilla	Terol	1986	40°20′37.9″N 1°06′25.9″O / 40.343861, -1.107194</noinclude>
378-002	Torre i iglésia de Sant Pedro	Terol	1986	40°20′33.2″N 1°06′22.8″O / 40.342556, -1.106333</noinclude>
378-003	Torre de l'iglésia de Sant Martín	Terol	1986	40°20′39.0″N 1°06′33.4″O / 40.344167, -1.109278</noinclude>
378-004	Torre de l'iglésia del Salvador	Terol	1986	40°20′31.1″N 1°06′28.8″O / 40.341972, -1.108</noinclude>
378-005	Àbsit, claustre i torre de la Colegiata de Santa María la Major	Calatayut	2001	41°21′14.6″N 1°38′42.2″O / 41.354056, -1.645056</noinclude>
378-006	Iglésia de l'Asunción de La nostra Senyora o de Santa Tecla	Cervera de la Cañada	2001	41°25′58.7″N 1°44′08.9″O / 41.432972, -1.735806</noinclude>
378-007	Iglésia de Santa María	Tobed	2001	41°20′18.6″N 1°24′01.9″O / 41.3385, -1.400528</noinclude>
378-008	Restants mudéjares del Palau de la Aljafería	Saragossa	2001	41°39′23.3″N 0°53′48.3″O / 41.656472, -0.89675</noinclude>
378-009	Torre i Iglésia de Sant Pablo Apòstol	Saragossa	2001	41°39′21.9″N 0°53′10.0″O / 41.656083, -0.886111</noinclude>
378-010	Àbsit, parroquieta i cimborrio de la Catedral o Sèu de Sant Salvador en el seu Epifanía	Saragossa	2001	41°39′16.9″N 0°52′32.0″O / 41.654694, -0.875556</noinclude>