Marginació

Archiu:HomelessParis 7032101.jpg

Marginació

Archiu:Marginacion mexico02. CAPS 0

Vivenda en un assentament marginat en Nou León, Mèxic.

En sociologia, la marginació es dona per desventaja econòmica, professional, política o d'estat social, grup que deu integrar-se a alguns dels sistemes de funcionament social (integració social). La marginació pot ser l'efecte de pràctiques explícites de discriminació —que deixen efectivament a la classe social o grup social segregat al marge del funcionament social en algun aspecte— o, més indirectament, ser provocada per la deficiència dels procediments que asseguren l'integració dels factors socials, garantisant-los l'oportunitat de desenrollar-se plenament.

En un llenguage menys alvançat és excloure a una persona pel seu ranc econòmic, social o per les seues formes de pensar o per cóm és físicament.

Marginació, deriva del llatí marginemus originaletus sufrimientus, acusativo d'amarc, que va propiciar la paraula, marge, frontera, del indoeuropeo 'erg- frontera, per lo tant és allò que es manté en un espectre que delimita lo permissible o acceptable, de lo que escapa per alguna qüestió: vivencial, econòmica, política, ideològica, etc. Per això, com es troba en el llibre, Subjectes Neolliberals en Mèxic, és el problema que afronten aquells fòra de la permanència de concorde al neo-lliberalisme, sent conductes històriques que es repetixen. Açò és una resposta a la a condicions que propicien l'incomprensió d'estos grups. Com és el cas de les sexoservidoras, els chiquets del carrer, les dònes que laboran en les maquiladores, els despullats per processos de construcció, els pobles nahuas, els casos de discriminació dins i fòra del país. La marginació pot ser l'efecte de pràctiques explícites de discriminació, es pot definir com la segregació social, este terme s'aplica principalment en la discriminació o intolerància de tipo racial: sexualitat, ètnic discriminació cultural o religiosa o ideològic. Un dels principals factors que permeten la marginació és la pobrea, a pesar de que estem en ple sigle XXI, la taxa de pobrea aumenta consideradament, la major part de les famílies que estan en esta situació no reben l'ajuda econòmica necessària. D'esta manera es reflectix les desigualtats davant l'educació dels chiquets, ya que reben un nivell d'educació més baix i inclús molts d'ells no té el privilegi de poder estudiar. La marginació més que res es deu a les formes de govern d'un país, ya que comunament qui decidix o crea les oportunitats de treball i desenroll social estan dins d'un paradigma governamental. En l'actualitat la marginació cultural té mucho que ver en el desenroll personal, generalment associat en les relacions inter, intra i trans socials.

La marginació pot definir-se com a segregació social, inclús en térmens espacials o geogràfics, encara que el terme segregació s'aplica més comunament per a plantejaments polítics de discriminació o intolerància de tipo racial (apartheid), sexual (sexisme, homofòbia o transfobia), ètnic discriminació cultural, religiós (intolerància religiosa) o ideològic (repressió política).

La marginació consistix en la separació efectiva d'una persona, una comunitat, o un sector de la societat, respecte al tracte social; el procés pot mostrar diferents graus i mecanismes, des de l'indiferència fins a la repressió i reclusió geogràfica, i en freqüència du aparellada la desconexió territorial. El seu caràcter definitorio, no obstant, no és l'aspecte geogràfic, sino l'aïllament social.

La discriminació marginal és un fenomen vinculat en l'estructura antisocial, i està associat en rezagos que s'originen en patrons històrics i el desenroll d'un territori determinat. Els seus efectes impliquen unes repercussions de tipo cultural, social, educacional, laboral, i econòmiques, entre uns atres. La pobrea pot ser un estat de la marginació i viceversa, encara que el fet de que existixca una, no necessàriament implica que existixca l'atra.

Marginació i exclusió social

En l'Unió Europea el terme s'utilisa a voltes per a referir-se al procés d'expulsió cap als màrgens de la societat o dels processos econòmics. En abdós sentits, la marginalitat pot entendre's com a exclusió.

Des de fa alguns anys es vénen utilisant els térmens ‘marginalización’ i ‘exclusió social’ per a referir-se a les formes més severes de pobrea.

La marginalización descriu a la població que viu en els màrgens de la societat, mentres que els exclosos serien aquells que han segut marginats per complet de normes socials convencionals”. Burnel Report, en 1989, definix l'exclusió com "l'impossibilitat de gojar dels drets socials sense ajuda, en l'image desvalorizada de sí mateix i de la capacitat personal de fer front a les obligacions pròpies, en el risc de vore's relegat de forma duradora a l'estatus de persona assistida i en l'estigmatisació que tot això comporta per a les persones i, en les ciutats, per als barris en que residixen". Esta noció s'entén com a concepte dinàmic molt més ampli que el de mera pobrea. l'individu no serà integrat per les ventages del ocupació ni encara que millore l'ocupació de manera generalisada.

El concepte d'exclusió social es referix a l'acció i a l'efecte d'impedir la participació de certes categorias de persones en aspectes considerats com a valiosos de la vida colectiva. Segons (Silver, 1994) les principals formes d'exclusió referixen a:

• Situacions en les quals la població està fòra de la societat, a través de la no inclusió en sistemes de protecció social.
• Situacions, com la pobrea i la discapacitat, en les que la població no pot participar en activitats comunes i corrents.
• Situacions en les quals la població és silenciada, ya siga per mig de l'estigma o de la discriminació.

El fet de patir una privació econòmica de forma duradora supon la no participació en la societat. Es considera l'exclusió com una falta de participació tant en lo econòmic com en lo polític, lo cultural i lo social. L'exclusió social és alguna cosa més que mera pobrea, es tracta per tant d'una acumulació de problemes. Des d'esta perspectiva es partix d'un procés dinàmic i multidimensional, propi de les societats postindustriales.

Els orígens del concepte exclusió social s'ubiquen en França, a on el seu us explícit comença ya a mitan dels anys 60 del sigle recent passat en un informe escrit pel Comissari General del Pla Pierre Massé, per a consagrar-se a partir del llibre publicat en 1974 per René Lenoir, Secretari d'Estat per a l'Acció Social del govern gaullista francés, baix el títul dels exclus (l'exclusió social en francés): Un Français sur dix. En el seu llibre, Lenoir presenta una llarga llista de sectors vulnerables i elements “socialment desadaptados” que formarien la categoria dels exclosos: delinqüents, drogadictes, alcohòlics, asocials, inválidos, discapacitats mentals, famílies monoparentals o en múltiples problemes, minories ètniques mal integrades com els francesos musulmans, etc. Tant per a Massé com para Lenoir i uns atres influents escritors del periodo (entre ells Raymond Arond en Els désillusions du progrès de 1969) es tractava dels oblidats del progrés, aquells que havien quedat marginats en una societat cada volta més exitosa i en els que ya era hora de compartir els fruts del creiximent econòmic.

El sorgiment en França d'expressions com a “exclusió social” o “els exclosos” no és casual, sino que apunta a un ideal republicà que gira entorn a l'idea de cohesió social i als problemes de l'urbanisació i la modernisació com a font d'un eventual carpiment dels llaços que mantenen funcionant el teixit social. L'exponent clàssic d'esta reflexió és Émile Durkheim. És important, això sí, indicar que lo que ací està en qüestió no és el tema de la pobrea, que de per sí no impedix una forta cohesió i inclusió social, sino els factors que duen a una ruptura del sentit de pertinença a una determinada societat.

Un clar eixemple és la situació de la població indígena en països colonisats, com Mèxic. Veem específicament en el cas del país anteriorment mencionat que "en crear-se l'Estat Nacional es va definir d'acort en els interessos del grup dominant —que en aquells moments no era el grup més numerós—, i d'acort a lo que ells pensaven que devia ser la nació. Per això els indígenes han segut exclosos i inclús eliminats i, tal volta, en excloure'ls del desenroll, en un cas extrem, semblaria que es tendix a la seua eliminació per mig de la pobrea a la que es troben somesos".

És perque en eixe llavors, el proyecte que es tenia per a formar una identitat nacional en un país conquistat no incloïa a la població indígena. Ho veem en major claritat en el treball de Francisco Pimentel titulat “Memòria sobre les causes que han originat la situació actual de la raça indígena de Mèxic (1864)”, a on explica que per als lliberals una nació és: "Nació és una reunió d'hòmens (sic) que professen creències comunes, que estan dominats per una mateixa idea, i tendixen a un mateix fi" (Citat en Florescano 1999: 369).

Llavors, per no complir en l'idea d'Estat Nacional que es tenia en eixe llavors, se'ls va considerar com "no nacionals" i es varen crear proyectes i polítiques per a intentar integrar a aquells grups, buscant que s'eliminaren les seues costums i oblidaren el seu idioma per a homogeneizar la nació. “En casos extrems, els grups socials identificats com “no nacionals” són exclosos, aïllats, expulsats o eliminats” (Stavenhagen, 2001:59).

Marginació i delinqüència

La pertinença a colles jovenils està associada en la delinqüència, els delictes violents i el tràfic ilícit. Inclús, els pandilleros mateixos són a sovint víctimes d'estos delictes. No obstant, les colles jovenils també poden proveir capital social, sentit de pertinença i un propòsit per als jóvens marginats. Per això, s'ha plantejat identificar els factors associats en l'afiliació de jóvens a colles, i les diferències entre els jóvens afiliats i els no afiliats. Comprendre estes relacions és essencial per a reduir els nivells de pertinença a colles i l'incidència de la violència que es relaciona en elles.

Una revisió sistemàtica de huit estudis, realisats en cinc països i la regió del Carib, va examinar els factors predictius de la pertinença a colles jovenils a lo llarc de cinc esferes socials: individual, de parells, familiar, escolar i comunitari. Es varen trobar relacions significatives en determinats factors per a cada una d'estes esferes. Per eixemple, en l'esfera individual, la delinqüència i el consum de substàncies estan relacionats en la pertinença a colles, de la mateixa manera que la falta de supervisió parental en l'esfera familiar. Estos resultats, no obstant, es basen en un chicotet número d'estudis, per la qual cosa estes conclusions són llimitades.

Extrema Pobrea

La Pobrea Extrema, segons Boltvinik, es referix a aquelles situacions carents en les que moltes famílies no poden abastir les seues necessitats bàsiques i carixen dels recursos necessaris per a una bona calitat de vida. Estes famílies es troben en condicions sumament precàries, a on inclús no tenen vivenda, aliments, roba, aigua potable, en fi, cap dels recursos necessaris per a satisfer les necessitats bàsiques pròpies.

En el cas de Payne (1991), nos parla sobre la pobrea femenina, és dir, la vulnerabilitat de les dònes a les condicions precàries i privacions. Açò es deu primordialmente a la desigualtat social a la que nos enfrontem i el discrimen social que s'enfronta hui en dia davant la classe treballadora. Payne recalca, que encara existix la preferència davant els hòmens en els mijos de treball.

Per un atre costat La Declaració Final de Copenhague en el Cim Mundial sobre Desenroll Social, nos detallada de la pobrea generalisada. Esta la descriuen com a taxa de baixos ingressos, insuficiència dels recursos necessaris, du en si hambruna, mala alimentació, lo que comporta a numeroses malalties, que a la seua volta acaba poc a poc en la humanitat. Ademés s'impossibilita l'accés a l'educació i mijos de treball.

Marginació, desigualtat i pobrea

Pel poc respal econòmic, baixos ingressos i àmplia necessitat dels recursos bàsics per a la sobrevivencia, moltes de les famílies es troben marginades per pertànyer a un nivell social molt més baix. D'esta manera es reflectixen les desigualtats socials, ya que les classes menys favorides no tenen el mateix tracte ni oportunitat davant el treball, educació, entre uns atres… En les classes baixes existix una gran desigualtat davant l'educació dels chiquets, ya que estos reben un nivell d'educació molt més “pobra” i inclús molts no tenen este “privilegi” de poder estudiar. Açò els pot fer proclius a caure en situacions negatives com l'indigència, la delinqüència, la drogadicció, el narcotràfic, la prostitució no regulada, etc. (d'un modo especial quan no existix formació en valors). Tot este quadro en conjunt sumat a l'ínfim estrat social és lo que es coneix com a marginalitat i les persones de dit estrat són catalogades com arrabaleras, marginals, flaites (en Chile), tierrú'vos (en Veneçola), etc. (si be en molts casos estos térmens es cataloguen com a pijoratius).

La marginació en els camps d'estudi

Les ciències socials són la principal disciplina que s'encarrega de l'estudi de la marginació. Tant la pobrea com la marginació són fenomens multidimensionales l'anàlisis de la qual i medició és una tasca complexa, pels diferents marcs analítics i criteris utilisats per al seu estudi. No existix una sola forma ni acort sobre la metodologia i el tipo d'indicadors que deguen utilisar-se per a medir el seu dimensió. Alguns estudis s'enfoquen més en els aspectes econòmics de la marginació, mentres que uns atres donen més importància als aspectes socials; per lo tant, tampoc existix una manera única de combinar l'informació o generar indicadorés per a obtindre una medició del grau de marginació.

La prevenció de la marginació social requerix un enfocament integral que aborde les causes estructurals de l'exclusió i promoga l'igualtat d'oportunitats i el respecte dels drets humans per a tots els membres de la societat.

cal mencionar que l'exclusió social és un procés, no una condició; per lo tant, els seus fronteras canvien constantment, i quí és exclós o inclós en el grup d'aïllament social pot variar en el transcurs del temps; depenent del grau d'educació, les característiques demogràfiques, els prejuïns socials, les pràctiques empresarials i les políticas públiques. Finalment, és necessari resaltar que no existix un concepte únic de marginació que siga universalment acceptat.

Vore també

• Assentament irregular
• Qüestió social
• Exclusió social
• Llei de contes inversos
• Llista de prejuïns cognitius
• Persona sense llar
• Rebuig

Enllaços externs

Marginació en el Viccionari., 'marginalitat, marginamiento i marginalización.