Citlaltépetl
El Citlaltépetl, (en náhuatl: Sitlaltepetl ‘estrela-mont-ABS’‘Mont de l'Estrela’)[1] o Pico de Orizaba, és un volcà actiu d'extrema altura,[2] ubicat entre els estats de Veracruz i Pobla.[3] És la montanya més alta de Mèxic i el volcà més alt de Norteamérica en una altitut de 5636 m s. n. m.,[4][5] la tercera montanya més alta d'Amèrica del Nort, l'únic del món en lava congelada en el seu interior i la sèptima montanya més prominent del món en 4922 metros, per lo que també és el segon volcà més prominent de la terra despuix del monte Kilimanjaro en Àfrica.[5][4][6][7][8] El pico de Orizaba és un volcà en normalitat segons el semàfor sísmic.
El volcà forma part de dos sistemes orogràfics: l'Eix Neovolcánico, que alberga a atres de les elevació més altes de Mèxic, com el Popocatépetl i l'Iztaccíhuatl, i la serra Mare Oriental, que recorre a Mèxic de nort a sur des del riu Bravo fins al centre de l'estat de Veracruz generalment seguint una direcció paralela al golf de Mèxic. El seu cim està cobert per neu durant tot l'any per la seua gran altura.
Durant el transcurs dels mesos d'octubre a abril comença la temporada d'ascensos. Els alpinistes experimentats i aficionats busquen pujar fins al cim del volcà; no obstant, segons els experts en ascensos, el canvi climàtic ha provocat una série d'alteracions ambientals en el Citlaltépetl, tornant cada volta més difícil el "conquistar" el pico de Orizaba.[9]
Toponímia
[editar | editar còdic]És sabut que el primer nom que va tindre el volcà en l'época prehispánica va ser Poyawtekatl, que significa «el que està a on enfosquix». És possible que el nom náhuatl actual, Citlaltépetl, haja segut inventat per un hispanohablante que tenia coneiximents sobre la llengua, pero que no coneixia el nom local.[10]
El nom Sitlaltepetl prové del náhuatl sītlalin ('estrela') i tepētl ('montanya o mont') que en conjunt significa mont de l'estrela. No obstant, en náhuatl de Orizaba en realitat se li coneix en el nom de Istaktepetl ('mont blanc') i no com Sitlaltepetl, per lo que el primer és el verdader nom local.[11]
Una referència dels pobladors propencs de la zona de Coscomatepec, és que el nom de cerro de l'estrela li va ser donat per una curiositat en el cel, ya que des de la ciutat de Coscomatepec (cara este) en les estacions d'autumne i hivern, pot vore's en el firmament el planeta Venus com l'estrela més gran, la qual es posa sobre el cràter del volcà segons alvança la nit, d'ahí que també en la regió existixca l'antiga llegenda de Quetzalcóatl.
En l'época del virreinato, va ser conegut també com a Cerro de Sant Andrés, per la propenca població de Sant Andrés Chalchicomula (hui Ciutat Serdán), ciutat poblana que es troba inclús més propenca que Orizaba en Veracruz.cita requerida
Glaciars
[editar | editar còdic]
El Pico de Orizaba és un dels tres únics volcans de Mèxic que seguixen mantenint glaciars i alberga el major glaciar de Mèxic, el Gran Glaciar Nort. Orizaba té nou glaciars coneguts: Gran Glaciar Nort, Llengua del Chichimeco, Jamapa, Bou, Glaciar de la Barba, Nort-occidental, Occidental, Suroccidental i Oriental. L'altitut de la llínea d'equilibri (ELA) no es coneix per a Orizaba. La neu en els costats sur i surest del volcà es derrite ràpidament per la radiació solar, pero les temperatures més baixes en els costats noroest i nort permeten la formació de glaciars. L'àngul de insolació i la redistribució del vent en els costats noroest i nort permeten una acumulació constant de neu que proporciona una font per als glaciars d'eixida. En el costat nort de Orizaba, el Gran Glaciar Nort ompli la conca allargada de les terres altes i és la font de sèt glaciars d'eixida. El glaciar principal s'estén 3,5 km al nort de la vora del cràter, té una superfície d'uns 9,08 km² i descendix des dels 5650 m fins als 5000 m aproximadament. Té un perfil llaugerament irregular i escalonat que es deu en part a la configuració de la roca mare. La majoria dels clavills mostren una gruixa de gèl d'aproximadament 50 m (160 peus).[12]
Per baix dels 5000 m (16 000 peus) d'elevació en el costat nort del volcà, els glaciars d'eixida Llengua del Chichimeco i Jamapa s'estenen cap al nort i noroest atres 1,5 km i 2 km, respectivament. El lòbul terminal de Llengua del Chichimeco, a 4740 m, en una pendent de només 140 m/km, és un palmito de gèl baix i ample que té un perfil convexo ascendent, un front típic de casi tots els glaciars mexicans. El glaciar més marcat és el Glaciar de Jamapa, que ix del Gran Glaciar Nort a uns 4975 m i, despuix de 2 km en una pendent de 145 m/km, es dividix en dos menudes llengües que terminen a 4650 m i 4640 m. Abdós llengües terminen en amplis palmitos de gèl convexos cap a dalt que s'aprimen a lo llarc de les seues vores. La reculada d'estes llengües abans de 1994 va produir molta erosió aigües avall i va enterrar les seues vores en restants de roca d'ablació.[12]
Dimensions
[editar | editar còdic]
Ademés de ser en els seus 5636 metros la major elevació de la república mexicana, el Pico de Orizaba també és el tercer entre les montanyas més altes d'Amèrica del Nort, solament superat pel Denali (anteriorment denominat Mont McKinley) en Alaska, en 6145 metros i el mont Logan, en el territori del Yukón (Canadà), en 5958 metros.[13]
El seu cràter és elíptic: el seu eix major medix uns 478 metros, mentres que el menor medix uns 410 metros. La superfície del cràter és de 154 830 m² (15,5 ha), i el seu profunditat és de 300 metros.
Clima
[editar | editar còdic]
Les característiques climàtiques del Pico de Orizaba i de la Serra Mare Oriental són prou variades, degut sobretot a l'altitut i la vertent. Els tipos climàtics predominants són: el templat humit, el templat subhúmedo i el fret.
En les faldes del volcà en époques d'autumne i hivern les gelades són freqüents aixina com les nevades en menor escala, açò per l'altura persistent encara en les faldes d'este volcà que a la seua volta llimita i dificulta el creiximent de vegetació en la zona.
El templat humit predomina en l'alvertent oriental, entre els 2200 i els 3200 m s. n. m. És un clima templat regular, en pluges tot l'any. En autumne i hivern es registren en certa freqüència gelades i nevades. També són freqüents les boira terreras o núvols baixos. L'estació més seca és la primavera, a on es registren les temperatures més altes de tot l'any, generalment en el més d'abril.
El templat subhúmedo predomina en l'alvertent occidental, dalt dels 2600 m s. n. m. És molt semblat a l'anterior, pero diferixen en el règim pluviométrico: l'estiu és plujós, mentres que l'hivern és sec.
El clima fret predomina entre els 3200 i els 4300 m d'altitut. La temperatura mija anual oscila entre els 2 i els 5 °C (35,6 °F). Gran part de les precipitacions són en forma de neu.
En les zones superiors als 4300 metros d'altura predomina un clima més fret que l'anterior, en una temperatura mija anual menor a -2 °C. Les precipitacions són casi exclusivament en forma de neu. Ademés, és comú que bufe allí el denominat "vent blanc" o borrasca de neu, que en ocasions dura varis dies. La superfície ocupada pel clima fret en el Pico és d'uns 31 km², zona que comprén el con volcànic i una menuda faixa a la seua entorn.
El clima calculat a 5747 m s. n. m. és el següent:
Glaciars i efectes del canvi climàtic
[editar | editar còdic]En 1985, el Pico de Orizaba contava encara en 14 glaciars. Actualment el volcà només conserva els següents:
El sistema de glaciars del Pico de Orizaba és de vital importància per a les comunitats aledaño al volcà degut a que el derretimiento moderat i natural dels volcans permet el reabastecimiento dels manantiales i pous de la zona.
Sense estos glaciars es perdria la font d'aigües als rius que alimenten a poblacions propenques.
En 2014 es va advertir que solament queden dos glaciars en la montanya pels efectes de contaminació, deforestación i canvi d'us de sol.[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Acorde que presenta la Comissió de Mig ambient, Recursos Naturals i Canvi Climàtic de la LXI Llegislatura de l'Honorable Congrés de l'Estat Lliure i Sobirà de Pobla».
- ↑ «An Altitude Tutorial». International Society for Mountain Medicine. Archivat des d'el original, el 24 de juny de 2011. Consultat el 2021-01-28.
- ↑ «El Parc Nacional Pico de Orizaba s'ubica en territori dels estats de Veracruz i Pobla, precisa el INEGI». Aristegui Notícies. Consultat el 28 de setembre de 2021.
- ↑ 4,0 4,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaEPP-INEGI - ↑ 5,0 5,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaSQ-INEGI - ↑ «Quins són els tres volcans més alts d'Amèrica del Nort i Amèrica del Sur - Brainly.lat» (en és). brainly.lat. Consultat el 28 de giner de 2018.
- ↑ David Tuggy. «Istaktepetl - The Pico de Pobla». Archivat des d'el original, el 17 de febrer de 2020. Consultat el 18 de juliol de 2018.
- ↑ «Montanyes més Prominents del Món». Costa Rica Trekking. Archivat des d'el original, el 1 de febrer de 2021. Consultat el 2021-01-28.
- ↑ «de-caida-en-el-pico-de-orizaba Alpiniste mor despuix de caiguda en el Pico de Orizaba - Jesús Zavala» (en és-mx). Grup Mileni. Consultat el 2022-10-22.
- ↑ David Tuggy. «Deprén Náhuatl Bàsic: SUSTANTIVOS». Archivat des d'el original, el 16 de juliol de 2018. Consultat el 16 de juliol de 2018.
- ↑ «El nawatl de Orizaba | SIL Mèxic». mexico.sil.org. Consultat el 2024-05-16.
- ↑ 12,0 12,1 White, Sidney E.. «Glaciers of North America: Glaciers of Mèxic». U.S. Geological Survey.
- ↑ Highest Mountains in the World (en anglés)
- ↑ «Pique de Orizaba pert glaciars; impossible recuperar-los: Semarnat». L'Universal Veracruz. Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 7 de març de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Citlaltépetl» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.