Anar al contingut

Mont Logan

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Mount Logan.jpg
Mont Logan

El mont Logan (en anglés Mount Logan) és la montanya més alta de Canadà i la segona més alta de tota Norteamérica despuix del monte Denali, o mont McKinley, en Alaska. Forma part de les montanyes Sant Elías i es troba en el sector suroccidental del Territori del Yukón, junt a la frontera en l'estat d'Alaska, i és part del parc i reserva nacional Kluane.[1] En ell naixen els glaciarés d'Hubbard i Logan. Té una prominència de 5250 m, sent el 6.º més prominent del món. Es creu que el mont Logan té la circumferència de base més gran de qualsevol montanya no volcànica de la Terra (un gran número de volcans d'escut són molt més grans en tamany i massa), formant un massiç que té onze picos per damunt dels 5000 m s. n. m.[2][3]

Pel alçament tectónico, el mont Logan encara s'està elevant. Abans de 1992, l'altitut exacta del mont Logan es desconeixia i s'estimava entre els 5959 m i els 6050 m. En maig de 1992, una expedició de la Geological Survey of Canada va fixar la medició actual de 5959 m usant GPS.[2]

Les temperaturas són extremadament fredes. En el replanell de 5000 m s. n. m., la temperatura de l'aire ronda els -45 °C en l'hivern i alcança casi baix zero en l'estiu, en una temperatura mija per a tot l'any d'al voltant de -27 °C. El 26 de maig de 1991 es varen registrar -77,5 °C, la temperatura més freda jamai registrada fòra de l'Antàrtida. No obstant no es conta com la temperatura més baixa de tota Norteamérica, puix va ser registrada a una altitut molt elevada. Un fos mínim de la neu du a una significativa capa de gèl, alcançant casi 300 m en alguns llocs.[3]

Descobriment i denominació

[editar | editar còdic]
Archiu:Saint Elias Mountains.jpg
Monte Logan i Monte Sant Elias presos des de 36 000 peus

El mont Logan no és fàcilment visible des de les terres baixes circumdants o la costa, per la seua posició en el cor de les montanyes Sant Elías, encara que pot vore's des de Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). en l'mar.[4] El primer albirament del que es té constància va ser en 1890 per part d'Israel C. Russell, durant una expedició al propenc mont Sant Elías, des de la cresta dels tossals de Pinnacle Pass ({{ |dms-lat=60°9,5′N |dms-long=140°18′O |dec-lat=Erro en l'expressió:: Caràcter de puntuació no reconegut "," |dec-long=-140.3 |param=60_9,5_N_140_18_W_|default=dms|name=}}</noinclude>). Va escriure: "Els núvols que se separaven cap al norest varen revelar varis picos jagantescs no vists abans... Un desconegut, que s'elevava en tres cúpules blanques molt per damunt dels núvols, era especialment magnífic".[5][6] Russell va donar a la montanya el seu nom actual, en honor de sir William Edmond Logan, un geólogo canadenc fundador de la Comissió Geològica de Canadà (CGC).

En 1894 es va determinar que l'elevació del mont Logan era d'uns Error de Lua: expandTemplate: template "es:Decimales" does not exist., lo que ho convertia en el pico més alt conegut en Norteamérica en aquell moment.[7] En 1898 es va determinar que el Denali era més alt.[8]

Picos del massiç

[editar | editar còdic]

Es considera que el massiç del Mont Logan té els següents importants picos, en a lo manco 500 m de prominència:

Pique Altura Prominència Coordenades
Monte Logan (principal) 5959 5250 per damunt del Mentasta Pass 60°34′2″N 140°24′19″O / 60.56722, -140.40528 ((primary peak))</noinclude>
Pico Philippe (Oest)[9] 5925 265 60°34′42.6″N 140°26′02.4″O / 60.5785, -140.434 (Philippe Peak)</noinclude>
Pique Logan Este (pico Stuart)[10] 5898 198 60°34′31.1″N 140°22′00.1″O / 60.575306, -140.366694 (Logan East Peak)</noinclude>
Pique d'Houston[11] 5740 100 60°35′03.5″N 140°27′20.5″O / 60.584306, -140.455694 (Houston's Peak)</noinclude>
Pico Prospector[12] 5644 344 60°35′58.9″N 140°30′40.7″O / 60.599694, -140.511306 (Prospector Peak)</noinclude>
Pique AINA[13] 5630 130 60°36′31.8″N 140°31′48.6″O / 60.608833, -140.530167 (AINA Peak)</noinclude>
Pico Russell[14] 5580 80 60°35′31.2″N 140°29′08.9″O / 60.592, -140.485806 (Russell Peak)</noinclude>
Pique Tudor (Pico Logan Nort)[15] 5559 219 60°36′58.2″N 140°29′35.4″O / 60.616167, -140.493167 (Tudor Peak)</noinclude>
Pique Saxon (Noreste)[16] 5500 80 60°37′12.0″N 140°27′57.6″O / 60.62, -140.466 (Saxon Peak)</noinclude>
Pique Queen[17] 5380 160 60°36′33.5″N 140°35′12.5″O / 60.609306, -140.586806 (Queen Peak)</noinclude>
Pico Capet (Noreste)[18] 5250 240 60°38′15.0″N 140°32′41.3″O / 60.6375, -140.544806 (Capet Peak)</noinclude>
Pique Catenary[19] 4097 397 60°36′36.0″N 140°17′52.1″O / 60.61, -140.297806 (Catenary Peak)</noinclude>
Pique Teddy[20] 3956 456 60°32′37.7″N 140°28′41.5″O / 60.543806, -140.478194 (Teddy Peak)</noinclude>

Primer ascens

[editar | editar còdic]
Archiu:Mountain and footprints. CAPS 27
El mont Logan des del noreste, tal com es veu des del camp de gèl Kluane

En 1922, un geólogo es va dirigir al Club Alpí de Canadà en la sugerència de que el club enviara un equip a la montanya per a alcançar el cim per volta primera. Un equip internacional d'escaladors britànics, canadencs i nortamericans es va reunir i inicialment havien planejat el seu intent per a l'any 1924, pero reunir els fondos i els retarts en els preparatius varen pospondre el viage fins a 1925. L'equip internacional d'escaladors va començar el seu viage a principis de maig, creuant el continent des de la costa del Pacífic en tren. Els expedicionarios varen caminar els 200 km restants fins a adinsar-se 10 km en el glaciar Logan, a on varen establir el campament base. A principis de la vesprada del 23 de juny de 1925, Albert H. MacCarthy (líder), H.F. Lambart, Allen Carpé, W. W. Foster, N. Read i Andy Taylor varen fer cim per primera volta.[3][21] L'expedició va durar un total de 65 dies, incloent l'acostament a la montanya des de la ciutat més propenca, McCarthy, el cim i la tornada; i va finalisar en tots els escaladors en perfectes condicions.[22]

Ascensos notables posteriors

[editar | editar còdic]
  • 1957 Aresta Este: East Ridge. Don Monk, Gil Roberts i atres tres alpinistes (USA) varen alcançar el cim el 19 de juliol.[23]
  • 1965 Aresta Sur: Hummingbird Ridge. Dick Long, Allen Steck, Jim Wilson, John Evans, Frank Coale i Paul Bacon (USA) a lo llarc de 30 dies, mediats de juliol a mitan d'agost. Fred Beckey va senyalar: "Quan ells varen retornar no podíem creure que hagueren pujat eixa cosa. No vàrem creure que tingueren la menor oportunitat".[24] Presentat en Fifty Classic Climbs of North America.
  • 1977 Aresta Warbler: Warbler Ridge. Dave Jones, Frank Baumann, Fred Thiessen, Jay Page (tots de Canadà) i Rene Bucher (suís) en 22 dies.[25]
  • 1979 Aresta noroest: Northwest Ridge. Michael Down (CA), Paul Kindree, John Howe, Reid Carter i John Wittmayer varen ascendir al cim a lo llarc de 22 dies, fent cim el 19 de juny.[26]
  • 1979 Aresta sur-suroest: South-Southwest Ridge. Raymond Jotterand (CA), Alan Burgess, Jim Elzinga i John Laughlan varen alcançar el cim despuix de 15 dies d'ascens el 30 de juny i 1 de juliol.[27]

Proposta de canvi de nom

[editar | editar còdic]

Despuix de la mort de l'antic primer ministre canadenc Pierre Trudeau, el llavors primer ministre i amic de Trudeau Jean Chrétien va sospesar l'opció de renombrar la montanya com Mont Trudeau;[28][29] pero davant l'oposició de la gent del Yukón, d'alpinistes, de geólogos, d'adversaris polítics de Trudeau i de molts uns atres canadencs es va vore forçat a abandonar el pla. Una montanya en la cordillera Premier de la Columbia Britànica va rebre en lloc d'això el nom de Mont Pierre Elliott Trudeau.

Rescat en maig de 2005

[editar | editar còdic]

Durant els últims dies de maig de 2005, tres montanyencs de l'equip de rescat North Shore Search and Rescue de North Vancouver es varen quedar en problemes en mitat de la montanya. Una operació conjunta de forces canadenques i nortamericanes va rescatar als tres escaladors per mig d'helicòpters, i els va dur a Anchorage, Alaska per a tractament de congelació.[30] Els tres montanyencs varen sofrir lesions de diversa consideració per les temperatures extremes, pero gràcies a la rapidea del rescat tots ells varen poder ser evacuats en vida.

Regles d'escalada

[editar | editar còdic]

En giner de 2020, pel cost de les operacions de busca i rescat dels últims anys, Parks Canada va anunciar noves regles per a escalar el Mont Logan:

  • No es poden fer expedicions en solitari
  • No hi ha expedicions en hivern (que també inclouen tot el Parc Nacional Kluane)
  • Els escaladors deuen tindre un segur que cobrixca els costs de busca i rescat.[31]

En els últims sèt anys s'han realisat huit missions de rescat en el Parc Nacional Kluane. Cada missió sol costar entre 60.000 i 100.000 dólars canadencs, que són pagats pels contribuents canadencs. Un portaveu de Parks Canada va dir que les noves regles tenen com a objectiu ajudar a reduir la càrrega financera dels contribuents.[31]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Kluane National Park and Reserve of Canada». Parks Canada. Consultat el 1 d'agost de 2010.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Mount Logan». Geological Survey of Canada. Archivat des d'el original, el 6 de febrer de 2007. Consultat el 12 d'abril de 2007.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Mount Logan: Canadian Titan». Virtual Museum of Canada. Archivat des d'el original, el 13 de setembre de 2008. Consultat el 18 de setembre de 2008.
  4. ↑ Lambart, H.F.. “jstor.org/stable/1783111 The Conquest of Mount Logan (La conquista del mont Logan)”. Geographical Journal LXVIII: 1-23.
  5. ↑ Holdsworth, Gerald. «Mount Logan».
  6. ↑ Russell, Israel C.. “An Expedition to Mt. Saint Elias, Alaska (Una expedició al mont Sant Elías, Alaska)”. National Geographic Magazine III: 141.
  7. ↑ “Washington Letter” . Bulletin of the American Geographical Society of New York 26: 102-103.
  8. ↑ Stuck, Hudson. google.com/books/edition/The_Ascent_of_Denali_Mount_McKinley/9c55AAAAMAAJ L'ascensió de Denali (Mont McKinley) (en en), Charres Scribner's Sons, pp. 159.
  9. ↑ «Philippe Peak». Bivouac.com. Consultat el 2007-07-15.
  10. ↑ «Logan East Peak (Stuart Peak)». Bivouac.com. Consultat el 2007-07-15.
  11. ↑ «Houston's Peak». Bivouac.com. Consultat el 2007-07-15.
  12. ↑ «Prospector Peak». Bivouac.com. Consultat el 2007-07-15.
  13. ↑ «AINA Peak». Bivouac.com. Consultat el 2007-07-15.
  14. ↑ «Russell Peak». Bivouac.com. Consultat el 2007-07-15.
  15. ↑ «Tudor Peak (Logan North Peak)». Bivouac.com. Consultat el 2007-07-15.
  16. ↑ «Saxon Peak». Bivouac.com. Consultat el 2007-07-15.
  17. ↑ «Queen Peak». Bivouac.com. Consultat el 2007-07-15.
  18. ↑ «Capet Peak (Northwest Peak)». Bivouac.com. Consultat el 2007-07-15.
  19. ↑ «Catenary Peak». Bivouac.com. Consultat el 2007-07-15.
  20. ↑ «Teddy Peak». Bivouac.com. Consultat el 2007-07-15.
  21. ↑ «Conquering Mount Logan». Parks. Archivat des d'el original, el 12 de decembre de 2017. Consultat el 12 d'abril de 2007.
  22. ↑ Sherman, Paddy (1965). Cloud Walkers - Six Climbs on Major Canadian Peaks, Toronto, Canadà: Macmillan of Canada, pp. 1–38.
  23. ↑ Selters, Andy (2004). Ways to the Sky, Golden, CO, USA: American Alpine Club Press, pp. 170–171. ISBN 0-930410-83-1.
  24. ↑ Selters, Andy (2004). Ways to the Sky, Golden, CO, USA: American Alpine Club Press, pp. 179–182. ISBN 0-930410-83-1.
  25. ↑ Scott (2000). Pushing the Limits, The Story of Canadian Mountaineering, Calgary, Alberta, Canadà: Rocky Mountain Books, pp. 319–320. ISBN 0-921102-59-3.
  26. ↑ (1980).The American Alpine Journal 1980.American Alpine Club.Nova York, EE.UU.:22(53)
    559.ISSN 0065-6925.
  27. ↑ (1980).The American Alpine Journal 1980.American Alpine Club.Nova York, EE. UU.:22(53)
    557–559.ISSN 0065-6925.
  28. ↑ «Mount Logan to become Mount Trudeau». CBC News. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2007. Consultat el 12 d'abril de 2007.
  29. ↑ «Highest peak to be Trudeau Mountain». Globe and Mail. Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2007. Consultat el 12 d'abril de 2007.
  30. ↑ «ACC Accident report for May 2005». Alpine Club of Canada - Edmonton section. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2007. Consultat el 12 d'abril de 2007.
  31. ↑ 31,0 31,1 As rescue costs soar, Parks Canada sets new rules for climbing Canada's highest peak, CBC News.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Irving, R. L. G., Tingues Great Mountains (Londres, J. M. Dent & Sons, 1940)
  • Sherman, Paddy (1965). Cloud Walkers - Six Climbs on Major Canadian Peaks, Toronto, Canadà: Macmillan of Canada, pp. 1–38.
  • Roper, Steve (1979). Fifty Classic Climbs of North America, Sant Francisco, EE. UU.: Serra Club Books, pp. 179–182. ISBN 0-87156-292-8.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mont_Logan&oldid=774219»