Anar al contingut

Baixa Califòrnia Sur

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:B.C.S.jpg
Baixa Califòrnia Sur

Baixa Califòrnia Sur, oficialment Estat Lliure i Sobirà de Baixa Califòrnia Sur, és un dels treinta y uno estats que junt en la Ciutat de Mèxic conformen Mèxic.[1][2] La seua capital i ciutat més poblada és La Pau. Està dividit en 5 municipis.

S'ubica en la partix Sur de la península de Baixa Califòrnia en la regió noroest del país, llimitant al nort en Baixa Califòrnia, a l'est en el Golf de Califòrnia i al sur i oest en l'oceà Pacífic. En 73 909 km² representa el 3.8 % del territori nacional[3] sent la novena entitat federativa més gran del país per darrere de Chihuahua, Sonora, Coahuila, Durango, Oaxaca, Tamaulipas, Jalisco i Zacatecas.

La seua població censada en 2020 va resultar de 798 447 habitants que representa el 0.6 % de la població total sent la segona entitat menys poblada[4] per darrere de Colima i la primera menys densament poblada; dita població està distribuïda com 91 % urbana i 9 % rural. Per la seua baixa població aporta únicament a el PIB nacional un 0.9 % sent la quarta entitat que menys aporta per darrere de Tlaxcala, Colima i Nayarit; la seua major activitat econòmica és el comerç. En 2019 va obtindre un Índex de desenroll humà de 0.804 —considerat molt alt— sent una de les sis entitats en un IDH en dit nivell i la quarta entitat en major IDH per darrere de la Ciutat de Mèxic, Baixa Califòrnia i Nou León.

Com a entitat subnacional una volta formada la federació mexicana en 1824 es va constituir com a part del territori de Baixa Califòrnia. Dit territori es va dividir en 1930 i va adquirir la seua àrea actual com el territori Sur de Baixa Califòrnia. Va ser fins al 8 d'octubre de 1974 quan es va promoure a estat lliure i sobirà —junt a Quintana Rosegue— sent el trigèsim primer estat per orde d'unió i, per tant, el més jove del país.

Dins del seu territori s'ubiquen tres dels trentacinc Patrimonis de la Humanitat de Mèxic. Un de cultural: l'Art Rupestre Gran Mural, dins del context de les pintures rupestres de la serra de Sant Francisco i dos naturals: el Santuari de ballenes de l'Vizcaíno i les Illes i àrees protegides del Golf de Califòrnia, compartint l'últim junt a Baixa Califòrnia, Sonora, Sinaloa i Nayarit.

Toponímia

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Toponímia de Califòrnia.


El nom Califòrnia ya existia abans del descobriment d'Amèrica o primera exploració dels europeus en terres com a nom d'un país fictici i paradisíaco. És dubtosa la relació de tal apelació en el similar "Califerne", nom d'una reina no cristiana de la Cançó de Roldán, l'etimologia de la qual és diferent (del francés "calife"). En la novela de cavalleria Les sergas de Esplandián, publicada en 1510 en Sevilla (Espanya), se cita per volta primera el nom tal i com ho coneixem en l'actualitat, potser provinent de "Càlida fornax" o ‘forn calent’ més el sufix de país -ia.

"Sapiau que a la destra mà de les Índies existix una illa anomenada Califòrnia molt prop d'un costat del paraís Terrenal; i estava poblada per dònes negres, sense que existira allí un home, puix vivien a la manera de les amazones. Eren de bells i robusts cossos, fogoso valor i gran força. La seua illa era la més forta de tot lo món, en les seues escarpados farallones i les seues pétreas costes. Les seues armes eren totes d'or i del mateix metal ponies màgics eren els arneses de les bésties salvages que elles acostumaven domar per a montar-les, perque en tota l'illa no hi havia un atre metal que l'or".

No obstant, segons Fernando Jordán en el seu llibre "L'atre Mèxic"[5] diu:


Història

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Història de Baixa Califòrnia Sur.
Archiu:Martirio de Lorenzo Carranco.jpg
La Rebelió dels Pericúes.

En una remota antiguetat calculada en catorze mil anys varen aplegar a la península per la ruta de les costes del oceà Pacífic els primers grups humans nómades, d'economia de subsistència. Existien tres grups tribals perfectament definits en l'época prehispánica: els pericúes, guaycuras i cochimíes. Els pericúes habitaven la partix sur de la península i s'estenien cap al nort, des de Veta Santa Lucas fins a la part mija de la península, els Guaycuras habitaven la part mija i els Cochimíes en l'extrem nort, deixant múltiples rastres rupestres en l'estat, principalment en les serra de San Francisco i en Serra de Guadalupe, com a part del Art Rupestre Gran Mural que va ser nomenat patrimoni Mundial de la Humanitat,[6] i que han donat a Baixa Califòrnia Sur, presència nacional i Mundial.

Paralelament als cochimíes s'anota l'existència d'atres grups nómades tals com: kumiai (k'miai), una de les famílies indígenes que junt en els cucapá, pai pai, kiliwa, cahilla i akula varen poblar el nort de la península de Baixa Califòrnia, tots pertanyents al tronc yumano.

Baixa Califòrnia Sur (o Sudcalifornia) va estar habitada antigament per tres grups principals: al sur els pericúes, al centre els guaycuras i al nort els cochimíes. Alguns membres d'este últim grup viuen encara en poblacions del veí estat de Baixa Califòrnia. Es creu que les primeres immigracions provinents del nort varen ocórrer fa més de dèu mil anys. Els primers "californians" vivien de la caça, la peixca i la recolecció en un mig natural difícil. Els aborigen trobats pels primers expedicionarios europeus desconeixien tant el seu orige com als autors de les pintures rupestres i petrograbados, dels quals esta entitat federativa conta en el major número de llocs en la República, localisats en tota l'extensió del territori estatal. És poc també lo que se sap de les seues llengües, de les que es conserven solament algunes paraules i frases.

Primeres exploracions

[editar | editar còdic]
Archiu:Island of California.jpg
L'illa de Califòrnia, mapa en llatí de el XVII.
Els primers contactes

Hernán Cortés va enviar cinc expedicions marítimes al noroest de Nova Espanya en busca d'un pas que se suponia hauria de comunicar al Pacífic en l'Atlàntic, incrementant aixina el poder d'Espanya en tot este costat del món. Les tres primeres varen fracassar; en la quarta es va produir una gresca que els seus rebels, en la seua fugida al nort, varen aplegar a lo que hui és La Pau. Si al principi varen ser ben rebuts pels natius, al final varen ser expulsats i morts varis d'ells quan varen pretendre cometre alguns abusos. La quinta expedició va ser comandada pel propi Cortés; qui va aplegar al lloc a on havien estat els amotinats, imponent-li el nom de Santa Creu, el 3 de maig de 1535. Ahí es va fundar una colónia en la que varen permanéixer el conquistador i la seua gent durant casi dos anys. Les penúries per a conseguir aliments i el rebuig dels indígenes, els va convéncer d'abandonar l'empresa.

Archiu:Traditional brick building downtown (3540185091).jpg
Palau municipal en La Pau.

A partir de llavors es va escomençar a donar eixa partix sur de la península el nom de Califòrnia. Esta paraula existia prèviament en una novela de l'época, cridada Les sergas de Esplandián (de Garci Rodríguez de Montalvo), la qual menciona una illa en esta denominació, situada precisament a la dreta del continent americà, governada per la reina Calafia, poblada solament per dònes i a on tot era d'or. Tal volta alguns varen pensar que Cortés havia aplegat efectivament a eixa Califòrnia, o varen començar a donar-li eixa designació.

Per això es va creure durant molt temps que la part coneguda de la península era la principal de les illes Californias. Els viages d'europeus a Califòrnia varen ser molts, pero la majoria d'ells varen fracassar. A fins de el XVI, l'explorador Sebastián Viscaí va reconéixer el lloc a on havia estat Cortés i ho va rebatejar com La Pau. L'atractiu principal de Califòrnia eren les seues perles.

L'interés en les terres a l'oest i noroest de la Nova Espanya es va concentrar en les Índies Orientals i solament per accident va ser divertit este interés a Califòrnia. El fracàs de les expedicions d'Álvaro Saavedra Cerón i Diego Hurtado de Mendoza en les Molucas no va disminuir els plans de Don Hernán Cortés per a engrandir els seus dominis; i en octubre de 1533 tenia ya preparada una nova expedició marítima en Tehuantepec, la Sant Lázaro al mando d'Hernando de Grijalva i la Concepció al mando de Diego de Becerra. Durant la primera nit del viage es varen separar les naos i la Sant Lázaro va ser forçada cap al ponent de les Illes Revillagigedo mentres la Concepció va continuar la seua derrota al noroest per la costa mexicana. Tement perdre-se, la tripulació de la Concepció es va amotinar baix el mando del pilot Fortún Ximénez, i assessinat Becerra, va proseguir el viage sense autorisació. Forçada pels temporals, la Concepció es va acostar a la península de Baixa Califòrnia i va alcançar les rodalies de la baïa de Santa Creu (La Pau) a on Ximénez i els seus tripulants varen tractar d'establir una chicoteta colónia. No obstant, esta va durar poc temps per un atac dels indis que va costar les vides de varis colonizadores, inclús la de Ximénez, i va causar la tornada dels sobreviviente a bordo de la Concepció a la costa de Jalisco a on varen ser presos per Nuño de Guzmán.

Els tripulants de la Concepció varen ser puix els descobridors i primers colonizadores de Califòrnia. En tornar, les seues relacions d'una nova terra i grans riquees de perles, varen ser rebudes per Hernán Cortés, qui va començar la preparació d'una nova empresa per a recuperar la seua nao de Guzmán i seguir les exploracions de Califòrnia. En abril de 1535 l'expedició, composta per les naos Sant Lázaro, Sant Tomás i Santa Águeda, va partir de Nova Espanya i prenent derrota al noroest va aplegar a la baïa de Santa Creu el 3 de maig.


Archiu:Misión de Nuestra Señora de Loreto. Siglo caps block 19 .jpg
Missió de La nostra Senyora de Loreto Conchó en el XVIII.

Cortés va prendre possessió de la terra i va establir un real en la finalitat de formar una colónia permanent. No obstant, Cortés es va trobar en conflictes llegals en Nova Espanya sent-li ordenat tornar a la capital pel Virrey, Don Antonio de Mendoza, en 1537. baixe el mando de Francisco de Ulloa va continuar la colónia, pero la pèrdua del respal directe de Cortés va causar certa inquietut entre els colonizadores, inquietut que es va vore incrementada per la falta d'enviaments de recaptes de Nova Espanya. Ulloa, confrontat per estos creixents problemes, es va trobar tan necessitat que en 1539 va abandonar totalment la baïa de Santa Creu i en els últims colon va retornar a Nova Espanya.

Per a la segona mitat de el XVII, des del hui port nayarita de Matanchén, els misionero varen mamprendre la evangelización de la hui Baixa Califòrnia. D'esta forma Juan María Salvatierra i els seus companyers varen mamprendre una extensa llabor que des de les costes novogallegas va motivar a la fundació de cada volta més nortenyes missions dins de la península. El 13 de febrer de 1768, despuix de l'expulsió dels jesuïtes, ara des del port nayarita de Sant Blas, misionero com a fra Junípero Serra i gobernant com Fernando de Rivera i Moncada varen reemprendre la evangelización i poblament de la zona, estenent-se per fi fins a l'Alta Califòrnia.

Personages distinguits

[editar | editar còdic]

Manuel Márquez de León (1822-1890): Va participar en heroísmo en la guerra de 1847, Governador de Sinaloa i Durango.cita requerida

Rosaura Zapata Cano (1876-1963): Mestra, creadora dels jardins de chiquets en el país.cita requerida

Agustín Olachea Avilés (1890-1974): Militar. Va nàixer en Tots Sants, B.C.S.; va participar en la Revolució Mexicana, Governador de Baixa Califòrnia (Nort) i dos voltes Governador de Baixa Califòrnia Sur; President Nacional del Partit Revolucionari Institucional i Secretari de la Defensa Nacional. Impulsor del desenroll econòmic de Baixa Califòrnia Sur, principalment en l'aspecte agrícola, a la seua iniciativa es varen obrir al cultiu les Valls dels Plans i Sant Dumenge.

Rafael M. Pedrajo (1896-1982) Va participar en la Revolució Mexicana, Secretari de la Presidència 1934-1935, Governador de Baixa Califòrnia Sur, va recolzar la peixca, l'agricultura, pero el seu principal guany com a governador, va ser la creació d'ocupacions per la promoció turística dels atractius naturals de l'estat que en l'actualitat es coneixen per designació o nomenaments, tal com les visites a l'illa de l'Esperit Sant, l'archipèlec de l'Esperit Sant, a Plaja Balandra, el Serpentario de La Pau, Tots Sants, Les Vetes, l'Arc Finisterra, l'Illa Coronat, les baïes de Magdalena, dels Somis, l'Estany Ull de Llebre, entre uns atres; Ademés, va instruir als lugareño a portar els valors de la seua cultura nativa, sent amables en els visitants, a que cuidaren l'entorn i ajudaren al que ho necessitara. Durant la seua gestió va haver pau i orde en la regió.

Geografia

[editar | editar còdic]

Llímits

[editar | editar còdic]
Archiu:Mulege oasis.jpg
Vista de l'Oasis de Mulegé.

Llimita al nort en l'estat de Baixa Califòrnia situat per damunt del paralel 28°N, a l'est en el mar de Cortés i al sur i oest en l'oceà Pacífic. La seua capital és la ciutat de La Pau. S'estén per una superfície de 73,475 km², i ocupa un 3.8 % del territori nacional.

Al nort s'ubiquen els estanys costers de Sant Ignacio i Ull de Llebre, les quals són llocs de reproducció de la ballena grisa i es troben protegides pel govern federal. En la mateixa zona s'ubica el desert de l'Vizcaíno, una reserva mundial de la biósfera.

Archiu:Iles de Basse-Californie Sud.jpg
Illes de Baixa Califòrnia Sur

Posseïx també unes 20 illes de les quals 3 estan pel llitoral de l'oceà Pacífic, Illa Magdalena, Illa Santa Margarita i Illa Natividad i, 17 per la Mar de Cortés: Illa Esperit Sant, Illa Danzante, Illa Islitas, Illa Les Ánimas, Illa Cerralvo o Jacques Cousteau, Illa Partida, Roques Alijos, Illa Sant Diego, Illa Sant Francisco, Illa Sant Josep, Illa Sant Marcos, Illa Santa Catalina, Illa Santa Creu, Illa Tortuga, Coronats,[7] Carmen, Monserrat.[8]

Elevació

[editar | editar còdic]

Les seues principals elevació són la Serra L'Estany, el volcà Les Tres Vérgens i el cerro Salsipuedes.

Flora i fauna: espècies autòctones

[editar | editar còdic]
Flora i fauna de Baixa Califòrnia Sur
Archiu:Sula leucogaster 4.jpg Archiu:MountainLion.jpg Archiu:White shark.jpg Archiu:White Marlin in North Carolina 1394318584.jpg Archiu:Zalophus californianus - Morro Bay.jpg
Sula leucogaster Felis concolor Carcharodon carcharias Istiophoridae Zalophus californianus
Archiu:California Quail mail in Golden Gate Park. caps block 37 Archiu:Cobra cascavel 280707- 23 04 40s - 49 06 55w caps block 38 (4)a.jpg Archiu:Antilocapra americana.jpg Archiu:Coragyps-atratus-002.jpg Archiu:Desert Bighorn Sheep Joshua Tree 4. caps block 39
Callipepla californica Crotalus durissus Antilocapra americana Coragyps atratus Ovis canadensis
Archiu:Boojum tree 02.jpg Archiu:Phoenix dactylifera1.jpg Archiu:Coreopsis gigantea 6. caps block 40 Archiu:Bear Canyon Trail at Sabino Canyon.jpg Archiu:Pinus ponderosa 9681. caps block 41
Fouquieria columnaris Phoenix dactylifera Coreopsis gigantea

Algunes de les espècies de fauna marina que habiten/ migran en la regió són:


  • Taburó martell (Sphyrna lewini)[9]
  • Mantaraya (Manta birostris)[10][11][12]
  • Tonyina aleta groga (Thunnus albacares)[13][14]
  • Dorat (Coryphaena hippurus)[15][16][17]
  • Calamar jagant (Dosidicus gigues)[18]
  • camarón blau (Litopenaeus stylirostris), camarón café (Farfantepenaeus californensis) i Camarón Japonés (Sicyonia penicillata)[19][20]
  • Pechina generosa (Panopea globosa)[21][22]
  • Caragol (vàries espècies)[23]
  • Ballena grisa (Eschrichtius robustus)[24][25][26][27]
  • Llop marí de Califòrnia (Zalophus californianus)[28][29][30]
  • tortuga llaüt (Dermochelys coriacea), tortuga golfina (Lepidochelys olivacea), tortuga prieta o negra (Chelonia mydas agassizi), tortuga caguama, groga o cabezona (Caretta caretta) [31][32][33]
  • Vaquita marina (Phocoena sinus)[34][35][36][37]

Algunes de les espècies de fauna terrestre presents en la zona són:

  • Mapache (Procyon lotor)[48][49]
  • Rat penat (vàries espècies)[50][51]
  • Escurçó de cascabel (vàries espècies)[52][53]
  • Iguana del desert (Dipsosaurus dorsalis)[54]
  • Llebre (Lepus californicus)[55][56]
  • Conill (Sylvilagus audubonii)[57]
  • Serp (vàries espècies)[58][53]

Algunes de les espècies que es poden trobar en BCS són:

Demografia

[editar | editar còdic]

Població

[editar | editar còdic]

Segons les sifres que va tirar el Cens de Població i Vivenda realisat pel Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI) en 2020, l'estat de Baixa Califòrnia sur contava fins a eixe any en un total de 798,447 habitants. D'ells, 405,879 eren hòmens i 392,568 eren dònes.[75] La taxa de creiximent anual per a l'entitat durant el periodo 2005-2010 va ser del 4.5%.

Principals ciutats (2020)

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anex:Localitats de Baixa Califòrnia Sur per població.
Principals ciutats i localitats de Baixa Califòrnia Sur (2010)[76]

Ciutat / localitat Municipi Població Ciutat / localitat Municipi Població
1 La Pau La Pau 250 141   11 El Centenari La Pau 6 221
2 Veta Santa Lucas Les Vetes 202 694   12 Port Sant Carlos Comondú 5 742
3 Sant Josep de la Veta Les Vetes 136 285   13 El Pescadero La Pau 4 245
4 Ciutat Constitució Comondú 43 805   14 Mulegé Mulegé 3 834
5 Loreto Loreto 16 311   15 Chametla La Pau 3 054
6 Santa Rosalía Mulegé 14 357   16 Melitón Albáñez Domínguez La Pau 2 409
7 Guerrero Negre Mulegé 13 596   17 Baïa Tortugues Mulegé 2 367
8 Vila Alberto Andrés Alvarado Arámburo Mulegé 10 897   18 La Ribera Les Vetes 2 320
9 Ciutat Insurgents Comondú 9 133   19 Port Adolfo López Mateos Comondú 2 227
10 Tots Sants La Pau 7 185   20 Sant Francisco Mulegé 1 919
Archiu:Misión Nuestra Señora de Loreto.jpg
Missió de La nostra Senyora de Loreto Conchó.

Religió

[editar | editar còdic]

L'estat de Baixa Califòrnia Sur conta en l'història de la 16 Missions espanyoles en Baixa Califòrnia en les quals va iniciar l'exploració i evangelización de la Península de Baixa Califòrnia. En este territori varen iniciar les campanyes de evangelización de les ara Californias de sur a nort. A continuació es presenten els percentages de l'afiliació religiosa en l'estat:[77]

Cristians catòlics: 81.3%
Atres cristians: 9.8%
Atres religions: 0.1%
Ateus, agnòstics i no religiosos: 6.3%
Sense especificar: 2.5%

Municipis

[editar | editar còdic]

L'Estat de Baixa Califòrnia Sur es dividix en 5 municipis, que es descriuen a continuació:

Archiu:Municipios de Baja California Sur.svg
Divisió Política de l'Estat de Baixa Califòrnia Sur
Clau INEGI Municipi Capçalera Municipal Població (2020) Data de creació
001 Comondú Ciutat Constitució 73,021 1972
002 Mulegé Santa Rosalía 64,022 1972
003 La Pau La Pau 292,241 1972
008 Les Vetes Sant Josep de la Veta 351,111 1981
009 Loreto Loreto 18,052 1992

Municipis per IDH

[editar | editar còdic]
Posat Municipi IDH (2015)[78] País comparable[79]
La Pau 0.898 Chile
Les Vetes 0.799 Montenegro
Loreto 0.781 Bulgària
Comondú 0.760 Turquia
Mulegé 0.743 Ucrània

Economia

[editar | editar còdic]
Archiu:Vista Del malecon de Noche. caps block 164
Vista del Malecón de nit
Archiu:Playa Balandra. caps block 165
Vista de la Plaja Balandra

L'estat de Baixa Califòrnia Sur té un dels destins turístics més importants del país, les plages i el ecoturismo són les principals fonts d'ingressos per a la zona, pero també es desenrollen importants plantacions i hivernàculs que produïxen tomata, mànecs, albargina, carabassa, dacsa, chile, pimentó morrón i meló.

La peixca és una atra de les principals activitats econòmiques de l'estat, sent un dels principals proveïdors dels Estats Units, Japó, Canadà, Islàndia, entre uns atres. L'extracció de sal i la mineria són activitats econòmiques que sempre s'han desenrollat des de temps colonials a l'actualitat.

En 2019, les mines de coure de Baixa Califòrnia Sur varen produir 17,084 tonellades, sent el quint productor nacional d'este metal. També són extrets en el seu territori zinc, agregats pétreos, argila i grava, i va anar el primer productor nacional en el mateix any d'arena, fosforita, sal i algeps.[80]

Educació

[editar | editar còdic]

L'estat conta en importants centres educatius de nivell mig superior i nivell superior, l'Universitat Autònoma de Baixa Califòrnia Sur és l'institució educativa més important de l'estat. També existixen centres d'investigació d'atres universitats del país i de l'estranger. Aixina com també, conta en institucions formadores de docents com la Benemérita Escola Normal Urbana (BENU), l'Escola Normal Superior i el Centre Regional d'Educació Normal "Marcelo Rubio Ruiz".

Infraestructura

[editar | editar còdic]

L'estat conta en una extensa ret de carreteres, alguns trams són en dos carrils com la Pichilingue-La Pau o la Sant Josep de la Veta-Veta Santa Lucas, aixina com l'autopista lliure de la Pau a Veta Santa Lucas. Hi ha sis aeroports que operen de manera regular, dels quals tres són internacionals i 3 són nacionals. L'aeroport de major tràfic és l'Aeroport Internacional de les Vetes en operacions a les ciutats més importants de Mèxic i d'Estats Units.

Estadística 2010-2011

[editar | editar còdic]
Superfície
Superfície continental
(quilómetros quadrats)
Superfície d'agricultura
(quilómetros quadrats)
Superfície d'àrees sense vegetació
(quilómetros quadrats)
73,922.47 1,836.11 1,116.97
Superfície sembrada total
(Hectàrees)
Superfície collida total
(Hectàrees)
Superfície mecanisada
(Hectàrees)
40,711 (2011) 37,232 (2011) 35,019
Població i vivenda
Població total Naiximent Defunció generals
637,026 (2010) 12,864 (2012) 2,739 (2012)
Població Econòmicament Activa Població No Econòmicament Activa
362,246 (ENE/ABR-2014) 164,722
Vivendes particulars Promig d'ocupants per vivenda particular
178,079 (2010) 3.6 (2010)
Educació
Població de 5 i més anys en primària Total d'escoles en educació bàsica i mija superior Biblioteques públiques
182,018 (2010) 1,058 (2011) 57 (2011)
Seguritat i salut
Població derechohabiente Personal mèdic Unitats mèdiques
481,387 (2010) 1,684 (2011) 142 (2011)
Delictes registrats en desburgacions prèvies del fur comú Accidents de trànsit terrestres en zones urbanes i suburbanes Capacitat dels Centres de Readaptació Social
16,261 5,584 1,734
Infraestructura i economia
Usuaris d'energia elèctrica Valor de les vendes d'energia elèctrica
(Mils de pesos)
Inversió pública eixercida en obres d'electrificació
(Mils de pesos)
240,134 (2011) 3'192,860 (2011) 644,555 (2009)
Mercats públics Centrals d'abast Aeroports
5 (2010) 1 (2010) 3 (2010)

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Víctor Chávez. «DF no és l'estat 32, aclarixen llegisladors». El Financer. Consultat el 8 de maig de 2020.
  2. «Artícul 44 de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans». Consultat el 6 d'abril de 2025. «La reforma a este artícul en 2016, aixina com al 43 i 122 de la mateixa constitució, i el text vigent de l'artícul 1.º de la Constitució local, afirmen el seu caràcter d'entitat federativa, mes no d'estat, en virtut de la seua condició de capital de la república.»
  3. INEGI. «Baixa Califòrnia Sur». Consultat el 9 d'agost de 2021.
  4. INEGI. «Baixa Califòrnia Sur: Informació de població». Consultat el 9 d'agost de 2021.
  5. Jordán, Fernando (1997). L'atre Mèxic, Mèxic: UABC. ISBN 9686260986.
  6. «Centre del Patrimoni Mundial -» (en és). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2024-11-14.
  7. «TOUR A ISLA CORONADO, LORETO BAJA CALIFORNIA SUR» (en és). Loreto Siga and Land Tours. Consultat el 2025-10-05.
  8. «Illes de Sudcalifornia: ISLA MONSERRAT, LORETO, BAJA CALIFORNIA SUR - Sudcalifornios». www.sudcalifornios.com. Consultat el 2025-10-05.
  9. «El taburó martell, en extinció» (en és-mx). vanguarda.com.mx. Consultat el 2025-01-31.
  10. «Manual de bones pràctiques d'interacció en les mantes jagantes de la Reina» (en en-us). Pelagios Kakunja. Consultat el 2025-01-31.
  11. «Mantes jagantes en La Pau, Baixa Califòrnia Sur» (en és). mag21. Consultat el 2025-01-31.
  12. «Flora i fauna de BCS: Mantarraya Jagant - Sudcalifornios». sudcalifornios.com. Consultat el 2025-01-31.
  13. «MSN». www.msn.com. Consultat el 2025-01-31.
  14. «on-es-produïx-el-atun-aleta-groga/ ESTADOS DONDE SE PRODUCE EL ATÚN ALETA AMARILLA» (en és). NOTIO Sonora. Consultat el 2025-01-31.
  15. Ciències marines.41(4)
    283–295.ISSN 0185-3880.doi:10.7773/cm.v41i4.2560.Consultat el 2025-01-31.
  16. Institut Politècnic Nacional. Centre Interdisciplinari de Ciències Marines.Consultat el 2025-01-31.
  17. Espai I+D, Innovació més desenrolle.13(38)ISSN 2007-6703.doi:10.31644/IMASD.38.2024.a04.Consultat el 2025-01-31.
  18. Corpoica.16(1)
    41–50.Consultat el 2025-01-31.
  19. «La Pesquería de Camarón en Baixa Califòrnia Sur» (en és). gob.mx. Consultat el 2025-01-31.
  20. «Acuacultura Camarón blanc del Pacífic» (en és). gob.mx. Consultat el 2025-01-31.
  21. «Acuacultura Pechina generosa» (en és). gob.mx. Consultat el 2025-01-31.
  22. «Acorde que modifica el similar pel que s'establix veda temporal per a l'aprofitament de pechina generosa (Panopea globosa) en Baïa Magdalena, Baixa Califòrnia Sur, publicat el 16 d'abril de 2021.». AI Regula Solutions. Consultat el 2025-01-31.
  23. «Caragols de Mèxic» (en és). gob.mx. Consultat el 2025-01-31.
  24. «Ballena grisa (Eschrichtius robustus)» (en és). gob.mx. Consultat el 2025-01-31.
  25. «Coneix més de la ballena grisa» (en és). gob.mx. Consultat el 2025-01-31.
  26. «Ficha Monitoreo S I M I C | Comissió Nacional d'Àrees Naturals Protegides | Govern | gob.mx». simec.conanp.gob.mx. Consultat el 2025-01-31.
  27. El periple sustentable.(36)
    157–183.ISSN 1870-9036.Consultat el 2025-01-31.
  28. «Llop marí californià (Mamífers selvats de Baixa Califòrnia Sur) · iNaturalist Mexico» (en és-mx). iNaturalist Mexico. Consultat el 2025-01-31.
  29. «Registres de llops marins de Califòrnia en Baïa de Loreto» (en és). gob.mx. Consultat el 2025-01-31.
  30. Ciències marines.41(4)
    269–281.ISSN 0185-3880.doi:10.7773/cm.v41i4.2545.Consultat el 2025-01-31.
  31. «Cinc espècies de tortugues marines habiten les costes de Baixa Califòrnia Sur - El Sudcaliforniano | Notícies Locals, Policíaques, sobre Mèxic, Baixa Califòrnia Sur i el Món» (en és). oem.com.mx. Consultat el 2025-01-31.
  32. «Tortugues marines de Baixa Califòrnia Sur – ASUPMATOMA | Campament Tortuguero» (en és). Consultat el 2025-01-31.
  33. «Baixa Califòrnia Sur alberga 5 espècies de tortugues marines en les seues costes - Noro» (en és-es). noro.mx. Consultat el 2025-01-31.
  34. «Vaquita marina, la marsopa més chicoteta del món» (en és). gob.mx. Consultat el 2025-01-31.
  35. «Vaquita marina, la marsopa del Golf de Califòrnia» (en és). gob.mx. Consultat el 2025-01-31.
  36. «Requadro» (en és). apps1.semarnat.gob.mx. Archivat des d'el original, el 2024-11-04. Consultat el 2025-01-31.
  37. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. animalpolitico.com. Consultat el 2025-01-31.
  38. «Suspenen albirament de taburó ballena en La Pau - El Sudcaliforniano | Notícies Locals, Policíaques, sobre Mèxic, Baixa Califòrnia Sur i el Món» (en és). oem.com.mx. Consultat el 2025-01-31.
  39. «Suspenen l'albirament de taburó ballena en La Pau per baixa presència d'eixemplars - Noro» (en és-es). noro.mx. Consultat el 2025-01-31.
  40. «a-el-tiburon-ballena Baïa de la Pau, nova àrea de refugi per al taburó ballena» (en és). gob.mx. Consultat el 2025-01-31.
  41. «Es reactiva la captura de pechina catarina en Baixa Califòrnia Sur.» (en és). gob.mx. Consultat el 2025-01-31.
  42. «Recuperen més d'una tonellada de pechina Catarina en Baixa Califòrnia Sur» (en és). POSTA Baixa Califòrnia Sur. Consultat el 2025-01-31.
  43. Institut Politècnic Nacional. Centre Interdisciplinari de Ciències Marina.Consultat el 2025-01-31.
  44. «Acuacultura Durícia d'astral» (en és). gob.mx. Consultat el 2025-01-31.
  45. Revista de biologia marina i oceanografia.51(3)
    665–673.ISSN 0718-1957.doi:10.4067/S0718-19572016000300017.Consultat el 2025-01-31.
  46. «Flora i fauna sudcalifornia: Coyote - Sudcalifornios». sudcalifornios.com. Consultat el 2025-01-31.
  47. «Coyote (Mamífers selvats de Baixa Califòrnia Sur) · iNaturalist Mexico» (en és-mx). iNaturalist Mexico. Consultat el 2025-01-31.
  48. «Mapache (Mamífers selvats de Baixa Califòrnia Sur) · iNaturalist Mexico» (en és-mx). iNaturalist Mexico. Consultat el 2025-01-31.
  49. Acta zoológica mexicana.33(2)
    394–397.ISSN 0065-1737.Consultat el 2025-01-31.
  50. «Mamífers selvats de Baixa Califòrnia Sur · iNaturalist Mexico» (en és-mx). iNaturalist Mexico. Consultat el 2025-01-31.
  51. «Rat penat en la península de Baixa Califòrnia» (en és-mx). Terra Peninsular A.C.. Consultat el 2025-01-31.
  52. «En BCS habiten 8 espècies de serps cascabel, 3 són endèmiques - El Sudcaliforniano | Notícies Locals, Policíaques, sobre Mèxic, Baixa Califòrnia Sur i el Món» (en és). oem.com.mx. Consultat el 2025-01-31.
  53. 53,0 53,1 «a-mantindre-equilibri-ecologico-de-bcs/ Espècies de serps importants per a mantindre equilibri ecològic de BCS – Govern de Baixa Califòrnia Sur». www.bcs.gob.mx. Consultat el 2025-01-31.
  54. Consultat el 2025-01-31.
  55. Therya.3(2)
    172–183.ISSN 2007-3364.doi:10.12933/therya-12-68.Consultat el 2025-01-31.
  56. «Senyes de Llebre de california, dieta, hàbitat i imàgens en Animalia.bio». animalia.bio. Consultat el 2025-01-31.
  57. «el%20desert%20(Sylvilagus%20audubonii,la%20llebre%20de%20coa%20negra. Els conills i les llebres que viuen en Mèxic» (en és-mx). Ciència UNAM. Consultat el 2025-01-31.
  58. «La calor “desperta” espècies venenoses de Baixa Califòrnia Sur - El Sudcaliforniano | Notícies Locals, Policíaques, sobre Mèxic, Baixa Califòrnia Sur i el Món» (en és). oem.com.mx. Consultat el 2025-01-31.
  59. «seua-adaptabilitat-en-bcs-19839134 El Pal Vert i la seua adaptabilitat en BCS - El Sudcaliforniano | Notícies Locals, Policíaques, sobre Mèxic, Baixa Califòrnia Sur i el Món» (en és). oem.com.mx. Consultat el 2025-01-31.
  60. «Flora i fauna sudcalifornia: PALO VERDE - Sudcalifornios» (en és-és). www.sudcalifornios.com. Archivat des d'el original, el 2024-06-20. Consultat el 2025-01-31.
  61. Bolletí de la Societat Argentina de Botànica.41(1-2)
    99–121.ISSN 1851-2372.Consultat el 2025-01-31.
  62. ISSN 0373-580X.Consultat el 2025-01-31.
  63. «Larrea tridentata - ficha informativa». www.conabio.gob.mx. Consultat el 2025-01-31.
  64. «Flora i Fauna Sudcalifornia: GOBERNADORA (LARREA TRIDENTATA) - Sudcalifornios». sudcalifornios.com. Consultat el 2025-01-31.
  65. «Coneix els usos de la "Governadora", planta de les més utilisades en sudcalifornia - El Sudcaliforniano | Notícies Locals, Policíaques, sobre Mèxic, Baixa Califòrnia Sur i el Món» (en és). oem.com.mx. Consultat el 2025-01-31.
  66. «Flora i fauna sudcalifornia: CHOYA PELONA - Sudcalifornios». sudcalifornios.com. Consultat el 2025-01-31.
  67. «Choya de Baixa Califòrnia (Cylindropuntia californica)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-01-31.
  68. Revista Mexicana de Ciències Agrícoles.11(3)
    531–542.ISSN 2007-9230.doi:10.29312/remexca.v11i3.2017.Consultat el 2025-01-31.
  69. «Flora i fauna sudcalifornia: LA BIZNAGA DE AGUA - Sudcalifornios». sudcalifornios.com. Consultat el 2025-01-31.
  70. «Renda d'autos Hertz Mèxic, obtingues les millors ofertes en donar clic ací» (en és). www.hertzmexico.com. Consultat el 2025-01-31.
  71. «El ciri, espècie endèmica de Baixa Califòrnia» (en és-mx). Terra Peninsular A.C.. Consultat el 2025-01-31.
  72. «Importància Biocultural de la planta de Ciri (Fouquieria columnaris) a través de la Comunicació Visual» (en és). Resonància Científica. Consultat el 2025-01-31.
  73. «Flora i Fauna Sudcalifornia: Pal Adan (Fouquieria diguetii) - Sudcalifornios». sudcalifornios.com. Consultat el 2025-01-31.
  74. «Pal Adán (Fouquieria diguetii)» (en en-us). Spadefoot Nursery, Inc.. Consultat el 2025-01-31.
  75. «Número d'habitants. Baixa Califòrnia Sur». cuentame.inegi.org.mx. Consultat el 2021-04-25.
  76. Institut Nacional d'Estadística i Geografia. «Principals resultats per localitat 2010 (ITER)». Archivat des d'el original, el 5 de setembre de 2017. Consultat el 8 de giner de 2014.
  77. «Cense de Població i Vivenda 2010». INEGI. Archivat des d'el original, el 25 de decembre de 2018. Consultat el 4 de febrer de 2013.
  78. «Informe de Desenroll Humà Municipal 2010-2015. Transformant Mèxic des de lo local». Archivat des d'el original, el 6 de novembre de 2019. Consultat el 15 de març de 2021.
  79. UNDP.Consultat el 14 de Març del 2021.
  80. Servici Geològic Mexicà.Consultat el 16 de setembre de 2022.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Del Llibre "Resenya Històrica de les Missions de Baixa Califòrnia" del Dr. W. Michael Mathes, catedràtic de l'Universitat de Sant Francisco, E.U.A.
  • Del llibre "Estudi de l'entitat a on viu Baixa Califòrnia Sur" de la Secretària d'Educació Pública. 2011.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Plantilla:Wikiviajes


Referències

[editar | editar còdic]