Illa Esperit Sant (Baixa Califòrnia Sur)

Illa Esperit Sant (Baixa Califòrnia Sur)

Illa Partida i Esperit Sant.

Illa Esperit Sant és una illa en el Golf de Califòrnia, de l'estat mexicà de Baixa Califòrnia Sur. L'orografia d'abdós és completament diferent a les atres illes del Golf. L'illa té 19 km de llarc i 5 km d'ample en promig i està separada de l'Illa Partida per un estret canal. Conta en diversos penya-segats, arena blanca en les plages i aigües prou cristalines en les seues baïes les quals funcionen com a llar d'una rica biodiversitat marina, incloent llops marins, delfins, mantarrayas i tortugues, albergant espècies endèmiques i és també un refugi clau per a aus marines.

Conta en un àrea de terra de 80.763 km² la duodècima illa més gran de Mèxic. L'àrea terrestre de l'Illa Partida és de 15.495 km².

l'àrea és protegida per l'Unesco com biosfera, i la seua importància com un destí ecoturístico és el factor principal. Les illes estan abdós deshabitades. Les illes són part del municipi de La Pau.

Biodiversitat

D'acort al Sistema Nacional d'Informació sobre Biodiversitat de la Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat (CONABIO) en el Parc Nacional Zona marina de l'Archipèlec d'Esperit Sant habiten més d'1,300 espècies de plantes i animals de les quals 50 es troba dins d'alguna categoria de risc de la Norma Oficial Mexicana NOM-059  i 12 són exòtiques,

Història

Inicialment va ser batejada com a “Illes de les Perles” en 1534, i va ser rebatejada en 1535 com a Sant Miguel, per Hernán Cortés, per a canviar-li al nom actual en 1632 pel capità Francisco d'Ortega.

L'illa va ser habitada pels pericúes i va jugar un paper històric en l'insurrecció indígena contra els jesuïtes, servint com a refugi per al pare Segismundo Taraval en 1734.

Cap a finals del sigle XIX i principis de el XX, la ensenar de Sant Gabriel va albergar un innovador criadero de madreperla dirigit per Gastón Vives, un proyecte pioner en la perlicultura -acuicultura de perles- en Llatinoamèrica, no obstant, els conflictes derivats de la Revolució Mexicana varen dur a l'abandó de l'indústria.

En 1973, el govern federal mexicà, en un procés de repartiment de terres, va entregar l'illa a 38 ejidatarios del ejido Alfredo V. Bonfil, com a ampliació ejidal, no obstant, per la falta d'aigua i el tipo del sol, el territori era agrícolamente infértil, improductiu, comercialment inhabitable. A raïl de la reforma agrària de 1992, els ejidatarios varen adquirir el dret d'privatizar i vendre parceles, lo que va dur a que fora dividida i posada a la venda.

El fraccionament i la venda de lots de l'illa varen encendre les alarmes entre ambientalistas i autoritats, els qui temien que l'hàbitat milenari, fòra destruït per l'urbanisació i construcció d'infraestructura, hotels i desenrolls comercials.

Per a salvar l'illa, es va organisar un particular procés de compra concertada: Els ejidatarios i l'empresari mexicà Manuel Arango Arias varen impulsar l'idea d'adquirir la totalitat de l'illa per a protegir-la, per ad açò es va realisar un avalúo oficial de les 10,000 hectàrees.

La compra es va concretar per prop de $8 millons de dólars, finançada per una coalició entre l'empresari Manuel Arango, donants privats, i la comunitat local del poble per a que foren partícips i se sentiren propietaris, aixina com fundacions internacionals (com la Fundació Walton).

El grup comprador va adquirir l'illa, pero no per a benefici particular, sino en la condició no-negociable de cedir-la al patrimoni nacional federal. En 2003, es va formalisar l'expropiació de terrenys d'us comú i la compra de les parceles privades. L'archipèlec va ser declarat propietat federal, en restriccions estrictes per a evitar construccions i protegir el seu ecosistema.

En 2005, l'Archipèlec Esperit Sant va ser reconegut com Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO per la seua impressionant biodiversitat marina i terrestre. Actualment, es troba baix la protecció de la Comissió Nacional d'Àrees Naturals Protegides (CONANP) del Govern Federal, permetent únicament el turisme sustentable i de baix impacte.