Golf de Califòrnia

El golf de Califòrnia, [1]conegut també com a mar de Cortés o mar Bermejo, és una extensió del oceà Pacífic en el noroest de Mèxic i s'ubica entre la península de Baixa Califòrnia en els estats de Baixa Califòrnia i Baixa Califòrnia Sur, i el massiç continental, en els estats de Sonora i Sinaloa. Té una llongitut de 1126 km i el seu esgambi varia entre els 48 i 241 quilómetros.En el seu extrem nort es troba la desembocadura del riu Colorat.
Toponímia
[editar | editar còdic]El seu nom prové de Califòrnia,[2]des de 1539, nom que li va donar Hernán Cortés a la península, que originalment es va pensar, erròneament, que era una illa, i d'est el de mar de Cortés. El seu nom en kiliwa és Ja’ Tay Eñoom (mar de l'Orient), i Xepe (mar), en seri.cita requerida
Va rebre el nom de Mar Bermejo per Francisco de Ulloa els exploradors espanyols en el sigle XVI, pel to rojós de les seues aigües, provocat per la presència natural de grans concentracions de plàncton. [3]
Història
[editar | editar còdic]La formació del golf de Califòrnia va iniciar fa uns 130 millons d'anys, en plena era Mesozoica, degut a que una massa de terra, que posteriorment seria la península de Baixa Califòrnia, va escomençar a separar-se del continent a causa d'una série de moviments tectónicos originats per lo que hui es coneix com falla de Sant Andrés. El golf de Califòrnia va adquirir les seues característiques actuals fa aproximadament 4,5 millons d'anys. Des de llavors fins ara, la península s'ha desplaçat 650 quilómetros i el moviment encara continua, i es calcula que dins d'alguns millons d'anys se separarà totalment del continent i es tornarà una illa, en la qual cosa es farà realitat el mit dels navegants de el XVII, que equivocadamente pensaven que era una illa.cita requerida
Francisco de Ulloa va donar el seu nom a la mar de Cortés (actual Golf de Califòrnia) en honor d'Hernán Cortés, en 1539. Originalment, Ulloa va creure que el golf conduïa al mític estret de Anián, el qual es pensava que conectava al oceà Pacífic en l'oceà Atlàntic. Melchor Díaz va fer exploracions extensives de la zona en 1540, incloent incursions en el riu Colorat.cita requerida
Geografia
[editar | editar còdic]Geogràficament, el Golf de Califòrnia s'ubica en una regió de clima subtropical, la qual cosa ocasiona grans variacions climàtiques anuals, inclús diàries. Durant l'hivern, la temperatura descendix considerablement en la partix nort, produint-se gelades. En l'estiu, i ya en la partix sur, es presenten tormentes tropicals. La temperatura promig del golf és de 24 °C. En la partix nort, les pluges són molt escasses i solen ocórrer entre octubre i maig.cita requerida
Illes
[editar | editar còdic]El golf conté 37 illes principals. Les dos més grans són Illa Ángel de la Guarda i Illa Taburó. La majoria de les illes es troben en el costat oest del golf. De fet, moltes de les illes del golf són el resultat de erupció volcàniques que varen ocórrer durant l'història primerenca de Baixa Califòrnia. Es creu que les illes d'Illes Marías, les illes Sant Francisco i l'Illa Partida són el resultat de dites erupció. No obstant, les formacions de les illes no depenen unes d'unes atres. Cada una d'elles es va formar com a resultat d'un succés estructural individual.[4] Vàries illes, incloent Illa Coronats, alberguen volcans.
El golf conta en més de 900 illots i illes que en conjunt sumen unes 420 hectàrees. Totes elles en el seu conjunt varen ser promulgades com "Àrea de Reserva i Refugi d'Aus Migratòries i Vida Selvada" el 2 d'agost de 1978. En juny de 2000, les illes varen ser designades com àrea de protecció de flora i fauna. Ademés d'este esforç del govern mexicà, per la seua importància i reconeiximent a nivell mundial, totes les illes del golf també formen part del programa internacional "L'Home i la Biosfera" (MAB) i formen part de la Ret Mundial de Reserves de la Biosfera de la UNESCO com a Reserva Especial de la Biosfera. Per la gran extensió que comprén esta àrea protegida federal, la conservació i gestió es porta a terme per mig d'un sistema de quatre direccions regionals (una per cada estat limítrof del Golf de Califòrnia). La llabor de conservació directa i indirecta que es realisa en les illes es rig per un sol programa de maneig, publicat en l'any 2000, que es complementa en programes de maneig locals i específics. La Direcció de l'Àrea de Protecció de la Vida Selvada de les Illes del Golf de Califòrnia en Baixa Califòrnia és responsable de 56 illes ubicades front a la costa de l'estat. Estes s'agrupen en quatre archipèlecs: Sant Luis Gonzaga o Encantat, Ángel Guardià, Baïa dels Àngels i Sant Lorenzo.[5][6]
En les seues aigües es troben les següents illes pertanyents a l'estat de Baixa Califòrnia i administrades pel municipi de Mexicali: l'illa Ángel de la Guarda, Montague, Gore, Consag, El Huerfanito, Miramar, Coloradito, Encantada, Pómez, Sant Luis, Mejía, Granit, Navío, Pelícano, Alcatraz, Coronadito, Smith, Pond i el grup d'illes i illots que es troben dins de la baïa dels Àngels. A l'estat de Baixa Califòrnia Sur pertanyen les illes de: Carmen, Cerralvo, Coronats, Esperit Sant, Monserrat, Partida, Sant Diego, Sant Francisco, Sant Josep, Sant Marcos, Santa Catalina, Santa Creu, i al estat de Sonora, les illes Huivulai, San Esteban, les Sant Jorge, Sant Pedro Màrtir, San Pedro Nolasco i l'illa Taburó, la qual és la més gran de Mèxic, en una superfície de 1208 km², entre atres de menor tamany.cita requerida
El fondo marí del golf és un dels més abruptes del món. Valls i canons submarins corren a lo llarc d'abdós màrgens, i formen abismes que apleguen a superar els tres quilómetros de profunditat. En promig, la mar sobrepassa el quilómetro de profunditat, i les seues parts més fondes tenen fins a 3800 metros. Este relleu abrupte, entre atres conseqüències, ha fet que en la partix nort de la mar, sobretot en la zona propenca a la desembocadura del riu Colorat, es produïxquen algunes de la marees més importants del món, en fluctuacions que apleguen a superar els 9 metros.cita requerida
En l'actualitat, en les peninsulars del golf es troben les ciutats turístiques més importants de la regió, especialment per les seues plages, moltes d'elles en l'atractiu dels llocs naturals i vérgens.cita requerida
A 200 quilómetros al sur de la ciutat de Mexicali, capital de l'estat de Baixa Califòrnia, es troba el port de Sant Felipe, en la regió septentrional del golf. Este lloc, fundat per Francisco de Ulloa en 1539, va escomençar a poblar-se en els anys quaranta de el XX com una comunitat de peixcadors, i hui en dia és un important punt turístic. Ací destaquen especialment les seues plages, en a on es presenten algunes de les marees més altes del món.cita requerida
Ports
[editar | editar còdic]En les seues costes, els ports més importants són: En Sonora, Golf de Santa Clara, Port Peñasco, Port Lliberteu, Port Llops, Guaymas, i Yavaros;[7] En Sinaloaː Topolobampo i Mazatlán; En Baixa Califòrnia Sant Felipe, En Baixa Califòrnia Surː Santa Rosalía, La Pau, Sant Josep de la Veta,
Les mareas d'este golf es troben entre les majors del planeta, puix s'han medit fluctuacions de fins a nou metros en el seu extrem nort. Goja d'una immensa concentració d'organismes microscòpics i d'una extraordinària diversitat biològica, gràcies a l'abundant llum solar i a les aiguas riques en nutrients.
Patrimoni de la Humanitat
[editar | editar còdic]El 15 de juliol de 2005, les illes del Golf de Califòrnia varen ser declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat en la seua categoria de bens naturals, baixe la denominació de Illes i àrees protegides del Golf de Califòrnia. L'àrea s'ha convertit en un dels destins favorits dels turistes de la regió i internacionals, ya que integra formacions rocoses singulars. Ademés, per la presència de diferents tipos de ballenes que es poden trobar, tals com la ballena jorobada, la ballena grisa i la ballena blava.[8] Els bancs de perles descoberts prop del port de Santa Creu, hui La Pau, en Baixa Califòrnia Sur, i tal volta l'exageració, denominador comú de moltes de les cròniques escrites durant la conquista, varen ser motiu per a que els turistes s'interessaren encara més en viajar a la zona. En eixes illes californianes, els especialistes en plantes i animals endèmics poden reconéixer ahí cactus, reptils, mamilarias, llebres negres, biznagas, oronetes, iguanas, lagartijas, serps, escurçons de cascabel, rates, garzas, gavilans, pelícanos, entre atres espècies. La zona alberga prop del 40 % de les espècies de mamífers marins que existixen en el món, i un terç del total de les espècies de cetáceos ademés de ser l'únic lloc en el món a on existixen cascades submarines d'arena. Inclou 244 illes i illots i zones costeres dels estats de Baixa Califòrnia Sur, Sonora, Sinaloa i Nayarit. Conté 4500 espècies conegudes d'invertebrats marins, 181 espècies d'aus i 695 de plantes, de les quals 28, solament es troben en esta regió.
La Convenció de Llocs de Patrimoni Mundial es va adoptar en 1972 per a identificar el patrimoni natural i cultural de valor universal i garantisar la seua protecció per mig de mecanismes de cooperació internacional, pero respectant la sobirania dels països. Mèxic conta en 31 llocs en la llista del Patrimoni Mundial de l'UNESCO, dels quals 22 són culturals i tres naturals. Ara les illes i zones del golf de Califòrnia estan al nivell de reserves com les illes Galápagos i la Gran Barrera Arrecifal Australiana.
El Golf de Califòrnia i les seues illes han segut considerats un laboratori natural per a l'investigació de les espècies. Ademés, casi la majoria dels processos oceanogràfics que ocorren en els oceans d'este planeta estan presents en esta propietat, donant-li extraordinària importància per a l'estudi dels processos marins i costers.
El lloc és un d'imponent bellea natural en un marc dramàtic format per illes de terrenys accidentats en alts penya-segats i plages arenenques, les quals contrasten en la lluenta reflexió del desert i les aigües de color turquesa que les rodegen. La diversitat de formes i colors complementen la riquea de la vida marina i aviaria. L'abundància de la vida marina associada en les espectaculars formes submarines i transparència de les aigües fan d'este lloc un paraís per als buceadores.
Tots els llocs components inclosos en esta propietat estan ubicats dins de nou àrees protegides de les quals el 25 % són terrestres i 75 % són marines, representant el 5 % de l'àrea total del Golf. El lloc inclou pantans templats en el nort fins a ambients tropicals en el sur, 181 espècies d'aus han segut registrades, 695 espècies de plantes vasculars en 28 subespecies endèmiques de les illes d'eixa regió, més que cap atra propietat marina o insular en la Llista del Patrimoni Mundial.
Ya que conté més de huitcentes noranta espècies de peixos —unes noranta són exclusives de la regió—, el golf constituïx un laboratori natural per a l'estudi de la vida del mar. Pel poc conte de la fauna, estan disminuint els eixemplars de moltes espècies, entre elles una marsopa difícil de trobar: la vaquita marina. La vaquita és el membre més chicotet de la família de les marsopas, puix medix un metro i mig de llarc (casi cinc peus). El color de la seua pell varia des del gris tènue fins al pardo rojós, i té taques negres al voltant dels ulls. Este animal "tímit" casi mai es deixa vore i no se sap molt d'ell, ya que solament habita en les aigües poc profundes i térboles del golf, prop de la delta del riu Colorat. Va ser descobert en 1958, quan es varen trobar els cràneus de tres eixemplars en una plaja de Baixa Califòrnia.
A banda del seu gran valor natural, esta zona conté pintures rupestres d'els qui la varen habitar fa 7,500 anys i la majoria d'estes pintures són de gran mural encara que varien els tamanys, les obres es troben en les serres de Sant Borja, Sant Joan, Sant Francisco i de Guadalupe. També destaquen els vestigis de les comunitats que habitaven esta zona, comunitats de caçadors-recolectors pertanyents a diferents grups indígenes: pericúes, guaycuras, cochimíes i cucapás; estes comunitats es varen assentar en esta zona gràcies als seus recursos marins que seguixen sent d'importància hui en dia.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [1]
- ↑ Orige del nom de Califòrnia
- ↑ «la-mar-de-corts-és-el-golf-de-california/ AMLO demana deixar de nomenar a la mar de Cortés: ‘És el Golf de Califòrnia’» (en és). El Financer. Consultat el 2026-05-18.
- ↑ Richard C. Brusca (1973). A Handbook to the Common Intertidal Invertebrates of the Gulf of Califòrnia, Tucson, Arizona: University of Arizona Press, pp. 10–15. ISBN 978-0-8165-0356-8.
- ↑ «Valle dels Ciris. Tesor de Baixa Califòrnia».
- ↑ «Àrea de Protecció de Flora i Fauna Illes del Golf de Califòrnia en Baixa Califòrnia».
- ↑ Carlos Alejandro Sans Aguilar. Centre d'Estudis Superiors Navals (ed.): «El Golf de Califòrnia en la seua totalitat com a Aigües Interiors o Territorials Mexicanes».
- ↑ Guerrer Ruiz (2006). Les ballenes del Golf de Califòrnia, Institut Nacional d'Ecologia (INE-Semarnat).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Golf de Califòrnia.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Golfo de California» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Artículs en passages que requerixen referències
- Golfs i baïes de Mèxic de l'oceà Pacífic
- Mars de l'oceà Pacífic
- Mars d'Amèrica
- Geografia de l'estat de Baixa Califòrnia
- Geografia de l'estat de Baixa Califòrnia Sur
- Geografia de l'estat de Sonora
- Geografia de l'estat de Sinaloa
- Illes i àrees protegides del Golf de Califòrnia
- Turisme en l'estat de Sonora
- Accidents geogràfics de l'estat de Sonora
- Patrimoni de l'Humanitat