Llum solar

Archiu:Beauty of Sunshine.jpg

Llum solar

Archiu:Sunshine at Dunstanburgh. caps block 0

Llum solar lluint a través de les núvols en Dunstanburgh, Anglaterra.

el més ampli sentit, és l'espectre total de radiació electromagnètica provinent del Sol. Açò és usualment durant les hores considerades com a dia. Prop dels pols geogràfics durant l'estiu, la llum solar també ocorre en les hores que definixen la nit i en els hiverns en estes zones la llum solar podria simplement no aplegar. La radiació tèrmica produïda directament per la radiació del sol és diferent de l'increment en la temperatura atmosfèrica pel calfament radiactiu de l'atmòsfera per la radiació solar. La llum solar pot ser "gravada" usant un heliógrafo. l'Organisació Meteorològica Mundial definix la llum solar com l'irradiació directa provinent del sol medida en el sol d'a lo manco 1120 W·m⁻².

La llum solar directa proporciona al voltant de 93 lumenés d'allumenament per vat de potència electromagnètica, incloent infrarrojo, visible i ultravioleta.

Llum solar lluenta proporciona Allumenament físic allumenament d'aproximadament 100 000 canelas per metro quadrat en la superfície terrestre.

La llum solar és un factor fonamental en el procés de fotosíntesis, tan important per a la vida.

Càlcul

Per a calcular la cantitat de llum solar que alcança el sol es deuen prendre en conte tant l'òrbita elíptica de la Terra com la seua atmòsfera. L'allumenament solar extraterrestre $(E_{ext})$, corregida per a l'òrbita elíptica usant el número de dia de l'any, conegut com la data Juliana, és: $E_{ext}=E_{sc}(1+0.034\cos (2\pi (Jd-2)/365))$

La constant de illuminància solar $(E_{sc})$, és equivalent a 128 Lux. La illuminància directa normal, $(E_{dn})$, corregida per als efectes atenuants de l'atmòsfera estan donats per: $E_{dn}=E_{ext}\exp (-cm)$

A on $c$ és el coeficient d'extinció atmosfèrica i $m$ és la massa òptica d'aire relativa.

Composició de la llum solar

Archiu:Solar Spectrum.png

Espectre d'irradiació solar sobre l'atmòsfera i en la superfície.

Archiu:Oblique rays 04 Pengo caps block 1 .svg

Atenuació de la radiació solar en el pas a través de l'atmòsfera: a) la forma oblicua de la radiació sobre un àrea gran (regió polar), b) distribució la de radiació concentrada sobre un àrea menuda, en un àngul d'incidència de 90° en l'equador i tròpics.

La llum solar és la propagació d'un destorbament que transmet energia, pero no matèria i es pot propagar en el buit i està composta per fotons.

Eixemple: Quan viaja, la llum actua com una ona, pero quan és absorbida pels objectes la llum actua com una partícula.

La llum del sol no té color i es denomina "llum blanca". Pero, en realitat, està composta per l'unió de diferents colors. Es pot vore-ho solament quan la llum passa a través d'un element transparent (aigua o vidre) que separa els colors com un espectre cridat arcoíris. Este espectre es compon de sèt colors visibles (roig, anaranjado, groc, vert, blau, añil, i violeta) i de dos colors no visibles pels ulls humans, Ultravioleta i Infrarroja . L'espectre de radiació electromagnètica que colpeja l'Atmòsfera terrestre és de 100 a 10⁶ nm. Açò pot ser dividit en cinc regions en orde creixent de llongitut d'ona:

• Ultravioleta C o ranc (UVC), que s'expandix en l'interval de 100 a 280 nm. El terme ultravioleta es referix al fet de que la radiació està en una freqüència major a la llum violeta (i, per lo tant, és invisible a l'ull humà). Per l'absorció per l'atmòsfera solament una chicoteta cantitat aplega a la superfície de la Terra (litosfera). Este espectre de radiació té propietats germicidas, per lo que alguns equips denominats esterilizadores ultravioleta l'utilisen per a la purificació d'aire, aigua o de superfícies; estos dispositius contenen llànties que emeten esta llum, a la qual s'expon l'element a esterilisar. La radiació de les llànties de llum ultravioleta també s'aprofita en diversos dispositius per a conseguir efectes òptics especials en les superfícies.
• Ultravioleta B o ranc (UVB) s'estén entre 280 i 315 nm. És també absorbida en gran part per l'atmòsfera, i junta a la UVC és responsable de les reaccions fotoquímicas que comporten la producció de la capa d'ozon.
• Ultravioleta A o (UVA) s'estén entre els 315 i 400 nm. Ha segut tradicionalment considerat menys amolador per al ADN, per lo que és usat al broncearse i teràpia PUVA para psoriasis.
• Ranc visible o llum s'estén entre els 400 i 700 nm. Com el nom indica, és l'interval que és visible al ull humà naturalment.
• Ranc infrarrojo que s'estén entre 700 nm i 1 mm (10⁶ nm). És esta radiació la principal responsable del calfament o calor que proporciona el sol. Està a la seua volta subdividido en tres tipos en funció de la llongitut d'ona:
  • Infrarrojo-A: 800 nm a 2500 nm.
  • Infrarrojo-B: 2,5 µm a 50 µm.
  • Infrarrojo-C: 50 µm a 1000 µm.