Durango
Durango, oficialment Estat Lliure i Sobirà de Durango, és un dels treinta y uno estats que, junt en la Ciutat de Mèxic, conformen Mèxic.[1][2] La seua capital i ciutat més poblada és Victòria de Durango. Està dividit en 39 municipis.
Està ubicat en la regió noroest del país, llimitant al nort en Chihuahua, al noreste en Coahuila, al surest en Zacatecas, al sur en Nayarit i a l'oest en Sinaloa. En 123 364 km² és el quart estat més extens —per darrere de Chihuahua, Sonora i Coahuila—, en 1 832 650 habitants en 2020, l'octau menys poblat —per davant de Zacatecas, Aguascalientes, Tlaxcala, Nayarit, Campeche, Baixa Califòrnia Sur i Colima, el menys poblat— i en 14,85 hab/km², el segon menys densament poblat, per davant de Baixa Califòrnia Sur. Va ser fundat el 8 de juliol de 1563.
La seua capital és la ciutat homònima, Durango, encara que el seu nom oficial és Victòria de Durango en honor al primer president de Mèxic, Guadalupe Victoria, qui va ser originari d'este estat.
Toponímia
[editar | editar còdic]El nom de l'estat prové de la seua capital homònima, la qual va ser nomenada com Durango, que significa en vasc “Vega rodejada d'aigua i montanyes”, per Francisco d'Ibarra, conquistador espanyol procedent de la població d'Éibar, propenca a la vila de Durango, en la província vasca de Viscaya en Espanya.
Gutiérrez Tibóncita requerida, estudiós d'est i atres temes, considera la possibilitat de que el significat siga “vega entre altures” o “vega extensa”; o siga, terra plana i fèrtil llimitada per elevació, o molt gran. Durango pot traduir-se també com “helechal”, “lloc de falagueres”, segons apareix en el llibre Etimologia de Llinages Vascs, d'Isaac López Mendizábal. Finalment, una atra versió que apareix en l'Enciclopèdia de Mèxic diu que Durango vol dir “més allà de l'aigua”.
Símbols
[editar | editar còdic]Bandera
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Bandera de Durango.
| Archiu:Flag of Durango.svg | La bandera és un blasón color blanc de proporcions 4:7 en l'Escut de Durango en el centre. |
Escut
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Escut de Durango.
Història
[editar | editar còdic]L'exploració espanyola va començar en 1531 en l'expedició de Nuño Beltrán de Guzmán. En les següents décades, especialment baixe el mando de Francisco d'Ibarra, es varen fundar assentaments més adins del territori i encara més al nort de la ciutat de Zacatecas, quan varen ser descoberts jaciments d'argent. Ibarra va nomenar eixa nova àrea com Nova Viscaya en recort de la Província de Viscaya que s'ubica en el noreste d'Espanya. La Nova Viscaya va incloure als actuals estats mexicans de Chihuahua i Durango, aixina com certes àrees de l'orient de Sonora i Sinaloa, i els actuals municipis de Coahuila: Torreón, Viesca, Sant Pedro, Francisco Madero, Matamoros, Parres, General Cepeda, Arteaga, Ramos Arizpe i Saltillo, en una franja d'uns 200 km d'oest a est, partint de l'actual llímit estatal entre Coahuila en Zacatecas i Durango, i cap al Nort de dits municipis.[3] La regió va caure baix la jurisdicció judicial de la Real Audiència de Guadalajara, aixina com la seua administració. En 1552 el capità Ginés Vázquez de Mercat va descobrir un dels jaciments de ferro més rics del món. Ademés d'este descobriment, la regió també era famosa per les riquees de les seues mines. Mostra d'açò, són les mines que li pertanyien al Comte del Valle de Súchil. En les següents décades els franciscanos, seguits dels jesuïtes, varen començar la evangelización de Nova Viscaya, assentant els fonaments d'una gran diòcesis. Les poblacions Nomene de Deu, Peñol (Peñón Blanco), Sant Joan Batista del Riu, Analco, Indé, Topia, La Sauceda, Cuencamé i Mezquital varen sorgir del treball evangelizador de l'orde franciscana. Mapimi, Santiago Papasquiaro, Tepehuanes, Guanacevi, Santa María de l'Or, Tamazula, Cerro Gros (Vila Ocampo), Sant Joan de Boques (Vila Hidalgo) i atres dos núcleus que eren originalment franciscanos, La Sauceda i Cuencame, varen ser fundats per religiosos de la Societat de Jesús despuix d'invitació del governador Rodrigo del Riu de Lossa.
Com a part de les Reformes borbòniques, en 1777 les províncies del nort del Virreinato varen ser organisades en la Comandància General de les Províncies Internes, la qual va anar una entitat autònoma del Virreinato en qüestions militars i administratives, pero recolzada financerament pel mateix.
Geografia
[editar | editar còdic]
En 123,451.2 km2 Durango representa aproximadament el 6.3% de tot el territori de Mèxic. És el quart estat més gran i s'ubica en l'extrem noroest de la Taula del Centre, a on es troba en la Serra Mare Occidental—els picos més alts de l'estat. L'estat té una elevació promig d'1,775 metros sobre el nivell de la mar, en una elevació promig d'1,750 m en la regió de les Valls i 2,450 m en la regió de la Serra. La ciutat de Durango es troba en les estribaciones de la Serra Mare Occidental, en una elevació d'1.857 m.
Durango no té eixida a la mar, llimita en Chihuahua, Coahuila, Zacatecas, Nayarit i Sinaloa. Està dividit en 39 municipis, segons la Constitució de Mèxic de 1917, i des de llavors s'han realisat vàries divisions adicionals.
Clima
[editar | editar còdic]En la major part de l'estat el clima és fret i molt sec (en pluges fortes durant tot l'any: de 200 a de les valls al Bolsón). En la part alta de la serra el clima és molt més gelat en pluges en tot l'any, i hivern en gelades i nevades (per les baixes temperatures i els vents humits procedents del Pacífic). Precipitació mija i una temperatura promig de 16 °C.
La zona central i serra de l'estat incloent la capital conten en un clima fret la major part de l'any, encara que en el sò popular es menciona que esta zona conta en el clima correcte en l'estació correcta, és dir, en primavera es registren temperatures de fins a 35°, en estiu pluges intenses i en hivern esta zona és una de les més fredes del país. Val la pena mencionar que en l'estat es troba la zona més freda de Mèxic; que és una zona del municipi de Guanaceví enclavada en la serra Mare Occidental que registra les temperatures més baixes del país de la mateixa manera que la comunitat de Santa Bàrbara, esta última en el municipi de Durango; en temperatures mínimes que oscilen en els -20 °C i la comunitat La Rosilla en temperatures mínimes récort que oscilen en els -26 °C.
Hidrografia
[editar | editar còdic]L'hidrografia està representada per les corrents principals del Riu Nazas: Aguanaval, Baluart, Mezquital, Acaponeta, Tepehuanes, Ull Calent, Tamazula i atres corrents secundàries o afluents d'estos, que formen part de l'alvertent del Pacífic.
La majoria dels rius de l'estat de Durango, encara que naixen dins del territori del propi estat, desemboquen en la mar o en estanys o assuts localisats en atres entitats.[4]
Flora i fauna
[editar | editar còdic]Durango s'ha distinguit per la seua fauna en els últims anys ya que s'han retrobat animals declarats extints com el gose negre mexicà i s'han documentat al voltant de 30 individus d'orso gris (grizzly). El llop mexicà casi va desaparéixer en l'estat de Durango durant el XX, grups de protecció a la fauna local varen conseguir reproduir i reintroducir al llop mexicà al seu hàbitat natural en acorts en els rancheros i autoritats de l'estat. El puma, o lleó de montanya sembla freqüentar les serres de pi-encino duranguenses. En alts boscs de la Serra Mare Occidental es troba una espècie rara d'ábeto, cridat abies duranguenses, creix en els municipis confrontants en Sinaloa i Chihuahua. Este estat és famós per la seua abundant població d'alacranes.[5][6][7]
.jpg){kind=link}
_strutting.jpg){kind=link}
Política
[editar | editar còdic]Governe
[editar | editar còdic]La Constitució Política dels Estats Units Mexicans establix en el seu artícul 115: «Els estats adoptaran, per al seu règim interior, la forma de govern republicà, representatiu, democràtic, llaic i popular, tenint com a base de la seua divisió territorial i de la seua organisació política i administrativa, el municipi lliure»[8] i en el seu artícul 116: «El poder públic dels estats es dividirà, per al seu eixercici, en Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial, i no podran reunir-se dos o més d'estos poders en una sola persona o corporació, ni depositar-se el llegislatiu en un sol individu».[9] La ciutat de Victòria de Durango és capital de Durango i sèu dels poders eixecutiu, llegislatiu i judicial.
Poder eixecutiu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Governador de Durango.
El poder eixecutiu recau sobre un sol individu denominat oficialment «governador de l'Estat Lliure i Sobirà de Durango», el mandat del qual dura un periodo de sis anys i no podrà ser reelecto baixe cap circumstància.[10] La seua elecció és, segons la seua carta magna, «directa, a través del vot universal, lliure, secret i intransferible dels ciutadans que complixquen en els requisits que establix la llei».[11] L'actual governador és Estéban Alejandro Villegas Vila-real, membre del Partit Revolucionari Institucional, electe en les eleccions locals de 2022; va iniciar el seu encàrrec el 15 de setembre de 2022 i conclourà el 14 de setembre de 2028.
Entre les seues facultats i obligacions es troba, complir i eixecutar les lleis, ser el cap del Govern i representant jurídic de l'Estat en tots els seus negocis, mantindre la seguritat ciutadana, velar pel desenroll econòmic, rendir l'informe anual d'sus labores, presentar iniciatives de llei al Congrés de l'Estat, coordinar-se i firmar acorts en el Governe Federal o els governs municipals, etc.[12]
Per al despaig dels assunts que li competix al governador, és auxiliat per l'Administració Pública de l'Estat de Durango, un conjunt formalisat d'agències governamentals que tenen al seu càrrec diverses carteres.[12] Està conformada per:[13]
- Administració Pública Centralisada. Organisades per tretze secretaries de Despaig i la Fiscalia General de l'Estat de Durango, encarregada de l'investigació i persecució dels delictes del fur comú comesos en l'estat.
- Administració Pública Paraestatal. Conformada per un sinfín d'entitats, que segons la llei, són totes aquelles que tenen encomanades alguna funció de l'administració pública, i no forma part de l'Administració Pública Centralisada o de les tasques que s'encarreguen els òrguens constitucionals autònoms.
Poder llegislatiu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Congrés de l'Estat de Durango.
El poder llegislatiu es deposita sobre una assamblea unicameral cridada oficialment «Congrés de l'Estat Lliure i Sobirà de Durango». Es compon de vinticinc diputats locals que es renova cada tres anys en una llegislatura, dels quals quinze d'ells són electes per sufragi directe en cada u dels districtes electorals en els que es dividix l'estat per majoria relativa i dèu són electes per sufragi indirecte per una llista de representació proporcional.[14] Es va instalar el 8 de setembre de 1824. La seua actual llegislatura és la LXX Llegislatura, electa en les eleccions locals de 2024; es va inaugurar l'1 de setembre de 2024 i conclourà les seues funcions el 31 d'agost de 2027.[15]
Entre les seues funcions, ademés de la creació de les lleis, està: la revisió dels informes anuals entregats pel governador i els òrguens constitucionals autònoms, la pren de protesta dels servidors públics, la ratificació o designació de certs càrrecs, etc.[16]
El Congrés conta en diversos òrguens de govern:[17]
- Taula Directiva. S'encarrega del seu govern interior. Està conformada per un president —que a la seua volta és el president del Congrés— i un vicepresident, aixina com dos secretaris.
- Junta de Coordinació Política. S'encarrega de la coordinació dels grups parlamentàries que componen la llegislatura. Està conformada per un president —que a la seua volta és el coordinador del grup parlamentari més gran—, dos secretaris i dos vocals.
- Comissions ordinàries. S'encarrega de les tasques quotidianes del Congrés.
- Comissions dictaminadores. S'encarrega de la revisió prèvia a la discussió de les propostes de llei en el processe llegislatiu i es troben dividides per temàtiques.
Poder judicial
[editar | editar còdic]El poder judicial està compost pel Tribunal Superior de Justícia, el Tribunal Laboral Burocràtic, el Tribunal de Menors Infractors, el Tribunal de Justícia Laboral, els jujats de primera instància, els jujats municipals i el Centre Estatal de Justícia Alternativa.[18]
El Tribunal Superior de Justícia té la funció de cort suprema, tribunal d'última instància en Durango; està conformat per dèneu magistrats. Per a seleccionar als seus magistrats, el governador propon una terna composta de tres candidats al Congrés, que elegix a un d'ells.[19] El president del Tribunal Superior de Justícia és el cap del poder judicial, i és electe pel ple del tribunal per a un periodo de sis anys, reelegible fins a per un atre periodo immediat; aixina mateix, hi ha un vicepresident el Tribunal Superior de Justícia, el suplent per a les faltes temporals o permanents del president.[18] L'actual president és Ángel Gerardo Bonilla Saucedo, designat el 21 de febrer de 2024 per votació unànim despuix de la renúncia de Yolanda de la Torre Valdez.[20]
El Tribunal Laboral Burocràtic té la funció de resoldre les controvèrsia entre els treballadors públics al servici de l'Estat i els seus municipis. El Tribunal de Menors Infractors té la funció de resoldre casos de delictes tipificats comesos per menors d'edat, específicament de majors de dotze anys fins a abans dels díhuit complits.[21]
Òrguens constitucionals autònoms
[editar | editar còdic]Els òrguens constitucionals autònoms són aliens als tres poders de l'Estat, no formen part de cap d'ells i el nomenament dels seus membres naix directament de la constitució (d'ahí el seu nom) a través de mecanismes; «tindran personalitat jurídica i patrimoni propis, gojaran d'autonomia tècnica, operativa, presupostària i de gestió en l'eixercici de les seues atribucions». Tots els seus integrants són nomenats pel Congrés de Durango per a periodos que no poden ser reelectos. Entre les seues facultats i obligacions es troben: iniciar proposta de llei en matèria de les seues competències, propondre el proyecte del seu presupost anualment, subjectar-se al règim de fiscalisació estatal i enviar al Congrés un informe anual d'sus labores.[22]
Durango conta en quatre òrguens constitucionals autònoms:
- Institut Electoral i de Participació Ciutadana de l'Estat de Durango: és un dels treinta y dos òrguens públics locals electorals (OPLE) del país, i és encarregat de la celebració d'eleccions en Durango: governador, diputats locals i ajuntaments, aixina com qualsevol atre procés electoral.
- Comissió Estatal de Drets Humans: la seua llabor és rebre queixes d'actes que vulneren els drets humans per part dels funcionaris del govern estatal o municipals, per excepció del Poder Judicial de l'Estat.
- Institut Duranguense d'Accés a l'Informació Pública i de Protecció de Senyes Personals: la seua llabor és garantisar l'accés a l'informació i la protecció de les senyes personals en poder dels subjectes obligats.
- Institut d'Evaluació de Polítiques Públiques: és l'encarregada de calificar l'eixercite de les polítiques públiques i de generar informació per a orientar les decisions dels tres poders.
Economia
[editar | editar còdic]
El producte intern brut (PIB) de Durango representa 1.2% sobre el PIB nacional (2015). De cada 100 pesos aportats a l'economia de Durango, 55.99 són per les activitats terciarias, 35.10 per les secundàries i 8.91 per les primàries. Hi ha 50 452 establiments: 47 de cada 100 es dediquen al comerç, 95 de cada 100 establiments són microempresas. La branca d'activitat més important de l'entitat és l'elaboració d'aliments per a animals en 10.8% del valor de la producció total. De cada 100 persones econòmicament actives, 96 estan ocupades. De cada 100 persones ocupades: 57 treballen en el comerç i els servicis, 68 són treballadors subordinats en remuneració, 40 s'ampren en microempresas.[23]
La mineria constituïx potser la branca econòmica que major riquea genera en l'estat. Durango és la segona entitat productora d'or i d'argent en el país, despuix de Sonora, tercer en plom, quint en coure i sext en zinc. No obstant, els beneficis econòmics de la producció de metals preciosos no s'aprecien en els centres miners que s'han convertit en simples unitats d'extracció de riquea. En ells solament habiten els treballadors absolutament indispensables per a operar: tècnics i obrers, reduïts en número per l'alta tecnificació que caracterisa als processos d'extracció i benefici.
Turisme
[editar | editar còdic]Durango s'ha convertit en un dels estats turístics més importants pels seus paisages i llocs turístics per a visitar és un lloc perfecte per a gojar d'alguna aventura, per a persones que agraden d'emocions fortescita requerida. Conta en canons quebrades rius i preses, conta en una gran diversitat geogràfica per a practicar varis deports extrems com a cayac, bicicleta de montanya, rapel, escalada lliure i méscita requerida, ya que Durango conta en imponents quebrades, rieres seques com el Pont de Ojuela ubicat en Mapimi, cascades de fins a 80 metros d'altura com lo és el Bot de l'Aigua Ploguda, llac de més de 800 metros de diàmetroPlantilla:¿Quànts? com el de Puentecillas, paisages com Mexiquillo i el seu gran desert a on es troba la famosa zona del Silenci, coneguda per les seues propietats magnètiques similars al Triàngul de les Bermudescita requerida, aixina com la fauna i flora úniques d'eixa regió.cita requerida
Demografia
[editar | editar còdic]L'estat de Durango conta en tan sol un milló huitcents treinta y dos mil siscents cinquanta habitants (1,832,650 segons el Cens de Població i Vivenda 2020, INEGI), esta cantitat de població en l'estat representa l'1.5 per cent de la població nacional que és de 126 millons 014 mil 024 habitants, ocupant aixina, la posició 25 d'entre les 32 entitats federals. A pesar de la baixa densitat demogràfica que presenta, 14.85 habitants/km², el 66.82% de la població es concentra en sol 3 dels 39 municipis duranguenses, Durango, Gómez Palau i Lerdo. El restant, viu en localitats disperses i menudes, ya que existixen 6 258 comunitats en total en l'estat. Segons senyes de l'any 2015, el 2% de la població major de 5 anys en estat parlava alguna llengua indígena. D'estos, el 80% pertanyents a l'ètnia tepehuana, cultura oriunda del territori durangueño. Atres grups indígenes més menuts són els huicholes i els mexicaneros (l'orige dels quals es desconeix i el seu llenguage és el náhuatl). El 67% de la població viu en zones urbanes, per baix del 76% de la mija nacional. Els problemes que la migració rural a zones urbanes ocasiona és un dels temes més importants per al govern de Durango, pel creiximent de la demanda de servicis públics, entre uns atres.
Població
[editar | editar còdic]Segons les senyes que va tirar l'enquesta realisada pel Institut Nacional d'Estadística i Geografia 2020, l'estat de Durango conta en un total d'1,832,650 habitants. De dita cantitat, 890,149 són hòmens i 942,501 són dònes. La taxa de creiximent per a l'entitat durant el periodo 2015-2020 va ser del 4.43% la seua població absoluta és d'1,832,650 i la seua població relativa és de 14,85 persones cada km.
-
Durango
-
Gómez Palau
-
Lerdo
-
Poble Nou
Ciutats més poblades
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Localitats més poblades de Durango.
| Ciutats i localitats més poblades (2020)[24] | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Ciutat / Localitat | Municipi | Població | Ciutat / Localitat | Municipi | Població | |||||
| 1 | Durango | Durango | 616,068 | 8 | Nou Ideal | Nou Ideal | 12,850 | |||
| 2 | Gómez Palau | Gómez Palau | 301,742 | 9 | Canatlán | Canatlán | 11,943 | |||
| 3 | Ciutat Lerdo | Lerdo | 96,243 | 10 | Cuencamé de Cendrers | Cuencamé | 11,585 | |||
| 4 | Santiago Papasquiaro | Santiago Papasquiaro | 30,063 | 11 | Vila Unió | Poanas | 11,509 | |||
| 5 | El Bot | Poble Nou | 26,678 | 12 | Bermejillo | Mapimí | 10,139 | |||
| 6 | Guadalupe Victoria | Guadalupe Victoria | 18,696 | 13 | Tlahualilo de Saragossa | Tlahualilo | 9,101 | |||
| 7 | Vicente Guerrero | Vicente Guerrero | 17,967 | 14 | Nazareno | Lerdo | 8,378 | |||
.
Municipis més poblats
[editar | editar còdic]| Els 10 municipis més poblats (2020)[24] | |||||
| Posició | Municipi | Capçalera Municipal | Població | ||
| 1 | Durango | Victòria de Durango | 688,697 | ||
| 2 | Gómez Palau | Gómez Palau | 372,750 | ||
| 3 | Lerdo | Ciutat Lerdo | 163,313 | ||
| 4 | Poble Nou | El Bot | 51,269 | ||
| 5 | Santiago Papasquiaro | Santiago Papasquiaro | 49,207 | ||
| 6 | Mezquital | Sant Francisco del Mezquital | 48,583 | ||
| 7 | Guadalupe Victoria | Guadalupe Victoria | 36,695 | ||
| 8 | Cuencamé | Cuencamé de Cendrers | 33,664 | ||
| 9 | Canatlán | Canatlán | 31,454 | ||
| 10 | Nou Ideal | Nou Ideal | 27,981 | ||
Grups ètnics
[editar | editar còdic]Dels 65 grups ètnics que hi ha en Mèxic, en l'actual territori duranguense conviuen 5 ètnia: Tepehuanes, mexicaneros o náhuatl, huicholes, coras i tarahumaras o rarámuris.[25] Els menonitas són un atre important grup ètnic alóctono que residix en l'estat des de casi un sigle d'haver aplegat a Mèxic.
Actualment, la població indígena en l'Estat de Durango és d'aproximadament 29 mil persones, el grup majoritari de les quals és el tepehuano, seguit en una proporció inferior al 10 per cent respecte al seu número, pels huicholes, els coras, els mexicaneros náhuatl i els tarahumaras. L'atenció educativa a la població indígena s'ha concentrat en la Regió Sur de l'Estat, per mig d'un servici educatiu regular, en enfocament intercultural bilingüe, en 186 localitats i centenars de microlocalidades en servicis alternatius. En 345 escoles, 612 mestres atenen a 11,025 alumnes en servicis regulars. El 7.0 per cent dels alumnes indígenes cursen l'educació inicial, el 8.0 la preescolar, el 64.4 la primària, el 16.5 la secundària, principalment en la modalitat de telesecundaria, el 4.0 la mija superior i menys de l'un per cent l'educació superior; no obstant, encara existixen més d'1,642 chiquets i jóvens indígenes, de 5 a 14 anys d'edat, que no assistixen a l'escola. (Secretaria d'Educació, 2007).
Creències i religions
[editar | editar còdic]
En Durango, la confessió de fe de major pràctica i representació és el catolicisme. Durango està dividit en diòcesis i parròquies segons les àrees llingüístiques i geogràfiques que conformen a l'entitat.
Educació
[editar | editar còdic]
El grau promig d'escolaritat de la població de 15 anys i més des de 9.1 anys d'escolaritat, la qual cosa cobriria en l'educació bàsica i secundària (en promig) concloses. En persones de 15 anys o més 4.2 de 100 persones no tenen cap grau d'escolaritat, 61.6 de 100 persones tenen només l'educació bàsica terminada, 18.2 de 100 persones tenen educació mija superior terminada. Només el 14.6 de 100 persones en Durango conclouen l'educació superior.[26]
Cap a l'any de 1938 en la seua incorporació en l'Universitat de Mèxic, adopta el lema "Per la meua raça parlarà l'esperit", el seu escut actual, i en forma no oficial l'influència dels colors blau i or, elements tots de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, a la qual, com es va dir, està incorporada la UJED.
A principis de l'any de 1957 l'Institut Juárez solament contava en el seu haver en les Escoles de Dret, Preparatòria, Comercial Pràctica, Enfermeria, Música i Pintura. El 21 de març de 1957 el governador de l'Estat, el Lic. Francisco González de la Vega, va publicar un decret pel qual, l'Institut Juárez s'eleva a la categoria d'Universitat, cridant-se des de llavors Universitat Juárez de l'Estat de Durango.
Alguns factors que varen determinar el canvi d'Institut Juárez a Universitat, varen anar: la necessitat de l'Estat de promoure la producció socioeconòmica, aixina com evitar la fuga de cervells cap a atres estats més desenrollats, conseguint aixina una major arraïlada dels profesionistas en l'estat.
En el ranc d'Universitat es varen crear les Escoles de Medicina, Contaduría i Administració, i la de Medicina Veterinària, en lo que s'obria a nous camps del saber i a professions científiques en les que encara no es tenia contacte.
En 1948, quan es funda l'educació tecnològica en Mèxic a través de la Direcció general d'Instituts Tecnològics (DGIT) naix l'Institut Tecnològic de Durango sent una institució d'educació superior dins de l'estat com a membre del sistema d'ensenyança pública de la SEP. Ha eixercitat un paper molt important per més de mig sigle entre la societat duranguense de la que ha format profesionistas de moltes àrees de l'ingenieria i algunes de les humanitats com l'administració i l'arquitectura.
L'Unitat d'Educació a Distància, és una Unitat Acadèmica de l'Institut Tecnològic de Durango, posada en operació en l'any 2002, en respal del Govern de l'Estat, Govern Federal i en el seu moment la Direcció general d'Instituts Tecnològics, hui Sistema Nacional d'Educació Superior Tecnològica.
Cultura
[editar | editar còdic]- ↑ Víctor Chávez. «DF no és l'estat 32, aclarixen llegisladors». El Financer. Consultat el 8 de maig de 2020.
- ↑ «Artícul 44 de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans». Consultat el 6 d'abril de 2025. «La reforma a este artícul en 2016, aixina com al 43 i 122 de la mateixa constitució, i el text vigent de l'artícul 1.º de la Constitució local, afirmen el seu caràcter d'entitat federativa, mes no d'estat, en virtut de la seua condició de capital de la república.»
- ↑ Handbook of Texas Online. Societat Històrica de Texas(en anglés).
- ↑ «Mig Físic - Durango». www.inafed.gob.mx. Archivat des d'el original, el 28 de novembre de 2021. Consultat el 2021-11-28.
- ↑ «Flora i fauna. Durango». www.cuentame.org.mx. Consultat el 2021-11-28.
- ↑ «Flora i fauna de Durango: espècies representatives» (en és). Lifeder. Consultat el 2021-11-28.
- ↑ «Vegetació de l'Estat de Durango».
- ↑ «Artícul 115 de Constitució Política dels Estats Units Mexicans» (PDF). Consultat el 14 d'abril de 2022.
- ↑ «Artícul 116 de Constitució Política dels Estats Units Mexicans» (PDF). Consultat el 14 d'abril de 2022.
- ↑ Congrés de l'Estat de Durango, 6 de febrer de 2022 (última reforma publicada), p. 38.
- ↑ Congrés de l'Estat de Durango, 6 de febrer de 2022 (última reforma publicada), p. 39.
- ↑ 12,0 12,1 Congrés de l'Estat de Durango, 6 de febrer de 2022 (última reforma publicada), p. 43.
- ↑ «Llei Orgànica d'Administració Pública de l'Estat de Durango». Consultat el 11 d'abril de 2022.
- ↑ Congrés de l'Estat de Durango, 6 de febrer de 2022 (última reforma publicada), p. 25.
- ↑ «Diputacions electes» (PDF). Institut Electoral i de Participació Ciutadana de Durango. Consultat el 23 de juliol de 2021.
- ↑ Congrés de l'Estat de Durango, 6 de febrer de 2022 (última reforma publicada), p. 35.
- ↑ «Llei Orgànica del Congrés de l'Estat de Durango» (PDF). Consultat el 14 d'abril de 2022.
- ↑ 18,0 18,1 Congrés de l'Estat de Durango, 6 de febrer de 2022 (última reforma publicada), p. 46.
- ↑ Congrés de l'Estat de Durango, 6 de febrer de 2022 (última reforma publicada), p. 47.
- ↑ «[1]». Consultat el 7 d'octubre de 2024.
- ↑ Congrés de l'Estat de Durango, 6 de febrer de 2022 (última reforma publicada), pp. 51-52.
- ↑ Congrés de l'Estat de Durango, 6 de febrer de 2022 (última reforma publicada), pp. 56-57.
- ↑ Coneixent Durango.Consultat el Giner de 2020.
- ↑ 24,0 24,1 Institut Nacional d'Estadística i Geografia. «Principals resultats per localitat 2010 (ITER)».
- ↑ "Ètnia de Durango" Consultat el 30 de decembre del 2020.
- ↑ «Informació per entitat».
Durango és breçol de diversos músics destacats com Antonio Alvarado, Joaquín Amparán, Melquiades Campos, Pedro Michaca i Selvat Tumults del com du el nom en el més d'octubre en el Festival Cultural Regirades com a homenage a la gran família d'artistes Regirades, el qual es realisa des de 1998.[1]
Un dels espectàculs més apreciats pels habitants de Durango és "Kicham", presentat per la Companyia Korían i dirigit per la professora Elia María Morelos Favela, que integra a més de 100 actors en escena i presenta la seua temporada d'estrena cada any en el més de juny, sempre en temes diferents, pero tots sobre cultura durangueña.
Gastronomia
[editar | editar còdic]
El caldillo duranguense és un platillo típic en Durango, i en el nort del país, es tracta d'un caldo de res, en chile i salsas,[2] un atre platillo típic és el alacrán (Centruroides suffusus i Centruroides vittatus), ya siga en paraulota, brocheta, paletas, o inclús, ofegats en mezcal. Els alacranes són prou venenóss, per lo que es deu ser molt cuidadós en atrapar-los. La picadura del alacrán de Durango pot aplegar a representar un risc greu a la salut i requerix atenció mèdica.[3]
Mijos de comunicació
[editar | editar còdic]Les carreteres principals que creuen l'estat són: la carretera panamericana, autopista Durango/Gómez Palau, supercarretera Durango-Mazatlán en la que es conecta el corredor interoceánico Mazatlán-Matamoros en esta carretera es troba el pont "El Baluart" que és el que conecta Sinaloa en Durango i reconegut pel Récort Guiness com el pont atirantado més alt del món, també la carretera Durango-Fresnillo, Durango-Tepic, Durango-Guadalajara. Ademés, l'estat conta en 24 radiodifusoras i sèt televisoras.
En el més d'octubre es porta a terme el Festival Internacional Tumults en la realisació de 15 dies d'events culturals.
En el més de juliol se celebren les festes de la ciutat i es porten a terme en tota la tradicionalidad de l'Estat. Dins d'esta celebració es realisen events de tot tipo sobretot culturals i d'entreteniment. Es crea una exposició ganadera dins del recint ferial. Ademés és bona plataforma per als empresaris duranguenses per a donar a conéixer els seus productes i/o servicis.
Deports
[editar | editar còdic]| Equip | Deport | Lliga | Estadi |
|---|---|---|---|
| Coronelas de Durango | Voleibol | Lliga Professional de Voleibol Femenil Mexicana | Auditori del Poble, Victoria de Durango, Dgo. |
| Alacranes de Durango | Fútbol | Segona Divisió de Mèxic | Estadi Francisco Zarco, Victòria de Durango, Dgo. |
| Leñadores de Durango | Bàsquet | Lliga Nacional de Bàsquet Professional | Auditori del Poble, Victòria de Durango, Dgo. |
| Generals de Durango | Béisbol | Lliga Mexicana de Béisbol | Estadi Francisco Vila, Victòria de Durango, Dgo. |
| Rucs Blancs ITD | Fútbol Americà | Conferència C. Oloscoaga de la Conferència Nort | Roberto Herrera Campa "El July", Victòria de Durango, Dgo. |
| Centuriones de Durango | Fútbol Americà | Lliga AFAS Master | Polideportiu Durango, Victòria de Durango, Dgo. |
Persones destacades
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Ubicació geogràfica
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Festival Cultural Tumults» (en és). Secretaria de Cultura/Sistema d'Informació Cultural. Consultat el 15 de març de 2019.
- ↑ «Recepta per a preparar: caldillo durangueño». Consultat el 17 de decembre del 2025.
- ↑ «Epidemiologia i quadro clínic del alacranismo». Consultat el 13 de decembre del 2025.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Congrés de l'Estat de Durango. «Constitució Política de l'Estat Lliure i Sobirà de Durango» (PDF). Consultat el 11 d'abril de 2022.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Durango.- Govern de l'Estat de Durango — sitie web oficial
- Enciclopèdia dels Municipis de Mèxic
- Consulat d'Espanya, Jurisdicció: Coahuila i Comarca Lagunera de Durango
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Durango» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.