Opuntia ficus-indica

Archiu:Opuntia ficus-indica, Springbokvlakte.jpg

Opuntia ficus-indica (Opuntia ficus-indica)

Opuntia ficus-indica, comunament coneguda, entre atres noms, com nopal, higuera (de pala), palera, pera de cactus, penca, tuna, tuno, tunera, chumbera i figa, és una espècie arbustiva del gènero Opuntia de la família de les cactáceas.

Descripció

Planta arbustiva de la família Cactaceae. Com la majoria dels membres d'este gènero carix de fulls nomofilas, els segments o cladodios en que es dividix, són tallos capaços de ramificarse, emetent flors i fruts. Estos tallos són plans, ovales i de color vert mig. Posseïxen dos classes d'espines, reunides en els gloquidios (espècie de cojincillos) de les areolas, unes llargues i dures, i atres curtes i fines en aspecte velloso, conegudes com “penepes” en la zona cordillerana d'Argentina.

Les flors, en forma de corona, naixen de les areolas en les vores dels segments. Florix una volta a l'any i tant el frut com la flor poden ser de diversos colors, des del groc al roig.

El frut madur és una baya de forma ovalada en diàmetros d'entre 5,5 i 7 cm, una llongitut de 5 cm a 11 cm i un pes variable entre 43 i 220 g. Té un clafoll gros, espinosa, i en una polpa abundant en llavors o pepas.

Distribució

Una hipòtesis planteja que és originària de Mesoamérica (Mèxic), esta cactácea és nativa d'Amèrica i es troba des de les praderies canadenques fins al estret de Magallanes, pero ha segut naturalisada i cultivada en el món sancer, diverses referències històriques sobre el nopal es remonten als primers anys de la Nova Espanya.

En el seu Història general de les coses de la Nova Espanya, fra Bernardino de Sahagún descriu el llegendari i "monstruoso" nopal, com ell li crida (ya que els natius ho cridaven nopalli). El sacerdot José d'Acosta ho cita com un arbre célebre de la Nova Espanya, "l'arbre es deu cridar com a un montó de fulls o pencas unes sobre atres".

Va ser introduïda en Europa pels conquistadors espanyols per a aprofitar sols poc productius del sur de la península ibèrica, i d'allí varen passar a Itàlia (a on va existir una menuda indústria lligada a elles), i al nort d'Àfrica.

Taxonomia

Opuntia ficus-indica va ser descrita primer per Carlos Linneo en Species Plantarum, vol. 1, p. 468 en 1753 com Cactus ficus-indica i atribuïda al gènero nou Opuntia i publicada en The Gardeners Dictionary, ed. 8, n.º 2, per Philip Miller en 1768.

Etimologia

Opuntia: nom genèric que prové del grec usat per Plinio el Vell per a una planta que va créixer al voltant de la ciutat d'Opus en Grècia.

ficus-indica: compost per ficus, la higuera, i el epítet neológico llatí indica que significa "de la Índia", entés com Índies Occidentals (West Indies), és dir, higuera d'Amèrica.

Composició

Els segments frescs d'este cactus contenen al voltant d'un 90 % d'aigua. Els fruts, un 12 % de sucre i 6,75 % de matèries nitrogenades, ademés de #àcit orgànics (al voltant del 0,10 %), en un característic colorant entre roig i anaranjado, lo que provoca que, en consumir-ho, l'orina es tinya d'eixe color.

Els fruts són rics en fibra i vitamines, especialment vitamina A, vitamina C i vitamina K, aixina com vitamina B2 i vitamina B6; també contenen minerals com calcio, magnesi, potassi, ferro i coure.

Fisiologia del cultive

Índexs de madurea

El grau de madurea en que es cullga depén del mercat al que va destinada la tuna. El grau de madurea és important per a mantindre el producte en bones condicions durant el temps necessari fins al consumidor final. Entre els índexs visuals per a determinar el grau de madurea estan:

• Color: el color de la tuna pansa d'un matís vert obscur a vert clar; després es torna groguenc i termina en un color rojós quan alcança la seua plena madurea.
• Lluentor: segons els productors, quan la tuna està madura canvia el seu aspecte d'opac a lluent, lo que indica que ya està llista per a la collita.
• Frut: la forma ovalada i uniforme del frut és un dels signes de que este es troba en condicions per a la collita.

Consistència de la pelusa

El frut posseïx en la superfície una espècie d'espines molt fines conegudes com pelusas, penepes o ahuates, en la serra del Perú, abrojos o jepos, les quals són forts quan el frut està vert, pero es tornen fràgils i fàcils de desprendre a mida que alvança el seu grau de madurea.

Gruixa del clafoll

Existixen diferències notòries de la gruixa del clafoll entre un frut vert i un que inicia la seua maduració, aixina com entre els de distints graus de madurea (est és un método molt subjectiu).

Micropropagación

Explante

S'obtenen dels cladodios, d'aproximadament 5 cm de llarc. Es desinfecten en el laboratori despuix de despullar-los de les espines. Posteriorment, es desinfecten en etanol al 70 % durant uns segons, seguit per una sumersión en hipoclorito de calcio al 6 % durant dèu minuts. Es enjuaga a continuació en aigua estèril i es fracciona en aproximadament trenta fraccions en a lo manco una areola. Es cultiven a la seua volta en un mig apropiat, per eixemple Murashige i Skoog (MS) en complements de diferents concentracions de benciladenina.

Cultiu

Una volta inoculados els explantes, es mantenen a condicions normals de micropropagación de llum i temperatura, sent que es presenta la regeneració de la planta a partir del explante en uns quaranta dies. Transcorreguts vinticinc dies de cultiu, es tallen a lo llarc els brots i es descarta el meristema apical, cultivant-se les mitats en el mig de BA 10 µM. Dites mitats produïxen aproximadament xixanta explantes en ulls laterals, els quals a la seua volta poden regenerar en promig quinze brots per explante; en suma vol dir que es poden obtindre noucents brots axilars en cincuenta y cinco dies de cultiu d'un cladodio de 5 cm, lo que ascendiria a vinticinc mil brots en aproximadament tres mesos de cultiu.

Sobre la generació de raïls, s'ha confirmat que les mateixes són formades espontàneament o poden ser estimulats per l'adició d'auxinas.

Importància econòmica

Esta espècie es cultiva, entre atres llocs, en Mèxic, Perú, Bolívia, Colòmbia, Espanya, Sicília, les costes del sur d'Itàlia, Tunis, Marroc, Argèlia, Egipte, Israel, Aràbia Saudita, Brasil, Chile, Equador, el nort d'Àfrica, aixina com en Eritrea i en Etiopia, a on la fruta és anomenada beles.

Rústica i espinosa, esta planta és també característica del nort d'Argentina, estenent-se fins a la zona àrida de Còrdova. Es dona en parages àrits, secs, a on normalment no habita cap cultiu. El cultiu de la tuna en este país no s'explota econòmicament, trobant-se casualment, i sent considerada una planta selvada. És costum el seu consum per part de la població local, ingerint-se preferentment fresc o també processat en forma d'un dolç regional cridat arrope.

Es denomina tunal o nopalera al lloc a on abunda.

Espècie invasora

Estudis del ADN indiquen que O. ficus-indica va ser domesticada a partir d'espècies de Opuntia del centre de Mèxic.CR

La planta es va expandir a moltes parts d'Amèrica en temps precolombinos, i despuix de l'arribada dels europeus es va estendre a moltes atres parts del món, especialment per la conca mediterrànea, a on s'ha naturalizado. Esta expansió es va vore favorida pel transport de les plantes vives en les embarcacions per a evitar el escorbuto.

Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, ha segut inclosa en el Catàlec d'espècies exòtiques invasoras (en el sinònim Opuntia maxima), aprovat per Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç. Encara que tant el cultiu com la comercialisació dels seus fruts estan permesos en algunes restriccions (com cultivar llocs destinats a activitats humanes) cultivar i comercialisar és llegal i es rig per les lleis d'agricultura en ser un recurs alimentici.

Producció

Diversitat de la planta en Mèxic

El nopal ha tingut gran utilisació a lo llarc de l'història per part de les cultures assentades sobre el territori mexicà. Tant és aixina que són diversos els vocablos que cada cultura, en el seu respectiu idioma, ha usat i usa per a referir-se a este vegetal:

Idioma	Nom
Idioma náhuatl	nohpalli
Idioma maya	pak'am
Idioma mixteco	vaig vore'ncha
Idioma zapoteco	bia
Idioma purépecha	vaig parar
Idioma yaqui	naboo
Idioma otomí	xathä
Idioma mazahua	kijñi

Existix una gran diversitat de tunas, en una àmplia gama de sabors i colors, que han permés una variada utilisació gastronòmica del nopal en la cuina mexicana.

Eixes tunas es coneixen en Mèxic en els noms de:

El frut en sí és una excelent llepolia refrescant, i el número de maneres de preparar-ho tant en guisos dolços com a salats és tan divers com la varietat de tunas.

S'elaboren receptes, com la mel de tuna o melcocha, el formage de tuna, la melada, el colonche (beguda alcohòlica preparada a partir de la de la polpa de la tuna), el néctar o les tunas cristalizadas.

Producció i diversitat de tunas en el Perú

Perú és el major productor de tuna d'Amèrica del Sur, en 72 500 ha dedicades a les tunas i dèu mil cinccents als nopales. Existixen plantacions de tunales en els Vages del Perú: la major producció selvada es troba en les valls interandinos en les regions d'Ayacucho, Huancavelica, Apurímac, Arequipa, Áncash, Llima i Moquegua, entre unes atres.

El cultiu de la tuna tecnificada baix rec per goteig està ubicada en Colca (Arequipa) i supera les vint mil plantes per hectàrea, en excelents resultats.

Esta espècie es cultiva (com atres espècies de Opuntia) per a servir d'hoste a la cochinilla grana, que produïx tintures roges i purpúreas en un grau de purea de 18 a 20 % d'àcit carmínico, a diferència d'atres països productors, per lo que Perú és el major productor i exportador de púrpura del món. Esta és una pràctica que data de la época precolombina.

Els seus fruts oferixen la possibilitat d'industrialisació pel seu contingut en sucres i proteïnes.

La tuna té gran diversitat de ecotipos:

• tuna groga o anaranjada
• tuna roja o guinda
• tuna verda o blanca

En els fruts s'elaboren melades i licor.

Com a fruta de taula s'utilisen la tuna blanca i la morada, per ser fruts de bona calitat i preferits pel públic.

Nom comú

• En Argentina: tuna.
• En Bolívia: la planta es diu penco, i el frut tuna.
• En Chile: a la fruta se li denomina tuna, a les branques li les coneix com a #pala o pencas, depenent de la regió geogràfica.
• En Colòmbia: figa i tuna.
• En Equador: tuna.
• En Espanya: chumbera (8), chumbo, figa, figa chumbo (5), figa de tuna, higochumbo (2), figues blanques, figues blanquillos, figues de vinya, figues malaguenyes grogues, figues moscatells, higuera chumba (5), higuera d'Índies, higuera de l'Índia, higuera de pala (2), higuera de tuna, higuera tuna, nopal (4), nopalera (4), pala, penca, tuna (4), tunal. Els números entre paréntesis indiquen la freqüència d'us del vocablo. En les illes Canàries: figa pique o tuno al frut, i tunera o penca a la planta.
• En Hondures se'ls coneix com caitias o tunas.
• En Mèxic: la planta es diu nopal, i el frut tuna (si és dolç) o xoconostle (si és agre). En idioma náhuatl es denomina nopalli a la planta i nochtli al frut, abdós són molt usats en la gastronomia mexicana.
• En Paraguay: tuna.

• En Perú: tuna; i en quechua hi ha varietats de tuna que es coneixen com huaquru, mancaullu, paullunchu.
• En República Dominicana: la planta és anomenada alquira o tuna.
• En Uruguay: figa de tuna.
• En Veneçola: tuna.

Usos

Ademés del seu us alimentici, el mucílac del nopal (la substància viscosa o "bava") va ser utilisat en l'época prehispánica com un poderós aglutinant i adhesiu natural. Es mesclava en morters i pigments per a aumentar la durabilitat i fixació en la construcció d'edificis i en la pintura de murals, com s'ha documentat en importants llocs arqueològics.

Gastronomia

Tallos

Els cladodios jóvens d'este cactus són usats en la cuina mexicana per a preparar el plat cridat nopalito o ensalada de nopales, per al que també s'ampra celiandre i sal. El nopalito és baix en carbohidrats i pot ajudar en el tractament de la diabetis.

Frut

Plantilla:Aviso Els fruts (coneguts com tunas en Argentina, Bolívia, Chile, Mèxic, Perú i Uruguay, figues en Colòmbia, tunos i figues picos en Illes Canàries, i figues chumbos en el restant d'Espanya) són dolços, comestibles i molt apreciats. Existix també una espècie (Opuntia joconostle) que produïx tunas anomenades comunament xoconostle (pronunciat “shoconostle” o “joconostle”), que significa «tuna agre» o «tuna àcida». La particularitat d'estos fruts és que el clafoll és molt grossa, comparada en atres espècies de tunas (fins a 2 cm). Estos fruts s'utilisen principalment en la cuina com a darreria (inclús tret de la nevera en estiu per a refrescar) i per a la preparació de certes salses, per a la preparació de dolces i gelats (com el popular arrope de tuna en Argentina), com condiment, com a aperitiu i també com a planta medicinal (infusió per a la tós, migranya i mal de cap). Ademés, s'ha comprovat a nivell mèdic la seua eficàcia en la reducció de glucosa en sanc, per lo que és una alternativa en el tractament de la diabetis.Plantilla:Font qüestionable

En Mèxic, els cladodios jóvens de la planta es consumixen com a verdura (nopales) i el frut com a tal (tuna).

En Marroc i la zona mediterrànea a on es cultiven són molt apreciats i s'aprofiten tant el frut (figa chumbo) com el cactus en sí, este últim per a forraje.

Tuna

• La recolecció i preparat de la tuna per al consum tenen la seua tècnica per a evitar les numeroses espines que defenen el frut de depredadors.

• Com les espines del frut poden ser arrastrades pel vent convé recolectar-ho en est d'esquenes, i una volta agarrat (en tenazas o un atre utensili caser) es posa en la terra i es procedix a agranar-ho en una granera, raspall o planta que es tinga a mà (millor si és resinosa, per a que se li queden pegats els “pelillos”).

• Una volta en la casa es passa per baix d'una chorrada d'aigua per a eliminar totes les espines restants. Una volta net d'espines es consumix com a fruta (despuix de pelar-ho).

• També es consumix el suc. Ademés, les frutes tallades en rodajas es cobrixen de sucre i es deixen reposar durant vàries hores, donant lloc a un aixarop que es pot prendre fret, solament o mesclat en atres frutes.

• S'elaboren també melades, sucs i licors, i ademés es poden consumir en forma de làmines deshidratadas.

• En zones àrides i semiáridas s'usen per a forraje i com a font d'aigua per al ganado.

• És considerada una fruta llenta.

• En la província de Enna (Sicília, Itàlia) en la menuda ciutat de Gagliano Castelferrato, s'elabora el licor Ficodi, tant per a us medicinal com a aperitiu.

• En gran part d'Argentina les tunas s'usen per a fer un dolç cridat arrope.

Nopal:

• El nopal es consumix dolç, confitado o salat, en preparació de salses per a carns o ensalades. És font d'una gran cantitat de fibra dietaria.

• En Argentina, sobretot en l'àrea nort, es fa una espècie de melada de nopal, denominada «arrope», fent-ho hervir en sucre, i preparat en trossos.

Medicinals

En medicina natural, els fruts són considerats astringentes, i, els cladodios frescs, calfats al forn, s'utilisen com emolientes, colocats en forma de cataplasma sobre la zona afectada.

Moltes persones consumixen la tuna pel seu agradable sabor, sense conéixer els beneficis que pot proporcionar a la seua salut. La fruta, en totes les seues varietats (blanca, roja i anaranjada) té propietats nutricionals: conté vitamines, tals com tiamina, niacina i riboflavina, ademés de minerals essencials, com calcio, fòsfor, potassi, ferro, seleni, coure, zinc, sodi i magnesi.^{cita requerida}

Els components de la planta de nopal estan associats també a la medicina tradicional, ya que s'ampra en tractaments per a la diarrea, el càncer de próstata i úlceres.^{cita requerida} Té, ademés, propietats diuréticas,^{cita requerida} i millora la digestió.^{cita requerida}

Atres usos

En 2019, la marca Adriano Vaig donar Marti va presentar Desserto, un cuiro vegetal fet a partir de nopal. El cuiro de nopal es produïx en Zacatecas, Mèxic, i abastix a un ampli número de marques de la moda per a elaborar bossos, calcer i atres productes. Al mateix temps que molt similar al cuiro animal, és molt més respectuós en el mig ambient i en la seua producció no s'utilisen productes tòxics.

Ademés del consum com a aliment, s'utilisa en l'indústria de cosmètics (maquillage, tenyides, etc.). ^{cita requerida}

També s'inclou com a part de l'atobó, impermeabilizándolo.

Com espesante i adherente caser de la pintura a l'aigua (per eixemple: calç).

És també un element clau en la criança de cochinillas grana ya que s'alimenten de la llacor d'esta planta, i la tenyida obtinguda de la qual d'estos insectes conegut com carmín és usat com a colorant per a diversos productes com a cosmètics, teixits textils, aliments, etc.

En el sur d'Espanya era comú en zones rurals l'us com a joguet per part de chiquets, usant dos fulls de chumbera (cladodio) en la forma d'una roda i en pals es creava una espècie de carro.

Simbologia

L'importància cultural del nopal en la història mexicana es reflectix inclús en la presència d'esta planta en el escude i la bandera del país, que inclouen la representació d'un nopal sobre el que un àguila devora a una serp, arrelat en una menuda illeta de pedra sobre l'aigua.

Esta planta és part de la mitologia mexica, en la que es considera com la planta de la vida, ya que aparentment mai mor, ya que en secar-se pot donar vida a una nova planta.CR

Segons els mits mexicas, el primer nopal va nàixer del cor de Copil, el fill de Malinalxóchitl, qui, en tractar de venjar-se del seu tio Huitzilopochtli per deixar sola a la seua mare, va ser manat a matar per est.CR Segons conte la llegenda, Huitzilopochtili va manar traure-li el cor a Copil, i que després fora enterrat en uns peñascos. Al sendemà va aparéixer el primer nopal: en espines de valenta guerrer i flors d'un fill que defén a la seua mare.

Referències

Bibliografia

• Diccionari enciclopèdic hispà-americà. Tom xxii 1912.
• Enciclopèdia universal ilustrada hispà-americana. Tom LXV.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Opuntia ficus-indica.
• Opuntia ficus-indica en cactiguide.com.