Picea abies
La pícea comuna, pícea de Noruega o pícea europea (Picea abies), és una conífera de la família de les pináceas. Encara que en ocasions se li identifica popularment com a avet roig o fals avet, estrictament parlant no ho és, per no pertànyer al gènero Abies.
Distribució
[editar | editar còdic]Originària de la part central i est d'Europa, des dels països nòrdics fins als Balcans, sol formar boscs en altituts superiors als 800 m s. n. m., convivint freqüentment en el làrix europeu. És un dels arbres més comuns en tota la zona dels Alps, des de l'est de França, nort d'Itàlia, sur de Suïssa, Àustria i els Balcans.
L'avet roig està present en Espanya per repoblaments en els Pirineus, Cantàbria i nort de Castella i Lleó. En la Província de Palència hi ha un bosquete de 3500 m² de superfície en Sant Andrés de Riera (prop d'Alar del Rei).
Descripció
[editar | editar còdic]Es tracta d'una gran conífera de full perenne de color verdioscura que alcança una altura d'entre 30-50 m i un diàmetro de tronc d'1 a 1,5 m. La característica d'esta pícea és la seua copa piramidal, molt regular, en les branques dispostes de forma ascendent prop de la copa. Pot alcançar els 70 m d'altura. L'avet roig més alt medix 63 m, i es troba en el bosc verge de Perućica, en el parc nacional Sutjeska, Bòsnia-Hercegovina.
Les seues branques creixen horisontalment llevat en la zona alta, en que es disponen de forma ascendent. De tronc recte, pinyes i corfa pardorrojiza (d'ahí el seu nom) que es escama llaugerament en l'edat. Presenta fulls acicularés d'entre 1 a 2,5 cm de llongitut, rígides i puntagudes, dispostes en verticilos i de color vert obscur lluent, presenten una secció travessera quadrangular. Les branques noves que broten en primavera són groc verdosas.
Els cons (pinyes) de la mateixa manera que en el restant de les espècies de píceas, són colgantes, de forma ovoide i d'entre 10-18 cm de llarc, sent els més llarcs de les piceas.Les pinyes són verdes o rojoses i en madurar, 5-7 mesos despuix de la polinisació, passen a ser de color marró parduzco o purpúreo. Presenten escamas triangulars. La llavors són negres de 4-5 mm de llarc en un ala marró clar de 15 mm.
Usos
[editar | editar còdic]En molts països del nort d'Europa se li considera l'avet típic de Nadal. És molt apreciat en jardineria, ocupant un lloc destacat en parcs i jardins europeus i també és utilisat per a reforestació per la seua fusta, de color clar, molt trabajable i de fi acabament; ideal per a ebanisteria o per a confeccionar instruments musicals, els famosos violins Stradivarius varen ser fabricats d'este tipo d'arbre. Fazioli, destacada fàbrica de pianos gràcies al seu grandiós sò, utilisa esta mateixa fusta per als seus pianos.[1]
Usos de la fusta d'avet europeu (Picea abies) en instruments musicals
[editar | editar còdic]L'avet europeu (Picea abies) és una fusta especialment apreciada dins del món de la luthería Instrument musical per les seues propietats acústiques excepcionals. El seu us es remonta a sigles arrere, i a dia de hui seguix sent una de les fustes més buscades per a la construcció de diversos instruments musicals.
Propietats sonores
[editar | editar còdic]L'avet europeu és especialment valorat per les seues propietats sonores per a la construcció de guitarres acústiques, clàssiques i flamenques i de cordes d'acer. I també es pot trobar en instruments com a violí, viola, chelo i contrabajo.
Resonància: Té una gran capacitat de resonància, i açò es deu a la seua estructura celular uniforme i a la llaugerea de la fusta, que permeten que les vibracions sonores es propaguen en facilitat. Lluentor i claritat: Aporta un sò lluent i clar als instruments, ideal per a destacar melodies i #harmonia. Sustain: Es caracterisa pel seu bon sustain, per la capacitat de mantindre la nota durant un temps prolongat en acabant de que s'ha pulsat la corda o colpejat l'instrument.
Parts de l'instrument
[editar | editar còdic]Gràcies a estes propietats, l'avet europeu s'utilisa principalment per a l'elaboració de tapes en guitarres [2]. La tapa harmònica o de resonància sol ser d'avet europeu, i és una peça fonamental per a la proyecció del sò que determina en gran medida el timbre de l'instrument.
Varietats
[editar | editar còdic]Dins de la família de la Picea, trobem diferents espècies en similars propietats. Entre les més utilisades en luthería es troben: Avet dels Alps [3] Avet de Sitka [4] Avet de Engelmann [5]
L'arbre més antic del món
[editar | editar còdic]En abril de 2008 científics de l'Universitat de Umeå (Suècia) varen descobrir un eixemplar de Picea en un sistema de raïls de 9550 anys d'antiguetat.[2] Es diu Old Tjikko. La longevitat de la pícea es deu per un costat a la seua doble capacitat per a clonar-se a partir de les reserves de la raïl, i per un atre a adaptar-se als canvis climàtics, evolucionant d'arbre a arbust. Es considera l'arbre viu de més edat en el món. Actualment es troba en la província de Dalarna, Suècia.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Picea abies va ser descrita primer per Carlos Linneo com Pinus abies i publicat en Species Plantarum, vol. 2, p. 1002[6], 1753, i posteriorment atribuït al gènero Picea per Gustav Karl Wilhelm Hermann Karsten i publicat en Encyclopédie Méthodique. Botanique ... Supplément 5(1): 35. 1817.[3]
- Picea: prestat del Llatí pix, ǐcis, "alquitrà", del Grec πισσα, nom clàssic dau a un pi que produïa esta substància[4][5]
Varietats
[editar | editar còdic]Existixen algunes formes d'esta pícea:
- P. abies 'Aurea' - fullage groguenc.
- P. abies 'Pendula' - branques colgantes.
- P. abies 'Argentea' - fullage blanc- plateado.
- P. abies 'Nana' - fullage anaranjado i d'entre 30 - 60 cm d'alt solament.
- Picea abies var. europaea (Tepl.) Jurkev. & Parv.
- Abies abies (L.) Druce
- Abies alpestris Brügger
- Abies carpatica (Loudon) Ravenscr.
- Abies cinerea Borkh.
- Abies clambrasiliana Lavallée
- Abies clanbrassiliana Loudon
- Abies coerulescens K.Koch
- Abies communis P.Lawson
- Abies commutata var. mucronata Loudon
- Abies conica Lavallée
- Abies cranstonii Lavallée
- Abies elegans Sm. ex J.Knight
- Abies eremita K.Koch
- Abies erythrocarpa (Purk.) Nyman
- Abies excelsa (Lam.) Poir.
- Abies extrema Th.Fr.
- Abies finedonensis Gordon
- Abies gigantea Sm. ex Carrière
- Abies gregoryana H.Low. ex Gordon
- Abies inverta R.Sm. ex Gordon
- Abies lemoniana Booth ex Gordon
- Abies medioxima C.Lawson
- Abies minima Lavallée
- Abies minuta Poir.
- Abies montana Nyman
- Abies mucronata Rausch ex Carrière
- Abies parvula Knight
- Abies pectinata Gilib.
- Abies picea Mill.
- Abies pumila Voss
- Abies subarctica (Schur) Nyman
- Abies viminalis Wahlenb.
- Abies vulgaris Wender.
- Picea alpestris (Brügger) Stein
- Picea cranstonii Beissn.
- Picea elegantissima Beissn.
- Picea excelsa (Lam.) Link
- Picea finedonensis Beissn.
- Picea gregoryana Beissn.
- Picea integrisquamis (Carrière) Chiov.
- Picea maxwellii Beissn.
- Picea montana Schur
- Picea obovata var. alpestris (Brügger) A.Henry
- Picea remontii Beissn.
- Picea rubra A.Dietr.
- Picea subarctica Schur
- Picea velebitica Simonk. ex Kümmerle
- Picea viminalis (Alstr.) Beissn.
- Picea vulgaris Link
- Pinus abies L.
- Pinus carpatica Gordon
- Pinus cinerea Röhl.
- Pinus clanbrasiliana J.Forbes
- Pinus excelsa Lam.
- Pinus picea Du Roi
- Pinus pyramidalis Salisb.
- Pinus sativa Lam.
- Pinus viminalis Alstr.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Washington Post (2006) Swedes Go High-Tech to Crack Stradivari Code
- ↑ Umeå University (2008) [1]
- ↑ «Picea abies». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 20 de giner de 2013.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ Gaffiot G., Dictionnaire Latin-Français, p. 1185, Hachette, Paris, 1934
- ↑ {http://www.winternet.com/chuckg/dictionary/dictionary.158.html En Epítets Botànics]
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bailey, L.H. & I.Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
- Flora of North America Editorial Committee, i. 1993. Pteridophytes and Gymnosperms. Fl. N. Amer. 2: i–xvi, 1–475.
- Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
- Radford, A. I., H. I. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
- Small, J. K. 1933. Man. S.I. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Picea abies.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Picea abies.- Picea abies en Arbres Ibèrics
- Este artícul conté una traducció derivada de «Picea abies» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.