Tecoaque
Tecoaque és un lloc arqueològic mesoamericano, ubicat en el municipi de Calpulalpan en l'occident de l'estat mexicà de Tlaxcala.[1] Es creu que el lloc va ser creat per la cultura de Tetzcuco.[1]
La zona va ser agregada a la llistaindicativa del Patrimoni Mundial de l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) el 6 de decembre de 2004 en la categoria Cultural.[2]
Actualment, es troba protegit baix la jurisdicció del Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) en el còdic ZA150 catalogat com monument històric.[1] Es localisa a 71 quilómetros de la ciutat de Tlaxcala, a 92 quilómetros de la ciutat de Pobla i a 65 quilómetros de la Ciutat de Mèxic.[3]
Toponímia
[editar | editar còdic]Tecoaque és un terme de la llengua náhuatl lo que s'interpreta al idioma espanyol com a «Lloc en a on es varen menjar als senyors o deus».[1] D'acort a fonts històriques el lloc era cridat «Zultepec» previ a la colonisació espanyola, d'esta manera, en 2001 es va plantejar canviar el nom de la zona arqueològica.[4]
Història
[editar | editar còdic]El lloc va ser obert al públic oficialment el 28 de novembre de 2012,[5] durant el sexeni del president, Felipe Calderón Hinojosa.[6]
El territori tenia fronteres en la regió Acolhua de la conca de Mèxic de la qual formava part. Durant el seu auge va tindre rutes comercials en Teotihuacán, Texcoco i Tenochtitlán.[7] La piràmide més important és la dedicada al deu del vent, Ehécatl.[8]
A l'arribada dels espanyols, alguns d'estos, incloent dònes i un esclau africà, varen ser capturats i sacrificats per indígenes acolhuas.[9] En les exploracions realisades pel Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) varen ser trobats esquelets humans, en carències de certs ossos, els quals eren entregats als guerrers com a «ossos trofeu»[10]
També es varen localisar restants gose-vos d'hòmens, dònes i chiquets espanyols, negres i mulatos.[11] El número de sacrificis es calcula en 550 persones que integraven una caravana que acompanyava a Hernán Cortés.[12]
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Tlaxcala|20px|Vore el portal sobre Tlaxcala]] Portal:Tlaxcala. Contingut relacionat en Tlaxcala.
- Val'Quirico
- Cacaxtla
- Ocotelulco
- Xochitécatl
- Cerrito del Chiquihuite
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Zona Arqueològica de Tecoaque». Institut Nacional d'Antropologia i Història. Archivat des d'el original, el 30 de decembre de 2017. Consultat el 3 de giner de 2018.
- ↑ «Tecoaque». Unesco. Consultat el 3 de giner de 2018.
- ↑ «Distancies entre ciutats». Distàncies. Consultat el 3 de giner de 2018.
- ↑ Zona Arqueològica de Tecoaque Consultat el 16 de juliol de 2017
- ↑ Sultepec-Tecoaque, en Tlaxcala, 13° lloc arqueològic que s'obri al públic en este sexeni [1] archivat en Wayback Machine. Consultat el 18 de juliol de 2017
- ↑ El President Calderón obri zona arqueològica en Tlaxcala
- Archivat el 3 de giner de 2018 archivat en Wayback Machine. Consultat el 18 de juliol de 2017
- ↑ Zona Arqueològica de Tecoaque - INAH
- Archivat el 30 de decembre de 2017 archivat en Wayback Machine. Consultat el 16 de juliol de 2017
- ↑ INAH-Tecoaque Consultat el 16 de juliol de 2017
- ↑ Zultépec Tecoaque Consultat el 16 de juliol de 2017
- ↑ L'història no escrita de Zultépec-Tecoaque, Tlaxcala Consultat el 16 de juliol de 2017
- ↑ Tecoaque-Zultepec Consultat el 16 de juliol de 2017
- ↑ Comença nova temporada d'excavacions arqueològiques en Zultépec-Tecoaque Consultat el 16 de juliol de 2017
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Tecoaque (sitie web oficial).
- Archivat el 30 de decembre de 2017 archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tecoaque» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.