Camp (agricultura)
Un camp o camp agrícola, en agricultura es referix a una parcela de terra sense edificar, fòra del àrea urbana, presta per a l'us cultural agrícola, com per eixemple:
- Cultius.
- Pastoreig de ganado.
Moltes granges tenen una vora de camp, normalment compost per una franja de arbustos i vegetació, que s'utilisa per a proporcionar l'aliment i la cobertura necessaris per a la supervivència de la fauna selvada. S'ha descobert que estos lindes poden aumentar la varietat d'animals i plantes de la zona, pero també, en alguns casos, disminuir el rendiment de les collites.[1]
Història
[editar | editar còdic]En el passat, a sovint els camps estaven rodejats de murs baixos, terraplens, bardiças o camins, la forma i la superfície dels camps ha canviat molt durant l'últim sigle, principalment per dos factors conjunts:
- Aparició de maquinària agrícola cada volta més gran i potent ( particularment esparcidores de pesticidas de gran ample i cosechadoras),
- Tendència a la concentració de les terres agrícoles en grans explotacions.
En les últimes décades, els camps han segut cada volta més grans, més plans (eliminació de terraplens, estanys i microrrelieves) i paralelepipédicos (encara que també poden adoptar en ocasions una forma completament redona com en Estats Units en regions a on es practica l'agricultura circular de regadiu, al voltant d'un pivot central).
Antigament, els camps es reservaven regularment per a deixar que la terra "descansara" i repondre el seu humus. El guaret va ser impost i/o subvencionat per la política agrícola comuna en Europa durant alguns anys per a llimitar els excedents agrícoles i per raons migambientals, després abolit a petició dels ministres d'agricultura dels principals països agrícoles.[2]
En els últims anys, en Europa, s'han creat franges d'herba entre certs camps i rius.
gràcies per llegir
Camps malaïts
[editar | editar còdic]Els camps malaïts són cridats aixina perque el sol està contaminat per espores despuix de la descomposició dels cadàverés d'animals infectats pel carbonc (o ántrax maligne).[3]
En 1878, Louis Pasteur va ser a Beauce a visitar a uns llauradors afectats per la mort de les seues raberes. Havien observat que les ovellas contreen ántrax en algunes pastures, inclús despuix d'anys d'abandó. Es va demostrar l'ascens a la superfície de les espores per part de les cucs a partir de cadàvers d'animals enterrats i el paper facilitador de la penetració de les espores que eixerciten les ferides superficials provocades en la mucosa oral pels rastolls.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Fronteres de camp per a beneficis agronómicos, econòmics i de vida selvada». Curadores de l'Universitat de Missouri.
- ↑ La UE suprimix l'obligatorietat de guaret en LExpress
- ↑ Contacte Rural.1ISSN 1853-4252.Consultat el 2022-01-12.
- ↑ Jean-Pierre Dedet (2007). La microbiologie, de ses origines aux maladies émergentes. ISBN 9782100508068.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Campo (agricultura)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.