Anar al contingut

Pinus ponderosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pinus ponderosa (Pinus ponderosa)

Pinus ponderosa, el pi ponderosa, pi ponderoso o pi real americà,[1] és una espècie de coníferas, originària de l'oest d'EE. UU. En anglés se li crida també Bull Pine i Blackjack Pine,[2] aixina com Western Yellow Pine. El pi ponderosa és l'arbre emblema de l'estat nortamericà de Montana.


Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Pinus ponderosa va ser descrita per volta primera per David Douglas en 1826, en l'est de l'estat de Washington, prop de lo que hui és Spokane. És un arbre dominant en l'associació de plantes Kuchler Ponderosa shrub forest. Com la major part dels pins occidentals, el ponderosa es relaciona en una topografia montanyosa. Es troba en les Black Hills i en el piedemonte i en els picos de mijana altura del nort, centre i sur de les Montanyes Rocoses aixina com la cordillera de les Cascades i Serra Nevada i els boscs de pi ponderosa de la cadena costera marítima.

La moderna investigació forestal identifica quatre diferents tàxons del Ponderosa, en diferències botànicas i adaptades a les diferents condicions climàtiques. Estes han segut nomenades com "races geogràfiques" en la lliteratura forestal, mentres alguns botànics les tractaven històricament com a espècies distintes. En l'us botànic modern, ajusten millor al rànquing de subespecies, i no totes les combinacions botàniques rellevants han segut formalment publicades.

El pi ponderosa té una corfa molt característica. A diferència de la major part de les coníferes, té una corfa taronja, en llínees negres marcant les regates, a on la corfa "es trenca". Açò és molt destacat en els pins ponderosa de més edat que viuen a lo llarc de la costa occidental de Canadà. A sovint pot ser identificat per les seues característiques acículas llargues que creixen en fascículos de tres. Els seus acículas són també l'únic menjar conegut de les larvas de la palometa gelechiida Chionodes retiniella.

El Registre Nacional de Grans Arbres té apuntats una série de grans pins ponderosa de fins a 69,2 metros d'alt.[3]

Subespecies

[editar | editar còdic]
  1. Pinus ponderosa subsp. ponderosa Douglas ex C. Lawson
  2. Pinus ponderosa subsp. scopulorum (Engelm.) I. Murray
  3. Pinus brachyptera Engelm.
    • Distribució i clima: Colorat septentrional, Utah septentrional, Nou Mèxic septentrional i central i Arizona, i l'extrem occidental de Texas. La Gila Wilderness conté un dels boscs més grans i sans del món.[4] Estius càlits, relativament humits; hiverns suaus.
  2. Pinus benthamiana Hartw.
    • Distribució i clima: Washington i Oregó cap a l'oest de la cordillera de les Cascades, Califòrnia, i just en l'extrem més occidental de Nevada. Estius càlits i secs; hiverns suaus i plujosos.

La zona de distribució de les subespecies i la del pi d'Arizona (Pinus arizonica), espècie emparentada, es mostren en el mapa. Els números en el mapa es corresponen en els números taxonómicos dalt senyalats i en la taula inferior. El mapa base de la zona de distribució és de Critchfield & Little, Geographic Distribution of the Pines of the World, USDA Forest Service Miscellaneous Publication 991 (1966).

Ans que es documentaren plenament les diferències entre la raça del Replanell Septentrional i la raça del Pacífic, la major part dels botànics varen assumir que els pins ponderosa en abdós àrees eren el mateix. Aixina que quan dos botànics de Califòrnia varen trobar un arbre distint en Nevada occidental en 1948 en algunes marcades diferències respecte al pi ponderosa en el que estaven familiarizados en Califòrnia, ho varen descriure com una nova espècie, Pinus washoensis. No obstant, posteriors investigacions varen evidenciar que és merament una varietat meridional de la típica raça del Replanell Septentrional del pi ponderosa.

Taula de caràcters distintius de les subespecies de Pinus ponderosa i de Pinus arizonica

[editar | editar còdic]
 Taxon  1 Plans del nort   2 M. Rocallosas   3 Suroest   4 Pacífic     5 Arizona   6 Tormenta 
 Caràcter  (ponderosa)   (scopulorum)   (brachyptera)   (benthamiana)     (arizonica)   (stormiae) 
 Agulles per fascículo  3  2-3  2-3  3    4-5  3-5
 Long. d'agulles  10-22 cm  8-17 cm  12-21 cm  15-30 cm    12-22 cm  20-30 cm
 Gruixa d'agulles  1,7-2,2 mm  1,5-1,7 mm  1,6-1,9 mm  1,3-1,7 mm    1,0-1,1 mm  1,0-1,2 mm
 Long. de pinyes  5-11 cm  5-9 cm  5-10 cm  7-16 cm    5-9 cm  6-11 cm
 Ample de escamas de les pinyes  14-19 mm  16-20 mm  14-19 mm  18-23 mm    15-18 mm  12-17 mm
 Color de pinyes inmmaduras  púrpura  vert  vert  vert    vert  vert
 Aspecte pinya madura  mate  mate  lluentor  lluentor    lluentor  mate
 Relació long. d'ales i long. llavors   1,9-2,5  2,1-3,4  3,0-3,5  3,0-4,7    2,8-3,2  3,0-3,5
 Altura máx. del fuste  50 m  40 m  50 m  70 m    35 m  20

m |-

 Zona agresta USDA  4  4  6  7    7  8

Notes:

  • Els números dels Tàxons es referixen a un mapa.
  • Agulles per fascículo - el número més freqüent va en negreta.
  • Ales seminals: relació de llongitut - el número alt indica una llavor menuda en ales grans; el número baix és llavor gran en curtes ales.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Pinus ponderosa va ser descrita per Douglas ex C.Lawson i publicat en Agriculturalist's Manual 354–355. 1836.[5]

Sinonímia
  • Pinus beardsleyi A.Murray bis
  • Pinus benthamiana Hartw.
  • Pinus craigiana A.Murray bis
  • Pinus engelmannii Torr.
  • Pinus jeffreyi var. ambigua Lemmon
  • Pinus jeffreyi var. nigricans Lemmon
  • Pinus nootkatensis Manetti ex Gordon
  • Pinus parryana Gordon
  • Pinus resinosa Torr.
  • Pinus sinclairiana Carrière
  • Pinus washoensis H.Mason & Stockw.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Pi ponderosa, Pi ponderoso, Pi real americà, Pinus ponderosa Dougl (Pináceas), pág. 60 - Gregor Aas i Andreas Riedmiller: Gran Guia de la Naturalea, editorial Everest, traductor Eladio M. Bernaldo de Quirós, ISBN 84-241-2663-5, 4.ª edició, 1993.
  2. ↑ Moore, Gerry; Kershner, Bruce; Craig Tufts; Daniel Mathews; Gil Nelson; Spellenberg, Richard; Thieret, John W.; Terry Purinton; Block, Andrew (2008). [1], Nova York: Sterling, p. 89. ISBN 1-4027-3875-7.
  3. ↑ «American Forests: National Register of Big Trees». Archivat des d'el original, el 3 de juliol de 2009. Consultat el 13 d'agost de 2010.
  4. ↑ Arizona Mountains forests en World Wildlife Fund.
  5. ↑ «Pinus ponderosa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 24 de març de 2015.
  6. ↑ «Pinus ponderosa». The Plant List. Consultat el 24 de març de 2015.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Abrams, L. 1923. Ferns to Birthworts. 1: 1–557. In L.R. Abrams (ed.) Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  3. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  4. Cronquist, A.J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren & Reveal. 1972. Vascular Plants of the Intermountain West, O.S.A. 1: 1–271. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  5. Flora of North America Editorial Committee, i. 1993. Pteridophytes and Gymnosperms. Fl. N. Amer. 2: i–xvi, 1–475.
  6. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  7. Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1969. Vascular Cryptogams, Gymnosperms, and Monocotyledons. 1: 1–914. In C. L. Hitchcock Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  8. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of Califòrnia Press, Berkeley.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pinus_ponderosa&oldid=571629»