Anar al contingut

Potes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Potes, centro.jpg
Potes

Potes és un municipi d'Espanya pertanyent a la comunitat autònoma de Cantàbria. Està situat en el centre de la comarca de Liébana, de la qual és capital. Té una població de Plantilla:Població-és wd.

Està catalogat com un d'Els Pobles Més Bonicos d'Espanya des de l'any 2019 i pertany des de llavors a l'associació homònima.

Geografia

[editar | editar còdic]

El municipi de Potes llimita al nort en Cillorigo de Liébana, a l'oest en Camaleño, al sur en Vega de Liébana i a l'est en Cabezón de Liébana.[1]

Archiu:Quiviesa-Deva.jpg
Confluència del riu Quiviesa en el riu Deva

La vila de Potes està situada en la confluència de quatre valls ademés de desembocar en ella el riu Quiviesa en el riu Deva naixcut este últim en altituts dels Picos d'Europa. Com el restant de la comarca lebaniega, Potes goja d'un microclima de tipo mediterràneu que permet el cultiu de la vinya, del nogal, del chop; i en el primer d'ells s'elabora el conegut orujo de la zona. Domina la localitat la montanya Arabedes (694 m s. n. m.), a la que es pot ascendir des de la vila.

Història

[editar | editar còdic]

Potes es troba situat en un lloc estratègic: en el punt a on confluïxen els dos rius de Liébana: el Deva i el seu afluent el Quiviesa.

No queden en este municipi vestigis de l'Antiguetat, encara que els històriadores suponen que va deure estar poblat en la prehistòria, per haver restants en atres llocs de Liébana; que els concanos varen poder ser els habitants en época prerromana; que els romans varen deure tendir per esta localitat la calçada del «Burejo», que partia des de Pisoraca i creuava el Port de Piedrasluengas.

Archiu:Potes.jpg
Potes des de la Viorna

Este lloc va ser objecte de repoblament en época d'Alfonso I d'Astúries. La primera menció és de l'any 847, com Pautes. En 947 se cita a l'iglésia de Sant Vicente, que depenia del Monasteri de Sant Toribio. Un comte governava este territori, rebent privilegis reals en 1299 i 1305. En el Becerro de Behetrías (1351) Potes apareix com a propietat de don Tello, fill d'Alfonso XI. Durant la Baixa Edat Mija, com tot l'entanque de Liébana, la localitat es va vore implicada en la confrontació entre els linajes de Manrique-Castañeda i Mendoza. Juan II, entorn a 1444, va resoldre la qüestió a favor del marqués de Santillana. Els Mendoza varen fer de Potes la capital de Liébana, i varen erigir en la vila una gran torre, cridada del Infantado (XV). D'esta mateixa época són construccions destacades com la propenca Torre de Orejón de la Lama i el pont de Sant Cayetano. De 1468 són les primeres ordenances de Potes.

Archiu:Potes, Cantabria by Ángel Herraiz.jpg
Calle empedrada en Potes
Archiu:Potes regiones devastadas.JPG
Potes va ser reconstruïda despuix de la Guerra Civil pel Servici Nacional de Regions Devastades i Reparacions

En l'Edat Moderna, Potes va seguir sent un lloc de señorío. El duc del Infantado nomenava al seu alcalde. Molts lugareño varen emigrar a Amèrica,[2] i les riquees del nou continent varen permetre la construcció de notables edificis en la vila. Diputats de la província de Liébana varen formar part de les Juntes de Pont Sant Miguel que varen donar lloc a la província de Cantàbria. En 1822, Potes va tindre ajuntament propi, sent cap d'un partit judicial que comprenia Potes, Castro i Cillorigo, Cabezón de Liébana, Camaleño, Espinama, Pesaguero, Tresviso i Vega de Liébana.[3] Tres décades despuix, va passar a formar part del partit judicial de Sant Vicente de la Barquera.

Durant la Guerra Civil, Potes es va vore afectada per un incendi provocat pel bando republicà, que va destruir el seu caixco històric, el 31 d'agost de 1937,[4] argumentant que es tractava d'un «vil baluart del carlismo».[5] Va ser reconstruït despuix en els criteris de restauració del franquisme. A pesar d'això, el seu caixco antic és be d'interés cultural, en categoria de conjunt històric des de 1983.

  1. (2002) Gran Enciclopèdia de Cantàbria, Cantàbria. ISBN 8486420296.
  2. González-Cotera Guerra, José María, Passagers a Índies de Liébana i les seues valls circumdants 1503 - 1790 segons la documentació de l'Archiu General d'Índies.
  3. Pascual Madoz, Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar. Madrit, 1845-1850. Edició facsímil per Àmbit Edicions, S.A. i Llibreria Estudie. Valladolit, 1984.
  4. «80 anys de la pren de Potes». Píndoles de l'Història.
  5. Regió.Oviedo-Luarca:

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]