Pátzcuaro

Archiu:Plaza Vasco de Quiroga.JPG

Pátzcuaro

Pátzcuaro és una localitat de l'estat mexicà de Michoacán i capçalera del municipi homònim. En l'antiguetat era part del señorío dels uacúsechas, la terra dels purépechas. Pátzcuaro forma part del programa turístic Pobles Màgics.

Toponímia

El seu nom apareix registrat en la Relació de Michoacán com Tzacapu-Hamúcutin-Pásquaro, en el significat de ‘a on estan les pedres (els deus) a l'entrada d'a on es fa la negror’. La seua interpretació morfològica és la següent: tzacapu ‘pedra’; hamúcutin, ‘porta o entrada’; i pásquaro, terme format per pás- (radical del verp páscani) ‘teñir de negre’; -qua- (radical de -quare-, actualment escrit -kuarhe-) és una partícula que s'incorpora en els verps abans de la terminació de l'infinitiu per a fer-ho reflexiu; i -ro, sufix determinativo de lloc, en el significat de ‘lloc a on es fa la negror’.

Recordem que els purépechas consideraven als llac la porta d'entrada al seu cel, «el inframundo», a a on anaven les ànimes dels morts, conduïts per un gos (una llúdria, cridada també el gos de l'aigua), a retrobar-se en la divinitat. La seua interpretació morfològica ‘a on estan les pedres (els deus) a l'entrada d'a on es fa la negror’, podem per extensió donar-li també l'interpretació de ‘La porta del cel’ o be ‘L'entrada al paraís’ (Interpretació morfològica de Salvador Garibay Sotelo).^{cita requerida}

Història

Pátzcuaro va ser una de les primeres ciutats que varen fundar els purépechas, cap a l'any 1300. La tradició conta que va ser fundada per Curatame i que després va ser convertida en el centre religiós i ceremonial del poble purépecha per Tariácuri. En 1522, al moment de l'arribada dels espanyols, la capital s'havia traslladat a Tzintzuntzan, i subsistien en Pátzcuaro solament un centre ceremonial escassament poblat.

Segons la tradició, a Pátzcuaro va arribar l'enviat d'Hernán Cortés, Cristóbal de Olid, i va tindre lloc la sumissió del cazonci Tangáxoan Tzíntzicha. Anys més vesprada es va otorgar el govern de la Nova Espanya al president de la Primera Audiència, Nuño Beltrán de Guzmán, qui va realisar repetides exigències de tesors, va posar en presó, va jujar sumariamente i finalment va eixecutar a l'últim cazonci, Tangáxoan Tzíntzicha. Els fets varen transcendir i varen aplegar a oïts de les autoritats en Espanya. Com a conseqüència, en 1533 va ser enviat com visitador el oidor Vasc de Quiroga, qui en 1537 seria nomenat bisbe de Michoacán. Este personage va saber fer-se en la situació i entendre als habitants, i es va dedicar a ajudar-los en sentit de justícia i en inteligència. D'esta manera va poder salvar-los de la situació en que es trobaven. Va ajudar als chiquets especialment i, ademés, va fundar poblats nous, ensenyant en escoles a desenrollar i promocionar les seues artesania vernàcules i tradicionals. Els natius varen saber en seguida que contaven en algú en qui poder-se fiar i varen començar a cridar-li en l'apelatiu carinyós de «Tata Vasc».

En 1539 Quiroga va traslladar la capital civil i la sèu episcopal de Tzintzuntzan a Pátzcuaro, ocupant-se aixina mateix de reconstruir-la i repoblar-la. La seua estàtua es troba en la plaça Gran o principal. En traslladar-se la capital, Pátzcuaro va prendre el títul de «Ciutat de Mechuacán», originalment expedit para Tzintzuntzan i posteriorment disputada en Valladolit. En 1553, Pátzcuaro va obtindre la confirmació del títul de ciutat i un escut d'armes. Donada la seua importància, ací es varen construir convents de franciscanos i agustinos, el colege de la Companyia de Jesús (1575), aixina com el Colege de Sant Nicolás Bisbe, favorit per Quiroga. En la ciutat també es trobaven les residències dels principals encomendero i pobladors espanyols, aixina com de la noblea indígena.

Despuix de la mort de Quiroga va iniciar la decadència progressiva de Pátzcuaro. Les autoritats civils es varen traslladar a Valladolit en 1575, i en 1579 i 1580 varen fer lo mateix el Bisbat i el colege de Sant Nicolás. De forma nominal, Pátzcuaro va seguir sent la capital provincial fins a la creació de les intendencias, en 1786.

En 1766 i 1767 Pátzcuaro va ser el centre de la rebelió encapçalada per Pedro de Soria Villarroel, governador indígena de Pátzcuaro, qui es va opondre a la creació de milícies provincials, l'increment d'imposts i l'expulsió dels jesuïtes. La rebelió va ser reprimida pel visitador general José de Gálvez i Gallardo, qui va eixecutar a Soria Villarroel i a atres rebels.

En la plaça de Sant Agustín pot vore's l'estàtua de Gertrudis Bocanegra, un personage històric de gran transcendència per a la gent de Pátzcuaro. Va ser una dòna criolla que es va unir junt en el seu marit a la causa de l'Independència de Mèxic. Gertrudis es va introduir com a espia en un grup de seguidors realistes, en resultats importants per a la causa. La seua llabor va ser molt eficaç. Una volta descoberta va ser eixecutada per un pilot de soldats.

Despuix de l'independència, en 1824 Pátzcuaro va passar a ser capçalera del districte XII del departament Oest.

Durant la guerra de Reforma, Pátzcuaro va ser una ciutat dominada pels conservadors i es va pronunciar a favor del Segon Imperi mexicà en 1867. El general lliberal Nicolás Régules va atacar i va prendre la ciutat el 4 de giner d'eixe any.

A fins de sigle, baixe els successius governs de Porfirio Díaz, Pátzcuaro va passar per un procés de modernisació. En 1886 es va inaugurar el ferrocarril Morelia-Pátzcuaro, i el 5 de maig de 1899 va començar l'allumenat elèctric.

En la Revolució mexicana, els revolucionaris encapçalats per Salvador Escalante varen prendre Pátzcuaro en 1911. A raïl del colp d'Estat de Victorià Horta, les forces al mando del revolucionari Gertrudis G. Sánchez varen entrar el 21 d'abril de 1913 i la varen ocupar per breu temps. La ciutat va passar posteriorment a ser controlada pel govern d'Horta. El general Joaquín Amaro Domínguez va tractar de recuperar Pátzcuaro el 9 d'agost, pero va fracassar i va tindre que retirar-se. La ciutat també va ser atacada per José Inés García Chávez.

En 1920, es va iniciar la reconstrucció de la ciutat, procurant mantindre el seu atractiu patrimonial i turístic. El Primer Congrés Indigenista Interamericano es va realisar en Pátzcuaro en 1940, aprovant recomanacions que varen ser arreplegades en la creació de l'Institut Nacional Indigeniste (hui Institut Nacional dels Pobles Indígenes) i institucions afins en atres països llatinoamericans.

En 1951 es va fundar el Centre Regional d'Educació Fonamental per a Amèrica Llatina (CREFAL, actualment Centre de Cooperació Regional per a l'Educació d'Adults en Amèrica Llatina i El Carib), per part de l'UNESCO, dedicat a la promoció de l'educació en àmbits socials ressagats, particularment el rural.

Actualment els pobladors de Pátzcuaro basen la seua economia en la peixca, l'agricultura i l'artesania, famosa en tot el país, produint una bella alfarería, cestería i artículs lacados, aixina com en el comerç, els servicis públics i el turisme.

Demografia

La ciutat de Pátzcuaro conta en una població de 60 811 habitants segons senyes de el XIV Cens de Població del Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI), per la qual cosa és la 11.ª ciutat més poblada de Michoacán, encara que a inicis de el XX era la 6.ª ciutat més poblada de l'estat.

Archiu:Plaza Vasco de Quiroga. caps block 8

Plaça principal o de Vasc de Quiroga.

Archiu:Atardecer en Pátzcuaro.jpg

Vespradeta en el llac de Pátzcuaro des d'un embarcadero

Archiu:Balseros sobre lago cerca de la isla de Janitzio Michoacán.jpg

Balseros en el Llac de Pátzcuaro.

Archiu:Mirador el Estribo, Pátzcuaro Michoacán.jpg

Vista des del Mirador L'Estrebe cap a l'Horisó

Monuments d'interés

• Plaça principal o de Vasc de Quiroga, major esplanada colonial en Hispanoamèrica, en arbres centenaris i mansions en portals. Al seu entorn es troben el palau municipal, la Casa del Jagant, la Casa dels Escuts, el palau Huitzimengari i l'Hotel Mansió Iturbe.
• Palau municipal, construït en el XVIII, en adició posteriors, és la sèu de el H. Ajuntament i atres oficines de govern. En este complex es troba l'Oficina de Turisme i l'Archiu Històric Municipal de Pátzcuaro, que custodia documents que daten des de el XVI a la data. Presenta aixina mateix en el seu pati principal el mural Pátzcuaro, breu història, de Juan Torres Calderón.
• Palau d'Huitzimengari, antiga residència dels governadors purépechas.
• Casa dels Escuts, que va pertànyer als comtes de Villahermosa d'Alfaro, els qui varen posar els seus escuts o blasones en la portada.
• Casa del Jagant, de el XVII (antiga residència dels comtes de Menocal), en un bell pòrtic.
• Hotel Mansió Iturbe, antiga residència de comerciants i amos de recuas de arriería.
• Iglésia de Sant Francisco. A un costat s'aprecia lo que subsistix de l'antic convent.
• Iglésia i ex convent de l'Orde Hospitalària de Sant Joan de Deu.
• Santuari de Nostra Senyora de Guadalupe, construït a principis de el XIX, d'estil neoclàssic.
• Temple del Hospitalito, anteriorment hospital del barri d'indis de Sant Francisco.
• Plaça Gertrudis Bocanegra, antigament atri del convent i iglésia de Sant Agustín.
• Teatre Emperador Caltzontzin, construït a on va ser el convent de Sant Agustín.
• Biblioteca municipal Gertrudis Bocanegra, ex iglésia del convent de Sant Agustín, a on pot admirar-se un mural monumental de Juan O'Gorman.
• Font del torito, situada en la plaça Gertrudis Bocanegra.
• Casa dels Onze Patis. Conjunt de patis i escales que comprenen part de lo que va anar el convent de religioses dominicas de santa Catalina de Siena, i a on es pot trobar tota classe de artesania.
• Hospital de Santa Martha, fundat per Vasc de Quiroga.
• Iglésia del Sagrario, antigament del convent de Santa Catalina de Siena. Ací va estar l'image de La nostra Senyora de la Salut fins a 1924.
• Museu d'Arts i Indústries Populars. Ubicat en l'antic colege de Sant Nicolás Bisbe, exhibix una notable colecció de artesania antigues. En el pati posterior poden vore's els restants d'edificacions de l'época prehispánica.
• Iglésia de la Companyia de Jesús.
• Excolegio Jesuïta, actualment centre cultural.
• Basílica de La nostra Senyora de la Salut. Està edificada sobre una loma. És l'antiga catedral de el XVI. Dins es pot contemplar una image de la Verge de la Salut feta de pasta de canya, molt venerada pels indígenes purépechas i tots els michoacanos. Ací es troba el mausoleu del bisbe Vasc de Quiroga.
• Iglésia del Humilladero.
• L'estàtua de Tangáxoan Tzíntzicha, en l'eixida a Morelia pel Libramiento, obra de l'escultor Guillermo Ruiz.

• Quinta Eréndira, actualment sèu del Centre de Cooperació Regional per a l'Educació d'Adults en Amèrica Llatina i El Carib o CREFAL i del Centre Dramàtic de Michoacán (CEDRAM), anteriorment residència del general Lázaro Cárdenas del Riu.

Festes i tradicions

• La nit de morts de l'1 i 2 de novembre.
• Aniversari de la ciutat el 28 de setembre.
• Festa de La nostra Senyora de la Salut, el 8 de decembre.

En totes estes festes, els artesans es reunixen i fan una exposició i venda dels seus treballs en la plaça Vasc de Quiroga.

En distintes dates, varien les festivitats. Un eixemple és el dimarts de carnestoltes, a on distintes persones de les diferents colónies de Pátzcuaro s'agrupen per a ballar pels carrers disfrassats de «maringuías» i atres personages que toregen a un personage fet de cartó, tela i paper maché cridat «torito». Una atra de les festivitats que no tenen data específica és el Corpus Cristi, a on els negocis locals llancen per les seues portes i finestres a la multitut objectes dels seus respectius negocis, com a roba, fruta, pa, etc.

Pátzcuaro en l'art

Els atractius naturals, les tradicions i les festes de Pátzcuaro i els pobles propencs han dut a numerosos artistes a prendre'ls com a tema i escenari de les seues obres.

• La película Maclovia, dirigida per Emilio Fernández (1948) i protagonisada per María Félix i Pedro Armendáriz. També es varen filmar en esta ciutat: Sigau d'amor, d'Alfonso Corona Blake (1958), en Pedro Armendáríz, Silvana Pampanini i Ana Luisa Peluffo; Temps de Morir, dirigida per Arturo Ripstein (1966) en guion de Gabriel García Márquez i Carlos Fonts; Gertrudis Bocanegra, d'Ernesto Medina (1992), en Ofelia Medina, Fernando Balzaretti, Angélica Aragó i Eduardo Colom.

La telenovela mexicana, Atrevix-te a somiar s'ambienta principalment en la Ciutat de Mèxic i com a lloc secundari en Pátzcuaro; la telenovela Amar-te és el meu pecat de l'any 2004 i produïda per Ernesto Alonso es desenrolla en bona part en esta ciutat.

• En música, Agustín Lara va dedicar un tema a Janitzio; Janitzio és també un poema simfònic de Selvat Tumults. El drama simfònic en cinc escenes de Miguel Bernal Jiménez, Tata Vasc, va ser estrenat el 15 de febrer de 1941 en Pátzcuaro. El vídeo musical de la cançó «Tres Semanes» de Marco Antonio Solís va ser gravat en La Casa dels Onze Patis.

Persones destacades

Artícul principal → .

Referències

Bibliografia

• José Manuel Martínez Aguilar, El Pátzcuaro d'ahir en l'imaginari, Pátzcuaro, Impressions Garcés, 2012.
• José Manuel Martínez Aguilar, Pátzcuaro històries en l'oblit, Morelia, Hurtado impressors, 2016.

José Manuel Martínez Aguilar, 100 patzcuarenses que han deixat chafada, Morelia, Genotip Gràfics, 2017.

• Pablo G. Macías, Monografia de Pátzcuaro, Morelia, Govern de l'Estat de Michoacán, 1978.
• Ventre Rivera, Eduardo i Fernando Mendoza Molina, Pátzcuaro en breu, Pátzcuaro, Ajuntament de Pátzcuaro, Secretaria de Cultura, 2010.

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pátzcuaro.
• Ajuntament de Pátzcuaro