Terremot de Pobla de 2017
El terremot de Pobla de 2017 va ser un potent i mortífero sisme que va ocórrer a les 13:14:40, hora local (UTC-5), del dimarts, 19 de setembre de 2017, que va tindre una magnitut de Mw = 7,1.
El seu epicentre s'havia localisat 12 km al surest d'Axochiapan, Morelos, segons el Servici Sismológico Nacional de Mèxic,[1][2] encara que una modificació en anys posteriors va ubicar l'epicentre 8 km al noroest de Chiautla de Tàpia, Pobla, d'acort en el mateix institut geofísico depenent de la Universitat Autònoma de Mèxic.[3]
El Servici Geològic dels Estats Units va ubicar l'epicentre a un quilómetro de Sant Felipe Ayutla, Pobla.[4]
El sisme va ocórrer a penes 12 dies despuix del terremot de Chiapas (Mw=8.2).[5]
La prensa va destacar profusamente la coincidència en la data d'este sisme en la del terremot ocorregut en 1985, que també va succeir un 19 de setembre, 32 anys abans.
No obstant, aparte de la data, no existix major relació entre ells, puix el terremot de 1985 va tindre el seu epicentre en la costa de l'estat de Michoacán, a una profunditat de 15 km, mentres que la tremolació de 2017 va tindre el seu epicentre baix la superfície del país, a on el procés de subducción eixecuta un tipo diferent d'esforços extensius entre les plaques de Cocos i la Nortamericana.
Específicament, a este tipo de moviment se li coneix en el nom de sisme intraplaca.[6]
Este terremot va deixar quantiosos danys en els estats del centre del país, a lo que algunes firmes independents varen sifrar les pèrdues entre quatre mil i huit mil millons de dólars nortamericans.[7]
La Ciutat de Mèxic va ser l'entitat que va concentrar el major número de víctimes mortals per la densitat de població i l'estructura del subsol que amplifica les ones sísmiques; degut a que la ciutat es troba sobre el sol fangoso de lo que alguna volta va ser el llac de Texcoco.[8]
Per primera volta, des de l'instalació de la alerta sísmica en la ciutat, esta no va sonar moments abans per a previndre a la població i realisar evacuació, ya que no es contava en estaciones sisme-sensoras prop de l'epicentre.[9]
L'alerta es va activar fins a passats onze segons d'iniciat el sisme, just quan les ones varen alcançar la ciutat, lo que no va permetre una evacuació completa.[10]
Açò es va deure a la rodalia del epicentre a la Ciutat de Mèxic, separats per tan sol 121.65 km.[11] En Morelos, la zona entorn al volcà Popocatépetl i el surest de l'estat va presentar els majors danys, i Jojutla va ser una de les localitats més afectades.[12]
Pel costat de Pobla, la Mixteca, la regió de les valls d'Izúcar i Atlixco, i el centre històric de la ciutat de Pobla varen registrar importants afectació.[13]
D'acort en la ASF, el Governe de Mèxic havia rebut més d'noventa y uno millons de pesos en donacions internacionals que, sumat a les donacions del fideicomiso Força Mèxic que va concentrar el respal de l'iniciativa privada i nacional, es desconeix l'ubicació, usos i cantitats utilisades dels recursos.[14]
Aixina mateix, va reportar que diverses dependències varen registrar omissions i sobrecostos en la reconstrucció d'immobles.[14]
Tectónica i sismicidad en Pobla i Morelos
[editar | editar còdic]En general, en un promig de quaranta sismes diaris, Mèxic es classifica com una de les zones de més alta sismicidad del planeta, degut a que se situa sobre el cinturó de fòc del Pacífic, i en la confluència de les plaques Nortamericana, del Pacífic, Cocos, de Rivera i del Carib.[1] La zona en la que es troben Morelos i Pobla sol ser el epicentre d'alguns sismes, entre els quals, un dels antecedents de major magnitut va ser el ocorregut en 1999, que va deixar danys en Pobla i varis municipis al sur de l'estat.[15]
Resum de la configuració tectónica
[editar | editar còdic]Encara que en térmens globals el sisme va estar relativament prop de la zona de contacte entre les plaques de Cocos i la Nortamericana, el terremot va ocórrer per efecte d'una falla normal, a una profunditat d'uns 50 km, a on la placa de Cocos convergix en una velocitat aproximada de 7.6 cm per any en direcció noreste.[16] La subducción de la placa de Cocos comença en la fossa ubicada uns 300 km al suroest de l'epicentre d'este terremot.[17]
Per les seues característiques (localisació, profunditat i mecanisme focal), es tracta d'un terremot intraplaca, és dir, una ruptura dins del bloc de la placa de Cocos que està sent subducido, i no en la vora de contacte.[17] Els terremots d'esta envergadura i de falla normal, encara que s'indiquen freqüentment com a punts precisos en els mapes, queden millor descrits com l'esmonyida d'una superfície més gran en la falla (generalment, un àrea de 50 × 20 km). En el sigle XX, es varen registrar atres 19 terremots de magnituts superiors a 6.5 en el radi de 250 km entorn al hipocentro d'est, principalment en la zona d'subducción. El major d'ells va ser el terremot de Guerrer de 1957 (M 7.6).[17]
Víctimes
[editar | editar còdic]El 5 d'octubre, Luis Felipe Pont, coordinador nacional de Protecció Civil, va confirmar una sifra final de víctimes mortals de 369 persones: 228 decesos en Ciutat de Mèxic, 74 en Morelos, 45 en Pobla, 15 en l'Estat de Mèxic, 6 en Guerrero i 1 en Oaxaca.[18] Segons un informe de l'Institut Belisario Domínguez del Senat de la República, a partir d'informació de Animal Polític, l'informació més completa al respecte es va trobar en la capital del país, a on es va registrar que del total de morts, 200 eren adults i 28 chiquets. Per una atra part, 138 (61 %) eren dònes i, d'elles, setze menors i 122 adultes. Els 90 restants (39 %) eren hòmens i, d'ells, díhuit menors i 72 adults. En Ciutat de Mèxic, la major part de les morts es varen concentrar en les delegacions Cuauhtémoc i Benito Juárez.[19] Aixina mateix, la Secretaria de Relacions Exteriors va confirmar la mort de dèu estrangers: un argentí, un surcoreà, dos espanyols,[20] un panameño i cinc taiwanesos.[21] Encara que la sifra exacta es desconeix,[22] es calcula que més de 6000 persones varen resultar ferides[23] i d'elles més de 800 en Ciutat de Mèxic.[24]
| Estat | Morts | Ferits |
|---|---|---|
| Guerrero | 6 | 2 |
| Morelos | 75 | 2508 |
| Oaxaca[25] | 1 | 0 |
| Pobla | 46 | 105 |
| Estat de Mèxic | 15 | 200 |
| Ciutat de Mèxic | 225 | 456 |
| Michoacán | 0 | 1 |
| Tlaxcala[26] | 0 | 2 |
| País | Fallits | Ferits |
|---|---|---|
| Archiu:Flag of Mèxic.png | 360 | 3289 |
| Archiu:Flag of Taiwan.png | 4 | 0 |
|
2 | 0 |
| Archiu:Flag of França.png | 1 | 0 |
| Archiu:Flag of Paraguay.png | 1 | 0 |
| Archiu:Flag of Argentina.png | 1 | 0 |
| Archiu:Flag of Panamà.png | 1 | 0 |
| Archiu:Flag of Corea del Sur.png | 1 | 0 |
| Total | 371 | 3289 |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaSSN - ↑ «L'Universal». Archivat des d'el original, el 20 de setembre de 2017. Consultat el 19 de setembre de 2017.
- ↑ «el%2019%20de,,%20Guerrero,%20Oaxaca%20i%20Tlaxcala. Els sismes històrics de setembre» (en és). gob.mx. Consultat el 2024-09-19.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaUSGS - ↑ «deixar-els-sismes-de-2017 », Mileni. Consultat el 25 de setembre de 2019.
- ↑ «¿Qué va ocórrer el 19 de setembre de 2017 en Mèxic?». Ciència UNAM.
- ↑ «Terremot en Mèxic: Cost preliminar de reconstrucció supera els US$2.000 mlls.». El Comerç Perú.
- ↑ «Solc bla de Ciutat de Mèxic amplifica tremolació» (en és). AP News. Consultat el 2025-02-28.
- ↑ «L'alerta sísmica, un invent que salva vides abans d'un terremot en Mèxic» (en és-mx). El País Mèxic. Consultat el 2025-02-28.
- ↑ «¿Per qué l'alarma no va sonar minuts abans del sisme?». L'Universal. Consultat el 1 de novembre de 2017.
- ↑ «[1]». Consultat el 2022-05-09 (en és).
- ↑ «on-sisme-es-ensano-mes-mexico ». Consultat el 20 de setembre de 2017.
- ↑ «[2]», Reforma. Consultat el 25 de setembre de 2019.
- ↑ 14,0 14,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada:ap1 - ↑ (2018).Salut Pública de Mèxic.Institut Nacional de Salut Pública.60(supl 1)
- S65-S82.doi:10.21149/9408.
- ↑ «¿Qué ha provocat el terremot de Mèxic? T'expliquem els tipos de falles» (en és). National Geographic. Consultat el 2025-02-28.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 «M 7.1 - 5km ENE of Raboso, Mexico - Tectonic Summary» (en anglés). Servici Geològic dels Estats Units (USGS). Consultat el 20 de setembre de 2017.
- ↑ «Pugen a 331 els morts pel terremot del 19 de setembre en Mèxic» (en és-us). diariolasamericas.com. Consultat el 2025-02-28.
- ↑ «Reconte dels danys 7S i 19S: a un més de la tragèdia». http://bibliodigitalibd.senado.gob.mx/. Institut Belisario Dominguez del Senat de la República. Consultat el 25 de setembre de 2019.
- ↑ «Recuperen el cadàver d'un segon espanyol fallit en el terremot de Mèxic».
- ↑ «fallir-en-sisme-del-19-setembre/ », Reporte Índigo. Consultat el 25 de setembre de 2019.
- ↑ «[3]», Nexes. Consultat el 25 de setembre de 2019.
- ↑ «Fact Sheet: U.S. Assistance to the Mexican People following September 19, 2017 Earthquakes» (en anglés). mx.usembassy.gov/. Archivat des d'el original, el 14 d'abril de 2021. Consultat el 25 de setembre de 2019.
- ↑ «[4]», The New York Claves en Espanyol. Consultat el 25 de setembre de 2019.
- ↑ «Els tres seismes de les últimes semanes deixen més de 430 morts en Mèxic» (en és). EITB. Consultat el 2022-09-21.
- ↑ «de-reportar-ferits-i-dona-nos-a-edificis/ Tlaxcala suspén classes despuix de reportar 2 ferits i danys a edificis» (en és). El Financer. Consultat el 2022-09-21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de Puebla de 2017» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.