Anar al contingut

Servici Sismológico Nacional (Mèxic)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Servicio sismológico nacional, instituto de geofísica UNAM.jpg
Servici Sismológico Nacional (Mèxic)
Archiu:CAPS 0 .png
Logo del Servici Sismológico Nacional, (SSN)
Archiu:Servicio sismológico nacional, instituto de geofísica CAPS 2 .jpg
Servici Sismológico Nacional, Institut de Geofísica de la UNAM.
Archiu:Instituto de geofísica CAPS 4 .jpg
Institut de Geofísica de la UNAM.

El Servici Sismológico Nacional (SSN) de Mèxic és una dependència del Institut de Geofísica de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Té com a missió establir i mantindre una ret de monitoreo de sismes en el país, que opere en alts estàndarts de calitat i de manera contínua.

Història

[editar | editar còdic]

Va ser creat en Mèxic el 5 de setembre de 1910, a raïl dels compromisos acordats en una reunió portada a terme en França en abril de 1904 en la participació de díhuit països, entre ells Mèxic, i en el que s'acordaria formar una Associació Sismológica Internacional. Per a llavors, el SSN depenia de l'Institut Geològic Nacional que a la seua volta era depenent de la Secretaria de Mineria i Foment.[1] Des de la seua fundació fins a 1923, s'havien instalat nou estacions sismológicas mecàniques autònomes en distintes parts de la República Mexicana en sismógrafs de fabricació alemana tipo "Wiechert". Les ciutats que contaven en dites estacions eren la Ciutat de Mèxic (Tacubaya) en el centre, feya el ponent Guadalajara, en el centre-nort i nort Monterrey, Chihuahua i Zacatecas i cap a l'orient i sur-oriente Mèrida, Oaxaca i Veracruz. Sèt d'estos encara funcionen en l'actualitat.[1]

En 1929, el Servici Sismológico Nacional pansa a formar part de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i en 1948 al Institut de Geofísica de dita universitat. En el deceni dels anys 60, s'instalen per primera volta sismógrafs electromagnètics alcançant al voltant de vint instruments autònoms. En la finalitat de contar en una ret d'estacions telemétricas en tot el país, es crea en la UNAM la Ret Sísmica d'Obertura Continental (RESMARC) a mitan del deceni dels anys anys 70. Per a 1986, esta ret passa a formar part de el SSN i dos anys despuix, s'amplia la ret telemétrica en el respal de Petròleu Mexicans. En 1992, en respal de la Secretaria de Governació i de la UNAM, es va modernisar la Ret Sismológica Nacional i es va crear la Ret d'Observatoris Sismológicos de Banda Ampla.[1]

Infraestructura

[editar | editar còdic]

Rets Sismológicas de Banda Ampla

[editar | editar còdic]

Conta en 61 estacions de Banda Ampla distribuïdes en tota la República Mexicana. Estes registren la sismicidad recurrent en tot el territori i són monitoreadas les 24 hores els 365 dies de l'any.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingutErro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut

Ret Sismológica del Valle de Mèxic

[editar | editar còdic]

La Ret Sísmica del Valle de Mèxic (RSVM) conte a la data en 31 estacions digitals. Una part d'elles estan equipades en sensors marca Guralp model CMG-6TD en un digitalizador de 3 canals i antena GPS; mentres que una atra part estan equipades en sensors marca Reftek model 151-60 de 6 canals i antena GPS. La transmissió es realisa via Internet o radiofrecuencia i conten també en equip d'alimentació elèctrica. En la seua majoria, les estacions de la Ret del Valle de Mèxic, es localisen en el Estat de Mèxic i rodegen la Ciutat de Mèxic.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut

Entre les seues accions es troben:

  • Mantindre un monitoreo continu dels fenomens sísmics que tenen lloc en el país, usant instruments d'acceleració, velocitat i desplaçament.
  • Distribuir l'informació de manera oportuna i eficient de la localisació i magnitut d'un sisme. També, quan siga el cas i la cobertura de la ret ho permeta, proporcionar a les instàncies corresponents els paràmetros necessaris per a emetre alertes primerenques o iniciar protocols de protecció civil.
  • Archivar i distribuir de manera eficient a la comunitat científica mundial, tota l'informació i senyes generades.
  • Establir i mantindre un programa de difusió i divulgació de la sismologia.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Hist