Terremots intraplaca

Terremots intraplaca

Un terremot intraplaca és un terremot que ocorre dins d'una placa tectónica, mentres que els terremots interplaca ocorren en els llímits de dos plaques tectónicas.

Els terremots intraplaca són molt rars; els interplaca són els més comuns. No obstant, els terremots intraplaca de grans magnituts poden generar greus danys, sobretot perque eixes zones no estan acostumades als terremots i els edificis no solen estar adaptats sísmicament. Eixemples notables de terremots intraplaca en grans danys són el terremot de Guyarat de 2001, els terremots de 1811-1812 en Nova Madrit, i Misuri, el terremot de Chillán de 1939 en Chile, el terremot de Nicaragua d'abril de 2014, el terremot de 1886 en Charleston, Carolina del Sur, el terremot de Veracruz de 1973, el terremot de Pobla de setembre de 2017 en Mèxic i el terremot de Coquimbo de 2019 en Chile.

Zona de falles dins de les plaques tectónicas

D'acort en la teoria de la tectónica de plaques, la superfície de la Terra està formada per sèt plaques tectónicas primàries i huit plaques secundàries, ademés de dotzenes microplacas terciarias. Estes plaques es mouen molt llentament, per les corrents de convecció dins del mant baix de la corfa terrestre. Degut a que no totes es mouen en la mateixa direcció, les plaques a sovint colisionen directament o es mouen lateralment a lo llarc d'unes a unes atres, un ambient tectónico que genera terremots freqüents. Són relativament pocs els terremots que ocorren en ambients intraplaca, la majoria ocorren en les fallas prop dels màrgens de les plaques. Per definició, els terremots intraplaca no es produïxen prop dels llímits de plaques, sino a lo llarc de falles a l'interior relativament estable de les plaques. Estos terremots ocorren a sovint en l'ubicació d'antigues fissures fallanques, ya que tals estructures poden presentar una debilitat en la corfa a on fàcilment pot esgolar-se per a acomodar la tensió tectónica regional.

Comparats en els terremots propencs als llímits de les plaques, els terremots intraplaca no són compresos del tot i els perills associats a ells poden ser difícils de quantificar.

Eixemples

Alguns eixemples de terremots intraplaca inclouen els de Mineral, Virginia en 2011 (magnitut estimada de 5,8), Comtat de Nova Madrit en 1811 i 1812 (magnitut estimada de fins a 8,1), el terremot de Boston (Veta Ann) de 1755 (magnitut estimada de 6,0 a 6,3), els terremots que es varen sentir en la ciutat de Nova York en 1737 i 1884 (abdós terremots estimats en una magnitut d'aproximadament de 5,5), i el terremot de Charleston en Carolina del Sur en 1886 (magnitut estimada de 6,5 a 7,3). El terremot de Charleston va ser particularment sorprenent perque, a diferència de Boston i Nova York, l'àrea casi no tenia antecedents de terremots menors.

En 1973 el terremot de Veracruz de 1973 en magnitut de 7.3 trepidatorio i oscilatori en epicentre en Ciutat Serdán una ciutat acostumada a sismes de la costa pero mai epicentre d'un ocasionant forts danys en el lloc al no estar tan acostumada a ser epicentre d'un sisme de tal magnitut junt en les ciutats d'Orizaba en danys en moltes cases i Iglésies, Tehuacán en danys en cases i edificis, Tlacotepec de Benito Juárez en danys en l'iglésia principal i cases

En 2001, un fort terremot intraplaca va devastar la regió de Guyarat, Índia. El terremot va ocórrer llunt de qualsevol llímit de plaques, lo que significava que la regió per damunt de l'epicentre no estava preparada per als terremots. En particular, el Districte de Kutch va sofrir un dany devastador, a on el número total de morts va ser superior a 20.000.

En Chile, el Terremot de Chillán de 1939, en una intensitat de 7,8 Mw ha segut el sisme més mortífero en l'història del país, en una sifra estimada de més de 30.000 víctimes fatals (encara que les sifres oficials parlen de 5648 morts). Este desastre va dur a la creació de la Corporació de Foment de la Producció, ademés d'una completa actualisació de les normes de construcció, la qual va evitar majors tragèdies en anys posteriors.

El terremot de 1888 en Riu de l'Argent, Argentina, va anar també un terremot intraplaca.

El sisme ocorregut en la zona central de Mèxic, coneguda com a vall de Mèxic, el 19 de setembre de 2017 mentres es commemorava el 32 aniversari del terremot de 1985. El sisme va tindre una magnitut de 7,1 Mw, en epicentre entre els estats de Pobla i Morelos, a sol 120 km de distància de la Ciutat de Mèxic, factor que va ser important per a la destrucció causada en la ciutat, aixina com en l'Estat de Mèxic, Morelos, Pobla i Guerrero (mateixa que encara que va ser de menor intensitat, la rodalia en l'epicentre del mateix va causar que les ones de choc anaren amplificades de manera més profunda pel subsol llacustre sobreexplotado), mentres que el terremot que ho va antecedir a penes una semana abans, no va provocar danys majors pero sí va debilitar en la ciutat estructures, lo que va causar una cadena de desastres.