Anar al contingut

Guyarat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Guyarat


Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.

Guyarat o Gujarat[1] (Plantilla:Lang-gu, <phonos file="Gujarat.ogg">Gujarāt</phonos>) és, des de l'1 de maig de 1960, un estat de la República de l'Índia. En una superfície de 196 024 km², Guyarat és el quint major estat indi, i en 72,6 millons en 2024, l'octau estat més poblat. La seua capital és Gandhinagar, una ciutat planificada prop d'Ahmadabad, l'antiga capital i ciutat més gran i centre comercial de l'estat.[2] Els guyaratíes són indígenes de l'estat i el seu idioma, el guyaratí, és l'idioma oficial de l'estat.

Situat al suroest de la península indostánica, Guyarat és l'estat més occidental de l'Índia. La seua costa, d'aproximadament 1600 km, és la més llarga del país, la major part de la qual es troba en la península de Kathiawar. Llimita, al noroest, en Pakistan —província de Sindh—; al noreste, en l'estat de Rajastán; a l'est, en Madhya Pradesh; al surest, en Maharastra; al sur, en el territori de Dadra i Nagar Haveli i Damán i Diu; i a l'oest en el mar Aràbiga (oceà Índic).


L'estat té 23 llocs de l'antiga civilisació de la vall del Indo (més que qualsevol atre estat). Els llocs més importants són Lothal (el primer dic sec del món), Dholavira (el quint lloc més gran) i Gola Dhoro (a on es varen trobar cinc foques poc comunes). Es creu que Lothal va ser un dels primers ports marítims del món.[3] Les ciutats costeres del sultanato de Guyarat, principalment Bharuch i Khambhat,[4] varen servir com a ports i centres comercials en els imperis Maurya i Gupta i durant la successió de les dinasties reals Saka en l'era dels Sátrapa occidentals.[5][6] Junt en Bihar, Mizoram i Nagaland, Guyarat és un dels quatre estats de l'Índia que prohibixen la venda d'alcohol.[7] El parc nacional del Bosc de Gir, en Guyarat, alberga l'única població salvage de lleó asiàtic del món.[8]


l'economia de Guyarat és la quinta major de l'Índia, i una de les de major creiximent econòmic del país, en un producte intern brut estatal (PIB) de 16,55 billons de rúpies (equivalent a 220 000 millons de dólars nortamericans en 2023) i el 10.º PIB per càpita més alt del país, en 215 000 rúpies (2500 dólars nortamericans).[9] Guyarat registra les majors exportacions de tots els estats, representant aproximadament un terç de les exportacions nacionals.[10] Ocupa el lloc 21 entre els estats i territoris de l'unió de l'Índia en l'índex de desenroll humà.[11] Guyarat és considerat un dels estats més industrialisats —el 2.º estat espués de Maharastra— i té una baixa taxa de desocupació,[12] pero l'estat presenta una baixa puntuació en alguns indicadors socials i, en ocasions, es veu afectat per la violència religiosa.[13]

En este estat varen nàixer dos dels principals líders de l'independència de l'Índia: Mahatma Gandhi i Sardar Vallabhbhai Patel.

Etimologia

[editar | editar còdic]

Guyarat es deriva dels gurjar, que varen governar Guyarat en els sigles VIII i IX[14][15][16][17] Parts de Rajastán i Guyarat moderns varen ser conegudes com Gurjarat or Gurjarabhumi durant sigles abans del periodo mogol.[18]

Història

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Geografia

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Geografia de Guyarat.



Guyarat és l'estat situat més a l'oest de l'Índia. Guyarat llimita al noroest en la província pakistaní de Sindh —districtes de Tharparkar, Badin i Thatta—; al suroest en el mar Aràbiga; al noreste, en l'estat de Rajastán; a l'est, en l'estat de Madhya Pradesh; i al sur en el de Maharashtra, i el territori de l'Unió de Dadra i Nagar Haveli i Damán i Diu. Històricament, el nort es coneixia com Anarta, la península de Kathiawar, «Saurastra»; i el sur, com a «Llanda».[19] Guyarat també es coneixia com Pratichya i Varuna.[20]

La mar Aràbiga conforma la costa occidental de l'estat. Guyarat té una superfície de 196 030 km², en la llínea costera més extensa (24 % del llitoral indi), de 1600 km, i conta en 41 ports: un de principal, 11 intermijos i 29 menors.

El riu Narmada és el riu més caudaloso de Guyarat, seguit del riu Tapi. El riu Sabarmati té el curs més llarc a través de l'estat. El Proyecte Sardar Sarovar es construïx en el Narmada, un dels principals rius de l'Índia peninsular, i un dels tres únics rius principals que corren d'est a oest, junt en el Tapi i el Mahi. Té una llongitut aproximada de 1312 km. S'han construït varis dics ribereños en el riu Sabarmati.

La major part de l'estat està a una baixa altitut. Les fronteres orientals estan vorejades per les baixes montanyes de l'Índia: Aravalli, Sahyadri (Ghats Occidentals), Vindhya i Saputara. Ademés d'açò, els tossals de Gir, Barda, Jessore i Chotila constituïxen una gran minoria de Guyarat. Girnar és el pico més alt i Saputara és l'únic complex turístic en el cim d'una montanya de l'estat.

La capital, Gandhinagar, és una ciutat planificada. Les principals ciutats de l'estat són Ahmadabad —la major i la sexta del país—, Vadodara (Baroda), Surat i Rajkot. Atres ciutats importants del sur de Guyarat són Nadiad, Jamnagar, Ankleshwar, Bharuch, Navsari, Vapi i Valsad; i en el nort, Bhuj i Dwarka.

El clima és principalment sec, aplegant a ser casi desértico en la zona noroest.

Rann de Kutch

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Rann de Kutch.


Rann (રણ) significa desert en gujarati. El Rann de Kutch és un desert arcilloso salino, pantanoso i estacional, ubicat en la regió biogeográfica del desert de Thar, entre la província pakistaní de Sindh i el restant de l'estat de Guyarat. Comença a 8 km del llogaret de Kharaghoda, en el districte de Surendranagar.

Flora i fauna

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Fauna de Guyarat.


Fauna prehistòrica

[editar | editar còdic]
Parc de Dinosauris i Fòssils Indroda, Gandhinagar


A principis de la década de 1980, paleontòlecs varen trobar criaderos d'ous de dinosauri i fòssils d'a lo manco 13 espècies en Balasinor.[21] La troballa més important va ser el d'un dinosauri abelisáurido carnívor cridat Rajasurus narmadensis, que va viure en el Cretácico Superior.[21][22] Un descobriment notable en el llogaret de Dholi Dungri va ser el de Sanajeh indicus, una serp madtsoiida primitiva que provablement s'alimentava d'crío i embrions de dinosauris saurópodos.[22][23]

Espècies existents

[editar | editar còdic]

Segons el Índia State of Forest Report 2011 [Informe sobre l'Estat Forestal de l'Índia de 2011], Guyarat té el 9,7 % de la seua superfície geogràfica total coberta de boscs.[24] Entre els districtes, The Dangs té la major superfície forestal. Guyarat conta en quatre parcs nacionals i 21 santuaris. És l'única llar de lleons asiàtics i, fòra d'Àfrica, el seu únic hàbitat natural.[25] El parc nacional del Bosc de Gir, en el suroest de l'estat, és un dels més importants del país i protegix part de l'hàbitat del lleó asiàtic, el símbol nacional de l'Índia. Ademés de lleons, també es troben lleoparts indis en l'estat. S'estenen per les extenses planures de Saurashtra i les montanyes del sur de Guyarat. Atres àrees protegides nacionals són el parc nacional de Vansda, el parc nacional de Blackbuck, el parc nacional marí de Velavadar i Narara, golf de Kutchh i Jamnagar. També hi ha santuaris de vida selvada com el santuari de vida selvada de l'Asno Salvage, el santuari d'aus Nal Sarovar, el santuari d'aus Porbandar, el santuari de vida selvada del Desert de Kutch, el santuari de Avutardas de Kutch, el santuari de Narayan Sarovar, el santuari de l'Orso Pereós de Jessore, Anjal, Balaram-Ambaji, Barda, Jambughoda, Khavda, Paniya, Purna, Rampura, Ratan Mahal i Surpaneshwar.


En febrer de 2019, un tigre de Bengala, supostament originari de Ratapani, Madhya Pradesh, va ser avistar en la zona de Lunavada, en el districte de Mahisagar, a l'est de l'estat,[26][27] abans de ser trobat mort eixe mateix més, provablement per inanició.[28]

Organisació territorial

[editar | editar còdic]
Un home en robes tradicionals durant la fira de Tarnetar.

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Districtes de Guyarat

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Canvis en l'organisació territorial

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «"Gujarat" i "Guyarat" (tuit de la RAE)».
  2. ↑ «Gujarat Population 2018».
  3. ↑ A History of Índia (en en), Psychology Press, pp. 26–27. ISBN 978-0-415-32920-0.
  4. ↑ (1976) The Rehla of Ibn Battuta (Índia, Maldive Islands and Ceylon), Baroda: Oriental Institute, pp. 172.
  5. ↑ David Smith. Hinduism and modernity, Oxford: Blackwell, p. 62. ISBN 978-0-631-20862-4. «Surat was then the plau of embarkation of pilgrims to Mecca; known as Bab al-Makkah or the Gate of Mecca, it was almost a sacred plau for the Muslims of Índia. It was the main city for foreign imports, where many merchants had their bases, and all the European trading companies were established. Its population was more than 100,000.»
  6. ↑ (1975) The journal of Asian studies, Volume 35, Issues 1–2. «For a pious emperor, Surat had more than economic and political importance; it was the port from which the hajj (pilgrimage) ships left Mughal Índia for the Ret Siga. The port was variously known as Bab-al-Makkah, the Bab-ul-Hajj, the Donar-al-Hajj, and the Bandar-i-Mubarak.»
  7. ↑ «States with total and phase-wise prohibition of alcohol in Índia» (en en).
  8. ↑ “Integrated approach towards conservation of Gir National Park: the last refuge of Asiatic Lions, Índia” (en) . Biodiversity & Conservation 13 (11): 2165–2182. doi:10.1023/B:BIOC.0000040009.75090.8c. ISSN 1572-9710. Bibcode: 2004BiCon..13.2165M.
  9. ↑ «Soci-Economic Review 2021–2022». Government of Gujarat págs. 30.Plantilla:Dead link
  10. ↑ «NIRYAT».
  11. ↑ «Sub-national HDI – Area Database». Institute for Management Research, Radboud University.
  12. ↑ * «Periodic Labour Force Survey (2017-18)». Ministry of Labour and Employment.
  13. ↑ * Parwez, S. (2016). A Comparative Study of Gujarat and Kerala Developmental Experiences. International Journal of Rural Management, 12(2), 104–124. doi:10.1177/0973005216660908
    • Christophe Jaffrelot (2015) What 'Gujarat Model'?—Growth without Development—and with Soci-Political Polarisation, South Àsia: Journal of South Asian Studies, 38:4, 820-838, doi:10.1080/00856401.2015.1087456
    • KALAIYARASAN, A. "A Comparison of Developmental Outcomes in Gujarat and Tamil Nadu." Economic and Political Weekly, vol. 49, no. 15, 2014, pp. 55–63. JSTOR, Plantilla:JSTOR. Accessed 29 December 2022.
    • Simpson, E. (2006). The State of Gujarat and the Men without Souls. Critique of Anthropology, 26(3), 331–348. doi:10.1177/0308275X06066581
    • SUD, N. (2008). Secularism and the Gujarat State: 1960–2005. Modern Asian Studies, 42(6), 1251-1281. doi:10.1017/S0026749X07002934
    • Subramaniam, M. (2014), "Resisting gendered religious nationalism: The case of religious-based violence in Gujarat, Índia", Gendered Perspectives on Conflict and Violence: Part B (Advances in Gender Research, Vol. 18B), Emerald Group Publishing Limited, Bingley, pp. 73-98. doi:10.1108/S1529-21262014000018B007
    • Ahmad, Riaz. "Gujarat Violence: Meaning and Implications." Economic and Political Weekly, vol. 37, no. 20, 2002, pp. 1870–73. JSTOR, Plantilla:JSTOR. Accessed 29 December 2022.
  14. ↑ (2003) Gujarat, Part 1, Popular Prakashan. ISBN 978-81-7991-104-4. «The Gurjars of Chitrakuta and Gurjars of lta were mentioned in Rashtrakuta inscriptions»
  15. ↑ Gujarat Government. «Gujarat state official site». «The State took its name from the Gurjara, the land of the Gujjar, who ruled the area during the 700s and 800s.»
  16. ↑ (1954) The History and Culture of the Indian People:The classical age, G. Allen & Unwin, p. 64.
  17. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  18. ↑ (1977) The History and Culture of the Indian People: The classical age, Bharatiya Vidya Bhavan, p. 153.
  19. ↑ P. Page xvii Historical and Cultural Chronology of Gujarat edited by Manjulal Ranchholdlal Majmudar
  20. ↑ P. 391 The Hindu World: An Encyclopedic Survey of Hinduism by Benjamin Walker
  21. ↑ 21,0 21,1 The wonders of Índia's Jurassic Park, BBC.
  22. ↑ 22,0 22,1 Meet Índia's Dinosaur Princess, Smithsonian Magazine.
  23. ↑ “Predation upon Hatchling Dinosaurs by a New Snake from the Clapix Cretaceous of Índia” . PLOS Biology 8 (3): i1000322. doi:10.1371/journal.pbio.1000322. ISSN 1544-9173. PMID 20209142.
  24. ↑ «Forest and tree resources in states and union territories», Forest survey of Índia (Ministry of Environment and Forests).
  25. ↑ “A conservation success story in the otherwise dire megafauna extinction crisis: The Asiatic lion (Panthera lligc persica) of Gir forest” (2011). Biological Conservation 144 (5): 1753–1757. doi:10.1016/j.biocon.2011.02.009. ISSN 0006-3207. Bibcode: 2011BCons.144.1753S.
  26. ↑ Like humans, animals too have a right to migrate, The Hindustan Claves.
  27. ↑ Ghai, Rajat. Camera trap proves Gujarat now has tiger, Down To Earth.
  28. ↑ Kaushik, Himashu. Tiger that trekked from MP to Gujarat died of starvation: Post-mortem report, The Claves of Índia.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Guyarat&oldid=1016797»